L'entitat Cymdeithas diu als partits que l'objectiu del proper govern gal·lès ha de ser duplicar el nombre de locutors de l'idioma · L'organització apunta a l'ús vehicular de la llengua a l'escola com a peça clau · Les properes eleccions gal·leses estan previstes per al 2016
La principal entitat en favor de la llengua gal·lesa, Cymdeithas, considera que a l'idioma li cal un objectiu "ambiciós". I li ha posat xifra: un milió de parlants. És el punt estrella del document que l'associació ha presentat aquesta setmana de cara a les properes eleccions nacionals gal·leses, previstes per al maig de 2016.
La xifra és gairebé el doble de l'actual: 562.000 parlants a Gal·les, d'acord amb el cens més recent, de 2011. Els sectors favorables a la promoció del gal·lès van rebre els resultats del cens com un gerro d'aigua freda, perquè suposaven una pèrdua de 14.000 parlants respecte del resultat de 2001 i, també, perquè l'idioma havia davallat de manera molt preocupant als seus bastions tradicionals de l'oest del país.
Segons els càlculs de Cymdeithas, la llengua gal·lesa perd actualment 3.000 parlants cada any.
Per a revertir la tendència i com a complement a l'objectiu del milió de parlants, l'entitat diu que els partits polítics s'haurien de fixar unes altres dues fites. Una, aturar l'emigració i garantir la sostenibilitat de les comunitats gal·lesoparlants. I dues, estendre l'ús de la llengua en tots els àmbits de la societat i "des del naixement fins a la tomba". I això no ho diuen perquè sí: el cens de 2011 va detectar que els gal·lesos fan un ús bastant intensiu de l'idioma mentre són a l'escola, però quan en surten, abandonen la llengua en grans nombres.
Per a aconseguir la fita del milió de parlants, Cymdeithas considera que estendre l'ús del gal·lès com a llengua vehicular a totes les escoles del país és crucial. L'entitat recorda que el 79% dels alumnes estudien en escoles on el gal·lès no és vehicular, i que "molt pocs" d'aquests aconsegueixen dominar la llengua.
Altres camps són importants, també. Per exemple, el del mercat laboral i el comerç, on Cymdeithas demana mesures per a garantir l'ús de l'idioma i el dret dels parlants a rebre informació en la seva llengua. L'entitat demana al govern que doni exemple i apliqui una política en què almenys una part dels treballadors de tots els ens públics siguin parlants de gal·lès.
Fonte: Nationalia
