El Festival Arcu Atlánticu transforma Xixón en Un Mar de llingues

La programación cultural del Festival Arcu Atlánticu, que se celebrará en la ciudad del 25 al 30 de julio próximos, nos propone este año descubrir el variado mapa lingüístico de la costa Atlántica

 Asturies forma parte del corpus cultural e histórico Atlántico, mar que siempre ha sido su principal vía de comunicación con otros pueblos, con los que además comparte profundas raíces. Las barreras geográficas y culturales con las civilizaciones del interior volcaron a estos pueblos hacia el mar, generando un intercambio y una comunicación constante que permite identificarlos, aún hoy en día, como una unidad.

 Dedicando cada día a una lengua o familia de ellas el Festival Arcu Atlánticu propone un acercamiento a los territorios y a las situaciones que viven las Un Mar de llingues europeas atlánticas, que conviven con las grandes lenguas de comunicación internacional como el francés o el inglés, sobreviviendo  a siglos de homogeneización cultural y lingüística. Se quiere resaltar así la especificidad cultural del Arco Atlántico, así como la de cada uno de los territorios que lo componen, cuyo elemento más destacado es precisamente la existencia de lenguas propias.

 

Llingües europees

 Lenguas como el bretón, el occitano, el euskera, el Gallego, el frisón holandés, el bajo sajón alemán, el galés, el gaélico escocés o el gaélico irlandés  comparten problemática con el asturiano. Muchas de ellas, como ocurre con nuestro idioma, son lenguas minorizadas; todas son como mínimo “minoritarias”  pero perviven en sus respectivas nacionalidades gracias al sentimiento identitario de sus hablantes, que luchan por mantener su cultura y raíces.

 El Festival Arcu Atlánticu de Xixón es un evento cultural que nace en 2012 y que aspira a ser un proyecto integrador y polifacético que aúne las diferentes áreas culturales y creativas, con la finalidad de establecer una cooperación estable y sostenible con otros territorios del Arcu Atlánticu.                                                             Fonte: infoasturies.com

El discu d'oru

Xuan Porta

Enxamás nun se sabe dica ónde pue aportar una llingua minorizada. Nesti casu lo más lloñe de la tierra xunto a otros idiomes nel espaciu. En concretu, 59 idiomes del discu d’oru del Voyager 1, llanzáu nel 1977, sobrevivirán unos 1000 millones d'años. D'ellos, namái ún ye una llingua minoritaria europea, el galés, que nuna grabación diz asina: leychd da i chwi yn awar, ac i'r oesoedd, que n'asturianu ye: bona salú a vustedes agora y siempres.

El galés (cymraeg) ye un idioma celta, oficial en Gales, xunto al inglés. Faláu como primer llingua por unes 600.000 presones (22% la población) y pescanciáu pol 33% los galeses ye l'idioma celta con mayor puxu del Reinu Xuníu, amás de ser el más averáu al bretón continental, tamién del tueru celta, xunto al córnicu. Güei hai munches escueles y universidaes galeses billingües, asina como'l Gobiernu y tolos servicios públicos. Tamién hai radios, prensa y televisión nesti idioma, como'l Sianel Pedwar Cymru. El so orixe identificase al rodiu l'añu 500 d.C. Caltiénse poesía dende'l sieglu IX y los manuscritos de la Llei Galesa usada xurídicamente dende'l sieglu X a enantes del sieglu XVI. Ye del 1588 la torna de la Biblia al galés colo qu'arreyó la so codificación y estabilidá. Anguaño ye llingua obligatoria na educación hasta los 16 años.

El discu d'oru llámase Los soníos de la Tierra y va coles sondes espaciales norteamericanes Voyager a mou de saludu y presentación del nuesu planeta. Anque les posibilidaes d'alcontralu de dalguna civilización estraterrestre son perpequeñes, ye un símbolu seriu de comunicación con elles. Como dixera Carl Sagan ye una botella nel océanu cósmicu, que namái otra civilización viaxera pel espaciu interestelar pue atopar.

Con 722 quilos, el Voyager 1 ye’l preséu humanu más alloñáu del nuesu planeta, tando yá fuera del Sistema Solar nel espaciu interestelar. Quiciabis seya la meyor esperanza de contautar con otros seres del universo que seyan más intelixentes que nós y puean volvenos el saludu. A lo meyor inclusive son quien y retruquen en galés.

Fonte: La Voz de Asturias

Cymru lleva'l galés a la Eurocopa

  Francia y Rumanía van abrir esti vienres la Eurocopa de fútbol, competición que se celebra nel estáu galu. Nella participa Cymru, seleición qu'emplegó per primer vegada'l galés nuna rueda de prensa del tornéu y qu'usa l'idioma na so cuenta de Twitter.

  El segundu entrenador del combináu, Osian Roberts, foi entrugáu'l martes pola prensa en dos ocasiones en galés, idioma nel que'l téunicu tamién respondió. D'esta forma, la seleición del país baxo tutela británica reivindica'l so idioma, como demuestra tamién nes redes sociales, onde combinen mensaxes n'inglés y galés. Tamién en bretón como xestu, yá que Cymru escoyó la población bretona de Dinarzh como sede de concentración.    

  El galés ye la llingua celta con más vitalidá. Falada principalmente na zona norte del país, nos últimos años ta viviendo un procesu de recuperación, con un amuentu del númberu de falantes y una mayor penetración en toles estayes de la sociedá.

Ensin asturianos                 A les 21 hores d'esta tarde, nel Stade de France, Francia y Rumanía van protagonizar el partíu inaugural de la Eurocopa 2016, primer gran competición de fútbol que nun va tener presencia asturiana dende l'añu 1992, cuando la seleición española quedó eliminada pol combináu galu nel camín pa la Eurocopa de Suecia. Vicente del Bosque nun convocó nesta ocasión a nengún xugador del país, anque'l sportinguista Jorge Meré participó na concentración xunto con otres promeses moces.

  Alemaña, campeona del Mundu, ye la gran favorita pa esta cita, qu'amplía'l númberu d'equipos de 16 a 24. Esta circunstancia permite'l debú de combianos na fase final de la competición, casu de Cymru, Albania, Islandia, Irlanda del Norte y Eslovaquia. España y Francia son otres seleiciones con aspiraciones, un llistáu nel que tamién se pue añadir a Bélxica, la siempre competitiva Italia o la irregular Inglaterra.                    Fonte: asturies.com

Un milió de parlants per a una llengua gal·lesa puixant

L'entitat Cymdeithas diu als partits que l'objectiu del proper govern gal·lès ha de ser duplicar el nombre de locutors de l'idioma · L'organització apunta a l'ús vehicular de la llengua a l'escola com a peça clau · Les properes eleccions gal·leses estan previstes per al 2016

La principal entitat en favor de la llengua gal·lesa, Cymdeithas, considera que a l'idioma li cal un objectiu "ambiciós". I li ha posat xifra: un milió de parlants. És el punt estrella del document que l'associació ha presentat aquesta setmana de cara a les properes eleccions nacionals gal·leses, previstes per al maig de 2016.

La xifra és gairebé el doble de l'actual: 562.000 parlants a Gal·les, d'acord amb el cens més recent, de 2011. Els sectors favorables a la promoció del gal·lès van rebre els resultats del cens com un gerro d'aigua freda, perquè suposaven una pèrdua de 14.000 parlants respecte del resultat de 2001 i, també, perquè l'idioma havia davallat de manera molt preocupant als seus bastions tradicionals de l'oest del país.

Segons els càlculs de Cymdeithas, la llengua gal·lesa perd actualment 3.000 parlants cada any.

Per a revertir la tendència i com a complement a l'objectiu del milió de parlants, l'entitat diu que els partits polítics s'haurien de fixar unes altres dues fites. Una, aturar l'emigració i garantir la sostenibilitat de les comunitats gal·lesoparlants. I dues, estendre l'ús de la llengua en tots els àmbits de la societat i "des del naixement fins a la tomba". I això no ho diuen perquè sí: el cens de 2011 va detectar que els gal·lesos fan un ús bastant intensiu de l'idioma mentre són a l'escola, però quan en surten, abandonen la llengua en grans nombres.

Per a aconseguir la fita del milió de parlants, Cymdeithas considera que estendre l'ús del gal·lès com a llengua vehicular a totes les escoles del país és crucial. L'entitat recorda que el 79% dels alumnes estudien en escoles on el gal·lès no és vehicular, i que "molt pocs" d'aquests aconsegueixen dominar la llengua.

Altres camps són importants, també. Per exemple, el del mercat laboral i el comerç, on Cymdeithas demana mesures per a garantir l'ús de l'idioma i el dret dels parlants a rebre informació en la seva llengua. L'entitat demana al govern que doni exemple i apliqui una política en què almenys una part dels treballadors de tots els ens públics siguin parlants de gal·lès.

Fonte: Nationalia

La principal organització en defensa del gal·lès farà una "campanya de desobediència" per la llengua

Cymdeithas creu que el govern de Gal·les no fa prou per l'idioma · El govern presenta un pla per a millorar els serveis a la ciutadania en la llengua pròpia del país · El Consell d'Europa recomana a les autoritats del Regne Unit més mesures a favor de les llengües minoritzades Cymdeithas, la principal organització en defensa de la llengua gal·lesa, ha decidit aquest cap de setmana d'encetar una "campanya de desobediència" amb l'objectiu de forçar el govern gal·lès a actuar a favor de l'idioma. Segons Cymdeithas, l'executiu de Cardiff no ha implementat diverses mesures que l'organització va proposar fa mig any, entre les quals hi havia una ampliació de l'educació en gal·lès, reforçar l'ús oficial de la llengua als organismes governamentals i destinar més diners per a fomentar l'idioma. El govern de Gal·les ha presentat aquest mes noves mesures sobre l'ús de l'idioma als organismes públics, orientats a millorar els serveis a la ciutadania en gal·lès. Les mesures podrien començar a implementar-se al final d'any. Però Cymdeithas les troba insuficients. L'entitat diu que les primeres "accions directes" es faran en començar el mes de febrer, i que continuaran durant l'Eisteddfodd juvenil, el mes de maig. La decisió de Cymdeithas arriba pocs dies després que el Comitè de Ministres del Consell d'Europa recomanés a les autoritats del Regne Unit l'aprovació de noves mesures a favor del gal·lès, del gaèlic escocès, de l'irlandès i del còrnic. Concretament, el Comitè de Ministres va recomanar que s'incrementés l'ús del gal·lès al sistema sanitari i a l'atenció social, i va demanar a les autoritats que les retallades pressupostàries no tinguin un "efecte desproporcionat" en la protecció de l'idioma. (Imatge: membres de Cymdeithas amb una pancarta que diu: "Govern de Gal·les: actueu". Fonte: Nationalia

Los falantes de galés tán perbaxo del 20 por cientu nel censu del 2011

Cymdeithas yr Iaith Gymraeg, organización que trabaya na defensa del galés, alerta de que l’idioma de Cymru “ta en crisis”. El censu del 2011 señala que los falantes d’esta llingua céltica cayeron perbaxo del 20 por cientu.

El total de persones mayores de 3 años qu’utilicen el galés ye 560.000, lo que supón un 19,01 por cientu del total, cifran inferior en 1,75 puntos con respeuto a los datos del 2001, cuando falaben esti idioma 582.368 (20,76 por cientu). Nel 2003, el Gobiernu de Cymru púnxose como oxetivu aumentar al menos un 5 por cientu’l númberu de persones qu’usaren el galés, estratexa que fracasó pese a un ameyoramientu de la presencia del idioma nes escueles y del estatus oficial del mesmu cola creación d’una Oficina de la Llingua Galesa. Esti organismu apunta qu’en Cymru piérdense ente 2.000 y 3.000 falantes al añu.

Robin Farrar, cabezaleru de Cymdeithas yr Iaith Gymraeg, considera errónees les polítiques gubernamentales pa impulsar l’idioma y amuesa’l so esmolecimientu pol descensu importante nos territorios galeses del oeste, zona más alloñada con Inglaterra, onde’l contautu col inglés debería ser menor. “Tien qu’haber una serie de polítiques nidies y valiente por parte del Gobiernu galés en toles estayes, pero, sobre manera, na educación”, entienden dende esti coleutivu cívicu de defensa del idioma que ta acabante d’entamar una campaña de nome ‘Dwi eisiau byw yn Gymraeg’, esto ye, ‘Quiero vivir en galés’.

“El futuru de la llingua galesa depende de la esistencia de zones onde haya una importante concentración de falantes”, esto ye, potenciar el so usu nos llugares onde foi tradicionalmente fuerte “asegurando emplegos en llingua galesa y el so enseñu”, apunta Farrar, que critica al Gobiernu pola so falta de determín nel apoyu al idioma. En definitiva, entiende que les claves pa la sobrevivencia del galés, asina como de cualquier otru idioma, ye que la xente sepa falalu y que se dean les condiciones pa ello.

Una neña galesa sostién una pancarta que diz 'quiero vivir en galés'.

Fonte: Asturies.com

Clamen por unes comunidaes de llingua galesa sostenibles

Sion Morgan
WALES must fight to ensure the Welsh language’s survival through the retention of its communities and local services, a new charter demands.

Welsh language campaign group Cymdeithas yr Iaith – aiming to outline a plan to safeguard the use of Welsh in all aspects of modern society – launched Siarter Tynged yr Iaith 2 at the National Eisteddfod.
It comes almost 50 years after language activist Saunders Lewis stirred the blood of the nation with his original Tynged yr Iaith speech.
The 1962 outpouring of emotion and anger on the BBC led to the creation of Cymdeithas and helped pave the way for the election of Plaid Cymru’s first MP, the creation of the Welsh Language Act of 1967 and later Radio Cymru and S4C.
Now Cymdeithas shares its vision of how to secure sustainable Welsh-speaking communities in the new charter.
Campaign chair Hywel Griffiths said: “The charter is a list of detailed and necessary attitudes and policies that need to change.
“Changes such as making the language accessible to everybody in Wales. That every community has the potential to be a Welsh-speaking community and there needs to be hasty discussions to change the planning system in this country to solve the challenges that face our communities, where the language is a natural part of daily life.
“The hope is that this charter will be a tool for communities to put pressure on their own local authorities and the Welsh Government to address their own needs.”
He added: “In the same way that past generations fought for the future of Wales we must also act to ensure a legacy in Welsh education, industry and broadcasting by battling in our own communities.”
The charter outlines the need to stop large developers overpopulating small Welsh communities where there is no need for mass housing and saving local shops, pubs, schools and post offices as well as giving young people more of a voice in our democratic processes.
It also stresses the need to improve Welsh provisions in tourism and transport.
Sel Jones, an avid supporter of the charter, said: “I like to think of our communities like buckets full of water, the water is our local economy and what we are seeing is huge developers and multinational companies putting holes in that bucket and draining away that money.”
He added: “In terms of housing, look at the example of South Wales where 32,000 houses are set to be built in the next 12 years, that is essentially creating a new Welsh county.
“Don’t try and tell me there is a need for that kind of accelerated mass development.
Lewis gave his famous radio speech responding to the 1961 census, which showed a decrease in the number of Welsh speakers from 36% in 1931 to 26%, out of a population of about 2.5 million.
Today the Welsh language remains alive although only 20.8% out of a population of nearly three million speak it.
In 1962, Lewis warned that Welsh would disappear as a living language by the start of the 21st century.
“Restoring the Welsh language in Wales is nothing less than a revolution,” he said.
“It is only through revolutionary means that we can succeed.”
Bethan Williams, chair of Cymdeithas yr Iaith Gymraeg, said: “It’s time to look afresh at the vision set out in Tynged yr Iaith. Saunders Lewis awoke people in Wales to the dangers that were facing the language; Cymdeithas yr Iaith Gymraeg’s intention is to present a challenge to our members and the public and rouse our communities.”

Fonte: WalesOnline.co.uk

La llingua galesa yá ye oficial

Foi la llexislación más complexa y llarga aprebada fasta agora pola Asamblea Nacional de Gales, pero’l pasáu día 7 el galés, la llingua celta mesma del país, pasó a tener l’estatus de llingua oficial, per primer vegada na hestoria del autogobiernu en Gales. La llexislación, una de les promeses del actual Gobiernu de coallición del Partíu Llaborista (LP) y del Plaid Cymru (PD), inclúi tamién una serie de midíes pa garantizar l’usu del idioma na vida pública.

De primeres, la llei crea un comisionáu pa la llingua galesa, que va sustituyir a la Welsh Language Board, y que va tener como oxetivu principal facer cumplir midíes que garanticen la proteición de los drechos de los falantes.
Tamién inclúi un sistema p’asegurar que los muerganismos públicos y dellos privaos ufierten servicios en galés. D’ente los privaos, trátase principalmente de compañíes llétriques, de gas y de telecomunicaciones, ente otros, les que tendrán d’axustar col comisionáu pa la llingua qué usu faen del galés.
Otros muerganismos creyaos de nuevu son un tribunal de la llingua galesa, nel que los falantes van poder recurrir cuestiones rellacionaes cola provisión de servicios nel idioma, sigún el Welsh Language Partnership Council, un muérganu consultor que va aconseyar col Gobiernu galés sobro la estratexa a siguir sobro la llingua.

Al pesar de que’l Gobiernu considera l’aprebación de la llei marcó "un día hestóricu" pa la llingua galesa, dellos seutores protestaron pola falta d’ambición de la midida. Cymdeithas, la cimera organización pa la llingua, ye’l principal esponente. Declararon que falta un principiu fundamental: la reconocencia de los drechos de los falantes. Argumenten que ye una llei que da poder a los funcionarios, pero non a la xente, y que lo que fai falta ye dar servicios llingüísticos "en llugar d’esperar que los falantes protesten" cada vegada que quieran utilizar la so llingua.
De fechu, ún de los diputaos del Plaid Cymru, Bethan Jenkins, presentó una enmienda a la propuesta de llei nesta llínia, que foi refugada por 32 votos a la escontra y 16 a favor. Jenkins proponía un cambéu qu’establecía drechos concretos pa los falantes, y tamién proponía que la oficialidá de la llingua fuera incondicional, yá que nel testu orixinal hai una llista d’esceiciones que condicionen l’estatus.

Fonte: Aruelu

Protestes pol proyeutu de llei del galés

Cymdeithas protesta pel projecte de llei de la llengua gal·lesa.
L'organització de defensa del gal·lès denuncia que la 'Welsh Language Mesure', l'esborrany proposat sobre la legislació lingüística, no estableix l'oficialitat de la llengua, ni garanteix el dret d'utilitzar-la, ni assegura la independència del nou Comissionat per la Llengua.

La celebració aquesta setmana de l'Eisteddfod, el principal festival de llengua, cultura i arts del país de Gal·les, ha coincidit amb el resorgiment de la qüestió de la llengua al debat públic. Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (la Societat de la Llengua Gal·lesa) ha aprofitat l'esdeveniment per fer pública la seva crítica de l'esborrany de llei de llengües, la 'Welsh Language Measure', fet públic recentment.
Amb el seu habitual estil mordaç, els membres de Cymdeithas van irrompre al festival encapçalats per un senyor encadenat a una enorme bola de ferro. Representava el Comissionat per la Llengua, una nova figura prevista per la llei de llengües que substituiria l'actual Welsh Language Board. Segons Cymdeithas, però, aquesta figura neix amb massa poca independència respecte del Govern, per això anava arrossegava una bola amb les inscripcions "sense estatus" i "sense drets".
A banda de la falta d'independència del futur Comissionat, a Cymdeithas critiquen que l'esborrany actual no contempli de forma clara la declaració d'oficialitat del gal·lès, d'una banda, i que no sigui prou explícit a l'hora de fixar els drets d'ús de la llengua.
Les preocupacions de Cymdeithas coincideixen en bona part amb l'informe fet públic la darrera setmana de juliol per una comissió de l'Assemblea de Gal·les, integrada per membres de tots els partits i que va donar la seva opinió per l'esborrany de llei proposat pel Govern. A més de la qüestió de l'oficialitat -també troba a faltar una definició menys ambigua-, l'informe presentat per aquesta comissió demanava que el pressupost destinat a la regulació i promoció de la llengua fos monitoritzat anualment per un comitè designat per l'Assemblea.
Pel que fa al Comissionat, l'informe troba a faltar més participació de l'Assemblea. Segons la seva opinió, aquesta figura, proposada pel primer ministre, hauria de ser aprovada en última instància pel conjunt de la cambra parlamentària gal·lesa.

Fonte: Nationalia

Premios pa recompensar les firmes pa servicios de llingua galesa

by Sion Barry
An award scheme for companies which offer “excellent” Welsh language services has been launched by Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (Welsh Language Society).
The initiative is a new direction for the society which has traditionally focused on campaigning against large corporations who provide no or very few bilingual services. Under the scheme, members of Cymdeithas yr Iaith Gymraeg will assess the standard of local firms’ services. Small companies who support local produce and provide a high standard of Welsh-language service will be eligible for the awards.

Broadcaster Angharad Mair joined members of the society to launch the awards in Carmarthen
Sioned Elin, chairwoman of the Carmarthenshire branch of Cymdeithas yr Iaith, said: “This is an exciting initiative and it’s part of our plan as a society to take more positive steps to promote the use of Welsh in the community. While there are many companies who ignore Welsh, especially big international businesses, it’s important that the small local companies who do think about the local community are rewarded.

“We have always organised events to promote the use of Welsh in the community, from gigs to other social activities, this is another way to push the agenda forward.
“We as a society are looking for other opportunities to support good practice in the future. The Welsh language is a treasure for everyone in Wales – whether they speak Welsh or not. So we want to make a positive effort to praise small local companies, who play a part in keeping the language alive.”

Fonte: WalesOnLine

Allugamientu de los medios de comunicación en galés

ANÀLISI. Rhodri ap Dyfrig, investigador del departament d'Estudis Teatrals, Cinematogràfics i Televisius de la Universitat d'Aberystwyth (Gal·les), repassa les fortaleses i debilitats del panorama mediàtic actual en llengua gal·lesa en aquest article que us ofereixen conjuntament Nationalia i MónDivers. Ap Dyfrig constata la necessitat d'una 'atenció urgent' als mitjans en aquesta llengua per tal que el gal·lès 'prosperi com una llengua destacada i efervescent dels mitjans i de la comunicació'.

Rhodri ap Dyfrig
Per a qualsevol persona interessada en el desenvolupament dels mitjans, el temps que vivim és una font inesgotable de fascinació, turbulències i oportunitats. La creació, la distribució i el consum s'han transformat completament mitjançant l'increment de l'accés a internet i del seu ús. Aquesta força disruptiva ha tingut efecte en tots els mitjans de comunicació tradicionals, malgrat que algunes prediccions sobre la seva desaparició immediata semblen haver estat una mica exagerades, amb una premsa, televisió i ràdio que encara juguen un paper important en les nostres experiències mediàtiques.
Des de la perspectiva de la llengua gal·lesa, ara podríem dir que ens trobem a la tercera generació després de l'arribada de la radiotelevisió nacional i pública gal·lesa (el 1977 amb Radio Cymru i el 1982 amb S4C). Aquesta generació està acostumada a tenir moltes opcions per triar. Ells no es coformen amb tenir una televisió o ràdio en gal·lès: per tal de connectar-s'hi, aquesta televisió o ràdio ha de ser tan bona o millor que els altres mitjans.
Aquest és un repte enorme per a tota la gent que vol veure el món a través de la seva pròpia llengua, donat que les pressions financeres, polítiques i socials que s'exerceixen sobre els mitjans signifiquen que sempre hi ha feina a fer. No obstant aixo, aquesta també és la generació que no només consumeix mitjans, i que té moltes altres maneres de crear i de distribuir.
Heus aquí una mirada ràpida a la situació actual dels mitjans en gal·lès, amb unes quantes pistes del que vindrà. En sintonia amb la pròpia naturalesa dels mitjans convergents, hi ha moltes coincidències entre les quatre àrees:

Mitjans audiovisuals
S4C va celebrar el seu 25è aniversari el 2007, però la cadena ha anat rebent cada cop més crítiques per ser massa tradicional i per no ser prou gal·lesa. Les pressions financeres també estan a la primera pàgina, amb la decisió del nou govern de manar una retallada de 2 milions de lliures per al pressupost de S4C aquest any, amb efecte immediat. I no és impensable que es demanin més retallades. Això deixa el canal lluitant per demostrar que és vàlid en el món digital, i significa que la direcció futura del canal és incerta.
Una àrea en què encara hi ha problemes és la relació de S4C amb l'espai en línia. Mentre que d'altres cadenes públiques han estat creant materials no televisius per al web durant els darrers anys, encara és hora que S4C abraci de veritat internet, creant continguts i serveis que tinguin un altre objectiu que el de fer de suport per als programes de televisió.
Aquesta llacuna ha estat destacada en un recent article de Ron Jones, executiu en cap de Tinopolis, un dels grups de comunicació gal·lesos líders, que ha dit que "si no conservem el gal·lès com a llengua en línia, la llengua no podrà reivindicar el seu lloc al món modern". Els mitjans tradicionals tenen un paper important per popularitzar la llengua gal·lesa en línia i la pressió sobre S4C està augmentant per tal que doni serveis en línia que funcionin d'una forma completament diferent a la de la televisió tradicional.
Recerques recents (Cunliffe & ap Dyfrig) han demostrat que la llengua gal·lesa certament té una presència efervescent en serveis de vídeos en línia com YouTube, però que encara hi ha dificultats per trobar aquests materials i oferir-los a una audència gal·lesòfona. És clar que la televisió (i els altres mitjans) han de treballar amb el món no professional en línia per tal de crear noves formes d'arribar a les audiències.

Ràdio / àudio
La ràdio en gal·lès sembla haver-se encallat en termes de desenvolupament. No hi ha hagut una explosió de ràdios en línia en gal·lès, i les ràdios comunitàries estan mal distribuïdes -i de forma fragmentària- pel que fa al tant per cent de temps que es parla en gal·lès i que s'emeten cançons en aquesta llengua. En la nostra era multiplataforma i multicanal, encara existeix només una ràdio nacional en llengua gal·lesa, BBC Radio Cymru, que ha de complir amb tot tipus d'audiències i d'edats. Això planteja preguntes serioses sobre la capacitat de l'emissora d'arribar a l'audiència potencial gal·lesòfona (i més enllà).
En aquesta àrea, Radio Amgen (Ràdio Alternativa) és un far d'innovació i d'esperit independent. La ràdio ha estat emetent via web i podcast des de 2001, i malgrat això es troba gairebé sola en la tasca d'oferir una experiència radiofònica diferent als oients.

Els mitjans d'internet
La naturalesa dispersa de la web i la poca recerca que existeix sobre l'ús de la llengua gal·lesa en línia fa molt difícil d'avaluar-ne clarament la salut i la vitalitat. La Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries fa poc o gens d'esment d'aquest espai en els seus informes, la qual cosa sembla il·lustrar aquesta llacuna, així com, alhora, demostra el poc respecte que normalment es dóna als mitjans en línia.
El text escrit continua dominant la web com a forma principal de comunicació lingüística. Això significa que potser és menys probable que la gent contribueixi en gal·lès que no pas en anglès, probablement a causa de la seva menor confiança en l'habilitat escrita en gal·lès, cosa possiblement combinada amb la percepció que no hi ha registres informals i no escrits en gal·lès. La naturalesa global de la web també pressiona els usuaris per comunicar-se en llengües com l'anglès, que tenen molt més abast potencial, malgrat que les millores de les tecnologies lingüístiques com Google Translate ja poden fornir algunes formes de relaxar aquesta pressió en alguns casos.
No obstant això, existeixen comunitats en línia en llengua gal·lesa a les diferents xarxes, blocs i altres llocs, amb una producció de material diària àmplia. Hi ha poques xarxes exclusivament en gal·lès, molta de l'activitat de les quals té lloc en plataformes mundials originades als Estats Units, com Facebook i Twitter. Només Facebook ha estat traduït al gal·lès fins ara, donat que la localització continua sent tenint poca prioritat fins i tot per als serveis de Google, com el Gmail.
Les estimacions del número de blocs actius en llengua gal·lesa van dels 50 als 100, i molts es poden veure a través de l'agregador de blocs Blogiadur. Es pot dir amb seguretat que hi ha la necessitat de més activitat en aquesta àrea, especialment a escala local.
La gran batalla per a la llengua als mitjans en línia és assegurar-se que molta més gent produirà els seus continguts a la xarxa. Això és necessari per tal de garantir que la llengua gal·lesa sigui vista com una llengua d'internet, no tan sols com una llengua d'alguns racons de la xarxa.

Mitjans informatius
Després d'una llarga campanya que va aconseguir més de 300.000 lliures del públic en accions, Y Byd -un diari en gal·lès llargament esperat- va fracassar en el seu intent d'aconseguir una subvenció del Govern gal·lès el 2008. Alguns analistes han dit que la quantitat oferta no era suficient per finançar un diari i que equivalia a trencar la promesa feta per la coalició de govern de crear un diari en gal·lès.
El finançament va ser atorgat a Golwg Cyf, l'editor de la revista setmanal Golwg, que el maig de 2009 va llançar Golwg360, un servei de notícies gal·leses i internacionals exclusivament en línia. El seu llançament va quedar tacat per greus problemes de disseny i del web, però un redisseny uns mesos després ha permès d'estabilitzar el servei. Resta per veure si es podrà convertir en una font de notícies popular i desafiar el servei de notícies de BBC Cymru, malgrat que el seu baix finançament significa que haurà de lluitar per desenvolupar serveis adicionals, com continguts de vídeo, a curt o mig termini.
Gal·les té una tradició forta de crear diaris comunitaris mensuals, anomenats Papurau Bro. Globalment, aquests diaris encara es publiquen de forma comunitària i es lliuren en mà, i malgrat alguns intents de migrar cap a edicions en línia, pocs hi han tingut èxit. Per tant, els mitjans locals en línia en gal·lès són escassos, cosa que indica que replicar els Papurau Bro a internet no funcionarà. Aquesta llacuna podria deixar els Papurau Bro amb lectors i contribuïdors cada cop més escassos, cosa que s'ha d'encarar si aquesta important activitat comunitària ha de continuar.
* * * * * * * * *
El que es conclou de tot el que s'ha dit fins ara és que és necessari un nou enfocament en totes les formes de mitjans de comunicació, inclosos els no professionals. Sembla que, després de períodes de relativa fortalesa, el paisatge dels mitjans en gal·lès es troba en una cruïlla un cop més, i que hi ha força àrees que necessiten una atenció urgent si es vol que el gal·lès prosperi com una llengua destacada i efervescent als mitjans i a la comunicació.

Fonte: Nationalia

Gales desendolcará les competencies llingüístiques

L’Asamblea de Caerdydd, el parlamentu autónomu galés, tendrá a partir del 10 de febreru capacidá llexislativa sobre la llingua propia ensin necesidá de l'aprebación de Londres.
La Reina d’Inglaterra, Isabel II, sancionará la llegada d’estes competencies a Gales el 10 de marzu, dempués de dos años y mediu y l’aprebación de los estamentos llexislativos galeses y británicos.

El Gobiernu galés, formáu pol Partíu Llaborista y l’independentista Plaid Cymru, cunta presentar la primer llei en materia llingüística’l prósimu ún de marzu, día de San David, patrón de Galés. Esta nueva llei contemplará’l nomamientu d’un comisariu pa la llingua galesa, encargáu de guardar polos drechos de los falantes. El galés, anguaño, ye deprendíu nes escueles y universidaes, el gobiernu fai un usu billingüe d’esti idioma y del inglés, mientres qu’hai medios de comunicación que faen usu del galés, destacando S4C, canal de televisión que dende 1982 emite nesti idioma. El desaniciu del idioma entamó col sometimientu de Gales a la corona británica pol rei Dubardu I d’Inglaterra nel sieglu XIII. Anque anguaño, l’inglés ye la llingua dominante, l’usu del galés tovía ye importante, considerando que nun cuerre peligru a curtiu plazu. Tien unos 600.000 falantes, el 20% de la población del país.

Fonte: Asturies.com

Conseyu p'actuar en demanda del galés

La popularidá del galés nes escueles de llingua forzó un conseyu del sur de Gales pa llanzar les escueles primaries en dos árees separtaes pa conocer el xorrecimientu la demanda. Nel Valle de Glamorgan el conseyu ta llanzando lo que bautizó como “semiente”, escueles primaries n’árees onde los pás nun puen acceder esistiendo cinco primaries de mediu galés. La demanda pa la educación de medio galés nel área medró firmemente sobre más de dos décades y dirixentes del conseyu agora ficieron una estratexa pal aumentu’l númberu de sitios pa conocer anticipadamente la demanda de setiembre 2010.

Tamién llanzaron una consulta pública en planes pa montar la semiente d’escueles primaries en Barry y Llantwit importante pa setiembre 2010 pa conocer l’aumentu na demanda nos sitios de receición. Bryan Jeffreys, el director del Valle deprender y el desendolcu dixo que la demanda actualmente supera’l númberu de los sitios disponibles, particularmente en Ysgol St Baruc, en Barry, y Ysgol Iolo, en Cowbridge. Dixo: “Nel Valle, el porcentaxe de los neños escolares primarios que reciben la so educación pol mediu del galés ente 2001 y 2006 fluctuó ente 10% y 11%. Esto equipara a una media de 152 alumnos per añu. “Ente 2007 y 2009, la receición nel medio galés de les escueles primaries foi coherentemente perriba’l 13%, una media de 193 alumnos.” Dixo una encuesta l’últimu branu de pás con neños baxo la edá de tres años que’l 26% yera muy probablemente pa riquir un mediu galés como sitiu escolar pal so neñu. La encuesta amosó que’l 44% de rempuestes creyó que los sos neños se beneficiaríen d’un mediu galés d’educación.

El señor Jeffreys continuó: “La encuesta destaca una demanda llatente pa ña educación de mediu galés pola distribución d’escueles primaries de mediu galés a lo llargu’l Valle.” La estratexa propuesta de mediu galés nel Valle implica:

-Construyendo escueles de semiente en Barry y Llantwit. Importante y estender Ysgol Pen y Garth per setiembre 2010;

-Nel plazu más llargu, dependiendo de la financiación disponible, nuevos 420 sitiios na escuela pa ser construyida en Barry p’acomodar el númberu d’alumnos aumentáu y rellocañizar Ysgol Sant Baruc;

-Una nueva escuela de 210 sitios en Llantwit. Importante incluyendo una nueva guardería;

-L'esistente Ysgol Iolo Morgannwg ser reemplazáu con una nueva escuela de 210 sitios en Cowbridge;

-Ysgol Pen y Garth, en Penarth, ser remocicaos p’aumentar la capacidá d’alumnos de 350 a 420 sitios.

El señor Jeffreys dixo: “La estratexa pondrá fuera los planes de llargu plazu pa equilibrar el suministru y demanda de sitios escolares nel Valle.”

Peter Collins

Fonte: Wales News

Novedaes pa la llingua galesa en Cardiff y Bruxelles

El Parllamentu británicu encamienta la tresferencia de competencies en materia llingüística de Londres a Gales. Los galeses puen dirixise a la Comisión Europea na so llingua materna, neto que catalanes, vascos y gallegos.

Pocos díes de diferencia separten les noticies apaecíes caberamente que confirmen l'avance de la llingua galesa, la más fuerte de tola familia céltica y la única, nel Reinu Xuníu, que tovía ta en condiciones de desafiar la hexemonía del inglès, tanto pol númberu falantes como pola reconocencia oficial. En primer llugar, un informe ellaboráu pola Comisión d'Asuntos Galeses del Parllamentu británicu encamentó de recién que la cámara retorne a l'Asamblea galesa les competencies sobre la llingua propia de Gales. Según desplica Eurolang, l'informe cunta col sofitu de tolos grupos parllamentarios, y ye un pasu más pa dotar de poder real a la cámara galesa, constituyida nel 1999, y que nel procesu de devolución -tresferencia de competencies de Londres a Cardiff- va per detrás d'Irlanda del Norte y, sobretoo, d'Escocia.
L'informe tamién encamienta que l'ámbitu de la llexislación seya "más definíu". Cymdeithas, una de les principales organizaciones na defensa del galés, cellebró l'anuncia, y demandó que la tresferencia se faga ensin más condicionantes qu'"entarden" el procesu de normalización del idioma.

D'otra banda, la llingua céltica tamién protagonizó un gran avance a escala europea, yá que dende’l pasáu 9 de xunetu los ciudadanos galeses puen dirixise por escritu a la Comisión Europea y recibir una rempuesta na so llingua. Esta midida, que nun da a la llingua l'estatus d'oficial, ye frutu d'un pautu ente’l Gobiernu del Reinu Xuníu y la Comisión, y los gastos dirán a cargu de Londres. Dende payares pasáu, el galés yá podia utilizase nel Conseyu d'Europa. Cola incorporación a la Comisión Europea, la situación del galés equipárase a la del catalán, el vascu y el gallegu. Esperamos que l’asturianu nun tarde demasiáu n’andar esi camín européu, n’algamando la oficialidá.

Celfeden: el galés xune artistes y llingües minoritaries

Celfeden ye un nuevu eventu que quier xunir artistes y llingües y cultures minoritaries ufiertando una oportunidá única pa esponer el Gales espiritual y el so paisaxe cultural al traviés de medios artísticos.

Esti añu Celfeden ta empobináu a 9 artistes internacionales que residirán en Plas Tan y Bwlch en Maentwrog, un espeutacular llugar del Snowdonia National Park.

Los artistes representen a Gales y Holanda falando en galés. Amás tán Cataluña, Suiza ya Italia.

Los events y trabayos cuntarán con Bwrlwm Eryri la compañía d’artistes, poetes, cuntacuentos y músicos.

Los escolinos de gales y tola comunidá deprenderán en Datod Tafod en Talysarn y Felin Sgwrsio en Y Felinheli col Poeta Nacional de los Neños Ifor ap Glyn.

Tamién van facese artes visuales y trabayos con dellos grupos en Antur Waunfawr.

Celfeden sedrá una oportunidá pa tol mundiu pal cambéu d’idegues, tomar parte y cellebrar la so cultura. Cuntacuentos y poetes fadrán trabayos pa los neños demientres la selmana en Plas Glyn y Weddw. Los elementos d’esos trabayos fadrán una eshibición na fin de selmana en Plas Tan y Bwlch.

Más información de Celfeden en http://www.celfeden.com/

La to llingua nel móvil

Elteumobil.cat ye’l nome de la campaña que s'impulsa dende la Generalitat de Catalunya pa promover la telefonía móvil en catalán.

Elteumobil.cat informa de los terminales qu’hai en catalán anguaño nel mercáu y per cuales operadores pues alquirilos. Tamién permite conocer qué servicios y aplicaciones de la Generalitat de Catalunya y de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Interactiva puen usase col móvil.
Y pa divertise, Elteumobil.cat ufre tres xuegos de móviles de castellers en collaboración con http://www.eljoccasteller.cat/.

La campaña Elteumobil.cat surde de l'alcuerdu robláu l'añu 2007 ente’l Departament de Governació i Administracions Públiques, los fabricantes Nokia, Motorola, Alcatel y Sony Ericsson y les operadores Movistar, Vodafone, Orange y Yoigo. Con esti alcuerdu, per un llau, los fabricantes comprométiéronse a incorporar progresivamente’l catalán nos menús de los terminales enantes del 31 d’avientu de 2008 y, per otru llau, les operadores comprometiéronse a demandar a los fabricantes la presencia del catalán como requisitu pa homologar los terminales pa comercializalos.

Agora’l Parllamentu galés va imitar esti entamu pa esparder la normalización del galés, llingua oficial de Gales xunta l’inglés, falada per un 25 % la población.

La recuperación del galés

Nel País de Gales, anque ta na categoría de “vulnerable” nel Atles de les Llingües Amenazaes de la UNESCO, calcúlase qu’hai 750.000 falantes de galés (estimación basada nel censu de 2001).
Ye sosprendente qu’un país ensin barreres xeográfiques nes sos llendes, y que foi la primer nación celta en cayer baxo’l dominio inglés, conserve’l so idioma meyor que les demás.
El galés tien reconocencia oficial y el billingüismu ye una posibilidá pa tolos galeses. Surdieron dellos programes oficiales pa promover l’enseñu del idioma nes escueles. Movimientos como Urdd Gobaith Cymru o Menter Iaith tienen sucursales en tol país y trabayen activamente pa ganar tarrén na difusión del galés. Amás, hai un canal que tresmite en galés (S4C, Sianel Pedwar Cymru) mesmo que Radio Cymru (una emisora de la BBC), y dellos periódicos y revistes esparden la llingua galesa.

Un fechu cimeru ye qu’a finales del sieglu XX l’estudiu del galés fixóse como obligatoriu pa tolos escolinos fasta los 16 años, y ésto reforció la llingua de les árees de fala galesa, reintroduciendo a lo menos una conocencia elemental de galés onde yeren cuasi anglófones dafechu. Aparóse la cayida del porcentaxe de galeses que saben falar galés y, magar entós, entamó la so recuperación.