Mostrando entradas con la etiqueta Occitania. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Occitania. Mostrar todas las entradas

27/2/17

Nueves iniciatives favoratibles al catalán


Acord entre Catalunya, País Valencià i Balears per "col·laborar" en llengua i cultura... Els governs dels tres territoris han presentat la Declaració de Palma, en la qual s'han compromès "a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura", ha explicat l'executiu català. Un dels objectius destacats del pacte és crear "un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible" entre els tres governs.

...I entre Catalunya i Occitània, també (de moment, la intenció). El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i la presidenta de la regió d'Occitània, Carole Delga, han signat una carta d'intencions per "desenvolupar actuacions de cooperació" en àmbits com el transport, el turisme, el medi ambient o les llengües catalana i occitana. De la carta signada n'ha de sorgir, properament, un acord de cooperació on es concretin compromisos.

Dues noves iniciatives a favor de l'aragonès i el català a Aragó. El govern aragonès ha presentat un nou web amb materials i recursos d'aquestes dues llengües. Segons paraules del director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, és un "instrument de difusió" dels dos idiomes. Un parell de setmanes abans s'havia posat en marxa Chisla Radio, una ràdio en aragonès que emet per internet. Mentrestant, continua avançant el procés per dotar la llengua aragonesa d'una grafia unificada.

Fonte: Nationalia

17/6/14

El futur de l'occità, a debat

Lleida acull del 16 al 21 de juny l'onzè congrés de l'Associació Internacional d'Estudis Occitans



Indicadors de carretera escrits en occità, imatge del congrés
   Més de 200 especialistes en llengua, literatura i cultura occitanes provinents de 13 països i més de seixanta universitats d'arreu del món es donaran cita a la Universitat de Lleida (UdL) del 16 al 21 de juny, en el marc de l'onzè congrés internacional de l'Associació Internacional d'Estudis Occitans (AIEO), que per primera vegada se celebra a Catalunya.

   Aquesta trobada d'especialistes, on per primer cop l'occità serà la llengua majoritària de les més de 130 comunicacions que s'hi presentaran (un 32%), se centrarà especialment en el futur d'aquest idioma a Catalunya, on és oficial en tots els sentits segons l'article 6.5 de l'Estatut de Catalunya del 2006. Així, alguns dels temes que es debatran serà la promoció de la llengua i els drets dels seus parlants fora de la Vall d'Aran, i el tipus de política lingüística per l'occità a Catalunya.

   Altres ponències tractaran de l'occità modern, occità antic, literatura occitana medieval, literatura occitana moderna i contemporània, les polítiques lingüístiques de l’Occitània, la Catalunya occitana i l’Occitània catalana, i la cultura occitana.
   A més, la conferència inaugural abordarà la problemàtica de les llengües sense Estat. La impartirà el catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Viena i expresident de l'AIEO, Georg Kremnitz, que parlarà dels problemes particulars de les normativitzacions i els paral·lelismes i diferències entre occità i català. L'ensenyament de la llengua, la dialectologia i la literatura són altres temes que es posaran sobre la taula en aquesta trobada en la què participaran experts de l'Estat espanyol, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, el Regne Unit, Bèlgica, els Països Baixos, Rússia, els Estats Units, Canadà, Brasil i el Japó.

Lliurament del Premi Robèrt Lafont
    El programa del congrés inclou diferents conferències plenàries, taules rodones i comunicacions; així com l'assemblea general de l'AIEO, prevista per dissabte 21. També inclou diferents homenatges i el lliurament del tercer Premi Robèrt Lafont, que la Generalitat lliura de forma bianual com a reconeixement a persones i organismes que han contribuït a la projecció o promoció de la llengua occitana.
   Així mateix hi haurà un ampli ventall d'activitats paral·leles, des de la inauguració de la Mostra de Cinema Occità, amb la projecció del documental 'Fréderic Mistral' (Alain Glasberg, 2004), fins a un concert de la cantant aranesa Alidé Sans, una representació de teatre en occità a càrrec del grup amateur Era Cabana de Les o  un ball popular amb Kaj Tiel Plu, grup que versiona música popular catalana, occitana, sefardita i d'altres orígens traduïda a l'esperanto. El programa també inclou una visita a la Vall d'Aran el dia 18 de juny. 

   La inauguració del congrés, que tindrà lloc el 16 de juny, comptarà amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el rector de la UdL, Roberto Fernandez Díaz; el president de l’associació Internacional d’estudis Occitans, Walter Meliga. També hi seran preents la directora general de Política Lingüística, Ester Franques, i el coordinador del congrés i titular de la càtedra d’occità  a la UdL, Aitor Carrera.                                                         Fonte: Nació Digital

27/7/13

Entrevista col activista de la llingua occitana y direutor de cine occitano Patrick Lavaud

L’occitanu ye una llingua románica que se fala en dalgunes rexones de: Francia, Italia, el Principáu de Mónacu o Era Val d’Aran. Foi la más importante n’Europa na dómina de la Edá Media, yera la llingua qu’emplegaben los trobadores. Dempués d’años de represión que la emburriaron prácticamente al escaezu, esiste un movimientu social importante qu’en dalgunos llugares va acompañao d’aiciones polítiques. A últimos del mes de xunu cellebróse la sesta Mòstra de Cinèma Occitan que foi inaugurada pel documental Lenga d’amor, del direutor de cine occitano Patrick Lavaud. Quedemos con él pa conocer más de la realidá occitana.
L’occitanu quedó reducíu a casa, falalu na escuela comportaba castigos y violencia física.
Que se faiga la Mòstra de Cinèma Occitan en Cataluña ayúdanos a progresar y convida a la reflexón.

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat entama dende va seyes años la Mòstra de Cinèma Occitan. La edición d’anguaño foi inaugurada pol documental Lenga d’amor del direutor occitanu Patrick Lavaud.


¿Cuál ye l’allugamientu del occitanu en Francia?

L’allugamientu del occitanu y d’otres llingües rexonales nun tien nada que ver col catalán n’España y nin tan siquiera col occitanu en Cataluña onde esfruta de la reconocencia n’Era Val d’Aran. L’occitanu en Francia foi una llingua escaecida, nun se tresmitió de xeneración en xeneración y ye perimportante que vuelva falase.

¿Hubo un tiempo de represión? ¿Por qué vusté la fala?

Dafechu. Nun ye pa nada la mio llingua materna. De fechu, na mio casa nun se falaba n’occitanu. Los mios güelos sí que falaben ente ellos n’occitanu, ye por eso que-y punxi’l títulu Lenga d’amor al mio film. Ye la llingua d’amor de los mios güelos. Ellos falaben occitanu al mio pá. Pero mio pá casóse con una muyer, mio ma, que solo falaba francés, entós la so llingua d’amor yera’l francés y ellos falabennos francés.

¿Los sos güelos nun-y falaben n’occitanu?

Non, porqué naquellos tiempos pensábase que l’occitanu nun ayudaba a progresar na vida, sinón que para eso yera necesario’l francés. Yera lo que se pensaba porque na escuela taba prohibio dafechu falar n’occitanu o bretón. Nos años 30 cuando dalgún falaba n’occitanu na escuela lu amarraben a un tueru que’l neñu había d’arrecostinar hores con solo siete años. Había violencia física contra l’occitanu, como en Cataluña pasó col catalán. Por esto solo se falaba en francés a los neños.

Choca que nel país de la llibertá nun se respete una identidá cultural

Francia permítese dir per dayures defendiendo la bayura cultural, pero a nivel internu nun lo aplica. Bien, eso ta camudando. Porqué ta recibiendo muncha presión d’Europa, la UNESCO y tol movimiento social favoratible del occitanu. L’añu pasáu escoyióse’l presidente Hollande y prometió firmar la Carta Europea de Llingües Rexonales y Minoritaries, espero que nun seya mentira.

¿Cuál ye esi movimientu social al que fai referencia?

Por exemplu, hai cinco años que se celebra en Francia un gran alcuentru de representantes de les llingües rexonales. Asisten tamién senadores y diputaos, militantes llingüísticos y profesores col envís de tratar el tema y la problemática de la política llingüística de Francia. Esti añu fíxose’l pasáu 22 de xunetu. Esti forum creóse l’añu 2009 porqué xusto l’añu anterior camudarase la Constitución Francesa, que dicía, nel artículu 75.1, que les llingües rexonales pertenecen al padrimoniu de Francia. Asina, por primer vegada faiase una referencia a les llingües non oficiales na constitución francesa.

Tamién, por primer vegada, hai una llei que nel so artículo 27 bis fala del enseñu billingüe en Francia. El forum trabaya sobre la necesidá de crear una llei que desendolque lo que diz la constitución.

¿Esiste l’enseñu billingüe?

Hai una llei, ye obligatorio, pero nun s’aplica aínda. Ye importante qu’haiga un movimientu social vindicativu y tamién actuaciones polítiques. Les dos partes son necesaries.

¿Cuándo decide recuperar l’occitanu y deprendelu?

De neñu nun atalantaba por qué nengún me falaba n’occitanu, pesie que sabia qu’esistia. Decidí investigar a los 18 y 20 años, axuntéme al movimientu occitanu asistiendo a escuelas occitanes de branu, yaeso. Y trés años depués coyí una grabadora y visité dellos pueblos rurales pa rexistrar la xente mayor falando n’occitanu. Eso foi como dir a la meyor universidá d’occitanu. Foi un viax popular a la llingua. Falé con ellos sobre la lliteratura y la vida n’occitanu. Podíemos decir que fixi un trabayu d’etnoloxía, y les entrevistes taben feches n’occitanu, non en francés.

¿Nun ye obviu que les entrevistes d’un documental occitanu se faigan n’occitanu?

Non. Ye una cosa que critico de los etnólogos franceses, si tuvieran que dir a otru país a trabayar deprenderien l’idioma, pero en Francia nun-yos pasa pel maxín deprender el bretón o’l vascu pa trabayar en fasteres onde se falen. Nunca falare n’occitanu colos mios güelos, pero pa les entrevistes pidí-yos que nun podien falar en francés, tuvi que dici-yoslo serio, pesie que-yos yera abegoso porqué la nuesa llingua d’amor yera’l francés.

¿Cuál ye l’envís col que fixo la película sobre l’occitanu “Lenga d’amor”?

Faer una película n’occitanu ye un actu políticu de vindicación magar que tamién podamos buscar el puntu de vista artísticu y estéticu. Nun ye un film sobre l’occitanu, Lenga d’amor prueba de dar una dimensión humana a la llingua, ye dicir, saco l’acentu de la parte llingüística de la gramática, el léxicu, yaeso, pa ponelu na importancia que tien l’occitanu a la hora de mantener una relación coles persones del nuesu entornu. Lo que tento cola película ye que la xente tome conciencia de la importancia social y humana de la llingua.

¿Cómo aiden muestres de cine como la Mòstra de Cinèma Occitan la causa cola que ta comprometíu?

Ye perimportante porque’l cine n’occitanu ye mui nuevo y esto danos visibilidá actuando tamién d’efeutu llamada. El primer film n’occitanu conocíu ye de 1980, llámase Histoire d’Adrien. El títulu punxeronlu en francés por cuestiones comerciales. Ganó la Camèra d’or en Cannes. Foi un espertar importante, pero anguaño nun hai muncha producción audiovisual.

L’occitanu fálase, amás de n’otres fasteres, n’Italia, Era Val d’Aran o nel Principáu de Mónacu. ¿Con tantes cultures y la distancia ente les fasteres, pue falase de trazos comunes nel cinema occitano?

Ainda nun ye posible sabelo. Nun hai una crítica cinematográfica que se dedicara a analizar les producciones audiovisuales. Quiciabes lo que sí que nos axunta ye l’aspeutu vindicativu.

Vusté ye tamién productor musical. ¿la causa tien el sofitu de la música occitano?

Creyo que pa faer reflexonar la xente furrula meyor el cine que la música magar que seyan cantares de protesta. Primero, porque la música empobínase más al corazón qu’a la cabeza y el cine, a la contra, va más a la cabeza qu’al corazón y lo que busco ye que la xente, al acabar de ver el film, piense en tolo que vió y qu’haya un alderique. Y segundo, porqué a los conciertos de música n’occitanu van los que yá tan convencíos de la causa y lo que fai falta ye axuntar más xente. Por eso subtitulamos les películas en francés o inglés. Nun ye obligatorio subtitular pero sí necesario pa poder llegar a cuanta más xente meyor.

Fonte: Revista Lectura suplementu diari Segre

2/4/12

Manifestación pol occitanu



Las autoridades francesas y aranesas en la cabecera de la manifestación en favor del occitano
Más de 30.000 personas reivindican el occitano

Més de 30.000 persones van participar ahir en la manifestació celebrada a Tolosa a favor de la pervivència de la llengua occitana, segons fonts de la gendarmeria gal·la. El Conselh d'Aran se sumó a la movilización y con este fin fletó un autobús gratuito que salió de Vielha a las 9 de la mañana. La movilización comenzó a las 14.00 horas hasta las 18.00 horas y recorrió las principales calles de la ciudad occitana. El vicesíndic, Luis Carlos Medina, acudió en representación del Síndic, Carlos Barrera, y también asistieron el responsable de Política Lingüística, Jusèp Lois Sans, y de Cultura, Jèp de Montoya, así como el vicepresidente tercero de la Diputación, Pau Perdices, entre otros representantes del Parlament de Cataluña y de la Generalitat. Esta es la cuarta manifestación después de las celebradas en 2005, 2007 y 2009.
Fonte: diari Segre 01/04/2012

20/12/11

Aran reclama al Govern qu'use l'aranés y non "occitanu referencial"

En fueyes güeb institucionales y otres publicaciones
El Conselh Generau de Aran reclamará a la Generalitat que, al traducir al occitano páginas web institucionales u otras publicaciones, emplee la variedad aranesa. Así lo explicó ayer el Síndic, Carlos Barrera(CDA), tras haber constatado que el Govern usa lo que denominó "occitano referencial", que no se corresponde con la variedad que se habla en la Val. Barrera hizo estas declaraciones después del pleno del Conselh, en el que UA, en la oposición, criticó esta situación e instó al equipo de gobierno a posicionarse al respecto. Lo que Barrera denomimnó "occitano referencial" es para el portaoz de UA, Francés Boya, la "variante languedociana, de Languedoc-Roussillon".


"Nosotros ya habíamos manifestado nuestro malestar ante esta situación a Cultura", afirmó Barrera tras el pleno. Argumentó que la ley catalana "considera el aranés como la variante del occitano oficial en Cataluña", por lo que reclamó que sea la utilizada en la redacción de sus textos en esta lengua. Durante el pleno, fue también objeto de polémica la creación en Burdeos la semana pasada del Consejo permanente de la lengua occitana, con representantes de las regiones de Rhône-Alpes, Midi-Pyrénées, Languedoc-Roussillon y Aquitanie. Boya se mostró partidario de que Aran se integre en este organismo para "avanzar juntos en una definición de consenso" sobre una futura variedad estándar del aranés, "y no una política de hechos consumados". Tras la sesión, Barrera indicó que planteará a la Generalitat la posibilitad de que Aran pueda acoger una "academia del occitano" junto con miembros de Francia.

LAS CLAVES

"Referencial" o de Languedoc: Barrera afirma que el Govern usa el "occitano referencial" en vez del aranés, lo que para Boya es "variante languedociana".

Academia del occitano: UA aboga por integrar Aran a un ente constituido en Francia, mientras que CDA plantea una Academia del occitano en la Val.

Fonte: diari Segre 20 avientu 2011

29/10/11

Generalitat y Conselh, xuníos en defensa de la Llei d'Aran

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, y el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, fueron los encargados de presentar la conferendcia inaugural de los nuevos cursos de occitano que ofrece el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) y de aranés organizados por el Conselh General de Aran, que bajo el título Sessió sobre els aspectes destacables de la política lingüística de l'occità a Catalunya i Aran, pronunció Jusèp Loís Sans, Jefe de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, en una sala de actos del Palau Marc de Barcelona, llena a rebosar.

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, y el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, coincidieron en manifestar el rechazo al recurso de inconstitucionalidad sobre la ley del occitano, aranés en Aran, presentado por el ejecutivo del gobierno socialista a la hora que expresaron su confianza en las alegaciones presentadas por el Govern de la Generalitat de Cataluña a través de sus servicios jurídicos centrales.

6/10/11

Manifestación en Tolouse en defensa del occitanu

Esperan reunir a 50.000 personas el 31 de marzo para reivindicar el uso de la lengua
El recurso en el TC se basará en que el Estado firmó la Carta de Lenguas Minoritarias


El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, anunció ayer la convocatoria de una manifestación el próximo 31 de marzo en Tolouse (Tolosa de Languedoc) que, bajo el lema Aném óc! Per la llengua occitàna, reunirá entre 30.000 y 50.000 personas. Esta manifestación estará liderada por el Síndic d'Aran, que estará acompañado por representantes de la Mesa del Parlament de Cataluña, que esta semana han dado su apoyo a la defensa de la ley del occitano, aranés en el Aran.

Este anuncio se realizó durante la celebración la noche del martes de una mesa redonda, organizada por el Conselh Generau d'Aran, para tratar sobre el recurso de inconstitucionalidad interpuesto por el Gobierno español ante el Tribunal Constitucional hacia cuatro artículos de la Ley del aranés.

El Síndic d'Aran habló de las consecuencias negativas per también de las positivas, como “que ahora mismo seguro que hay mucha gente en Cataluña y también en el resto de España que saben que hay un país pequeño que es el Aran, que tiene lengua propia y que la defiende”.

Barrera recordó que el propio Gobierno español, firmó en el año 2001 la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, lo que no hizo el Gobierno Francés. El Síndic avanzó que la firma de esta Carta Europea, será el argumento en que se basará el Govern de la Generalitat de Cataluña, en sus alegaciones para hacer frente al recurso y defender la constitucionalidad de la ley de Aran.

En la mesa redonda participaron Josep Lluís Carod Rovira, Francesc Boya, Carme Vidal, Maria Àngels Cabassés y Francesc Pané, los ponentes de la ley del aranés cuando se tramitó en el Parlament de Cataluña.

Carod Rovira destacó que la ley del occitano, es fruto del nivel de autogobierno de Cataluña, y no de la democracia española, y que denominar como “preferente” una lengua, quiere decir que hay una segunda y una tercera, y que éste no es el caso de España, “ya que allí no hay problema, allí hay exclusividad”. Francesc Boya, añadió que las lenguas propias deben ser preferentes y que deben ser ayudadas y utilizadas por los gobiernos.

Todos los ponentes coincidieron en que la ley del occitano, aranés en el Aran, tiene que salir adelante y que el aranés no morirá nunca.

Fonte: diari la manyana

El Conselh caltendrá la llei del aranés pesie al Constitucional

El Conselh Generau d’Aran no acatará la suspensión cautelar de la Ley del Aranés dictada ayer por el Tribunal Constitucional español tras admitir a trámite el recurso de inconstitucionalidad de esta normativa interpuesto por el Gobierno español. Así lo indicó el diputado provincial de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Pau Perdices, quien señaló que a pesar de la decisión del TC de suspender la ley del occitano “desde el Aran se seguirán haciendo las cosas como hasta ahora”.
Perdices hizo estas declaraciones en una rueda de prensa junto al presidente de la Diputación, Joan Reñé, en la que mostró su indignación por que un gobierno como el español que suscribió el tratado de las lenguas minoritarias de Europa, “haya querido dar este paso con tanta celeridad y contundencia”. El político aranés, quien explicó que esta lengua estaría prácticamente extinguida de no ser por la inmersión lingüística iniciada en la Val hace 25 años, indicó que “defenderán el uso preferente del aranés donde sea necesario porque entendemos que en la Constitución tienen que caber hasta las lenguas minoritarias y ésta las debe defender al igual que el resto de lenguas del Estado”. Por último, Perdices, lamentó que la admisión a trámite del recurso del Gobierno socialista contra la ley del Aranés, “nos está diciendo que los araneses y su lengua no cabemos en la Constitución”.La indignación en el Aran si hizo patente ayer desde que al mediodía se conoció la decisión del TC. El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, también de CDA, calificó de “patético” el modo de proceder del PSOE, el promotor del recurso.Barrera dijo no entender el ataque permanente del PSOE a Catalunya y a su identidad, aunque consideró que es una nueva “puesta en escena” de cara a obtener réditos en las próximas elecciones generales.“Cualquier ataque contra la identidad catalana es un planteamiento rentable en el resto de España, pero no se puede negar la realidad que es la identidad occitana”, eplicó el Síndic. “Primero empezaron con los ataques al Estatut, luego con los ataques al catalán y ahora toca el ataque al uso preferente del aranés. No entendemos estos ataques constantes”, añadió Barrera.Tampoco estaba contento el ex Síndic y líder de Unitat d’Aran, partido afín al PSC, Francesc Boya, quien señaló que la admisión a trámite del recurso contra la ley del aranés, es consecuencia de la sentencia sobre el Estatut recurrido por el PP.El ex-Síndic renovó “el compromiso de UA para que el aranés sea la lengua troncal y vehicular de la administración pública y la escuela y gane presencia en los medios de comunicación en Aran, así como ya pasa con el catalán en el conjunto de Catalunya”.Por su parte, el Govern de la Generalitat, Ferran Mascarell, en boca del conseller de Cultura, reclamó al gobierno español que retire el recurso presentado contra la ley del aranés y que asuma lo que debería ser su papel en “la defensa de un estado plurilingüe”.Mascarell señaló que el recurso “niega la letra y el espíritu de la propia Constitución”, que en su artículo 3 reconoce que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural”.El recurso presentado por el ejecutivo de José Luis Rodríguez Zapatero confirma, según el gobierno catalán, que “para los dos grandes partidos españoles y para el gobierno español lo que no es la lengua castellana se debe limitar el máximo, y acciones como ésta incrementan la desconfianza de los catalanes hacia el Estado español”.El Gobierno catalán anunció que utilizará todos los instrumentos a su alcance para defender el aranés y presentará las alegaciones que demuestran la legalidad y la legitimidad de la norma.

El Conselh d'Aran quier liderar y proyeutar la llingua occitana n'Europa

Alderique entamáu ayeri pol Conselh Generau sobro'l recursu del Gobiernu central escontra la llei del aranés

Debat organitzat ahir pel Conselh Generau sobre el recurs del Govern central contra la llei de l'aranès.
El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va assegurar ahir a Vielha que el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern espanyol contra la llei de l'aranès obre la possibilitat al Conselh Generau de liderar el desenvolupament i la projecció de la llengua occitana a tot Europa. Barrera va presidir un debat en què van participar Josep Lluís Carod-Rovira, Francés Boya, Carme Vidal, Maria Àngels Cabasés i Francesc Pané, tots cinc ponents de la llei de l'aranès quan es va tramitar al Parlament. El síndic va parlar de les conseqüències negatives del recurs d'inconstitucionalitat contra quatre articles de la llei, però també va destacar les positives, com, per exemple, que "ara hi ha molta gent a Catalunya, i també a la resta d'Espanya, que saben que hi ha un petit país que s'anomena Aran que té una llengua pròpia i que la defensen". "Barrera també va anunciar la seua participació el pròxim 31 de març a Tolosa en una manifestació, juntament amb representants del Parlament, sota el lema Aném óc! Per la llengua occitània. Per la seua part, Carod-Rovira va destacar que la llei de l'aranès "és fruit de l'autogovern de Catalunya i no de la democràcia espanyola" i va assegurar que "la diversitat sempre ha sigut una riquesa a Catalunya que no pot fer-nos por". Francés Boya va assenyalar que "les llengües pròpies han de ser preferents i han de ser ajudades i utilitzades pels governs".

Així mateix, Carme Vidal va assegurar que "la raó de fons del recurs del Govern espanyol és que es tracta d'un conflicte polític". Francesc Pané va indicar que "la llengua d'un país ha de ser reconeguda com a llengua preferent" i Maria Àngels Cabasés va recordar que el recurs també afecta l'aranès a l'escola o un futur Institut d'Estudis Aranesos.

20/9/11

El Constitucional almite a trámite'l recursu del Gobiernu escontra la llei del aranés

Un plenu del Conselh Generau d'Aran



La normativa queda en suspens fins que, en un termini de cinc mesos, el tribunal es pronunciï

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra quatre articles de la Llei de l'Occità, que va aprovar l'any passat el Parlament i que reconeix que l'aranès és la llengua d'"ús preferent" a la comarca de la Val d'Aran.Segons ha informat el TC en un comunicat, l'admissió del recurs d'inconstitucionalitat produeix la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats perquè el Govern ha invocat l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució espanyola, el que obliga el tribunal a pronunciar-se sobre aquesta suspensió en un termini de cinc mesos. El Govern ha recorregut els articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5 de la Llei 35/2010 d'1 d'octubre de l'occità, aranès a AranEl Síndic d'Aran, Carlos Barrera, ja va advertir el passat mes de juliol que el recurs d'inconstitucionalitat del Govern representa un atac no solament a la llengua pròpia de la Val d'Aran, sinó també "a Catalunya i les seues institucions". Barrera, de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA), va lamentar llavors la decisió del Consell de Ministres d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei de l'Occità, que converteix l'aranès a la llengua d'"ús preferent" en la vall pirinenca d'Aran.El Parlament va aprovar aquesta llei l'any passat amb 117 vots a favor i 17 en contra, i reconeix una reivindicació històrica dels habitants de la Val d'Aran. Barrera va recordar que quan es va aprovar l'Estatut de Catalunya l'aranès va rebre el reconeixement de llengua oficial a Catalunya, al costat del català i al castellà. El Síndic va lamentar, en canvi, que l'Estat "mai no ha jugat a favor" de l'aranès, una llengua que ha "ignorat" durant molt temps, oblidant-se, assenyala Barrera, que l'occità ha de figurar també com una llengua oficial a Espanya, a més del castellà, el català, el gallec i el basc.


9/8/11

Más de 300 persones reivindiquen nel Port de Salau l'aranés como llingua preferente de la Val d'Aran

La Pujada al Port de Salau reuneix participants occitans i catalans a més de 2.000 metres d'altitud.

Veus crítiques en la trobada pel recurs d'inconstitucionalitat de l'Estat contra la llei que n'afavoreix l'ús

La 24a edició de la Pujada al Port de Salau ha servit per reivindicar l'aranès com a llengua preferent d'Aran. Aquesta trobada té com a principal objectiu reforçar els vincles entre les zones frontereres de Lleida i l'Arieja francesa. Els organitzadors, el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), han destacat la importància i la necessitat de desplegar la llei de l'aranès i reivindicar la llengua d'aquests territoris, català i occità (aranès a la Val d'Aran).
El pas natural de Salau, al Pallars Sobirà, va ser de nou el punt de reunió de la jornada, on es va simbolitzar un intercanvi de productes entre participants francesos i catalans a 2.010 metres d'altitud. Com sempre, els occitans hi van portar formatge i els catalans, vi. Músics dels dos vessants del Pirineu van posar el toc festiu a la jornada.
El temps no va acompanyar i els actes es van celebrar enmig d'una intensa boira. No obstant, aquesta circumstància no va impedir que unes 300 persones pugessin fins al port. Durant la trobada es van sentir protestes contra el Govern espanyol pel recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei de l'aranès. Un dels més crítics va ser el responsable de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, Josèp Loís Sans, que va defensar el dret dels pobles a viure i parlar la seua pròpia llengua.
Els representants occitans també van voler fer sentir la seua veu exigint el desenvolupament de l'esmentada llei. Jordi Bosque, vicepresident del CAOC, va remarcar que la finalitat amb què va néixer la trobada continua vigent i no és altra que reivindicar la llengua i la cultura occitanocatalana i l'amistat entre els dos pobles.
La Pujada al Port de Salau és una festa que, des de fa 24 anys, reivindica la llengua i la cultura. En el transcurs de la jornada d'ahir no es va sentir cap reivindicació sobre la construcció del túnel de Salau per millorar les comunicacions entre els dos territoris.


Más noticies: 1, 2, 3, 4, 5

8/8/11

Gobiernu de Cataluña y Aran entamen el desendolcu la llei del aranés énte'l recursu al Constitucional

Els dotze conselhers i el síndic d'Aran van votar de forma unànime la moció de rebuig al recurs d'inconstitucionalitat contra l'aranès


Generalitat i Conselh pacten crear una comissió per al seu desenvolupament 10 mesos després d'aprovar-se al Parlament

La Generalitat va reiterar ahir a través del seu conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el suport al Conselh d'Aran en la defensa de la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del recurs anunciat en contra seua pel Govern central davant del Tribunal Constitucional al considerar preferent l'ús d'aquesta llengua a la vall. Tant és així, que el departament va acordar amb el Conselh Generau d'Aran iniciar el desplegament de la llei a través d'una comissió mixta de treball que es posarà en marxa al setembre. El síndic, Carlos Barrera, va detallar que la comissió tècnica estarà formada per tres representants del Conselh i tres de la Generalitat i haurà de marcar, en les seues primeres setmanes de funcionament, les prioritats per al desplegament de la llei, aprovada el 22 de setembre al Parlament. Així mateix, el síndic va considerar que l'anunci del recurs al Constitucional (aprovat en Consell de Ministres el 22 de juliol) no suspèn l'aplicació de la norma.
El Conselh va celebrar ahir un ple per aprovar una moció, votada de forma unànime (CDA, UA i Prag) contra el recurs i que va comptar amb l'assistència excepcional del conseller Mascarell. El titular de Cultura va afirmar que estan "molt disposats que la llei s'apliqui i a sumar esforços amb el Conselh per desplegar-la (...). És molt difícil entendre com imposen a una llengua com aquesta mesures de caràcter restrictiu". Va afegir que "és estrany tindre por d'una realitat lingüística com l'aranesa" i va dir que el paper de la Generalitat serà desplegar la llei amb "més convicció, si convé". Va assenyalar que el recurs "no té motius", de manera que "no té possibilitats de recorregut". La moció aprovada ahir (el text de la qual encara desconeixen) es basa en fonaments jurídics que recorren a la mateixa doctrina de l'alt tribunal (vegeu el desglossament). La unanimitat en la votació es va produir després d'introduir Unitat d'Aran una petició a l'Estat perquè "ajudi a protegir l'aranès (...) com a part fonamental del patrimoni immaterial de tot Espanya". El portaveu i exsíndic Francés Boya va criticar que s'eludís una referència al recurs del PP contra l'Estatut per l'ús preferent del català, que va motivar el recurs de l'aranès.

El Conselh Generau d'Aran refuga por unanimidá'l recursu escontra la llei del aranés

L'edifici del Conselh Generau d'Aran
La Generalitat de Catalunya ha donat suport al govern aranès

El ple extraordinari del Conselh Generau d'Aran ha aprovat aquest dijous per unanimitat la moció de rebuig al recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'occità i aranès que el Govern de l'Estat va presentar davant del Tribunal Constitucional el 22 de juliol .El síndic d'Aran, Carlos Barrera, s'ha mostrat orgullós de la capacitat de reacció en la defensa dels drets del territori, i ha demanat al Govern una major comprensió per a entendre que "l'aranès i la seua identitat és patrimoni de tots, i el que necessita és protecció i suport, no limitar les seues llibertats".El Govern de Catalunya ha donat suport al govern aranès a través del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, que ha mostrat també la seua "oposició frontal" al recurs i no entén com el Govern és incapaç d'acceptar que l'aranès sigui d'ús preferent a la Val d'Aran. A més, el conseller ha anunciat que la Generalitat presentarà "les al·legacions oportunes" en rebutjar aquest recurs. També ha dit que aquest recurs ''atenta contra la identitat i la cultura'' de l'Aran i Catalunya.El Govern central defensa que és inconstitucional que s'atorgui caràcter preferent a l'ús de l'aranès, emparant-se en l'article 3.1 de la Constitució Espanyola, que estableix que el castellà és la llengua oficial de l'Estat. També considera que una Llei de una comunitat autònoma no pot entrar a regular l'ús de les llengües cooficials en la instrucció dels seus procediments administratius a l'Administració General de l'Estat.
Fonte: diari Segre
Notícies relacionades:
31/07/2011 Mil aranesos reivindiquen la seva llengua

1/8/11

Milenta araneses piden proteición pa la so llingua énte l'amenaza del TC

Després de llegir el manifest, un concert va amenitzar el fi de festa.

Més de mil veïns de la Val d'Aran van sortir ahir al carrer per participar en la tradicional Corsa Aran per sa Lengua i defensar l'ús de l'aranès com a llengua pròpia. La caminada d'ahir va ser especialment reivindicativa, després de la decisió del Govern central de recórrer la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del Tribunal Constitucional al considerar el text que l'aranès és llengua d'ús preferent a la vall. En aquest sentit, Lissa Escala, membre de Lengua Viua, col·lectiu que organitza la caminada, va explicar que l'associació s'unirà a l'acord del Conselh Generau d'Aran contra el recurs del TC. Escala també va valorar molt positivament l'alta participació en la Corsa Aran per sa Lengua i la va definir com "una gran festa del país".
Caminada i festa
Els participants en l'acte van sortir ahir des de tres punts diferents de la Val d'Aran (Les, Montgarri i la boca sud del túnel de Vielha) i després de completar el recorregut, es van reunir tots a última hora de la tarda a la plaça de l'Església de Vielha. Allà, com ja és habitual, es va procedir a la lectura d'un manifest, en què es va demanar al Govern central que respecti totes les llengües minoritàries. Després de la lectura del text, es va donar pas a l'entrega del premi Lengua Viua, que aquest any va ser per al TN Comarques Val d'Aran de TV3. La jornada va concloure amb una gran festa musical, a càrrec del grup occità Nadau, que acostuma a col·laborar amb el col·lectiu Lengua Viua.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, també va participar en la caminada.
Fonte: diari Segre

4/6/11

L'aranés pue sentise en Barcelona.Teatru n'aranés.

Terçons d'Era Val d'Aran

Teatre en aranés en Barcelona
.

català:

Obra en aranès que es pot veure a Barcelona.


"Qui só jo?" és la primera obra en aranès que s'estrena a Barcelona. Un treball amateur que ahir va omplir el centre cultural La Farinera del Clot i que ja han vist gairebé un miler de persones en poblacions del Pirineu.

Eth pròplèu diuendres dia 3 de Junh tàs 22 ores en Farinera deth Clòt serà representada era òbra de teatre Qui sò jo? deth grop “De persones d’Aran entà toti”.

aranés:

Era Farinera deth Clòt pòrte des dera Val d’Aran aguest espectacle interpretat per Montse Alós, Olga Besolí, Aida Castro, Sara Estepa, Judith Jiménez, Keith Kirwen, Lola López, Lourdes Martinez, Joan Riu e Xavi Turo; es quaus dan vida a tres scenes independentes que parlen deth ahèr de coneisher-se a un madeish e deth viatge interior que mos connècte damb aquerò vertaderament autentic que demore laguens nòste.

Ua òbra escrita e dirigida per Pax Dettoni que mos convide, damb un ton comic, ara reflexion personau e collectiva sus era responsabilitat individuau qu'auem enes nòstes vides e ena societat ena qué viuem. Eth cambi s’inície en nòste interior e sonque d’aquiu estant , seram capables de víuer amassa en un nau paradigma de patz, respècte e libertat.

Qui sò jo? Ei era prumèra òbra de teatre en aranés que se programe en Barcelona e arribe pòc dempús qu’eth Parlament de Catalonha aprovèsse era Lei der occitan, aranés en Aran. Era representacion va acompanhada de subtitulacion en catalan e compde damb eth supòrt deth Conselh Generau d’Aran.(Comunicat de premsa deth grop de teatre DE PERSONES D'ARAN ENTÀ TOTI)

Fontes: telenoticies 3cat24, 3cat24 vidios, teatru n'aranés, teatre en aranés, Era Val d'Aran, Conselh Generau d'Aran.

31/5/11

AMUESA DE CINE OCCITANU 2011





Era Mòstra de Cinèma Occitan “Llanterna Digital” nèish des prèmis de cuertmetratges deth madeish nòm, e vò contribuïr a difóner era ralitat dera lengua occitana, a trauèrs de creacions cinematografiques.Tà arténher aguest objectiu, era Mòstra 2011 presente ua programacion diuèrsa, tant pera procedéncia des trabalhs que s’i projectaràn, coma per çò que hè ara varietat de genres, d’estils e tecniques expressives, o de durada des òbres. Daurir era programacion a tota sòrta de creacions audiovisuaus, atau coma hèr-la arribar a diferentes localitats catalanes e occitanes ath long der an, son aportacions qu’an de contribuïr a ua melhor divulgacion dera realitat actuau dera creacion en lengua occitana e a hèr-la mès propdana a un major nombre de persones d’arreu.Era Mòstra de Cinèma Occitan “Llanterna Digital” ei ua inciativa dera Coordinadora de Servicis Lingüistics de Lhèida, integrada per representants dera Direccion Generau de Politica Lingüistica; deth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica, CNL de Lhèida; des servicis territoriaus d’Educacion, de Salut e de Justícia dera Generalitat de Catalonha; deth Servici Lingüistic dera Universitat de Lhèida; dera Escòla Oficiau d’Idiòmes de Lhèida, e deth Servici Lingüistic de Comissions Obrères.La Mòstra de Cinemà Occitan “Llanterna Digital” neix dels premis de curtmetratges del mateix nom, i vol contribuir a difondre la realitat de la llengua occitana, a través de creacions cinematogràfiques.Per assolir aquest objectiu, la Mòstra 2011 presenta una programació diversa, tant per la procedència dels treballs que s’hi projectaran, com pel que fa a varietat de gèneres, d’estils i tècniques expressives, o de durada de les obres. Obrir la programació a tota mena de creacions audiovisuals, així com fer-la arribar a diferents localitats catalanes i occitanes al llarg de l’any, són aportacions que han de contribuir a una millor divulgació de la realitat actual de la creació en llengua occitana i a fer-la més propera a un major nombre de persones d’arreu.La Mòstra de Cinemà Occitan “Llanterna Digital” és una inciativa la Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida, integrada per representants de la Secretaria de Política Lingüística; del Consorci per a la Normalització Lingüística, CNL de Lleida; dels serveis territorials d’Educació, de Salut i de Justícia de la Generalitat de Catalunya; del Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida; de l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida, i del Servei Lingüístic de Comissions Obreres.

PROGRAMACION:
Lleida
- Deluns, 6 de junh:Caixa Forum Lleida (Blondel, 3)19:00 e 22:00
Projeccion conjunta damb era programacion dera Filmotèca Tèrres de Lhèida

Presentacion dera pellicula a cargue deth sòn realizador Stèphane Valentin e dera autora dera idèa e productora, Sophie Jacques.
Bodega. Buf de vida!
- Dimars, 14 de junh:Palau del Rei (Turó de la Seu Vella) 19:30
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher
- Dimars, 21 de junh: Cafè del Teatre de l’Escorxador (Roca Labrador, 4)20:00
Bufola e lo lop blanc,La recreacion,Gents de Ventor

La Seu d’Urgell
- Dissabte, 25 de junh: Escola d’Artedó (Artedó)17:30
Projeccion conjunta damb era programacion de PICURT
Bodega. Buf de vida!

Barcelona
Ateneu Barcelonès (Carrer de la Canuda, 6)
- Dijaus, 3 de noveme19.00
Bufola e lo lop blanc,Bodega. Buf de vida

- Diuendres, 4 de noveme19.00
La recreacion Gents de Ventor

- Dissabte, 5 de noveme19.00
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

VielhaCinema de Vielha. Er Audiovisual (Baile Calbetó Barra, 8)
- Dimèrcles, 29 de junh:21:30
Bufola e lo lop Blanc, Bodega. Buf de vida! Pausa:Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011,Gents de Ventor

- Dijaus, 30 de junh:21:30
La recreacion, L’orsalher

Ostana

Comuna de Ostana (p.za Caduti)
- Dimars, 16 d’agost:21:00
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

- Diuendres, 19 d’agost:21:00
La recreacion,Gents de Ventor
- Deluns, 12 de seteme:21:00
Bufola e lo lop blanc,Bodega. Buf de vida

Tolosa
Ostal d’Occitània (11 carrièra Malcosinat)
- Dimèrcles, 28 de seteme:19:00
Bufola e lo lop blanc,Bodega. Buf de vida
- Dijaus, 29 de seteme19:00
La recreacion,Gents de Ventor
- Diuendres, 20 de seteme19:00
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

Montalban
Lloc: Sala de las Conferéncias de l'Ostal de la Cultura
- Diuendres, 4 de noveme20:30
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher
Bodega. Buf de vida!, Bufola e lo lop blanc, Gents de Ventor, La recreacion, L’orsalher

19/5/11

Reclamen que la cátedra d'occitanu de la UdL nun tenga un perfil políticu


La directora del departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL, Núria Perpinyà, va explicar aquest dimarts a SEGRE que el seu departament està preparant esmenes al conveni de la càtedra d'estudis occitans (aranès a la Val d'Aran) que pretenen impulsar la Diputació de Lleida, la Paeria, el Conselh Generau d'Aran i la UdL amb el suport de la Generalitat (vegeu SEGRE d'ahir).

El motiu és que temen que el perfil que sorgeixi del conveni tal com és ara sigui més polític que acadèmic, i el departament opta per una càtedra eminentment "universitària". "Encara ho estem estudiant perquè fins aquest matí (per ahir) no ens havien fet arribar el text", va assenyalar Perpinyà. Però el que sí que és clar és que volen que es garanteixi "que es tracta d'una càtedra amb un perfil universitari i acadèmic, és a dir, que asseguri la investigació i la promoció de la llengua i la literatura occitana, en lloc del perfil polític que sembla que té". "No volem que es personalitzi", va assenyalar en aquest sentit, en al·lusió a alguns noms que havien sonat per dirigir-la com l'exvicepresident Carod-Rovira. "Si compleix el perfil, podria incloure's entre els candidats, però nosaltres encara no hem donat les nostres propostes, que ens agradaria que fossin noms amb una trajectòria occitanista de prestigi internacional. Sonen molts noms, però no hi ha cap confirmació." Perpinyà va reconèixer que el departament està "susceptible i amb un cert temor" perquè no entenen "tantes presses", ja que algunes institucions pressionen perquè la firma del conveni sigui aquest divendres.
Perpinyà es va reunir ahir amb el rector Viñas, que els va mostrar "el seu suport", i amb els membres del seu departament.
Fonte: diari Segre


Fonte: diari la manyana 17 mayu 2011:
ACUERDO INSTITUCIONAL / FOMENTO DE LA CULTURA ARANESA
Impulsan una cátedra de estudios occitanos en la UdL
Diputación, Conselh Generau, Paeria y Universitat trabajan en un convenio que debía firmarse esta semana
Los patronos desmienten que se haya pactado conceder la dirección de la cátedra a Josep Lluís Carod-Rovira

LLEIDA,L.M.
La Diputación, la Paeria, el Conselh Generau d'Aran y la Universitat de Lleida han llegado al compromiso de crear una cátedra de estudios araneses en el marco del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL, con el objetivo de impulsar los estudios y las acciones necesarias para contribuir al desarrollo de la Llei de l'Occità, aranés en el Aran,así como los estudios sobre la cultura, el territorio y la sociedad occitana.

Estas intenciones deben plasmarse en un protocolo de actuación que se está negociando entre todas las instituciones y que debía firmarse esta semana, según ha podico saber LA MAÑANA.
Dicho protocolo establece que entre las funciones de la cátedra está el potenciar y articular desde Lleida el programa de trabajo sobre las relaciones de Catalunya con Occitania, en general, y entre las diferentes regiones donde se habla esta lengua, con especial atención al Aran.
También se pretende promover el estudio, conocimiento y difusión de la cultura occitana en todos sus ámbitos y formatos (literatura, artes plásticas, música, arquitectura, cultura popular, historia, pensamiento, medios de comunicación, etc), y facilitar el conocimiento del tejido socioeconómico de los territorios occitanos, así como detectar los aspectos de interés para las comarcas de Ponent, del Pirineo y de Catalunya en general.
Otros objetivos son la gestión y proyección de unas futuras Jornadas de Estudios Occitanos, con carácter anual en el marco de la UdL, y conseguir que esta cátedra tenga la catalogación de la Unesco, dado su carácter transfronterizo e internacional.En definitiva, el liderar desde Lleida y la UdL los estudios de lengua y cultura occitanos en el área catalana.
Carod- Rovira La noticia de la creación de la cátedra ha coincidido con la divulgación a través de un diario digital de que la dirección de la misma recaerá en la figura del ex vicepresidente de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, condición que imponía la Diputación para colaborar en el proyecto, que será sufragado en un 40% por el ente provincial, otro tanto por la Paeria y el 20% restante por el Conselh Generau.
Esta información era desmentida ayer por los patronos de la iniciativa, los cuales remarcaban que la elección del director en última instancia correspondía a la Universitat.
Fuentes cercanas al rectorado también negaban que se hubiera adoptado ninguna decisión al margen del Departamento de Filologia i Comunicació, tal y como afirmaba directe.cat, y que aún estaban pendientes de estudiar las alegaciones realizadas desde el propio departamento al documento que debía ser ratificado, hasta lo cual no se firmaría ningún convenio.

17/5/11

Les instituciones de Lérida espoxiguen la cátedra d'occitanu

El rector Joan Viñas i el síndic Francés Boya, el novembre passat.

Les institucions de Lleida impulsen la càtedra d'occità
Diputació, Paeria, Conselh d'Aran i UdL, amb el suport de la Generalitat

La Diputació de Lleida, la Paeria, el Conselh Generau d'Aran i la Universitat de Lleida, amb el suport de la Generalitat, impulsen una càtedra d'estudis occitans (aranès a la Val d'Aran) amb l'objectiu de desenvolupar els estudis, la investigació i les activitats relacionades amb la llengua, la cultura, el territori i la societat occitanes. La càtedra dependria orgànicament del rector de la UdL i, per a la seua gestió i funcionament administratiu, s'articularia amb el departament de Filologia Catalana i Comunicació.

Entre altres funcions i activitats, aquesta càtedra participaria en el desenvolupament de la llei de l'occità (aranès a Aran); promouria l'estudi, el coneixement i la difusió de la cultura occitana; dinamitzaria els contactes, relacions i acords entre les autoritats, organismes i institucions d'Occitània amb els de Catalunya; participaria amb iniciatives pròpies en les universitats d'estiu del territori occità; lideraria des de Lleida i la UdL els estudis de llengua i cultures occitanes en l'àrea catalana, i atrauria cap a la UdL l'interès dels estudiosos del món occità a través d'acords amb universitats, així com institucions, entitats i organismes de la societat occitana.
La participació econòmica de les institucions en el finançament de la càtedra -segons fixa l'avantprojecte- s'ha establert amb els percentatges següents: el 40%, a càrrec de la Diputació; un altre 40%, aportat per la Paeria, i el 20% restant, pel Conselh Generau. Així, per a aquest any 2011, l'aportació global quedaria fixada en 50.000 euros (20.000 de la Diputació, 20.000 de la Paeria i 10.000 del Conselh).
A més, tant la Diputació com la Paeria adscriurien una persona per al funcionament de la càtedra.
Per la seua part, la Universitat de Lleida es comprometria a aportar els espais per a la ubicació de la càtedra i el seu personal, a més de fer front a les despeses de caràcter ordinari i extraordinari que s'aprovin en els programes d'activitats.
La Universitat de Lleida nombrará al director del nuevo organismo

El director de la cátedra de estudios occitanos será nombrado por el rector de la UdL a propuesta de las instituciones que impulsan este nuevo organismo y con el acuerdo de todas ellas. En este sentido, la filtración en internet de que el director de la cátedra sería el exvicepresidente de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira, filólogo de formación académica, provocó ayer que la Diputación de Lleida lo desmintiera asegurando que éste es sólo uno de los muchos nombres que podrían encajar en este cargo. Según el anteproyecto, el director se apoyaría en directores adjuntos para cuestiones académicas, que sería personal de la UdL, y la cátedra contaría con un consejo asesor y una comisión de seguimiento con representantes de la UdL, el IEI, la Paeria y el Conselh d'Aran, además del propio director.
Fonte: diari Segre

25/2/11

La Llei de l'aranès i la crisi



Boya demana mantenir la inversió a la Llei de l'aranès
El síndic d'Aran, Francesc Boya, va dir ahir al president de la Generalitat, Artur Mas, que “seria injust” que la Llei de l'aranès, que representa una “despesa mínima” pateixi retallades pressupostàries. Boya també es va reunir amb de Gispert.
Fonte: diari bondia

Boya pide que la Ley del Aranés pueda evitar los recortes de Mas
El Síndic del Aran, Francesc Boya, afirmó que explicará al President de la Generalitat, Artur Mas, que “sería injusto” que la Ley del Occitano, que a su parecer representa un gasto mínimo, “sea la que reciba de una forma más directa el impacto de la crisis y los recortes presupuestarios”. Boya declaró que le pedirá a Mas que tenga sensibilidad con esta cuestión y que no haga pasos atrás. De hecho, el Síndic del Aran, que se reunirá con Mas, hizo estas declaraciones después de reunirse con la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en la cámara catalana.
Boya reclamó a Mas que no haga pasos atrás sobre la ley que se aprobó el pasado 22 de septiembre. La ley establece que el aranés es “la lengua de uso preferente de todas las instituciones del Aran”, especialmente del Conselh Generau d'Aran y de los ayuntamientos, y la lengua “normalmente empleada” por las administraciones catalanas en sus relaciones con el Aran.
También determina que el aranés es “la lengua vehicular y de aprendizaje habitual en los centros educativos del Aran” e insta al Govern a producir a través de los medios de comunicación públicos programas de radio y de televisi´ñn en aranés.
Tambén prevé la creación del Institut d'Estudios Aranesos, un organismo académico independiente. En definitiva, la Ley del Occitano, aranés en el Aran, reconoce, protege y promueve esta lengua en cuanto que es una de las oficiales de Catalunya.
Boya dijo que con la reunión con de Gispert han hablado sobre el despliegue de la ley del occitano “que afecta a la traducción de las leyes al aranés”, de la Oficina del Aran en el Parlament, y el Conselh le ha ofrecido a la presidenta del Parlament todo su apoyo.
En el primer encuentro entre Boya y la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, abordaron los asuntos relacionados con el autogobierno de la Val d'Aran, como la reforma de la Ley de Régimen Especial. Boya y de Gispert se han emplazado para impulsar una nueva Ley de Aran con el acuerdo de todas las fuerzas políticas.
El Síndic ha declarado que la reforma “tendría que salir adelante durante este año 2011”. El Síndic consiguió también el compromiso de la presidenta del Parlament para mantener la Oficina d'Aran en el Parlament.
Sobre la Ley de Aran, explicó que se reunió con el presidente del grupo del PSC en el Parlament, Joaquim Nadal, y que lo hará con la presidenta del grupo PPC en el Parlament, Alícia Sánchez-Camacho, “a la espera de tener oportunidad de hacerlo con el resto de grupos que tiene que permitir constituir de nuevo esta ponencia conjunta con una base de texto que está consensuado por las fuerzas políticas aranesas”.
Dijo que espera que los grupos políticos se comprometan a que la ley sea una realidad este año 2011. A pesar de que admitió que los calendarios legislativos son difíciles de fijar dependiendo de las voluntades políticas.

11/11/10

Presentada la Llei del aranés en Barcelona

Carod Rovira presidió el acto de ayer en Barcelona

Barcelona - El vicepresidente de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, auguró ayer que la Llei de l'aranès que oficializa esta lengua en todo el territorio catalán "puede ser el motor de la recuperación lingüística" en los territorios europeos donde también se habla occitano. Lo afirmó durante la presentación ayer en el Institut d'Estudis Catalans de Barcelona de la Llei de l'Occità, aranès a l'Aran, en la que también participó el Síndic d'Aran,Francesc Boya.

Fonte:diari la manyana, 10/11/2010