Mostrando entradas con la etiqueta diccionariu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta diccionariu. Mostrar todas las entradas

15/8/16

Softastur asoleya un 'Diccionariu' d'asturianu nuevu más completu p'Android


La consulta de pallabres asturianes al traviés de dispositivos móviles y tabletes tórnase más afayadiza gracies al 'Diccionariu' nuevu que ta acabante de presentar Softastur. Ésti amás inclúi correutor ortográficu, traductor en llinia y conxugador.
Softastur yá desendolcara hai años un 'Diccionariu', qu'agora vese sustituyíu por esta aplicación nueva de mesmu nome programada por Matthew Stuckwisch. La ferramienta usa les definiciones del Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana y ufre traducción gracies al proyeutu Apertium/Eslema.
Tamién tien capacidá de conxugación, pa lo que Softastur desendolcó un conxugador propiu tomando como referencia OSLIN. 'Diccionariu' permite d'igual forma usar el correutor ortográficu y amestar a favoritos les pallabres que más preste al usuariu pa revisales n'otru momentu o como recordatoriu.
Esta versión, que yá se pue descargar en Google Play, ta entovía en fase preliminar, anque funciona correutamente.                                                                                                                                 Fonte: Asturies.com

10/10/12

Soliciten al Institut d'Estudis Catalans que defina al asturianu como llingua



Iniciativa pol Asturianu solicita a l'academia del catalán que defina al asturianu como llingua

L’informe vien avaláu por filólogos profesores en diez universidaes de países como Xapón o Portugal.

El presidente d'Iniciativa pol Asturianu, Inaciu Galán, tará esti miércoles en Barcelona pa presentar en mano énte l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), academia de la llingua catalana, un informe tituláu “Definir el términu “asturianu” con xeitu. Informe sobre la presencia del vocablu “asturianu” y otros términos nos diccionarios normativos d’otres llingües”. Un trabayu que propon a la institución que’l términu “asturianu” dexe de referise a “conxuntu de fales” pa responder a la realidá ciéntifica y llegal, que dexa a les clares que l’asturianu ye un idioma. La institución fizo una propuesta asemeyada a la RAE nel mes de xunu, recibiendo una respuesta afirmativa al estudiu de la cuestión per parte d'esta institución.

Avalen esti informe un llistáu de profesores, que sigue creciendo, y qu’inclúi a más de 10 universidaes de países como Xapón o Portugal, a l’actual decana de la Facultá de Filosofía y Lletres de la Universidá d’Uviéu y a caderalgos y profesores.

Pa Iniciativa pol Asturianu "ye innegable la necesidá de cambiar esta definición del Diccionariu del IEC, pues ye una cuestión de respetu a la realidá sociollingüística d’Asturies y del restu de los territorios asturfalantes".

Fonte: Asturnews

4/6/12

Iniciativa pol Asturianu informa a la RAE pa camudar la definición d'«asturiano»

REDACCIÓN. UVIÉU - El presidente d'Iniciativa pol Asturianu, Inaciu Galán, va tar esti llunes 4 de xunu en Madrid pa presentar en mano énte la Real Academia Española (RAE) un informe tituláu Definir el términu asturianu con xeitu. Informe sobre la presencia del vocablu asturianu y otros términos nos diccionarios normativos d’otres llingües. Según esplica Iniciativa pol Asturianu, ye una propuesta a la RAE pa que’l términu asturiano dexe de referise nel so diccionariu a dialecto «pa responder a la realidá científica y llegal, que dexa a les clares que l’asturianu ye un idioma». Nel diccionariu de la RAE, asturiano aparez namás como axetivu y non como sustantivu pal nome de la llingua, qu'amás defínese como referíu a la 'variedá asturiana del dialectu romance asturleonés'. Como sustantivu namás aparez bable, que se define como 'dialectu de los asturianos'. Otra manera, l'axetivu asturleonés vien como referíu al 'dialectu romance nacíu n'Asturies y nel antiguu reinu de Llión como resultáu de la evolución peculiar esperimentada ellí pol llatín'. Esi tratamientu nel diccionariu de la RAE como dialectu nun lu tienen otres llingües peninsulares como'l catalán o'l gallegu. La propuesta que se fai nel informe suxer definir asturiano como 'llingua romance que se fala n'Asturies y otros territorios del antiguu reinu asturllionés' y bable como 'llingua asturiana'. En cuantes al axetivu leonés, qu'aparez na séptima acepción como la variedá de castellanu falada en Llión, proponen quitala. Tamién destaquen nel informe que'l de la RAE nun ye l'únicu diccionariu que fai de menos al asturianu: el del Institut d'Estudis Catalans defínelo como 'conxuntu de fales lleoneses d'Asturies y una parte de Cantabria' y el de la Real Academia Galega namáis recueye'l nome de bable, que define como 'conxuntu de modalidaes de llingua falaes nel territoriu asturianu (oriental, central y occidental) que deriven de la primitiva llingua asturllionesa'. Avalen esti informe una llista de profesores que l'asociación sigue aumentando. De momentu, de la Universidá d'Uviéu tán Xosé Lluis García Arias, Ramón d'Andrés, Xulio Viejo, Rubén Martín-Llames, Xosé Antón González Riaño y la decana de la Facultá de Filosofía y Lletres, Cristina Valdés. Del ámbitu catalán tán nomes como Agnès Toda i Bonet (Universidá Rovira i Virgili), Antoni-Ignasi Alomar i Canyelles (Universidá de les Isles Baleares), Francesc Massip Bonet (Universidá Rovira i Virgili), Jaume Corbera Pou (Universidá de les Isles Baleares), José Enrique Gargallo Gil (Universidá de Barcelona), Xavier Luna i Batlle (Universidá Autónoma de Barcelona) y Pere Rosselló Bover (Universidá de les Isles Baleares). Tamién apoyen l'informe Naotoshi Kurosawa (Universidá de Tokyo), Alberto Gómez Bautista (Universidá d'Aveiro) y Juan Carlos Moreno Cabrera (Universidad Autónoma de Madrid). Otra manera, Iniciativa pol Asturianu pide la mediación del Gobiernu d'Asturies, l'Academia de la Llingua Asturiana y la Facultá de Filosofía y Lletres de la Universidá d'Uviéu. Pa I'asociación, ye innegable la necesidá de cambiar esta definición del diccionariu de la RAE, «porque ye una cuestión de respetu a la realidá sociollingüística d’Asturies y de los demás territorios asturfalantes». Fonte: Les Noticies

26/5/11

Primer aplicación llibre pa móviles 100% n'asturianu



Dende güei mesmo cualesquier usuariu d'un teléfonu Android pue descargar de baldre l'aplicación “Diccionariu”, una versión móvil del Diccionariu de la Academia de la Llingua Asturiana.


Pal so usu faise necesaria la conexón a Internet y ta basada nes definiciones del Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. L'aplicación ta desendolcada pol avilesín David Rodríguez Álvarez en collaboración con Softastur.


L'aplicación tien una llicencia llibre GPL (General Public License), que permite l'accesu al códigu fonte a tol mundu, pa poder ameyorala y enantala.
Carauterízase pola so cenciellez, usabilidá y pocu espaciu ocupáu nel móvil. Dispón d'una caxa de consulta onde s'amuesa'l resultáu de la busca y un control de pallabres propuestes: cuando nun s'atope la pallabra buscada, amosará les suxerencies nuna llista. Tamién cuenta con una opción nel menú que posibilita la copia del resultáu de la busca nel portapapeles, pa poder inxertalu nun mensaxe, corréu-e, documentu...


Funciona en cualesquier versión Android 2.1 y superior y pue baxase totalmente de baldre dende'l Android Market de Google o dende la url https://market.android.com/details?id=com.tarsoft.diccionariu


Fonte: Infoasturies

11/12/10

Diccionariu Biográficu de Muyeres en catalán y en llinia


Un diccionari en línia recull més de 600 biografies de dones en zones de parla catalana.
El Diccionari Biogràfic de Dones és una eina gratuïta i està obert a futures actualitzacions
Pretén visualitzar la contribució de les dones que han viscut entre els segles I i XXI en la història dels Països Catalans.

El govern, el consell de Mallorca i la xarxa Vives d'universitats han posat en marxa el Diccionari Biogràfic de Dones, una eina pública en línia amb 655 biografies de dones de territoris de parla catalana que han viscut entre els segles I i XXI.

El diccionari és un projecte viu i obert que s'anirà actualitzant amb noves fitxes biogràfiques, que els mateixos usuaris del diccionari podran suggerir. La conselleria de Vicepresidència de la Generalitat ha informat que pretén visualitzar la contribució de les dones en la història de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el Rosselló, Andorra i Sardenya.

Està elaborat per mig centenar d'experts de 12 universitats i ofereix el perfil de comtesses, religioses, mestresses de casa, sindicalistes, dirigents polítiques, actrius, escriptores i empresàries, entre d'altres.

L'acte de presentació del nou Diccionari Biogràfic de Dones, que s'ha fet al Palau de la Generalitat, ha estat presidit pel vicepresident del Govern en funcions, Josep Lluís Carod-Rovira, un dels seus màxims impulsors, i pel conseller de Cultura també en funcions, Joan Manuel Tresserras.

Segons Carod-Rovira, aquesta nova eina oferirà “noves perspectives” per actualitzar “la visió del nostre món” i serà un pas més en la lluita “per la igualtat”. Tresserras ha destacat que el diccionari “atorga a les dones el paper que han tingut en la construcció de Catalunya i ofereix una mirada més complexa de la cultura compartida per tots els territoris de parla catalana”.

Fonte: Avui

15/6/09

Espublicen el primer diccionariu irlandés-castellanu



Una editorial en llingua gaélica irlandesa espubliza’l primer diccionariu irlandés-castellanu.

Pádraig Ó Domhnalláin, profesor titular d’irlandés na Escuela Oficial d’Idiomes ‘Jesús Maestro’ de Madrid, algamó sofitu financieru del programa de la Xunión Europea LÍNGUA pa llograr esti proyeutu. L’esbozu qu’Ó Domhnallaín y los sos alumnos iguaron, foi entregáu al Institutu Irlandés de Llinguïstica (ITÉ) de Dublín. David Barnwell y Carmen Rodríguez Alonso corrixeron y reescribieron el manuscritu y llegaron inclusu a doblar la estensión del diccionariu.

Con más de 19.000 rexistros, una breve introducción gramatical y refranes, el diccionariu ye un valiosu recursu pa un importante númberu de persones n’Irlanda ya hispanofalantes que deprenden irlandés nel Estáu español, América Llatina y nos Estaos Xuníos. Per primer vegada, estos estudiantes puen acceder a la llingua irlandesa direutamente, ensin tener que recurrir al inglés.

Esta obra contribúi a estrenchar llazos llingüísticos ente Irlanda y los pueblos d’España, y podría ser l’entamu del desendolcu d’otros diccionarios, como irlandés-catalán, irlandés-euskera, irlandés-gallegu ya irlandés-asturianu.