Mostrando entradas con la etiqueta enseñanza billingüe. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta enseñanza billingüe. Mostrar todas las entradas

26/7/17

Des-llenguats

JOSEP VALLVERDÚ - ESCRIPTOR



Vidal Vidal contava que Josep Maria Castellet, en el discurs que va fer quan va rebre el Premio Nacional de las Letras, va matisar la frase del jurat, que l’exalçava per haver fet de pont entre les literatures castellana i catalana. Castellet va fer constar que si era un pont, era de direcció única, perquè a Catalunya tots llegim també en castellà a més a més de fer-ho en català i, en canvi, allà, la nostra manifestació lingüisticoliterària no és incorporada.





Hi ha escoles a Catalunya on, perquè els pares d’un alumne han acudit al jutge exigint que una assignatura sigui impartida en castellà a un seu fill, i havent el jutge emès sentència favorable, aquella assignatura es dona en castellà a tots els nens de la classe.
Les llengües dites “regionals”, fora de la castellana, a Madrid i en quasi tots els altres territoris de la Pell de Brau no tenen validesa ni consideració, no desperten interès ni reben cap mostra de respecte. La Pell de Brau és una pell radicalment monolingüe.
L’educació que reben els espanyols no valora el fet diferencial pertocant les llengües –ei, els catalans també vam ser educats en les mateixes directrius escolars úniques i uniformes, durant dos segles, sense que mai se’ns digués, a l’escola, que teníem una llengua pròpia. I això a casa nostra. Potser per això al segle XVIII Baldiri Rexach ja preconitzava l’ús de la llengua catalana a les classes.
Nosaltres, que vam començar a anar a escola abans de la Segona República, trobàvem natural que els mestres se’ns adrecessin tothora en castellà. La llengua a l’aula era el castellà: les lectures eren en castellà, els problemes aritmètics eren en castellà, els butlletins del col·legi, també. Semblava que tota cosa oficial calia vehicular-la en aquella sonora llengua. El català el parlàvem molt majoritàriament, i una minoria d’alumnes el llegíem a En Patufet, de manera que si s’esqueia també l’escrivíem poc o molt. El castellà, però, era sagrat. Encara recordo com els Maristes, ens manaven llegir el Quixot: nosaltres, la mainada de nou anys, llegíem allò sense poder entendre la meitat de les coses que s’hi deien. I si ens feien llegir-ho en veu alta, el desgavell fonètic s’afegia a la confusió intel·lectiva.
Avui a Catalunya el català l’aprèn tothom, és un progrés. I aquí sí que s’ensenya la varietat de llengües de l’Estat espanyol. Però fora de Catalunya es dedica una ratlla del llibre de llengua –una ratlla, o poc més– per informar que al territori de l’Estat existeixen també altres idiomes que el castellà.
En una gira promocional de llibres juvenils, a la biblioteca escolar d’un poble manxec, el mestre, davant els alumnes, es va referir a mi com l’autor de Polvorón, la versió castellana de Rovelló, que els nens havien llegit. Ningú els havia dit que aquella novel·la originalment estava escrita en català, i quan jo els ho vaig anunciar no ho comprenien, no els cabia a la closca que un espanyol escrivís en una llengua estranya. I en pronunciar jo uns mots en català a invitació del mestre, es donaven cops de colze i feien ganyotes.

Aquest desconeixement de la realitat lingüística fa molt de mal, particularment als castellanoparlants, perquè no els acaba d’educar mai del tot. Només ajuda a perpetuar un estat de coses absurd. Però dins aquest univers de l’absurd hem viscut tant de temps...!

4/9/16

113 famílies demanen l’ajuda econòmica per escolaritzar en castellà

El Ministeri d’Educació ha rebut un total de 113 peticions d’alumnes catalans per estudiar en castellà i no sota el programa d’immersió en català.
A hores d’ara, el Ministeri ha acceptat 50 d’aquests requeriments, de la mateixa manera que n’ha desestimat 9. La resta estan a l’espera de resolució.
La Generalitat ha recorregut la cinquantena de peticions estimades pel Ministeri, perquè no hi estan d’acord, en paraules de la secretària general d'Ensenyament, Maria Jesús Mier, aquest dijous.
Així mateix, el Ministeri de moment no ha descomptat de les seves aportacions al Govern els 6.000 euros per alumne que va advertir que faria, però la Generalitat no sap si les famílies han rebut els diners.
Fonte: El Nacional

2/10/14

Només un 10% dels valencians parlarà català l'any 2050

Segons un estudi universitari, el valencià avança "cap a la minoració i possible desaparició"

El valencià, en vies d'extinció. És la conclusió de l'estudi elaborat per la física Clara Miralles Vila partint de mètodes matemàtics. Segons sosté, si la llengua local queda sotmesa exclusivament a l'elecció individual i a les regles de mercat, el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% l'any 2050. Si agafem com a referència l'últim baròmetre de la Generalitat Valenciana, eixe percentatge supera actualment el 30%.

L'autora ha utilitzat dues fórmules matemàtiques per a descriure la situació sociolingüística del País Valencià. Basant-se en el model d'Abrams-Strogatz, Miralles mesura la competició existent entre el valencià i el castellà i l'atractiu socioeconòmic d'una i altra llengua. La conclusió a què arriba és que el castellà, sense unes polítiques de compromís col·lectiu que defensen la llengua autòctona, exerceix una posició de domini clar. Perpetuat durant dècades, aquest escenari condemna una de les llengües a la desaparició davall la preponderància de l'altra.

"Tendència decreixent en l'ús del valencià"

El segon model utilitzat, el de J. Mira i A. Paredes, incorpora l'opció del bilingüisme. Segons Miralles, els bilingües perviuran en la mesura en què es mantinga la competició entre llengües. Però preveu un procés de fusió final basat en raons d'utilitat, pragmatisme i estatus social. Per una via o per altra, l'autora conclou que “hi ha una clara tendència decreixent en l'ús del valencià que condueix a la seua minoració i possible desaparició.”

Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, assegura que les polítiques aplicades des de la Generalitat generen “preocupació social” i “dubtes entre la comunitat científica”. Els atacs del govern autonòmic a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no fan sinó incrementar eixa preocupació. Després de vint anys en el poder i malgrat els pronunciaments acadèmics, el Partit Popular persevera en la negació de la unitat de la llengua i utilitza l'anticatalanisme com a bandera electoral. Caiga qui caiga.  

Fonte: Nació Digital

6/7/14

Un total de 140.000 alumnos d'Educación Infantil van recibir el próximu cursu enseñanza plurillingüe

Comunitat  Valenciana
EN 3, 4 Y 5 AÑOS
    Un total de 140.000 alumnos de 3,4 y 5 años de los colegios públicos concertados de la Comunitat Valenciana recibirá enseñanza plurilingüe, al completarse la incorporación de toda la etapa de Educación Infantil de segundo ciclo al programa de educación plurilingüe.

    La Consellería de Educación, Cultura y Deporte ultima la resolución por el que se dictan las instrucciones de inicio de curso para la organización y funcionamiento de los centros de Educación Infantil de segundo ciclo y Primaria, según ha informado la Generalitat en un comunicado.

    Tal y como establecen las instrucciones, con carácter general la exposición a la lengua inglesa se realizará durante un máximo de cuatro horas semanales, distribuidas en sesiones con una duración máxima de 45 minutas cada una de ellas.

    Asimismo, otra de las novedades recogidas en las instrucciones es la participación de las familias en la evaluación del proyecto educativo a través de sus representantes en el consejo escolar del centro. Las propuestas de mejora serán tenidas en cuenta por la dirección del centro en las modificaciones del proyecto educativo que se realicen.

    Asimismo, las instrucciones especifican como novedad que el proyecto educativo, que será aprobado por el director del centro, incorporará los compromisos familia-tutor que se adopten entre las familias o representantes legales del alumnado y los propios centros, así como las medidas de mejora adoptadas como consecuencia de los resultados de la evaluación de diagnóstico del curso 2013-2014, que se integrarán en los diferentes planes y programas del proyecto educativo.

HORARIO  Y  LIBROS  DE  TEXTO
    En cuanto al nuevo horario de los centros de Educación Primaria, las instrucciones establecen que la jornada escolar diaria comenzará, con carácter general, a las 9 horas y finalizará a las 17 horas. Durante la jornada, el currículo se desarrollará a través de seis sesiones lectivas diarias, cuatro en horario de mañana y dos de tarde.

    Cada centro docente establecerá un período de descanso diario en la jornada lectiva que se realice durante la mañana, preferentemente entre las horas centrales, de una duración mínima de 30 minutos. Asimismo, dispondrán de un período de descanso entre la jornada de mañana y la jornada de tarde, con un duración mínima de dos horas.

    En cuanto a los libros de texto y demás materiales curriculares, se insta a los centros a mantener la vigencia de los libros de texto de Primaria durante 6 años con el fin de que las familias puedan reutilizarlos y ahorrar en la compra d este material escolar.

    De este modo, podrán seguir reutilizando todos los libros de 2º, 4º y 6º de Primaria, dado que estos cursos no se incorporan al nuevo sistema de la LOMCE hasta el curso 2015-16, y prácticamente todos los libros de 1º, 3º y 5º, salvo los de las materias en los que se modifica el currículo como Conocimiento del Medio e Inglés.

CATALOGACIÓN  DE  PUESTOS  EN  VALENCIANO
    Por otro lado, las instrucciones recuerdan que todos los puestos de trabajo de Infantil y Primaria están catalogados con requisito lingüístico de valenciano, una medida que pretende garantizar que todo el profesorado de los centros tenga un dominio oral y escrito suficiente del valenciano, como lengua curricular en que se vehicula la transmisión de conocimientos.

    Por último, también hacen referencia como novedad a las especiales características del proceso de admisión de los alumnos cuyos progenitores no convivan por motivos de separación, divorcio, ruptura de pareja de hecho, o situación análoga.                                                                           Fonte:  Europapress