Generalitat y Conselh, xuníos en defensa de la Llei d'Aran

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, y el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, fueron los encargados de presentar la conferendcia inaugural de los nuevos cursos de occitano que ofrece el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) y de aranés organizados por el Conselh General de Aran, que bajo el título Sessió sobre els aspectes destacables de la política lingüística de l'occità a Catalunya i Aran, pronunció Jusèp Loís Sans, Jefe de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, en una sala de actos del Palau Marc de Barcelona, llena a rebosar.

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, y el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, coincidieron en manifestar el rechazo al recurso de inconstitucionalidad sobre la ley del occitano, aranés en Aran, presentado por el ejecutivo del gobierno socialista a la hora que expresaron su confianza en las alegaciones presentadas por el Govern de la Generalitat de Cataluña a través de sus servicios jurídicos centrales.

Fonte: diari la Manyana, xueves 27 d'ochobre de 2011

El Conselh caltendrá la llei del aranés pesie al Constitucional

El Conselh Generau d’Aran no acatará la suspensión cautelar de la Ley del Aranés dictada ayer por el Tribunal Constitucional español tras admitir a trámite el recurso de inconstitucionalidad de esta normativa interpuesto por el Gobierno español. Así lo indicó el diputado provincial de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Pau Perdices, quien señaló que a pesar de la decisión del TC de suspender la ley del occitano “desde el Aran se seguirán haciendo las cosas como hasta ahora”.
Perdices hizo estas declaraciones en una rueda de prensa junto al presidente de la Diputación, Joan Reñé, en la que mostró su indignación por que un gobierno como el español que suscribió el tratado de las lenguas minoritarias de Europa, “haya querido dar este paso con tanta celeridad y contundencia”. El político aranés, quien explicó que esta lengua estaría prácticamente extinguida de no ser por la inmersión lingüística iniciada en la Val hace 25 años, indicó que “defenderán el uso preferente del aranés donde sea necesario porque entendemos que en la Constitución tienen que caber hasta las lenguas minoritarias y ésta las debe defender al igual que el resto de lenguas del Estado”. Por último, Perdices, lamentó que la admisión a trámite del recurso del Gobierno socialista contra la ley del Aranés, “nos está diciendo que los araneses y su lengua no cabemos en la Constitución”.La indignación en el Aran si hizo patente ayer desde que al mediodía se conoció la decisión del TC. El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, también de CDA, calificó de “patético” el modo de proceder del PSOE, el promotor del recurso.Barrera dijo no entender el ataque permanente del PSOE a Catalunya y a su identidad, aunque consideró que es una nueva “puesta en escena” de cara a obtener réditos en las próximas elecciones generales.“Cualquier ataque contra la identidad catalana es un planteamiento rentable en el resto de España, pero no se puede negar la realidad que es la identidad occitana”, eplicó el Síndic. “Primero empezaron con los ataques al Estatut, luego con los ataques al catalán y ahora toca el ataque al uso preferente del aranés. No entendemos estos ataques constantes”, añadió Barrera.Tampoco estaba contento el ex Síndic y líder de Unitat d’Aran, partido afín al PSC, Francesc Boya, quien señaló que la admisión a trámite del recurso contra la ley del aranés, es consecuencia de la sentencia sobre el Estatut recurrido por el PP.El ex-Síndic renovó “el compromiso de UA para que el aranés sea la lengua troncal y vehicular de la administración pública y la escuela y gane presencia en los medios de comunicación en Aran, así como ya pasa con el catalán en el conjunto de Catalunya”.Por su parte, el Govern de la Generalitat, Ferran Mascarell, en boca del conseller de Cultura, reclamó al gobierno español que retire el recurso presentado contra la ley del aranés y que asuma lo que debería ser su papel en “la defensa de un estado plurilingüe”.Mascarell señaló que el recurso “niega la letra y el espíritu de la propia Constitución”, que en su artículo 3 reconoce que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural”.El recurso presentado por el ejecutivo de José Luis Rodríguez Zapatero confirma, según el gobierno catalán, que “para los dos grandes partidos españoles y para el gobierno español lo que no es la lengua castellana se debe limitar el máximo, y acciones como ésta incrementan la desconfianza de los catalanes hacia el Estado español”.El Gobierno catalán anunció que utilizará todos los instrumentos a su alcance para defender el aranés y presentará las alegaciones que demuestran la legalidad y la legitimidad de la norma.

Fonte: diari la manyana

El Conselh d'Aran quier liderar y proyeutar la llingua occitana n'Europa

Alderique entamáu ayeri pol Conselh Generau sobro'l recursu del Gobiernu central escontra la llei del aranés

Debat organitzat ahir pel Conselh Generau sobre el recurs del Govern central contra la llei de l'aranès.
El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va assegurar ahir a Vielha que el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern espanyol contra la llei de l'aranès obre la possibilitat al Conselh Generau de liderar el desenvolupament i la projecció de la llengua occitana a tot Europa. Barrera va presidir un debat en què van participar Josep Lluís Carod-Rovira, Francés Boya, Carme Vidal, Maria Àngels Cabasés i Francesc Pané, tots cinc ponents de la llei de l'aranès quan es va tramitar al Parlament. El síndic va parlar de les conseqüències negatives del recurs d'inconstitucionalitat contra quatre articles de la llei, però també va destacar les positives, com, per exemple, que "ara hi ha molta gent a Catalunya, i també a la resta d'Espanya, que saben que hi ha un petit país que s'anomena Aran que té una llengua pròpia i que la defensen". "Barrera també va anunciar la seua participació el pròxim 31 de març a Tolosa en una manifestació, juntament amb representants del Parlament, sota el lema Aném óc! Per la llengua occitània. Per la seua part, Carod-Rovira va destacar que la llei de l'aranès "és fruit de l'autogovern de Catalunya i no de la democràcia espanyola" i va assegurar que "la diversitat sempre ha sigut una riquesa a Catalunya que no pot fer-nos por". Francés Boya va assenyalar que "les llengües pròpies han de ser preferents i han de ser ajudades i utilitzades pels governs".

Així mateix, Carme Vidal va assegurar que "la raó de fons del recurs del Govern espanyol és que es tracta d'un conflicte polític". Francesc Pané va indicar que "la llengua d'un país ha de ser reconeguda com a llengua preferent" i Maria Àngels Cabasés va recordar que el recurs també afecta l'aranès a l'escola o un futur Institut d'Estudis Aranesos.

Fonte: diari Segre

Gobiernu de Cataluña y Aran entamen el desendolcu la llei del aranés énte'l recursu al Constitucional

Els dotze conselhers i el síndic d'Aran van votar de forma unànime la moció de rebuig al recurs d'inconstitucionalitat contra l'aranès

Generalitat i Conselh pacten crear una comissió per al seu desenvolupament 10 mesos després d'aprovar-se al Parlament

La Generalitat va reiterar ahir a través del seu conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el suport al Conselh d'Aran en la defensa de la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del recurs anunciat en contra seua pel Govern central davant del Tribunal Constitucional al considerar preferent l'ús d'aquesta llengua a la vall. Tant és així, que el departament va acordar amb el Conselh Generau d'Aran iniciar el desplegament de la llei a través d'una comissió mixta de treball que es posarà en marxa al setembre. El síndic, Carlos Barrera, va detallar que la comissió tècnica estarà formada per tres representants del Conselh i tres de la Generalitat i haurà de marcar, en les seues primeres setmanes de funcionament, les prioritats per al desplegament de la llei, aprovada el 22 de setembre al Parlament. Així mateix, el síndic va considerar que l'anunci del recurs al Constitucional (aprovat en Consell de Ministres el 22 de juliol) no suspèn l'aplicació de la norma.
El Conselh va celebrar ahir un ple per aprovar una moció, votada de forma unànime (CDA, UA i Prag) contra el recurs i que va comptar amb l'assistència excepcional del conseller Mascarell. El titular de Cultura va afirmar que estan "molt disposats que la llei s'apliqui i a sumar esforços amb el Conselh per desplegar-la (...). És molt difícil entendre com imposen a una llengua com aquesta mesures de caràcter restrictiu". Va afegir que "és estrany tindre por d'una realitat lingüística com l'aranesa" i va dir que el paper de la Generalitat serà desplegar la llei amb "més convicció, si convé". Va assenyalar que el recurs "no té motius", de manera que "no té possibilitats de recorregut". La moció aprovada ahir (el text de la qual encara desconeixen) es basa en fonaments jurídics que recorren a la mateixa doctrina de l'alt tribunal (vegeu el desglossament). La unanimitat en la votació es va produir després d'introduir Unitat d'Aran una petició a l'Estat perquè "ajudi a protegir l'aranès (...) com a part fonamental del patrimoni immaterial de tot Espanya". El portaveu i exsíndic Francés Boya va criticar que s'eludís una referència al recurs del PP contra l'Estatut per l'ús preferent del català, que va motivar el recurs de l'aranès.

Fonte: diari Segre

El Conselh Generau d'Aran refuga por unanimidá'l recursu escontra la llei del aranés

L'edifici del Conselh Generau d'Aran

La Generalitat de Catalunya ha donat suport al govern aranès

El ple extraordinari del Conselh Generau d'Aran ha aprovat aquest dijous per unanimitat la moció de rebuig al recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'occità i aranès que el Govern de l'Estat va presentar davant del Tribunal Constitucional el 22 de juliol .El síndic d'Aran, Carlos Barrera, s'ha mostrat orgullós de la capacitat de reacció en la defensa dels drets del territori, i ha demanat al Govern una major comprensió per a entendre que "l'aranès i la seua identitat és patrimoni de tots, i el que necessita és protecció i suport, no limitar les seues llibertats".El Govern de Catalunya ha donat suport al govern aranès a través del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, que ha mostrat també la seua "oposició frontal" al recurs i no entén com el Govern és incapaç d'acceptar que l'aranès sigui d'ús preferent a la Val d'Aran. A més, el conseller ha anunciat que la Generalitat presentarà "les al·legacions oportunes" en rebutjar aquest recurs. També ha dit que aquest recurs ''atenta contra la identitat i la cultura'' de l'Aran i Catalunya.El Govern central defensa que és inconstitucional que s'atorgui caràcter preferent a l'ús de l'aranès, emparant-se en l'article 3.1 de la Constitució Espanyola, que estableix que el castellà és la llengua oficial de l'Estat. També considera que una Llei de una comunitat autònoma no pot entrar a regular l'ús de les llengües cooficials en la instrucció dels seus procediments administratius a l'Administració General de l'Estat.

Fonte: diari Segre
Notícies relacionades:
31/07/2011 Mil aranesos reivindiquen la seva llengua

El Tribunal Supremu reconoz el drechu a presentar un recursu namái en catalán

El Tribunal Supremo reconoz a CC.OO. el so drechu a presentar un recursu namái en catalán.
El Tribunal Supremo (TS) reconoció’l drechu del sindicatu CC.OO. de Cataluña a presentar un recursu de casación namái en catalán, ensin acompangar un escritu cola torna en castellanu, como reclamó’l Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC).
Los fechos se remonten al 27 de xunetu d’esti añu, cuando’l sindicatu presentó un recursu de casación énte’l TSJC namái en catalán, a lo que’l tribunal presentó una dilixencia na que daba diez díes hábiles a CC.OO. pa presentar el recursu tamién en castellanu.
Énte ésto, el sindicatu presentó un recursu de reposición basáu na infracción de dellos artículos llegales, asina como de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries.
L’autu de la Sala Social del TS, reconoz que los artículos 231.4 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (LOPJ) y el 142.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil (LeCiv), que "atribúin plena validez y eficacia a los documentos presentaos nel idioma oficial d’una comunidá autónoma ensin necesidá de torna al castellanu".

Recuerda qu’estes lleis proclamen el drechu a utilizar la llingua que seya tamién oficial na comunidá autónoma en cuyu territoriu tengan llugar les actuaciones, "tanto nes sos manifestaciones orales como escrites", asina como la obligación d’entender dichu idioma.
L’autu prosigue qu’esta interpretación queda reforciada pol mandatu del artículu 9.1.b de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries , sobre’l "compromisu por parte d’España de permitir la presentación de documentos (...) nes llingües rexonales o minoritaries".
Tamién apunta que l’Estatutu de Cataluña dispón que los muérganos xurisdiccionales d’ámbitu estatal "deben atender y deben tramitar los escritos presentaos en catalán, que tendrán, en tou casu, plena eficacia xurídica".

El TS acoyó asina’l recursu de CC.OO. y dispón que’l recursu que presentó’l sindicatu seya tornáu al castellanu pol serviciu de torna del tribunal, y una vegada cumplíu esi pasu prosiguirá la tramitación del mesmu. Escontra l’autu del TS nun se pue interponer dengún recursu.

Fonte: EcoDiario.es