Mostrando entradas con la etiqueta escola valenciana. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta escola valenciana. Mostrar todas las entradas

25/3/17

Comencen les trobades d’Escola Valenciana

 La federació d’associacions per la llengua inicia les seves tradicionals trobades primaverals aquest 25 de març al Verger (la Marina Alta), i s’aniran succeint fins al 3 de juny a l’Orxa (el Comtat). 

El manifest d’enguany defensa el model d’escola en valencià perquè crea ciutadans “amb valors de solidaritat, igualtat i justícia” i “garanteix el plurilingüisme real” en “valencià, castellà i anglés”.


MANIFEST DE LES TROBADES 2017: EN VALENCIÀ, CREIXEM

Les Trobades d’Escoles en Valencià evidencien que l’ensenyament en valencià és l’educació òptima i capdavantera, que recull l’experiència dels corrents pedagògics europeus. Aquest model d’escola crea ciutadans i ciutadanes amb valors de solidaritat, igualtat i justícia, alhora que garanteix el plurilingüisme real, és a dir, aconsegueix que l’alumnat domine les dues llengües oficials i l’anglés. Aquesta formació es desenvolupa des de l’estima del valencià i l’arrelament al medi. Gràcies a l’aprenentatge de llengües ens acostem a les diferents cultures: com més cultures coneixem, més tolerants som. L’educació és una eina fonamental per transformar la societat i garantir els principis de llibertat. Per aquesta raó, en Escola Valenciana prenem de referència el nostre model educatiu i l’hem proposat a totes les escoles per afavorir la formació de persones crítiques, raonables, amistoses, cooperatives.
Nosaltres, amb més de 30 anys de bones pràctiques docents, diem ben clar que en el nou Decret d’Educació l’itinerari Avançat és qualitat, és el més proper al nostre model lingüístic d’escola. Aquest programa és l’únic que garanteix el plurilingüisme real. Des d’Escola Valenciana convidem als centres educatius que encara no tenen programes avançats a fer camí amb nosaltres. Els oferim el nostre suport i el nostre assessorament per incorporar-se al programa òptim en un curt termini de temps. Així, necessitem la complicitat dels pares, les mares i el professorat, perquè demanen sempre qualitat educativa i, de forma progressiva, puguen arribar als programes avançats.
Les Trobades són també un espai de convivència i una invitació a participar i unir-nos des del respecte, la diversitat i la interculturalitat. Cada any, més de 200.000 persones celebrem la vitalitat de la nostra llengua i expressem el desig compartit de viure en valencià. Som un poble amb un projecte comú: volem comunicar-nos en la nostra llengua i tenim el dret de fer-ho. En valencià, creixem. Aquest lema festeja amb la nostra cultura popular dels nans i gegants i suggereix un missatge vertebrador: parlar valencià ens fa compartir experiències, ens enriqueix culturalment, amplia el nostre
coneixement del món, ens ofereix la clau d’accés per descobrir altres llengües. Gràcies al valencià experimentem un creixement vital: ens fa savis de la vida, ens fa grans de cor, ens fa gegants per albirar el futur.
Som País Valencià. Necessitem mitjans de comunicació públics en la nostra llengua que ens cohesionen, ens acosten la diversitat cultural i donen a conéixer la personalitat de tots els pobles que fan País Valencià. Ens cal comptar amb la correspondència de les televisons IB3 i TV3. Volem que les nostres arrels cresquen fortes, es desenvolupen lliures, i volem que els nostres fruits arriben a la saó des del sud fins al nord. Volem compartir les paraules heretades i apreses amb tota la ciutadania en qualsevol context. Per tant, necessitem una llei d’igualtat lingüística. És un dret que tenim tots els valencians i totes les valencianes. Ara ens trobem en una situació discriminatòria respecte d’altres pobles amb llengua pròpia. Els poders públics han de vetllar per la correcta implementació dels plans de normalització i foment del valencià i posar en
marxa totes les polítiques necessàries per garantir la plena igualtat lingüística.
Sense dubte: en valencià, creixem.

Fonte: Nationalia

30/12/16

Escola Valenciana ha proclamat el '2017 - any per la igualtat lingüística'

Escola Valenciana ha proclamat el “2017: any per la igualtat lingüística” durant la reunió extraordinària de valoració i organització de nous projectes. L’acord subscrit pels membres de la Junta estableix la creació d’iniciatives de diversa naturalesa i pren la protecció de l’estatus legal del valencià com a eix central. Amb tot, Escola Valenciana pretén conscienciar la ciutadania sobre la implantació d’una llei que iguale els drets lingüístics dels valencianoparlants als dels castellanoparlants.

En valencià, creixem en igualtat lingüística.

El Manifest de les Trobades d’Escola en Valencià 2017, “En valencià, creixem”, prendrà com a nucli argumental la necessitat d’una llei d’igualtat lingüística que millore les mancances de la Llei d’ús i ensenyament del valencià –LUEV– i, a més, dissenye un pla d’estudi per dotar tot el funcionariat amb la plena competència lingüística.

Fonte: LaVeuPV.com

12/3/15

Una directiva europea para las lenguas minorizadas

Escola Valenciana pide en el Parlamento Europeo que proteja el valenciano y los derechos lingüísticos

Los representantes de la Escola Valenciana nel Parllamentu Européu

  "Somos dos de los 10 millones de parlantes de nuestra lengua, ciudadanos europeos que no pueden expresarse en valenciano en muchas instituciones de nuestro Estado ni tampoco aquí, en el Parlamento Europeo". Así se expresaba este jueves en Estrasburgo Jaume Fullana, coordinador de la Comissió d’Educació de la federación de asociaciones Escola Valenciana, ante  el Intergrupo de Minorías tradicionales, Comunidades nacionales y Lenguas del Parlamento Europeo.
"Somos dos de los 46 miilones de europeos a los que se les vulneran los derechos lingüísticos", ha añadido Fullana, que ha acudido a Estrasburgo con Emili Gascó, "dos de los 46 milliones de europeos a los que se nos discrimina por razones de lengua”.

  En su intervención ante la comisión parlamentaria europea, Escola Valenciana ha reclamado una directiva comunitaria que garantice los derechos lingüísticos y proteja las lenguas minoritarias en Europa, como es el caso del valenciano.

  Fullana y Gascó han denunciado la situación de "vulneración de derechos lingüísticos" que a su juicio sufren los valencianohablantes por parte de los gobiernos autonómico y central.

  Del mismo modo, han pedido que se "vele" por los derechos lingüísticos de los 46 millones de hablantes de lenguas minoritarias en Europa por ser aquellos "derechos humanos". Han presentado, asimismo, un análisis del sistema educativo valenciano y expuesto el documento "Model de l'escola que volem".
Al igual que las instituciones "intentan velar por la flora y fauna del planeta" que están el peligro de extinción, Fullana ha pedido se tomen "seriamente la diversidad lingüística y la riqueza de las lenguas como formas de mirar el mundo".

  La intervención de Escola Valenciana en el Intergrupo de Lenguas del Parlamento Europeo forma parte de la ronda europea de esta organización para exponer ante las instancias internacionales la discriminación lingüística de los valencianohablantes, que se inició el pasado mes de enero en la ONU, en Ginebra.
Fonte: El País digital

7/10/14

Més hores de castellà que de valencià, fins i tot en línia valenciana

Segons Escola Valenciana, el Decret de Currículum de Primària resultant de la LOMQE és "il·legal" i "ataca l'Estatut d'Autonomia"

Més hores de castellà que de valencià, fins i tot en línia valenciana. Sembla un trencaclosques però és, segons Escola Valenciana, l'escenari que s'obri amb el Decret de Currículum de Primària elaborat per la Conselleria d'Educació. L'entitat cívica ha elaborat un informe on es detallen els percentatges de sessions lectives setmanals que es poden impartir en valencià, castellà i anglès, tant en les línies en valencià com en les línies en castellà. I el resultat és revelador.

L'informe compta les 30 sessions setmanals de les diferents matèries educatives. Cada centre pot arribar a aquest percentatge si ho desitja, ja que les assignatures de Socials, Naturals i Cultura del Poble Valencià s'impartiran en la llengua que cada centre determine amb unilateralitat. A més, s'ha imposat que en la línia en valencià s'impartisca una matèria més en castellà respecte l'any passat. A la inversa no hi ha reciprocitat.
 
Atenent aquestes variables, cada col·legi podrà impartir en primer, segon i tercer de Primària de la línia en valencià un 36,7% de les classes en valencià, un 43,3% en castellà i un 20% en anglès. Un autèntic contrasentit en favor de la llengua predominant. Per contra, en la línia en castellà la proporció de matèries impartides en valencià mai no podrà superar el 23,4% al llarg de tot el cicle de Primària, davant el mínim del 56% estipulat per a les matèries en castellà.

Segons Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, la Conselleria d'Educació “no només està potenciant la supressió de la immersió lingüística sinó que està forçant la desaparició del Programa Plurilingüe d'Ensenyament en valencià”. L'entitat cívica, assegura Moreno, “farà tots els possibles en matèria jurídica perquè es retire un decret d’aplicació de la LOMQE que ataca els programes d’ensenyament plurilingües òptims, els que tenen el valencià com a llengua majoritàriament vehicular, els que han demostrat científicament cap on ha de caminar una bona planificació educativa basada en la riquesa i el coneixement de les dues llengües oficials i també d’altres llengües”.

Per a un hipotètic recorregut judicial, Escola Valenciana comptarà amb un informe de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la “marginació” del valencià en el sistema educatiu. Segons aquest informe l'aplicació pràctica de la LOMQE aprofundeix en l'arraconament de la llengua minoritzada. Segons Moreno, estem davant “un cas semblant” al del TIL de les Illes Balears.

22/5/14

Famílies de Poble Nou de Benitatxell no escolaritzaran els fills i filles si se'ls nega el dret a l'ensenyament en valencià

És el primer cas del País Valencià d’insubmissió a la LOMCE i també de l’Estat. Les famílies han iniciat diversos procediments mitjançant l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana.

Nou cas de discriminació lingüística per part del Govern Fabra. Es tracta del CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou de Benitatxell, a la Marina Alta.
 
Fins ara el centre comptava amb doble línia educativa, una en valencià i l'altra en castellà. Amb l'arranjament escolar per al pròxim curs, la Conselleria d'Educació ha obligat a suprimir la unitat de valencià en Infantil de 3 anys. Com a conseqüència, per al curs 2014-2015, la població es queda sense cap oferta possible d'ensenyament plurilingüe en valencià.
El procés d'admissió de matrícula ha quedat de la següent manera: 3 famílies sol•liciten ensenyament en valencià a l'escola per a 0 places; 15 famílies han sol•licitat ensenyament en castellà per a 30 places.
Aquest cas és perfectament equiparable a l'exemple del CEIP Pare Català de València però a l'inrevés. El pròxim curs la Conselleria d'Educació en el cas del CEIP Pare Català ofereix tres unitats en valencià per a 54 famílies i una quarta unitat en castellà per a quatre famílies que han sol•licitat aquesta opció en el centre. Cal tindre en compte que a València ciutat hi ha una àmplia oferta d'ensenyament en castellà i a Poble Nou de Benitatxell ha desaparegut l'oferta d'ensenyament en valencià i les famílies no tenen altres centres on puguen escollir aquest programa.
Un dels pares de les tres famílies afectades de Poble Nou de Benitatxell ha declarat: "M. José Català ha de tindre en compte que totes les persones som iguals davant de la llei i que els nostres xiquets i xiquetes, els que trien valencià, no són ciutadans de segona. Si hi ha diners per mantindre obertes unitats en castellà en altres llocs, també han d'haver-ne per a una unitat en valencià a Poble Nou. Alberto Fabra va tancar RTVV i ara està tancant unitats en valencià i escoles públiques".
Les famílies afectades de Poble Nou de Benitatxell han iniciat diverses actuacions mitjançant l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana, un servei gratuït que l'entitat posa a l'abast de totes les persones que sofreixen la discriminació per raó de llengua per part del Govern d'Alberto Fabra i de la consellera M. José Català.
Dues de les famílies de Poble Nou han pres la determinació de no escolaritzar per al curs 2014-2015 els seus fills i filles de 3 anys, si M. José Català comet la irresponsabilitat de vulnerar el seu dret a escollir ensenyament en valencià en l'única escola pública de la localitat. "La solució és ben senzilla, la Conselleria d'Educació ha de mantindre l'oferta de doble línia educativa en el CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou i aquest és l'exemple de què, en l'arranjament escolar, M. José Català, ha de tindre molt en compte el criteri lingüístic per evitar dilapidar, de forma generalitzada, unitats educatives en valencià, més enllà de les excuses de la davallada de la natalitat", s'ha declarat des de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana.
A més, les famílies afectades no accepten que els seus fills i filles de tres anys siguen escolaritzats amb l'alumnat d'Infantil de 4 anys del centre per al curs 2014-2015, que encara conserva l'ensenyament en valencià: "En el CEIP Pare Català de València no ho han fet en el cas invers i en Poble Nou de Benitatxell, a més, no hi ha possibilitat de triar ensenyament en valencià en un altre centre educatiu, per la qual cosa està més justificat encara. No és això un atac a l'ensenyament plurilingüe en valencià de la consellera Català? Evidentment sí que ho és i té un nom: discriminació per raó de llengua", ha comentat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.

Oficina de Drets Lingüítics d'Escola valenciana: 
Accions jurídiques que van a dur-se a terme

Els serveis jurídics d'Escola Valenciana han obert dues vies d'actuacions on s'argumenta en ambdues:
• La vulneració de diversos articles i disposicions de l'Estatut d'Autonomia, la Constitució i inclús de la LOMCE, on la Disposició Addicional trenta-huitena determina que "en les comunitats autònomes que posseïsquen, junt amb el castellà, una altra llengua oficial d'acord amb els seus Estatuts, les Administracions Educatives hauran de garantir el dret de l'alumnat a rebre les ensenyances en ambdues llengües oficials".
• Es compara el cas del CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou de Benitatxell amb el CEIP pare Català de València.
"De la mà de l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana prendrem totes les mesures jurídiques necessàries perquè els nostres fills i filles tinguen l'educació que es mereixen i la que hem volgut triar. Estem disposats a anar a tots els tribunals que calguen, autonòmics, estatals i europeus", ha declarat un dels pares afectats.
Aquesta mateixa setmana les famílies presenten una instància a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports per obrir un procediment administratiu amb l'argumentari esmentat i, paral•lelament, un document a la secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia valencià que complimenta el procediment contenciós-administratiu presentat fa uns mesos per Escola Valenciana i pel qual l'entitat sol•licita la suspensió cautelar de l'arranjament escolar per al curs pròxim. Aquesta nova prova se suma a l'Informe sobre els 21 punts negres de la manca d'oferta d'ensenyament en valencià que ja va presentar l'entitat al TSJ valencià la setmana passada.

17/2/14

Reclamen a Wert 17.000 € per garantir l'ensenyament en valencià

Una família de Xirivella va haver de matricular la filla en un centre concertat de Picassent davant la manca d'ofertes

Una família valenciana de Xirivella ha reclamat al ministre Wert que l'Administració li pague les despeses ocasionades durant quatre anys per poder garantir l'ensenyament en valencià de la seua filla en un centre concertat de Picassent. Els 17.000 € que li reclama corresponen a les depeses de pagament del centre concertat, transport i menjador durant quatre anys. I tot per l’incompliment de les Administracions educatives d’un dret bàsic: el de poder triar l’ensenyament en valencià públic.



El ministre d'Educació i Cultura,
José Ignacio Wert.
Foto: ACN

Redactaveu / València

La família demana que l’Administració de l'Estat espanyol cobrisca les despeses que genera dur a la seua filla a una escola cooperativa que ofereix ensenyament en valencià, perquè a la seua localitat i al centre públic on ho va sol·licitar el curs 2010-2011 no va ser possible per la denegació de la Conselleria d’Educació.

Es tracta d'una família de Xirivella que reclama els diferents danys en termes econòmics i personals que els ha causat el fet d’haver de buscar una alternativa per garantir el millor ensenyament possible a la seua filla, l’ensenyament en valencià. La família va haver de matricular la seua filla en un centre concertat, amb una despesa mensual de 100€; per ser d’una altra localitat, una despesa de transport mensual de 160€ i 100 € mensuals de menjador escolar per la distància entre el centre educatiu i el domicili, amb la consegüent impossibilitat de dinar a casa.

 La manca d’oferta d’ensenyament en valencià a les escoles públiques de Xirivella va fer que aquesta família demandant buscara l’ensenyament en valencià a l’escola cooperativa Les Carolines de Picassent. Durant quatre cursos, han hagut d’assumir les despeses assenyalades per garantir un dret social bàsic, el dret a l’ensenyament en valencià.

La despesa de pagament del centre concertat, el transport i el menjador durant quatre cursos ascendeix ja a més de 17.000 €, tot per l’incompliment de les Administracions educatives d’un dret bàsic, el de poder triar l’ensenyament en valencià públic.

Mitjançant el servei jurídic de l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana, aquesta família espera que se la tracte igual que a les famílies que sol·liciten ensenyament en castellà en altres autonomies amb llengua pròpia, segons el que marca la LOMQE

La família, que va guanyar el judici per obrir una línia d’ensenyament en valencià al CP Ramón y Cajal de Xirivella, ha presentat una sol·licitud al Ministeri de Cultura on insta José Ignacio Wert a aplicar la LOMQE en el seu cas.

En aquest sentit, la família demana que l’Administració cobrisca les despeses que genera dur a la seua filla a una escola cooperativa que ofereix ensenyament en valencià, perquè a la seua localitat i al centre públic on ho va sol·licitar el curs 2010-2011 no va ser possible per la denegació de la Conselleria d’Educació.

D’altra banda, Escola Valenciana constata que la Conselleria d’Educació continua incomplint la sentència que va dictaminar la Secció cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia valencià el 13 de novembre de 2013. El tribunal valencià estimava que calia reconvertir a valencià la línia educativa per la qual s’ha lluitat durant cursos. És per això que la Conselleria d’Educació hauria de convertir a ensenyament en valencià una de les unitats educatives de 1r de Primària del centre, la qual cosa no ha fet, just la línia on hauria d’estar estudiant en aquests moments la filla de la família demandant.

Antecedents

En el curs acadèmic 2010-2011 la direcció del CP Ramon y Cajal de Xirivella va sol·licitar un canvi de programa educatiu a valencià amb l’aprovació del Consell escolar i un informe favorable de la inspecció educativa. Aquesta denegació va ser recorreguda per 12 famílies. La Conselleria d’Educació no va admetre el tràmit i va impedir que una vintena de famílies pogueren escolaritzar els seus fills i filles en valencià, tal com havien sol·licitat. No obstant açò, una de les famílies va arribar fins al TSJ valencià i va guanyar el judici a la Conselleria d’Educació .

Tanmateix, aquesta família va haver de matricular la seua filla en un centre concertat per garantir-li l’ensenyament en valencià abans que el TSJ dictaminara una sentència favorable el passat novembre de 2013.

13/5/12

València marxa pel català



Convocatòria multitudinaria de l'Escola Valenciana en defensa del català, i aquest any també com a protesta per les retallades i els ajustos en ensenyament. Va participar gent vinguda de tot el domini lingüístic del català.

Fonte: tv3, tv3 a la carta

9/10/10

Defenden el catalán de Valencia na escuela y na cai


La Federació Escola Valenciana celebra avui, 9 d'Octubre, un quart de segle de les Trobades amb una gran festa.
La iniciativa ha anat agafant pes tot i l'evident falta de col·laboració institucional.

L'escola en valencià està d'aniversari. Han passat 25 anys d'aquelles dues primeres Trobades d'Escoles en Valencià celebrades a Benifaió (Ribera) i a la Xara (Marina Alta). Aleshores, només 10.000 nens i nenes estudiaven en català, una xifra que contrasta amb els que ho fan actualment, 222.300 del total de 764.972 alumnes valencians d'infantil, primària i secundària, el 29%.
La Federació Escola Valenciana (FEV), organitzadora de les Trobades, que aquest curs van reunir més de 200.000 persones de nord a sud del País Valencià, ha estat clau en l'assoliment d'aquesta xifra de matriculats en català. Una xifra que, si bé des de la mateixa organització consideren insuficient, té el mèrit d'haver-se aconseguit pràcticament sense promoció institucional i fins i tot amb l'administració a la contra. En molts casos la conselleria es nega a obrir noves línies en valencià tot i haver-hi demanda.

Les Trobades, però, són l'evidència que al carrer la FEV ha guanyat la partida a un PP obstinat a ignorar aquest moviment. Mai han volgut reunir-se amb ells ni el president de la Generalitat ni el conseller d'Educació, malgrat les reiterades sol·licituds. Tampoc els han concedit cap ajuda econòmica des de la Generalitat, únicament la mateixa que rep qualsevol associació de la partida d'“ajudes a la promoció del valencià”, i que enguany s'ha reduït de 700 euros a 252 euros a l'any.
I quin ha estat el secret? Com explica Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana, les Trobades són una “fórmula festiva, capaç de sumar el sentiment de molts valencians més enllà de colors polítics i ideologies, un sentiment bàsic, la voluntat de viure en la nostra llengua”. De fet, les Trobades han acabat aconseguint a totes les comarques on s'han celebrat el suport dels governs locals, tant del PP com d'altres colors polítics, i han comptat també amb la presència d'escoles que no ensenyen en valencià.

Fonte: Avui

9/4/09

45.000 persones nes Trobades d'Escola Valenciana


Escola Valenciana entama les sos Trobades de 2009 cola asistencia de 45.000 persones.
Escola Valenciana entamó les Trobades Lectores (dientro de les Festes per la Llengua) con una bona asistencia de 45.000 persones, según informó la entidá organizadora. Les tres Trobades que sirvieron pal aniciu de les sesions d’anguaño foron en Llutxent (la Vall d’Albaida), la Pobla de Farnals (l’Horta Nord) y Castelló de la Plana. En total, cellebraránse 21 Trobades. El presidente d’Escola Valenciana, destacó que les Festes per la Llengua entamaren «col récord d’asistentes, padres, madres, alumnos y ciudadanos que entienden que’l valencianu ye’l vehiculu de convivencia de tolos valencianos y valencianes».

Col envís de fomentar la llectura nesta llingua, nes Trobades repartiránse 200.000 vales d’un euru de descuentu p’alquirir llibros en valencianu. Esti ye’l nome que se-y suel dar al catalán nel País Valencianu.