Toc d'alerta per la caiguda de l'ús del català a la Franja

Preocupació entre els filòlegs per la disminució de l'ús del català a l'Aragó en l'àmbit particular i social. Segons les conclusions de l'Enquesta dels Usos Lingüístics en la Franja de les comarques catalanoparlants de l'Aragó, el català cada vegada es parla menys a la Franja, mentre el castellà s'imposa dominant al territori. 

Els aragonesos que reconeixen parlar català no arriben al 50% i, segons l'estudi, hi ha dos motius clars: la presència de més residents estrangers a la comunitat i, també, el descens de la transmissió de la llengua de pares a fills. Però, també, el factor que no sigui una llengua cooficial, ni d'obligat estudi a les escoles, està comportant que aquells que realment tenen interès per aprendre'l es llancin a la lectura i escriptura en català. Molts d'ells, acaben venint a estudiar a Catalunya.

L'investigador Javier Giralt, professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, posa damunt la taula en aquest sentit que "ve a ser el mateix" que a Catalunya o Balears si es fa referència a "l'ús real de la llengua", el problema és que en aquesta comunitat "no és cooficial", ni és llengua d'ensenyament obligada a les escoles.

Canviar el rumb

Precisament per això, Giralt ha reclamat "un reforç institucional perquè tot pogués funcionar d'una altra manera", però, tot i així, ha mostrat la seva preocupació per la situació del català a l'Aragó d'aquí a 10 anys. El filòleg, però, no ha estat l'únic a demanar un reforç en aquest sentit.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, ha posat de manifest que "si troba la manera d'atorgar a la llengua que és pròpia d'aquest territori l'estatus jurídic que li correspon com a llengua pròpia, com a mínim també oficial, seria bo per al territori i per al conjunt del domini lingüístic". Domini lingüístic que, ha opinat, és millor que sigui de dues llengües o més, que no només d'una.

Les llengües "mai s'exclouen entre elles" i poder dominar dos és sempre millor que dominar només una. "Aquí hi ha moltes persones que poden parlar català i algunes que no poden encara", ha dit.

Més política

Franquesa, al contrari que Giralt, s'ha mostrat "optimista" respecte al resultat d'aquest estudi, que dona "molt bons resultats en relació amb el coneixement de la llengua" en la Franja i ha valorat la percepció existent que es parla "una única llengua" que rep diferents noms segons el territori, però que comparteix amb Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

I ha explicat que les crítiques realitzades per plataformes o partits polítics que consideren que s'imposa el català "van més enllà de la política lingüística i són més política" quan el que es pretén és "la cooperació perquè la llengua tingui un present i un futur més sòlid i més fort", que "no té res a veure amb la catalanitat que un sent ni amb sentiments identitaris".

En resposta a la possibilitat llançada per Franquesa que el català sigui cooficial a l'Aragó, el director general de Política Lingüística de l'executiu aragonès, José Ignacio López Susín, ha asseverat que "l'Aragó té el seu propi govern i la seva pròpia direcció general" i qui porta a terme la política lingüística en aquesta comunitat "és el Govern de l'Aragó".

Fonte: ElNacional.cat

Ruiz exigeix a De Vigo un pacte que "respecti" el plurilingüisme

La batalla de la Conselleria d'Ensenyament tant en el període de l'exconsellera Irene Rigau, com en el de Meritxell Ruiz, ha estat posar fi a la LOMCE, llei impulsada per l'exministre José Ignacio Wert. El motiu és la "invasió competencial" de Moncloa sobre les comunitats i els conseqüents recursos al Tribunal Constitucional, denuncia que és compartida pel País Basc i Navarra. Frenar la tendència serà precisament un els reptes per a Mariano Rajoy, a les portes del nou Pacte Nacional per l'Educació a Espanya que pretén tancar la present legislatura.

Ruiz ha denunciat a la comissió general de comunitats autònomes celebrada aquest dimarts que la llei Wert va ser un "atac sense precedents al model català, volent introduir una divisió on no l'hi havia" i ha exigit que tota legislació venidora sigui "respectuosa" amb el plurilingüisme.

"La LOMCE es va aprovar amb majoria absoluta del Partit Popular, sense consens de cap tipus més enllà que el seu propi model i menyspreant la resta. És segregadora", ha dit la consellera. Tot seguit ha explicat que això hauria suposat un xoc amb el model català, que suposava una "garantia de cohesiói ascensió social", que no generaria dissensió a Catalunya, sinó un consens entre els grups, com ara de l'expresident José Montilla, ara senador del PSC, a qui ha citat.

Ruiz veu el sistema català com una garantia de resultats, basat en la "pedagogia, i no en la ideologia". Ha dit que Ensenyament ja estava satisfent els estàndards 2020 de la Unió Europea, reduint l'abandonament escolar. La fortalesa vindra perquè es basa en competències bàsiques, no en estàndards d'aprenentatge, com l'espanyol. Però la legislació estat recorreguda per l'Estat, motiu pel qual ha considerat que la Moncloa no tenia en compte "els reptes educatius del present" i ha avisat que a Catalunya ja es treballava en un model basat en el diàleg amb centres i docents.

El xoc entre autonomies i Estat també ha estat motiu de crítica de la responsable del País Basc, Cristina Uriarte, així com el seu homòleg navarrès, José Luis Mendoza. La primera ha indicat que s'està preparant una llei basca que substitueixi la de 1996, que va ser "aprovada ja llavors amb amplíssim consens social" i ha reclamat "més bilateralitat, partint del reconeixement mutu del marc competencial". El segon ha reivindicat que la LOMCE es podria derogar perquè no es cauria en un buit legal, sinó que entraria en vigor la LOE de José Luis Rodríguez Zapatero (2006). 

"Nacionalisme espanyol"

Si la consellera Ruiz ha assenyalat la LOMCE com una llei que minaria el model d'immersió i de competències de la Generalitat, el torn dels partits independentistes ERC i PDeCAT durant la Comissió General de comunitats ha pres un caire més polític. "És una llei d'ideologia nacionalista espanyola. Ho va dir l'exministre Wert: vertebrar l'Estat i espanyolitzar els nens catalans" s'ha queixat la portaveu republicana, Esther Capella. "És un tap que no ens permet avançar, amb pocs fonaments pedagógics" ha afegit el demòcrata, Josep Lluis Cleries.

Més participació de comunitats i docents

Les autonomies socialistes també han exigit la derogació de la 'llei Wert' i han apuntat dues demandes principals per endegar el Pacte Nacional. La primera és que es doti de més pressupost les comunitats, i la segona és la creació de fòrums multilaterals. En total, tres espais –complementaris a la conferència sectorial que ja hi ha oberta al Congrés amb aquests efectes–, que són: un altre ens al Congrés, però amb la participació dels governs autonòmics en igualtat de pes, un espai equivalent al Senat –que s'ha aprovat per majoria–, i la participació dels consells locals per fer intervenir la comunitat educativa i els docents.

El ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, s'ha mostrat satisfet d'aquestes peticions perquè al seu parer vol dir que hi ha una "voluntat" de participar. Allò que no ha volgut aclarir és si els donarà llum verda. "Després del debat cal una fase de propostes, és interessant i cal saber-les canalitzar" ha assegurat durant el recés de la Comissió General d'autonomies. Més tard sí ha coincidit en la voluntat de "deixar enrere el passat", com acceptant de forma velada la crítica a la LOMCE.

Però el ministre arribava amb una agenda pròpia, que passa per vincular el pacte educatiu a un pacte pressupostari. Segons ha dit De Vigo, aquest hauria de gaudir d'una majoria "superqualificada", és a dir, de més de dos terços de les Corts, per tal que vinculés futurs executius "amb independència de qui governi", i no segons l'alteració de les correlacions de forces polítiques. Finalment, ha recordat que els pressupostos d'enguany contemplen un increment de places públiques d'ocupació per a centres educatius, a fi de satisfer la taxa de reposició administrativa.

Fonte: ElNacional.cat

L'STEI proposa que les llengües pròpies siguin les vehiculars de l'ensenyament

El Congrés de la Confederació intersindical celebrat a Alacant els dies 10, 11 i 12 de febrer de 2017, al qual hi ha assistit l'STEI Intersindical, ha aprovat una resolució a favor de la normalització lingüística de les llengües pròpies dels territoris, que va ser exposada pel mateix sindicat.

Amb aquesta resolució es declara que en els territoris on existeixen llengües pròpies com són el gallec, l'asturià, el basc i el català, aquestes siguin llengües vehiculars de l'ensenyament i llengües de comunicació interna i externa, que funcionin com eix vertebrador del sistema educatiu del seu territori, es garanteixi el coneixement de les llengües oficials i l'aprenentatge d'almanco una llengua estrangera, de manera que, des de l'escola, es pugui treballar per a la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.

«La situació de les llengües pròpies amb un govern espanyol de nova majoria del Partit Popular (PP) no millorarà la situació del català, del basc, l'asturià, el gallec o l'aragonès, o l'aranès que es parla a la Vall d'Aran» lamenten. En aquest sentit, asseguren que des del Govern espanyol es duen a terme mesures per incentivar l'aprenentatge de les llengües estrangeres, «la qual cosa és molt lloable», però des de la intersindical consideren que els models curriculars que vénen imposats per la LOMCE «deixen molt poc marge a les comunitats autònomes a fer plans de normalització de les llengües territorials a l'àmbit educatiu».

Per altra banda, han explicat que la feina de l'STEI en aquest congrés ha estat «fer prendre consciència» a la resta de sindicats alternatius de l'Estat espanyol de la necessitat de compartir la lluita per la normalització de la llengua, la cultura, la identitat i les nacions que formen part de l'Estat espanyol, i explicar la situació que viu Catalunya així com la «falta de diàleg» per part del govern espanyol per resoldre aquesta qüestió.

Fonte: dBalears.cat

113 famílies demanen l’ajuda econòmica per escolaritzar en castellà

El Ministeri d’Educació ha rebut un total de 113 peticions d’alumnes catalans per estudiar en castellà i no sota el programa d’immersió en català.

A hores d’ara, el Ministeri ha acceptat 50 d’aquests requeriments, de la mateixa manera que n’ha desestimat 9. La resta estan a l’espera de resolució.

La Generalitat ha recorregut la cinquantena de peticions estimades pel Ministeri, perquè no hi estan d’acord, en paraules de la secretària general d'Ensenyament, Maria Jesús Mier, aquest dijous.

Així mateix, el Ministeri de moment no ha descomptat de les seves aportacions al Govern els 6.000 euros per alumne que va advertir que faria, però la Generalitat no sap si les famílies han rebut els diners.

Fonte: El Nacional

46 famílies catalanes demanen l'escolarització en castellà

Carlota Camps 
Barcelona. Divendres, 15 d'abril de 2016

Fins a 46 famílies han demanat ser escolaritzades en castellà en centres catalans, per evitar així la immersió lingüística. Ho ha anunciat aquest matí la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Meritxell Ruiz, que ahir es va reunir a Madrid amb el seu homòleg estatal, Íñigo Méndez de Vigo.

Segons la consellera, el Ministeri d'Educació ha acceptat aquestes 46 sol·licituds de famílies que demanen l'escolarització en castellà en centres educatius privats sufragats amb 6.000 euros públics, segons preveu la llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).    

En declaracions a Catalunya Ràdio, Ruiz ha dit que el ministre d'Educació li va comunicar la xifra en la reunió que van mantenir dijous. En aquesta trobada, la consellera també va avisar que la Generalitat no pagaria aquests 6.000 euros per alumne i que recorreria els casos perquè no compleixen els requisits.    

"Nosaltres ja hem dit a aquestes famílies que de cara al proper curs tenim centres que fan alguna matèria no lingüística en castellà", ha manifestat la consellera, que ha afegit que el Departament ha notificat els centres més propers al seu domicili amb aquesta oferta per tal que puguin iniciar el procés de preinscripció.

No aplicaran la LOMCE

Ruiz també va respondre al ministre que els alumnes catalans no faran les proves d'avaluació previstes a la LOMCE i que els escolars de sisè de Primària continuaran fent els exàmens de competències bàsiques que fa anys que dissenya el seu Departament.

Segons la consellera, el ministre "va dir que volia parlar a nivell tècnic i que, en tot cas, la setmana que ve convocaria les diferents comunitats autònomes, també a nivell tècnic, perquè ens poguéssim explicar. Nosaltres fa temps que ens expliquem".

"L'avaluació és bona si en fas un bon ús, però pot ser perversa si en fas un mal ús. La LOMCE vol fer aquest mal ús mitjançant els rànquings o condicionant el títol de quart d'ESO a una prova final. No té cap sentit condicionar el final d'una etapa obligatòria, on hi ha tot un procés d'avaluació contínua, amb una prova final", ha conclòs Ruiz.

Fonte: ElNacional.cat

“El sistema d'immersió català és modèlic i exportable”, segons experts del Consell d’Europa

Els experts veuen amb preocupació els models impulsats pel PP al País Valencià i les Balears perquè, de prosperar, podrien haver arraconat la llengua menys parlada.

En una entrevista a El Punt Avui TV, Fernando Ramallo, professor de lingüística de la Universitat de Vigo i membre del comitè d'experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries del Consell d'Europa,  assegura que els experts europeus “veuen amb molt bons ulls” la continuïtat de la immersió a Catalunya i aposten per estendre aquest model a totes les comunitats autònomes amb llengües cooficials. El professor que suspèn els models fallits del PP al País Valencià i les Balears, també  ha alertat que les llengües a l'Estat espanyol esdevenen una “qüestió partidista” i apunta que en un estat plurinacional hauria de ser “absolutament normal” que es pogués intervenir en les diferents llengües de l’estat al Congrés.

Protegir els drets lingüístics als tribunals, l’assignatura pendent de l’estat espanyol 

En el darrer informe del comitè d’experts, que analitza l’estat de les diferent llengües de l’estat també assenyala que pel que fa a justícia no es respecten els compromisos signats pel govern espanyol en la Carta Europea de les Llengües Minoritàries ja que només un 12% dels judicis es fan en català, tot i que els compromisos obliguen a permetre que els judicis es facin en català si una de les parts ho demana. Segons subratlla Ramallo, en aquest àmbit la responsabilitat de gestió recau en l’Estat i per això reclama un canvi legislatiu amb “mesures serioses”, que permetin protegir els drets lingüístics als tribunals i que el personal de justícia domini la llengua del territori on exerceix.  

Fonte: Directe.cat

UPyD vol recuperar els topònims castellans i acabar amb les multes lingüístiques

El partit d'Andrés Herzog vol una llei que elimini la immersió lingüística i posi fi a les llengües cooficials al Senat

El grup parlamentari UPyD al Congrés forçarà una votació per garantir l'ús del castellà com a llengua comuna de tots els espanyols i així recuperar els topònims en castellà, assegurar l'ensenyament en castellà a les comunitats bilingües, posar fi a la feina de les llengües cooficials al Senat i acabar amb les multes lingüístiques en comunitats com Catalunya, entre d'altres qüestions. 

La formació magenta començarà aquest dimecres interpel·lant el Govern durant el ple del Congrés sobre aquests aspectes, un debat que precedirà la votació de la subsegüent moció la pròxima setmana, quan es preveu que es faci l'última sessió plenària de la present legislatura. 

El líder nacional d'UPyD, Andrés Herzog, i la seva portaveu parlamentària, Rosa Díez, ja van presentar fa poc la seva pròpia proposició de llei per assegurar el castellà per tot el país i acabar amb el corralito lingüístic que, segons la seva opinió, existeix en algunes comunitats autònomes com Catalunya o País Basc, on, "per desgràcia", no són infreqüents les discriminacions per raons lingüístiques. 

Com a exemple, el partit magenta cita la impossibilitat d'elegir el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament, la imposició d'"aberrants" multes lingüístiques, la desaparició dels topònims i les denominacions oficials en castellà, la cooficialitat al Senat i l'absència de l'ús del castellà als mitjans de comunicació públics. 

Impulsar una llei que blindi el castellà

Amb aquesta iniciativa, UPyD pretén impulsar una regulació clara del castellà perquè, segons la seva opinió, no semblaria lògic que cada llengua d'àmbit autonòmic disposés d'una regulació expressa en el marc de les competències de les comunitats autònomes i no existís una norma estatal sobre l'ús de "la llengua comuna i pròpia del conjunt dels ciutadans espanyols". 

A més de la interpel·lació, UPyD també té previst preguntar dimecres que ve al ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, si s'està garantint el dret dels nens castellanoparlants a l'escolarització en la seva llengua materna a les comunitats autònomes bilingües.

Fonte: Nació Digital

Wert denega l’ajut de 6000 euros a les famílies que volien escola en castellà

Fins ara, a Catalunya, només s'han tramitat 3 peticions. El Ministeri d'Educació preveia un miler de sol·licituds

Fonts del Ministeri d'educació han confirmat a SER Catalunya que han denegat les 3 peticions formals que s'han tramitat fins ara a Catalunya de famílies que volien que se'ls hi pagués una escola privada en castellà. És una possibilitat recollida a la Llei Wert a la que segons els càlculs fets en el seu dia pel Ministeri que dirigeix José Ignacio Wert -que va reservar un pressupost de 5 milions d'euros- s'havien d'acollir en el primer any almenys un miler d'alumnes.

La realitat però és que fins al mes d'octubre s'havien formalitzat només tres peticions i que a totes tres, la resposta ha estat negativa. El motiu, segons que han explicat a Ser Catalunya fonts del Ministeri, és que les famílies demandants havien matriculat els seus fills en escoles totalment privades, però catalanes, que no ofereixen una educació diferent de la que els alumnes rebrien a qualsevol escola pública o concertada del seu entorn.

Fonts del Govern espanyol intenten treure ferro a la situació. Asseguren que ara mateix tenen altres 80 peticions pendents d'analitzar a Catalunya, del total de 721 que han rebut a tot l'Estat. Des del Departament d'Ensenyament subratllen que oficialment només tenen constància de les tres sol.licituds rebutjades i que abans de decidir respecte de la resta, el Ministeri s'ha de posar en contacte amb el govern català per comprovar si la petició està fonamentada.

Fonte: Cadena SER

El Comitè de les Regions també avala l'escola en català

El seu president aposta per la immersió lingüística en el ‘Via Europa' d'aquesta nit a El Punt Avui Televisió

UPyD veu “construcció nacionalista” a l'escola i ERC replica que “no hi ha cap problema”

Nou aval europeu a l'escola en català. El Comitè de les Regions se suma al suport de la Comissió Europea i de l'eurocambra, que han elogiat reiteradament el model d'immersió lingüística, posant-lo com a exemple de bones pràctiques i rebutjant que se separi els alumnes per idiomes. En una entrevista al programa Via Europa d'El Punt Avui Televisió que s'emetrà aquesta nit (22.00 h), el seu president, el belga való Michel Lebrun, adverteix precisament que el de l'escola belga “no és el model a seguir”, perquè els alumnes acaben sent “monolingües”, i aposta pel model català d'immersió, fins i tot en la seva vida personal. “Hem inscrit la meva néta de set anys en una escola d'immersió lingüística i rep les classes en flamenc”, revela el democratacristià francòfon.

També el politòleg finlandès Johan Haggman, fins ara responsable d'estudis de multilingüisme i traducció a la Comissió Europea i assessor de l'eurocomissari Orban, defensa que el model d'immersió de l'escola catalana “és molt bo perquè els nens en surten bilingües”.

Cara a cara

Via Europa ofereix també un cara a cara entre l'eurodiputat d'ERC-NECat, Josep Maria Terricabras, i la líder d'UPyD a Brussel·les, Maite Pagazaurtundúa. Terricabras recorda que “no hi ha ni hi ha hagut mai” conflicte lingüístic a les escoles catalanes, on “s'aprenen correctament el català i el castellà, i s'equilibren els ciutadans de Catalunya per no establir dues comunitats”. Però Pagazaurtundúa replica que “no han de servir per a la construcció nacionalista” sinó per “educar”. Per l'eurodiputada d'UPyD, hi ha famílies “desfavorides” que “necessiten, fins i tot sent castellanoparlants, que el castellà es treballi de manera més culta a l'escola”. Pagazaurtundúa reclama que les famílies tinguin “diverses possibilitats” per escollir l'escolarització dels seus fills perquè “no tots els nens funcionen bé en immersió”.

Terricabras rebutja taxativament que la immersió en català fomenti el fracàs escolar entre els nens castellanoparlants, remarca la importància de tractar els problemes socials en famílies on “no hi ha cap llibre, ni en català, ni en castellà, ni en suahili” i defensa que “precisament la llengua pot ajudar a sortir de la marginalitat”.

Fonte: El Punt-Avui

Més hores de castellà que de valencià, fins i tot en línia valenciana

Segons Escola Valenciana, el Decret de Currículum de Primària resultant de la LOMQE és "il·legal" i "ataca l'Estatut d'Autonomia"

Més hores de castellà que de valencià, fins i tot en línia valenciana. Sembla un trencaclosques però és, segons Escola Valenciana, l'escenari que s'obri amb el Decret de Currículum de Primària elaborat per la Conselleria d'Educació. L'entitat cívica ha elaborat un informe on es detallen els percentatges de sessions lectives setmanals que es poden impartir en valencià, castellà i anglès, tant en les línies en valencià com en les línies en castellà. I el resultat és revelador.

L'informe compta les 30 sessions setmanals de les diferents matèries educatives. Cada centre pot arribar a aquest percentatge si ho desitja, ja que les assignatures de Socials, Naturals i Cultura del Poble Valencià s'impartiran en la llengua que cada centre determine amb unilateralitat. A més, s'ha imposat que en la línia en valencià s'impartisca una matèria més en castellà respecte l'any passat. A la inversa no hi ha reciprocitat.
 

Atenent aquestes variables, cada col·legi podrà impartir en primer, segon i tercer de Primària de la línia en valencià un 36,7% de les classes en valencià, un 43,3% en castellà i un 20% en anglès. Un autèntic contrasentit en favor de la llengua predominant. Per contra, en la línia en castellà la proporció de matèries impartides en valencià mai no podrà superar el 23,4% al llarg de tot el cicle de Primària, davant el mínim del 56% estipulat per a les matèries en castellà.

Segons Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, la Conselleria d'Educació “no només està potenciant la supressió de la immersió lingüística sinó que està forçant la desaparició del Programa Plurilingüe d'Ensenyament en valencià”. L'entitat cívica, assegura Moreno, “farà tots els possibles en matèria jurídica perquè es retire un decret d’aplicació de la LOMQE que ataca els programes d’ensenyament plurilingües òptims, els que tenen el valencià com a llengua majoritàriament vehicular, els que han demostrat científicament cap on ha de caminar una bona planificació educativa basada en la riquesa i el coneixement de les dues llengües oficials i també d’altres llengües”.

Per a un hipotètic recorregut judicial, Escola Valenciana comptarà amb un informe de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la “marginació” del valencià en el sistema educatiu. Segons aquest informe l'aplicació pràctica de la LOMQE aprofundeix en l'arraconament de la llengua minoritzada. Segons Moreno, estem davant “un cas semblant” al del TIL de les Illes Balears.

Fonte: Nació Digital

El síndic insta a aprofundir en el model lingüístic actual

Ribó presenta un informe que mostra un baix percentatge de queixes sobre vulneració de drets en l'ús del català i el castellà

Assegura que Catalunya és “un exemple de convivència lingüística”

05/09/14 02:00 - BARCELONA - VIRTUDES PÉREZ

No hi ha cap problema de convivència lingüística a Catalunya més enllà de la imatge interessada que volen donar alguns mitjans de comunicació. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va lliurar ahir un informe al president de la Generalitat, Artur Mas, que referma la tesi que al país no hi ha cap conflicte a causa de la llengua.

Segons aquest informe, que recull l'evolució de les queixes per la vulneració dels drets en l'ús del català, el castellà i l'aranès des de l'any 2008, hi ha un baix nivell de preocupació social per aquest tema, tal com reflecteix el reduït percentatge de consultes que genera, no només davant del síndic, sinó també en altres institucions de l'Estat com el defensor del poble. L'any 2013, per exemple, el síndic va tramitar només 62 actuacions per motiu de llengua d'un total de 9.200, va destacar Ribó, que assegura que el nombre de demandes al defensor del poble espanyol “és encara més reduït”.

Davant d'aquesta evidència, corroborada amb les xifres recollides en l'informe, el síndic entén que el model lingüístic català és un model d'èxit reconegut per institucions com el Consell d'Europa i considera que, des d'aquesta perspectiva, no només s'ha de mantenir, sinó que se n'ha de reforçar l'aplicació. Aquest és el missatge que va traslladar ahir Ribó al president de la Generalitat, Artur Mas. “No només s'ha de preservar, també s'ha d'emfasitzar i consolidar”, va subratllar Ribó.

A banda d'aquesta demanda explícita, el síndic va aprofitar la presentació de l'informe per denunciar el “reiterat incompliment” per part de l'administració espanyola dels mandats constitucionals i internacionals en matèria lingüística i va exigir la posada en marxa de polítiques per assolir més igualtat en els drets lingüístics.

“No en som conscients, però tenim un tresor a les nostres mans que es diu convivència lingüística”, va insistir el síndic, que entén que cal aprofundir en aquest model “independentment de quina sigui l'orientació de Catalunya d'aquí a un temps com a conseqüència de futurs processos electorals o de consulta ciutadana”.

La Lomqe, una “agressió a la convivència”

Ribó va denunciar també ahir la carència de polítiques per al tractament de la pluralitat lingüística i va posar la Lomqe com a exemple de com les “polítiques públiques poden agredir la convivència”.

Cap tramitació per vulneració de drets a l'escola

La tipologia de les queixes està més relacionada amb tràmits a les administracions públiques. L'any 2013 no hi va haver cap queixa relacionada amb la vulneració de drets a l'escola.

Crítiques al paper de la delegació del govern

Després de denunciar les mancances que hi ha sobretot a Justícia i en el sector del comerç, el síndic va lamentar l'escassa “col·la-boració de la delegació del govern a Catalunya”.

De 9.200 queixes, només 62 per motius de llengua

De les 9.200 queixes rebudes el 2013, només 62 són per motius de llengua, 42 de les quals per la vulneració en l'ús del català i 20 en l'ús del castellà. Des del 2008 s'han rebut 176 queixes pel català i 90 pel castellà.

Fonte: El Punt Avui

Les escoles privades no han rebut cap petició d'escolarització en castellà pel curs que ve

L'Associació de Centres d'Ensenyament Privat no concertat assegura que no hi ha cap centre que tingui aquesta oferta

La presidenta de l'AENOCC avisa que els 6.000 euros podrien cobrir la matrícula però no altres despeses

La presidenta de l'Associació de Centres d'Ensenyament Privat no concertats de Catalunya (AENOCC), Maria Pilar González, ha explicat aquest dissabte que de moment no hi ha cap família que hagi demanat l'escolarització en castellà. A més, ha avisat que avui dia no hi ha cap centre privat que tingui l'oferta d'ensenyament vehicular en castellà i que les escoles no pensen canviar els projectes educatius.

Un dels punts més polèmics de l'anomenada llei Wert és el que preveu l'escolarització en centres privats d'alumnes que demanin escolarització en castellà i no trobin oferta pública. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va fixar en 6.057 euros la quantitat anual que rebran les famílies que facin aquesta petició i aquest mateix divendres el Consell de Ministres va aprovar el decretque desenvolupa aquest apartat de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE). El decret estableix també el mecanisme pel qual la Generalitat acabarà assumint aquest cost.

En una entrevista a l'ACN, la presidenta de l'AENOCC ha admès que la xifra de 6.057 euros anuals “probablement” és suficient per cobrir l'escolarització d'un alumne, tot i que “no a totes les escoles”. De totes maneres, ha advertit que, a banda de l'escolarització, hi ha altres tipus de despesa que aquesta xifra no arribaria a cobrir, com ara els materials escolars, el transport, el servei de menjador o les sortides i excursions.

González ha afegit que “això ara és parlar per parlar, una cosa utòpica en aquests moments”, ja que “ningú no ha demanat res”. I és que segons ha afirmat, “a les escoles privades no hi ha hagut ni una sola demanda”, ni dels pares que ja hi tenen els seus fills escolaritzats ni de noves famílies. “I si hi hagués una demanda, ens hauríem de remetre al contracte inicial de les famílies, on diu què és el que fem i amb quines llengües ho fem”.

“Les escoles ja tenen un projecte propi i estan encantades quan les famílies demanen quin és aquest projecte, els agrada i ens envien els seus fills. No tindria sentit actuar d'una altra manera”, ha dit. González ha insistit que cada escola té un projecte “sòlid” que la singularitza.

A més, ha recordat que ara com ara no hi ha cap escola privada a Catalunya que faci una oferta d'escolarització en castellà. “En canvi, sí que hi ha escoles que ho fan en anglès, alemany o italià, i totes elles estableixen unes hores per fer les matèries de català i castellà”, ha precisat. La presidenta de l'AENOCC ha reconegut que si un centre privat volgués fer una oferta d'escolarització en castellà ho podria fer, “però no n'hi ha cap”.

En aquest sentit, ha comentat que la prioritat dels centres privats és l'anglès i “tenen molt clar que com a mínim els alumnes han de ser trilingües”. Al seu parer, cal analitzar el nivell lingüístic que té cada alumne quan surt de l'escola, ja que “tal vegada estem fent una muntanya del que no ho és”.

Sense notícies del Madrid

La presidenta de la patronal dels centres privats ha assegurat que fins ara el ministeri d'Educació no s'ha posat “mai” en contacte amb ells. “Ni abans ni ara”, ha concretat. “No ens sentim interpel·lats perquè no s'han posat en contacte amb nosaltres i perquè nosaltres, per essència, no podem entrar en aquest supòsit”, ha reblat. González ha insistit que “no tindria sentit acceptar això sense més i canviar el projecte que hem estat oferint a les famílies”.

Sis centres privats tancats per la crisi

La crisi també ha afectat aquest sector a Catalunya. Segons ha explicat la seva presidenta, fa un parell d'anys hi havia 74 centres privats a Catalunya i en aquests moments n'hi ha 68. Això representa un tancament de sis centres, “alguns d'ells amb una història de 50 anys”. “Com a empresa privada la crisi ens ha arribat i molt, perquè els nostres clients han viscut la crisi en carn pròpia i a l'hora de decidir si havien de pagar la hipoteca, el menjar de cada dia o anar a una escola privada, han deixat de pagar l'escola”, ha explicat.

Però malgrat les dades dels últims anys és optimista i creu que el sector “guanyarà el terreny que ha perdut durant els últims tres anys”. Actualment, el sector privat dóna servei a 18.000 alumnes i, com passa en el sistema públic, han notat una davallada en les matriculacions a P3 a causa de la baixada de la natalitat.

Fonte: El Punt Avui

Àlvarez: «La immersió és un dret dels treballadors, no un regal burgès»

Encesa defensa del model lingüístic educatiu català del líder d'UGT en el seu discurs del Primer de Maig després de la sentència del TSJC que imposa un 25% de castellà

La resolució del TSJC per la qual s'estableix una quota de 25% de castellà a les aules catalanes també ha estat protagonista a la manifestació del Primer de Maig amb una contundent defensa sindical del sistema s'immersió.

Una de les veus més crítiques  amb la decisió judicial ha estat el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, que en el seu discurs en acabar la manifestació ha assegurat que la immersió és un  “dret dels treballadors i de les treballadors”. “No va ser un regal de la burgesia d'aquest país sinó els partits polítics d'esquerres els que van aconseguir una única escola catalana a casa nostra”, ha clamat Álvarez de manera vehement.

Així mateix, el líder sindical ha demanat una gran participació en la manifestació del 14 de juny en format que cercavila que organitza Som Escola en defensa del sistema d'immersió a l'escola catalana.

Fonte: Naciodigital.cat

Una jutge treu la custòdia a una mare per escolaritzar la filla en català

La resolució entèn que dificulta la seva "evolució"

Una jutge canària ha retirat la custòdia a una mare canària que va venir a viure a Ripollet perquè l'escola s'imparteix en català. La jutge de Tenerife entén que aprendre el català pot estar suposant a la nena una dificultat en la seva "evolució".

 

En la resolució judicial, que ha avançat el diari "El Punt Avui", la titular del jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Güímar apunta que, davant la falta d'entesa dels pares sobre la custòdia de la filla, cal preservar l'interès superior de la menor.

 

En el seu escrit, la jutge sosté que la nena ha anat a viure a una "comunitat definida per unes característiques especials d'integració". I és que, subratlla, a l'adaptació normal a un canvi de territori o de costums s'hi ha d'"afegir la dificultat d'haver d'aprendre una llengua, el català, que de tots és conegut que es fa servir per gran part de la societat catalana, així com per les escoles".

 

La jutge també basa la seva decisió en el fet que la dona treballa i té menys disponibilitat horària que el pare, que és a l'atur.

Fonte. Nació Digital

Reclamen a Wert 17.000 € per garantir l'ensenyament en valencià

Una família de Xirivella va haver de matricular la filla en un centre concertat de Picassent davant la manca d'ofertes

Una família valenciana de Xirivella ha reclamat al ministre Wert que l'Administració li pague les despeses ocasionades durant quatre anys per poder garantir l'ensenyament en valencià de la seua filla en un centre concertat de Picassent. Els 17.000 € que li reclama corresponen a les depeses de pagament del centre concertat, transport i menjador durant quatre anys. I tot per l’incompliment de les Administracions educatives d’un dret bàsic: el de poder triar l’ensenyament en valencià públic.

---

El ministre d'Educació i Cultura,

José Ignacio Wert.
Foto: ACN

Redactaveu / València

La família demana que l’Administració de l'Estat espanyol cobrisca les despeses que genera dur a la seua filla a una escola cooperativa que ofereix ensenyament en valencià, perquè a la seua localitat i al centre públic on ho va sol·licitar el curs 2010-2011 no va ser possible per la denegació de la Conselleria d’Educació.

Es tracta d'una família de Xirivella que reclama els diferents danys en termes econòmics i personals que els ha causat el fet d’haver de buscar una alternativa per garantir el millor ensenyament possible a la seua filla, l’ensenyament en valencià. La família va haver de matricular la seua filla en un centre concertat, amb una despesa mensual de 100€; per ser d’una altra localitat, una despesa de transport mensual de 160€ i 100 € mensuals de menjador escolar per la distància entre el centre educatiu i el domicili, amb la consegüent impossibilitat de dinar a casa.

 La manca d’oferta d’ensenyament en valencià a les escoles públiques de Xirivella va fer que aquesta família demandant buscara l’ensenyament en valencià a l’escola cooperativa Les Carolines de Picassent. Durant quatre cursos, han hagut d’assumir les despeses assenyalades per garantir un dret social bàsic, el dret a l’ensenyament en valencià.

La despesa de pagament del centre concertat, el transport i el menjador durant quatre cursos ascendeix ja a més de 17.000 €, tot per l’incompliment de les Administracions educatives d’un dret bàsic, el de poder triar l’ensenyament en valencià públic.

Mitjançant el servei jurídic de l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana, aquesta família espera que se la tracte igual que a les famílies que sol·liciten ensenyament en castellà en altres autonomies amb llengua pròpia, segons el que marca la LOMQE

La família, que va guanyar el judici per obrir una línia d’ensenyament en valencià al CP Ramón y Cajal de Xirivella, ha presentat una sol·licitud al Ministeri de Cultura on insta José Ignacio Wert a aplicar la LOMQE en el seu cas.

En aquest sentit, la família demana que l’Administració cobrisca les despeses que genera dur a la seua filla a una escola cooperativa que ofereix ensenyament en valencià, perquè a la seua localitat i al centre públic on ho va sol·licitar el curs 2010-2011 no va ser possible per la denegació de la Conselleria d’Educació.

D’altra banda, Escola Valenciana constata que la Conselleria d’Educació continua incomplint la sentència que va dictaminar la Secció cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia valencià el 13 de novembre de 2013. El tribunal valencià estimava que calia reconvertir a valencià la línia educativa per la qual s’ha lluitat durant cursos. És per això que la Conselleria d’Educació hauria de convertir a ensenyament en valencià una de les unitats educatives de 1r de Primària del centre, la qual cosa no ha fet, just la línia on hauria d’estar estudiant en aquests moments la filla de la família demandant.

Antecedents

En el curs acadèmic 2010-2011 la direcció del CP Ramon y Cajal de Xirivella va sol·licitar un canvi de programa educatiu a valencià amb l’aprovació del Consell escolar i un informe favorable de la inspecció educativa. Aquesta denegació va ser recorreguda per 12 famílies. La Conselleria d’Educació no va admetre el tràmit i va impedir que una vintena de famílies pogueren escolaritzar els seus fills i filles en valencià, tal com havien sol·licitat. No obstant açò, una de les famílies va arribar fins al TSJ valencià i va guanyar el judici a la Conselleria d’Educació .

Tanmateix, aquesta família va haver de matricular la seua filla en un centre concertat per garantir-li l’ensenyament en valencià abans que el TSJ dictaminara una sentència favorable el passat novembre de 2013.

Fonte: La veu del País Valencià

El TSXC afita l'usu del castellanu como llingua vehicular en cinco escueles catalanes nun 25%

La sala del contencioso administrativo considera que se debe garantizar que el catalán sea el centro de gravedad pero que el castellano no debe quedar en un ámbito "simbólico o marginal"

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha resuelto este viernes fijar un porcentaje mínimo del uso del castellano como lengua vehicular en las escuelas de Catalunya en base a la "doctrina consolidada del Tribunal Supremo" sobre el "derecho de los alumnos al uso del castellano en la enseñanza de los que así lo han reclamado".

El TSJC ha fijado este porcentaje en un 25% del horario lectivo y añade que se deberá incluir al menos una asignatura de carácter troncal además de la lengua y literatura castellana en este porcentaje.



La sala del contencioso administrativo ha considerado a través de cinco resoluciones que hacen referencia concreta al caso de cinco centros escolares que hay que garantizar que el catalán sea el "centro de gravedad" del sistema educativo en Catalunya porque así lo determina la actual legislación catalana, comenzando por el Estatut. Sin embargo, considera que el uso del castellano también como lengua vehicular no debe verse reducido a un "uso meramente simbólico". El Tribunal se ha basado en la experiencia de distintos casos en los que la escuela ja utilizaba el castellano de forma suficiente para fijar el citado porcentaje de mínimos.


De esta forma, las resoluciones instan a los directores de cinco centros educativos catalanes a aplicar estas medidas. Se tratan del centro privado Escolàpies Sant Josep de Calasanç de Sabadell, el Col·legi Sant Bonaventura, de Vilanova i la Geltrú, el centro educativo Mare de Déu del Roser de Barcelona, el instituto Alba del Vallès, de Sant Fost de Campsentelles, y la Escola Pia de Sarrià-Calassanç de Barcelona.


Las resoluciones también se basan en parte en la doctrina constitucional que impuso la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut de Catalunya de 2006. Fonte: La Vanguardia

El TSJC desatén la petició de més castellà per a un alumne

Un dels actes en favor de la
llengua a l'escola i contra la
sentència del Suprem
que vol fer canviar
de llengua
Foto: JOAN SABATER

El tribunal manté que Ensenyament garanteix l'aprenentatge del castellà a un alumne que en vol més

Es descarta la primera demanda basada en la sentència del Suprem que fa canviar de llengua

07/09/13 02:00 - barcelona - C. Sabaté / M. Rourera

Aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al reforç de castellà que la Generalitat ofereix a l'alumnat que el reclama i al coneixement d'aquesta llengua quan els alumnes acaben l'escolarització obligatòria. Una providència del TSJC considera que el Departament d'Ensenyament va actuar correctament en donar el vistiplau al programa lingüístic de l'institut en què un alumne de tercer, i després ja de quart d'ESO, reclamava més hores i assignatures en castellà.

Aquesta és la primera resolució resolta de la dotzena que es van presentar aquest 2013 emparant-se en la sentència del Tribunal Suprem (TS) que obligava el professorat a canviar de llengua vehicular a classe no només quan es dirigeixi al nen que demana més castellà, sinó “a tota la classe” en la qual estigui matriculat.

Aquella sentència del juny del 2012 va ser ratificada l'abril passat, i a petició de sis famílies, pel TSJC, que recordava al Departament d'Ensenyament l'obligatorietat d'aplicar el canvi de llengua en cas que ho reclamés un sol alumne d'una classe.

La consellera Irene Rigau, el govern, la majoria de partits polítics, la comunitat educativa i la societat catalana, en general, van fer llavors pinya a l'hora de defensar la desobediència als tribunals.

La providència judicial d'aquest setembre recorda als pares del jove que “no es poden emprendre més actuacions en relació amb els estudis de batxillerat” que ara comença l'alumne. El jutge constata que el jove “ha rebut ensenyaments amb prou presència vehicular de l'idioma castellà”, ja que el centre on ha cursat l'ESO així li ho va comunicar. L'institut imparteix educació física, matemàtiques, religió i física i química en castellà, ja que el professorat no té prou formació per usar sempre el català.

Rigau confia que la resta de demandes interposades individualment per la dotzena de famílies siguin també descartades. De fet, el tribunal català sempre ha avalat la immersió lingüística i el model d'ensenyament en català. El problema radica en les demandes de compliment de les sentències del Suprem, que insten l'administració educativa a fer canviar de llengua tota una classe.

El nombre de famílies que reclamen una atenció individual i el reforç de castellà per als seus fills durant la primària es manté estable. Si l'any 2011 van demanar-ho 263 nens, coincidint amb la campanya política que ho recomanava, el curs passat van ser només 26 i aquest any, 23.

Fonte: Avui.cat

Immersió per reflotar el català

La llei de normalització lingüística, aprovada avui fa trenta anys, va propiciar una espectacular recuperació de la llengua

L'ús social i el reconeixement internacional són els principals aspectes a millorar de l'idioma

- BARCELONA - RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE

..

1

L'Estat ha llançat una ofensiva contra el model escolar del país

L'ensenyament en català va tenir i té un ampli consens social i polític

El Parlament de Catalunya va aprovar, avui fa trenta anys, la llei de normalització lingüística, la primera norma que mirava de revifar una llengua perseguida i humiliada després de quaranta anys de dictadura, i que es va convertir en la clau d'una espectacular recuperació del català en tots els àmbits de la vida.

Els primers a recuperar l'escola en català van ser un grapat de mestres d'arreu del país que, als anys setanta, van aprofitar la confusió política que regnava a l'Estat per ensenyar als escolars en la llengua pròpia de Catalunya, i no va ser fins al 1983 que la nova llei va consagrar el català com a “llengua pròpia de l'ensenyament”.

L'escola Rosselló-Pòrcel, de Santa Coloma de Gramenet, va ser el primer centre públic a adoptar el sistema d'immersió en català l'any 1982 i ho va fer empesa per un grup de pares, molts dels quals castellanoparlants, que no volien que als seus fills se'ls negués la possibilitat d'aprendre el català, una possibilitat que sí que tenien molts nens que anaven a escoles privades de la veïna Badalona.

“La immersió lingüística va despertar un ampli consens tant polític com social”, recorda Daniel Mundet, director de la Plataforma per la Llengua. “Allò va ser l'inici d'una normalització que s'ha anat estenent en molts àmbits, tot i que encara té limitacions, després de dècades de persecució de la llengua.”

Joaquim Arenas, ideòleg de la immersió en català i cap del Servei d'Ensenyament del Català (Sedec), el 1983, coincideix a remarcar la importància històrica d'aquella mesura. “La llei del 1983 va ser un pas grandiós per a la llengua. El català va entrar a l'escola per la porta gran”, destaca Arenas.

Les autoritats catalanes de l'època no tenien gaires referents a què agafar-se. “Era una experiència única al món”, explica Joaquim Torres, fins fa poc president de la Societat Catalana de Sociolingüística i membre del Consell Consultiu de la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). “Hi havia la referència del francès en algunes poblacions anglòfones del Quebec, però el cas català era l'únic en què es duia a terme una immersió generalitzada en un territori no independent.”

El balanç, segons coincideixen a assenyalar tots els experts, és altament satisfactori. En trenta anys s'ha disparat el nombre de ciutadans de Catalunya que entenen, parlen, saben llegir i escriure el català, especialment a les comarques amb més presència del castellà com el Baix Llobregat. Molt diferents són les dades en altres territoris de llengua catalana com ara les Illes Balears i el País Valencià, on la immersió o bé ha tingut una presència testimonial o bé no ha rebut el suport polític que hi ha hagut a Catalunya.

“A Catalunya sempre hi ha hagut una majoria social disposada a mantenir l'ensenyament en català i, gràcies a això, la majoria d'infants de llengua inicial no catalana saben parlar català, tot i les onades migratòries que ha rebut el país, especialment a l'inici del segle XXI”, argumenta Torres, que considera que la immersió ha estat clau per contrarestar “un estat uniformitzador”.

En la mateixa línia s'expressa Arenas, que fa un balanç “positiu, però no excel·lent”, de la situació de la llengua a causa de les “sotragades contínues” del “govern de l'Estat i els tribunals” contra el català. “Les ofensives contra la llengua cada cop es produeixen més sovint”, afirma Mundet, que posa com a exemple les recents sentències que qüestionen l'ús del català com a llengua vehicular a l'escola i l'acció hostil de l'Estat. “Actualment hi ha més de 500 lleis que imposen el castellà en molts àmbits de la vida i ningú no en diu res”, es lamenta Mundet.

En el capítol d'ombres d'aquests trenta anys de normalització lingüística hi ha, per exemple, la manca de reconeixement del català com a llengua de ple dret tant a l'Estat com a la Unió Europea, l'escassíssima presència del català en el món judicial i l'ús social, que no acaba d'arrencar com esperaven els impulsors de la normalització lingüística.

“Gairebé tots els nens de Catalunya saben català, una altra cosa és l'idioma que parlen al pati”, reflexiona Arenas a propòsit de l'ús social. Ell seria del parer de promoure accions perquè els nens parlessin català entre ells a l'hora de l'esbarjo a través de jocs dirigits per monitors, tal com es fa en les escoles privades que tenen un programa d'immersió en una llengua estrangera, però admet que, si es fes, “se'ns tirarien al damunt”.

A causa de la falta de reconeixement jurídic de la llengua, els experts veuen com a única sortida un canvi radical de l'estatus del català que el converteixi en oficial al mateix nivell que el castellà, tal com passa amb els quatre idiomes que conviuen, en peu d'igualtat, a Suïssa. L'altra opció és la independència de Catalunya.

LES XIFRES

500.000 persones

que parlaven en castellà amb els pares ho fan en català amb els fills.

19 és la posició

que ocupa el català en el rànquing de llengües més utilitzades al Twitter.

Una llengua atractiva

El català s'ha caracteritzat els últims anys per tenir una gran capacitat d'atracció, la qual cosa contrasta amb l'assetjament judicial i polític de què és objecte. L'estudi El català, al 2011: capacitat d'atracció i llengua de consum als ‘media', presentat el maig passat, revela que un 9,9% de la població que té el castellà com a llengua inicial ha adoptat el català com a llengua principal, un percentatge molt superior al 2,2% de persones que han fet el procés invers (passar a tenir com a llengua principal el castellà, tot i tenir com a idioma inicial el català).

La clau de tot plegat rau en la transmissió generacional del català. Segons els últims estudis, a Catalunya hi ha prop de mig milió de persones que parlaven en castellà amb els seus pares i ara parlen en català amb els seus fills. Moltes d'aquestes són parelles mixtes (una de llengua inicial catalana i l'altra de castellana) que han adoptat el català com a llengua familiar.

Però els avenços socials del català no estan acompanyats d'un avenç polític. “Un estat català donaria més valor social a la llengua”, assegura Joaquim Torres, membre de la Xarxa Cruscat de l'IEC, que posa com a exemple Andorra, on el percentatge de ciutadans que tenen com a llengua inicial el català és molt inferior al de Catalunya, però el de persones que l'adopten com a llengua principal és força superior.

Fonte: Avui