El 71% dels ciutadans aproven la política lingüística de Catalunya

La defensa de la llengua també és una de les accions més ben valorades de l’obra de govern del darrer any

Resultats sobre la política lingüística del govern | CEO

Els ciutadans de Catalunya aproven majoritàriament la política lingüística del Govern i la situen com la 5a acció més valorada, només per darrere de les actuacions en infraestructures: ports i aeroports, transport públic, seguretat ciutadana i cultura. L’enquesta Percepció de les polítiques públiques i valoració del govern del Centre d’Estudis d’Opinió que es va presentar ahir dijous, 26 de gener, a més d’avalar la política lingüística, li atorga una qualificació millor que la que va obtenir en l’anterior onada del mateix estudi, l’any 2011. La valoració ha passat del 5,44 al 5,97.

L’enquesta també revela que el 71 % dels ciutadans aproven la política lingüística amb una puntuació de 5 o més punts. Així mateix, les accions de defensa de la llengua i la cultura són també una de les accions més ben valorades de l’obra de Govern de l’any 2016. En l’apartat de prioritats de la ciutadania, la política lingüística hi figura en el 16è lloc i també millora posicions. Els resultats de l’enquesta també són molt positius per al conjunt del Departament de Cultura, que rep l’aval del 80 % de la ciutadania i també millora la qualificació respecte a l’anterior onada, en passar de 5,72 a 6,03 punts.

Fonte: Unilateral.cat

La Generalitat cataloga 4.000 autors catalans en un portal de referència

El nou web de la Institució de les Lletres Catalanes és "el pas de la prehistòria a la modernitat" per mostrar el sistema literari, segons el conseller Mascarell Redacció/EP/ La Institució dels Lletres Catalanes (ILC) de la Generalitat ha llançat aquest dilluns el nou portal ' lletrescatalanes.cat ', que incorpora 3.930 autors en llengua catalana per a la seva promoció, visibilització, difusió, i que repassa "des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat" literària, segons han explicat en roda de premsa el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la directora de la institució, Laura Borràs. Per crear aquest portal s'han catalogat 3.930 autors, amb una base de dades que referencien 22.187 llibres, 1.487 obres dramàtiques, 773 guions de ficció, 1.951 obres en altres idiomes -d'autors catalans-, 303 llibreries, 99 il·lustradors i 1.735 editorials. Tot i que no es tracta d'una nova iniciativa, ja que l'ILC tenia una base de dades prèvia amb els autors catalans vius creada el 1991, el fet que haguessin anat morint deixava la base de dades amb alguns autors vius, altres desapareguts i desproveïda dels clàssics més destacats ja morts, com Mercè Rodoreda o Ramon Llull, el que va conduir l'ILC a afegir 250 referències d'autors clàssics per construir així un corpus complet. L'apartat principal d'aquest portal és la pestanya que conté el 'Qui és qui', que permet buscar per diferents paràmetres, i que inclou informació biogràfica i bibliogràfica, a més de col·laboracions, premis i unes altres dades de cadascun dels autors. Sense autors catalans en castellà Respecte als autors catalans que escriuen exclusivament en castellà, no estan incorporats en aquest portal, tot i que com a "actiu" que són, el conseller s'ha marcat l'objectiu que apareguin sota un altre epígraf més endavant, així com una traducció de la pàgina a l'anglès i al castellà, dins d'un projecte de portal que estarà en constant creixement. La plataforma compta a més amb altres pestanyes: un espai dedicat a la institució i la seva missió pública; un espai dedicat a 'Lletres 2.0' que intenta transportar la visibilitat de la literatura catalana a les xarxes socials; un espai per sol·licitar activitats amb escriptors en les aules i clubs de lectura, i un apartat dedicat al patrimoni literari generat amb les diferents efemèrides literàries que s'han anat celebrant els últims anys. Aquest espai tindrà una doble dimensió, ja que donarà a conèixer i tractarà de visibilitzar els autors catalans per al públic general, i alhora constituirà una valuosa eina de gestió interna en l'ILC, ha explicat Borràs. Fonte: Nació Digital

La Generalitat robla cinco alcuerdos pa que'l catalán seya llingua vehicular na Xusticia

Los juzgados emiten 32.000 sentencias en catalán y casi siete veces más en castellano BARCELONA, 23 (EUROPA PRESS) El conseller de Justicia de la Generalitat, Germà Gordó, y el de Cultura, Ferran Mascarell, han firmado este martes cinco acuerdos marco con los principales colegios profesionales del mundo del derecho para fomentar que el catalán sea la lengua vehicular en la Administración de Justicia. Gordó lo ha defendido como uno de los "principales objetivos" de su Conselleria, después de haber advertido un descenso del 7,4% en el uso del catalán en las sentencias desde 2005: durante 2012 fueron el 12,7%, respecto al 20,1% de sentencias en catalán que se emitieron en 2005. También ha explicado que en 2012 se emitieron 32.479 sentencias y 2,2 millones de documentos a trámite en catalán, mientras que los librados en castellano fueron 222.849 sentencias --siete veces más-- y más de 15,4 millones de documentos, unas cifras que "hay que volver a remontar" y llegar al 50%. Mascarell ha remarcado la necesidad de conseguir que "el catalán sea la lengua habitual" de la Administración de Justicia, lo que engrosará las opciones lingüísticas de los ciudadanos y aportará máximas de calidad entre los profesionales. Por ello, ha explicado que la Generalitat ha reafirmado su compromiso para impulsar el uso del catalán en los ámbitos jurídico y judicial, mediante cinco acuerdos que facilitarán información, formación y herramientas lingüísticas a 20.000 profesionales de la abogacía, 1.000 procuradores, 440 notarios, 160 registradores y cerca de 4.000 graduados sociales. Según han coincidido el presidente del Consejo de la Abogacía Catalana (Cicac), Miquel Samper, y el decano del Colegio de Notarios de Catalunya, Joan Carles Ollé, es necesario seguir trabajando y realizando acuerdos que amplifiquen los firmados en 2000 y 2008 con los abogados, en 2010 con los procuradores, en 2009 y 2011 con los notarios y en 2010 con los registradores. Ollé ha afirmado que "poco a poco se van viendo resultados tangibles" en las notarías, gracias al trabajo constante que está haciendo todo el colectivo jurídico, aunque ha dicho que todavía hay que seguir avanzando hacia un uso más normalizado del catalán en las escrituras y en los despachos. Para el presidente del Consejo de Colegios de Procuradores de Tribunales de Catalunya, Ignacio López, se trata de una asignatura pendiente de toda la sociedad: "Los procuradores haremos esfuerzos, pero también los deben hacer otros", con esfuerzo y compromiso. El decano del Decanato Autonómico de Resgistradores de la Propiedad Mercantil y Bienes Muebles de Catalunya, Anton Giner, y el presidente del Colegio de Graduados Sociales de Catalunya, Vicenç Cardellach, también se han mostrado satisfechos con los acuerdos, y han remarcado la importancia de la unidad para seguir avanzando. PROPUESTA DE CIU Gordó ha recordado la proposición de ley que CiU ha registrado en el Congreso de los Diputados para modificar la ley del Poder Judicial, con el fin de que jueces y fiscales cuyo destino sea Catalunya conozcan el catalán: "Creo que es urgente y necesario que se pueda exigir a fiscales y jueces que conozcan el catalán". Para el conseller de Justicia, este requisito sería una "muestra de respeto" hacia los ciudadanos, hacia el catalán y hacia la Administración de Justicia, que en estos momentos es el segundo ámbito en el que la normalización está menos avanzada, después del cine. Según Samper, el principal problema es "el miedo" que tiene mucha gente hacia la figura del juez, que muchas veces viene de otras provincias españolas, y tiene dificultades para comprender la lengua autóctona de Catalunya. Fonte: La Vanguardia

Acord entre Generalitat i Ajuntament de Perpinyà per ensenyar català al personal municipal

BREUS. El govern de Catalunya oferirà suport per fer cursos a través del web Parla.cat

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i l'Ajuntament de Perpinyà han signat un acord per estendre el coneixement del català entre el personal del consistori de la capital nord-catalana. L'acord, anunciat abans-d'ahir per la Generalitat, inclourà "suport logístic i metodològic per realitzar cursos de català a través de l'entorn virtual Parla.cat", alhora que inclourà la formació pedagògica "del professorat de l'Ajuntament de Perpinyà i expedirà els certificats d'assoliment dels cursos".

El consistori perpinyanès va aprovar el 2010 una carta del català en què atorgava reconeixement oficial a la llengua a escala municipal. L'alcalde de la vila és Jean-Marc Pujol, de la conservadora UMP.

Fonte: Nationalia