La batalla de la Conselleria d'Ensenyament tant en el període de l'exconsellera Irene Rigau, com en el de Meritxell Ruiz, ha estat posar fi a la LOMCE, llei impulsada per l'exministre José Ignacio Wert. El motiu és la "invasió competencial" de Moncloa sobre les comunitats i els conseqüents recursos al Tribunal Constitucional, denuncia que és compartida pel País Basc i Navarra. Frenar la tendència serà precisament un els reptes per a Mariano Rajoy, a les portes del nou Pacte Nacional per l'Educació a Espanya que pretén tancar la present legislatura.
Ruiz ha denunciat a la comissió general de comunitats autònomes celebrada aquest dimarts que la llei Wert va ser un "atac sense precedents al model català, volent introduir una divisió on no l'hi havia" i ha exigit que tota legislació venidora sigui "respectuosa" amb el plurilingüisme.
"La LOMCE es va aprovar amb majoria absoluta del Partit Popular, sense consens de cap tipus més enllà que el seu propi model i menyspreant la resta. És segregadora", ha dit la consellera. Tot seguit ha explicat que això hauria suposat un xoc amb el model català, que suposava una "garantia de cohesiói ascensió social", que no generaria dissensió a Catalunya, sinó un consens entre els grups, com ara de l'expresident José Montilla, ara senador del PSC, a qui ha citat.
Ruiz veu el sistema català com una garantia de resultats, basat en la "pedagogia, i no en la ideologia". Ha dit que Ensenyament ja estava satisfent els estàndards 2020 de la Unió Europea, reduint l'abandonament escolar. La fortalesa vindra perquè es basa en competències bàsiques, no en estàndards d'aprenentatge, com l'espanyol. Però la legislació estat recorreguda per l'Estat, motiu pel qual ha considerat que la Moncloa no tenia en compte "els reptes educatius del present" i ha avisat que a Catalunya ja es treballava en un model basat en el diàleg amb centres i docents.
El xoc entre autonomies i Estat també ha estat motiu de crítica de la responsable del País Basc, Cristina Uriarte, així com el seu homòleg navarrès, José Luis Mendoza. La primera ha indicat que s'està preparant una llei basca que substitueixi la de 1996, que va ser "aprovada ja llavors amb amplíssim consens social" i ha reclamat "més bilateralitat, partint del reconeixement mutu del marc competencial". El segon ha reivindicat que la LOMCE es podria derogar perquè no es cauria en un buit legal, sinó que entraria en vigor la LOE de José Luis Rodríguez Zapatero (2006).
"Nacionalisme espanyol"
Si la consellera Ruiz ha assenyalat la LOMCE com una llei que minaria el model d'immersió i de competències de la Generalitat, el torn dels partits independentistes ERC i PDeCAT durant la Comissió General de comunitats ha pres un caire més polític. "És una llei d'ideologia nacionalista espanyola. Ho va dir l'exministre Wert: vertebrar l'Estat i espanyolitzar els nens catalans" s'ha queixat la portaveu republicana, Esther Capella. "És un tap que no ens permet avançar, amb pocs fonaments pedagógics" ha afegit el demòcrata, Josep Lluis Cleries.
Més participació de comunitats i docents
Les autonomies socialistes també han exigit la derogació de la 'llei Wert' i han apuntat dues demandes principals per endegar el Pacte Nacional. La primera és que es doti de més pressupost les comunitats, i la segona és la creació de fòrums multilaterals. En total, tres espais –complementaris a la conferència sectorial que ja hi ha oberta al Congrés amb aquests efectes–, que són: un altre ens al Congrés, però amb la participació dels governs autonòmics en igualtat de pes, un espai equivalent al Senat –que s'ha aprovat per majoria–, i la participació dels consells locals per fer intervenir la comunitat educativa i els docents.
El ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, s'ha mostrat satisfet d'aquestes peticions perquè al seu parer vol dir que hi ha una "voluntat" de participar. Allò que no ha volgut aclarir és si els donarà llum verda. "Després del debat cal una fase de propostes, és interessant i cal saber-les canalitzar" ha assegurat durant el recés de la Comissió General d'autonomies. Més tard sí ha coincidit en la voluntat de "deixar enrere el passat", com acceptant de forma velada la crítica a la LOMCE.
Però el ministre arribava amb una agenda pròpia, que passa per vincular el pacte educatiu a un pacte pressupostari. Segons ha dit De Vigo, aquest hauria de gaudir d'una majoria "superqualificada", és a dir, de més de dos terços de les Corts, per tal que vinculés futurs executius "amb independència de qui governi", i no segons l'alteració de les correlacions de forces polítiques. Finalment, ha recordat que els pressupostos d'enguany contemplen un increment de places públiques d'ocupació per a centres educatius, a fi de satisfer la taxa de reposició administrativa.
Fonte: ElNacional.cat
