Una batalla cultural contra la demanda de drets polítics

 «L’objectiu d’aquesta batalla cultural és fer un país on un nouvingut com jo no parli en català amb aquella taxista, i a més poder dir que ho fan per protegir-nos als dos»

Arturo Puente

Pujo a un taxi i començo una animada conversa amb la taxista. Jo tinc pressa, vaig a fer un reportatge a La Mina i hi he de ser abans que comenci l’acció. Ella m’explica que el seu fill també és periodista. Va acabar la carrera fa dos anys, i ara es guanya el primer sou fent sinopsis de la graella televisiva per un diari. Viuen a Nou Barris, i tot i la dura crisi, no els va malament.

A mitja conversa em truquen al mòbil i jo contesto en català. En acabar la trucada, ella canvia de llengua i em comença a parlar en català. El parla perfectament, però es nota que no és la seva llengua materna. La meva tampoc, i també se'm nota. Penso que és possible que ella parli en català, a estones, amb el seu fill periodista que escriu sinopsis televisives per un diari, també en català.

Aquest petit miracle lingüístic el visc cada dia. No és sols que un navarrès, com jo, parli en català bona part del dia, és que sovint ho faig amb gent que no és catalanoparlant d’origen. Amb amics colombians, marroquins, amb gent nascuda a qualsevol lloc d’Espanya i amb molts que malgrat néixer a Catalunya mai han parlat en català amb la seva família. Parlo en català fins i tot amb gent que he conegut en castellà, el triple salt mortal per qualsevol llengua.

En aquestes converses hi ha una complicitat màgica. Tots dos sabem que estem fent un esforç parlant en català i, tot i això, sabem que és un esforç del qual gaudim. Un esforç que connecta amb un jo, que no és el que la vida ens ha donat per atzar, sinó part de la nostra identitat que hem triat. Hem decidit ser una persona que parla català, i ho fem amb ganes. Amb el plaer de tenir a l’abast un àmbit cultural ric que no teníem quan vam arribar a Catalunya i amb la gratitud de sentir-nos part d’un país que ens ha acollit.

Catalunya, el català i, sobretot, el catalanisme ha aconseguit tot això teixint una identitat plural i flexible. El catalanisme, al llarg de la historia, ha sabut ser prou obert i seductor per cohesionar una societat complexa al voltant d’uns valors nacionals que es manifesten a través de la llengua, però que van molt més enllà. Així és com ha guanyat la complicada batalla cultural que s'esdevé quan tens davant un àmbit cultural com l'és el castellà que compta amb tota mena d'avantatges.

Però el catalanisme s’enfronta ara a un altre repte, de proporcions molt més grans. Guanyada la batalla de la identitat nacional comuna, reivindicar els drets polítics i la sobirania d’una societat que vol viure junta és l'evolució gairebé predeterminada. Això, amb tots els matisos que s’hi vulguin fer, és el procés sobiranista català, almenys la part del procés que és popular i que és al carrer. Però la reivindicació dels drets polítics fa molt més mal que la batalla cultural o és, com a mínim, una batalla que, a diferència de la cultural, l’espanyolisme encara no ha perdut i està disposat a lluitar-la.

La reacció a la demanda de drets nacionals, que una part dels catalans just ha començat a fer, és tan desproporcionada i està tan dirigida a l’àmbit cultural que a vegades fa por. Perquè una cosa és estar en contra de la independència o fins i tot de la sobirania catalana, posicions que poden ser perfectament defensables, i l'altra és estar disposat a carregar-se una convivència que funciona per tal d'aconseguir aquests propòsits.

L’objectiu d’aquesta batalla cultural, en el fons, és fer un país on un nouvingut com jo no parli en català amb aquella taxista, i a més poder dir que ho fan per protegir-nos als dos. L’envestida contundent que està portant a terme l’espanyolisme posa els castellanoparlants com a ostatge, i vol parlar en nom de tots nosaltres. L’error més autodestructiu del catalanisme seria caure en la trampa de creure-s’ho.

Fonte: Nació Digital

N’ast felicita a los cargos eleutos que xuraron n’asturianu nes investidures

En Xixón tolos partíos menos el PP tuvieron un cargu que xuró n'asturianu

L’asociación pro llingua N’ast, unvió una nota de prensa al traviés de la que quixo felicitar “a tolos cargos políticos eleutos qu'a lo llargo d'estos díes tomaron posesión de los sos escaños y conceyalíes utilizando la llingua asturiana”. Un fechu que consideren “d’especial importancia” pues camienten que “la necesaria rexeneración democrática y moral que rique'l nuesu País nun ye realizable ensin la plena normalización social de la llingua del pueblu asturianu”.

Nes pasaes selmanes xuraron o prometieron el so cargu n’asturianu cargos a lo llargo de toa Asturies. Nel casu de Noreña, los conceyales Inaciu Iglesias (FAC) y Pablo Pérez (Conceyu Abiertu), en Xixón, José Ramón Tuero, hasta agora Conceyal de Deportes FSA-PSOE; Carlos Rubiera, de Foru Asturies, y Jorge Espina, cabeza de llista d'Izquierda Xunida-Los Verdes nel conceyu; en L.lena, Ramón Argüelles, xuró’l cargu de conceyal n'asturianu y el cargu d'Alcalde en castellán; Rolando Díaz d'Izquierda Xunida-Los Verdes, y Agripino Pérez, de Bloque Por Asturies-UNA, tamién xuraron n'asturianu. En Casu Felix González Noriega de FAC tamién xuró n’asturianu, y estos son namás unos pocos exemplos.

Na Xunta Xeneral: María Pilar Alonso Alonso, númberu 7 de la llista de la FSA-PSOE y Emilia Vázquez Menéndez d'Izquierda Xunida, xuraron dambes dos cola fórmula "Faigo promesa". Unos fechos que pa N’ast son perimportantes “yá qu'un futuru dignu pal idioma asturianu pasa pol so usu ensin complexos en tou tipu de situaciones y contestos".

Fonte: asturnews, blogue Tierra alantre, la mesma fala

Campaña firmes pa pidir que Facebook tea en más llingües

Podeís sofitar esta campaña de firmes pa pidir a Facebook que tea n'asturianu:

Equí ta la páxina

El formulariu

Equí podeís ver el númberu de firmes que van

Y equí los firmantes y les llingües que piden

Fontes: vilo nel Twitter:Petition to have more languages added to Facebook, Twitter

Polos drechos llingüísticos d'Asturies

La mesma Constitución española pon nidiamente nel so artículu 3.2:
“Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.”

Por embargu, n’Asturies nun se cumple’l drechu llingüísticu a la oficialidá de la llingua asturiana dende que s’aprebó la Constitución. La primer selmana de mayu’l gobiernu del Principáu cellebraba la 32 Selmana de les Lletres Asturianes, mentes que la llingua asturiana s’estudia na Universidá d’Uviéu, la mayoría de los conceyos tienen la toponimia asturiana oficial y toles encuestes feches son mayoritariamente favoratibles a la oficialidá.

El Reinu d’España quédase a medies na so pluralidá cultural mentes nun reconoza la oficialidá del asturianu, y ésta depende de la so aprebación nel Estatutu d’Autonomía. Ye precisu reconocer a la nuesa nacionalidá hestórica cola so llingua propia como oficial, polo qu’agora, los cuasi 400.000 asturfalantes carecen una discriminación diaria.

Dende ésti blogue naguamos pola oficialidá del asturianu, neto a la que yá esiste pa más del 40 % de la población del Estáu español, en Galicia, País Vascu, Navarra, Cataluña, Valencia y Baleares.

El TSJC cualifica de falta "grave" les resoluciones del xuez de Lérida que ye críticu col catalán

Lleida ciutat - Societat
Dijous 19, Maig de 2011 16:12
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha qualificat de falta "greu o molt greu" l'expedient obert contra el titular del Jutjat Contenciós número 1 de Lleida, fonamentalment arran del contingut de diverses de les seves resolucions, crítiques amb el català, i ha acordat elevar-ho a la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Segons han explicat en un comunicat, el TSJC tenia obert un expedient informatiu des de principis d'abril per estudiar les resolucions del jutge, ja que el president de l'Audiència de Lleida havia informat per carta de la preocupació generada per l'activitat del magistrat, segons ell, "no ajustada a una correcta praxi professional".
Després de l'anàlisi de la documentació, el TSJC considera que les actuacions d'aquest jutge podrien ser faltes greus o molt greus, castigades amb sancions disciplinàries que van des d'una multa a la separació del servei.
Fonte: diari bon dia
Edición impresa del Bon Dia, pue vese nes páxines 1 y 11

Un mosso d'esquadra denuncia a dos municipales pol catalán

El van aturar a Barcelona i s'haurien negat a adreçar-s'hi en l'idioma dient “això és Espanya i et parlo en espanyol”

Notícies de Barcelona

Un agents dels Mossos ha denunciat dos urbans de Barcelona per negar-se a atendre'l en català. Els fets van passar el 9 de febrer, a la ronda de Sant Pau, quan els agents de la urbana van veure una moto a gran velocitat fent zig-zag entre els vehicles, segons l'atestat de la urbana, recollit per Europa Press.
El motorista, que anava a 90 km/h, va ser interceptat al carrer Comte d'Urgell, i els agents li van explicar en castellà el motiu del control. L'home, que es va identificar com a mosso fora de servei, els va contestar que ell només parlava en català, i un dels urbans, segons l'atestat, va contestar-li “sense cap falta de respecte” que havia parlat en castellà, perquè li havia sortit de “manera espontània”. Segons la denúncia del mosso, en canvi, l'urbà li va dir amb menyspreu: “No en tinc cap obligació; això és Espanya i et parlo en espanyol”.
El mosso, segons la versió dels urbans, es va mostrar alterat i va contestar: “Ets un feixista i estàs fent repressió lingüística al català”. El denunciant, que va donar negatiu en la prova d'alcoholèmia, assegura que va tornar-se a identificar com a mosso per fer veure a l'agent que la seva negativa era “il·legal”. Després va trucar al 112 per avisar els seus superiors. Al lloc es van presentar un sergent, un inspector dels Mossos i un cap de la Guàrdia Urbana, que van tenir “una actitud de retret” cap al mosso, segons consta en la denúncia.
El judici de faltes per aquests fets se celebrarà el proper 28 de juny.

Fonte: diari avui

La non reconocencia del catalán n'Aragón

mapa: Comarca Baix Cinca

Cridem que hi som-Marta Alòs, escriptora

De vegades em pregunto què hauria estat el nostre país sense els herois i les heroïnes. Com qualsevol país del món, també nosaltres, Catalunya, en tenim un bon planter: Carrasclets de tota mena i condició han posat a disposició d'una causa noble, temps, hisenda, patrimoni i, fins i tot, molts, la pròpia vida. Tot plegat, a molts d'ells, la història no els ha fet justícia. Hi ha, però, en aquesta qüestió un punt d'inflexió que, com acostuma a passar, divideix el món en dues categories: els països amb estat i els països sense estat, com és el cas de Catalunya. El nostre és un país que encara necessita persones heroiques. "Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!", va dir Miquel Martí i Pol, talment com l'any 1907 escrivia Joan Maragall. I no deixa de ser tràgic com una nació amb tots els trets que la defineixen com a tal, encara necessita herois que s'immolin per defensar el sentit comú. D'aquests també en tenim un bon grapat que, sense fer gaire soroll i sense posar-se medalles al pit, fan país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Precisament, fa una setmana em vaig trobar a la bústia de casa el díptic de les jornades del dia 11 i 12 d'aquest mes que, com cada any, organitza l'Institut d'Estudis del Baix Cinca. Aquesta gent de la Franja és lluitadora, pals de paller de les causes invencibles que viuen i conviuen amb governs hostils. Enguany, les jornades giren al voltant d'un ideal etern: la dignificació lingüística. L'ànima de les jornades, el psicòleg Quim Gibert, denuncia que la no-oficialitat del català a la Franja és una injustícia pròpia d'etapes colonials. Afegeix que no ens ha de fer por, per tant, escampar als quatre vents el tracte humiliant que rep la Franja com a grup humà diferenciat. Si l'energia eòlica pot desfer blocs de pedra, esventar arreu la discriminació que pateixen contribueix a sacsejar el pensament únic, les mentalitats inflexibles. Gibert cita l'opinió general de molts fragatins que es queixen del tracte que reben per part del Govern aragonès. Jornades com aquestes són, ja ho sabem, uns polsims de sorra en un immens desert. Però, el poder d'aquests grans de sorra són inabastables alhora que generen una ona que traspassa les fronteres mentals. Per aquestes jornades hi ha passat el bo i millor del pensament actual. Gent diversa, amb pensament divers, però compromesa amb un país.

Fonte: diari Segre

Correllengua pola llingua catalana

Un moment de la cercavila amb actuacions davant de la Paeria de Lleida

Lleida
La capital del Segrià va acollir dissabte 23 d'octubre el Correllengua, una iniciativa reivindicativa a favor de la llengua i cultura catalanes que recorri tots els territoris de parla catalana -des de Fraga(Baix Cinca) a Maó(Menorca) i des de Salses(Rosselló) a Guardamar del Segura(Baix Segura)- i que sota l'organització de 13 entitats de la ciutat de Lérida aquest any va homenatjar la figura del poeta Màrius Torres. Els actes van començar amb la inauguració a l'Ateneu Popular de Ponent de l'exposició Estrictament personal: la literatura de Pedrolo vista a través de l'objectiu, que es pot visitar fins al pròxim 29 d'octubre. A la tarda va ser el torn del Bocamoll de Ponent, que va donar pas a la cercavila de grups de cultura popular lleidatans des de la plaça de l'Auditori fins al Pati de les Comèdies, al costat de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, que va servir d'escenari per a una mostra de cultura popular. Un concert de Republika Ska va clausurar el Correllengua després del manifest a càrrec d'Adelais de Pedrolo i una exhibició de sardanes.
Más Info:Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana
Fonte: diari Segre

Acord entre Generalitat i govern andorrà per la recepció d'Andorra Televisió

reporteru de la televisión d'Andorra
De moment ho farà a l'Alt Urgell i a altres comarques properes al Principat d'Andorra, i s'espera que en un futur pugui arribar a altres comarques del país.
La Generalitat de Catalunya, el govern andorrà i sis ajuntaments de l'Alt Pirineu signaran divendres el conveni de cooperació en matèria de televisió transfronterera en llengua catalana, que suposarà una empenta per al desplegament de la televisió més enllà de les fronteres estatals i cobrirà una mancança comunicativa existent fins a dia d'avui a l'Alt Urgell. Així doncs, els ajuntaments de la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Tremp, la Pobla de Segur, Port de Suert i Sort signaran l'acord amb el ministre d'Afers Exteriors i Relacions Institucions, Xavier Espot, i amb el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras que permetrà la reciprocitat de canals. El pacte comporta que Ràdio i Televisió d'Andorra (RTVASA) haurà d'assumir el 25% del cost del multiplex de TDT de titularitat municipal a través del qual la televisió andorrana arribarà a les llars catalanes, segons explica el Diari d'Andorra, un tema del que ja en vam informar fa alguns mesos.

La consellera del Grup Reformista Olga Adellach ha explicat que el grup veu molt bé els esforços perquè es vegi RTVASA fora del país però ha fet autocrítica i ha dit que "abans hauríem de preguntar si estem satisfets amb el model de televisió que tenim o si continuarem amb allò de qui dia passa any empeny".

Fonte:racó català

Retrobament a l'Alguer

Semeya d'Alguer
21/06/10-pius pujades
Era de Reus i feia de cònsol espanyol a Càller. Va saber que a l'illa hi havia una ciutat en la qual es parlava català. Érem a finals dels cinquanta, en ple franquisme. Va anar a l'Alguer i va comprovar que la gent parlava certament com ell. Però la gent de l'Alguer es va sorprendre més encara: un senyor de fora els parlava alguerès sense gaire dificultats. La notícia va arribar a algú de Barcelona. Pere Català Roca va viatjar a Sardenya. Un llibre i diversos articles publicats a Destino ens feren conèixer la sorprenent fidelitat dels habitants de la petita ciutat a la llengua dels seus rebesavis. En un món que els parlava italià o sard, ells continuaven parlant la llengua que havien heretat dels pobladors que arribaren al segle XIV, quan la ciutat fou conquerida i Pere el Cerimoniós substituí totalment el veïnatge per assegurar el control del port davant la competència de Gènova.
L'agost del 1960 un vaixell que havia salpat de Barcelona va dur a l'Alguer uns centenars de catalans –polítics i intel·lectuals del Principat, València i les Illes– que volien abraçar els seus germans de l'illa. Per obtenir els permisos, es va inventar el lliurament d'una imatge de la Verge de Montserrat. Es duien senyeres, vingudes d'amagat de Perpinyà. En digueren el retrobament i va ser una gran festa. Milers d'algueresos esperaven al moll per rebre els viatgers que desembarcaven en petites embarcacions, perquè la nau no podia entrar a causa de les seves dimensions.
Ara, cinquanta anys després, quan de fa temps Ryanair ha posat l'Alguer a pocs euros de Girona i de Barcelona, s'està organitzant un viatge commemoratiu d'aquella trobada històrica. Un vaixell sortirà un altre cop de Barcelona, el 23 de juny –demà passat, si tot va bé–, i els expedicionaris celebraran amb un seguit d'actes culturals i festius el nou retrobament. Val a dir que l'aniversari no serà fins a l'agost, però els organitzadors han entès que, en ple estiu, a Sardenya tenen els hotels plens i feina llarga per atendre els negocis turístics dels que hi viuen majoritàriament. El sentit comú ha fet avançar els actes al pont de Sant Joan.
El director de l'Espai Llull de l'Alguer, Joan- Elies Adell, va ser a la Fundació Valvi i ens va explicar el projecte. La xerrada es va titular L'Alguer i la catalanitat i ens féu conèixer la situació real de la ciutat, on avui més d'un 80% de la població utilitza l'italià com a llengua habitual, mentre que un 3% usa el sard, però encara un 14% parla normalment el català.
El senyor Adell no va pas fer cap referència a la conquesta catalana, que va ser dura. Podríem dir que va ser un Vietnam –o un Afganistan– que va frenar l'expansió catalana. De tot allò, avui ja no se'n recorda ningú.

Fonte: el punt

El Punt

El catalán yá ye oficial nel conceyu de Perpiñán

L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès
El català ja és llengua cooficial amb el francès a l'Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l'objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l'acord no es quedi en paper mullat.
Oficialitat del català a Perpinyà

Ús familiar i social de la llengua
Tot i que només una minoria culta s'adreci als seus fills en català, és principalment l'entramat de relacions familiars (encara que els matrimonis endogàmics hagin disminuït molt al llarg dels darrers anys) i el cercle d'amistats qui asseguren la transmissió i l'aprenentatge del català. Així, la gran majoria de la població catalanoparlant (prop del 90%) no ha decidit mai aprendre el català: ho han fet "naturalment". No obstant això, els parlants indiquen que el fet de saber parlar català continua tenint connotacions negatives des del punt de vista de l'estatus social.
Pel que fa a la religió, la llengua d'ús majoritària és el francès, excepte si els interessats ho demanen als casaments i als enterraments. Des del punt de vista lingüístic i cultural, l'Església ha tingut un paper tradicionalment ambigu: d'una banda, ha conservat la llengua catalana (sermons, cants corals, etc.) i ha contribuït al manteniment o a la recuperació de les manifestacions religioses en català, tot participant d'altra banda activament al procés d'aculturació a través de les escoles religioses i de les classes de catecisme. L'Ajuntament de Perpinyà accepta l'oficialitat dels casaments civils en català.
Quant a la vitalitat lingüística, l'opinió general de la població és més aviat pessimista: una proporció important de persones considera que l'ús del català és en regressió constant, tot i que 50% diu estar molt lligat a la seva llengua. De més a més, molt pocs joves no-autòctons demostren interès per aprendre el català.

UOC

Fontes: racocatala.cat,www.3cat24.cat,www.uoc.edu,TV3

Carta d’un alumnu CATALAN a TELEMADRID.Tamién ye d’aplicación a otres llingües

Carta de un alumno CATALAN a TELEMADRID

Carta des de Capellades.

Aquí us envio una carta feta per un noi de Capellades (L'Anoia) dirigint-se a Telemadrid. M'agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactesperquè així coneguin el que realment passa a Catalunya .A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als mateixos ulls que el programa de Telemadrid. La informació ens farà lliures....o això és el que diuen. Aquí va la carta:

Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en milugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que meentiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar untraductor.He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Mehan hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo enmostrar mis sentimientos.Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de ' la Anoia' (provincia deBarcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sidoescolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacadoy siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1ºde bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengodieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarlesya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua.Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo.También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua,me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellanomis sentimientos con toda facilidad.La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, mepermite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximonivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida enMadrid y se lo digo por experiencia.¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hacedos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina' ? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que nome gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lenguaextraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a laperfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desdeprimero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año yen primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachilleratoincluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo poriniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todaslas novelas de Harry Potter en castellano.No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que unacultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humildepunto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, comodiría Joel Joan o Mikimoto.. Les podría meter un rollo de 25 páginas delporque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase:Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo deRivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia yestas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando losderechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalleshistóricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusarde modificar la historia, como siempre hacen. Todos sabemos que lahistoria la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo eracatólico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieronlo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto notodas las asignaturas comunes se hacen en catalán: he hecho, matemáticas,filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en elresto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en elidioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya quecreo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en lasaulas, relegándolo, pues, al uso familiar.Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas. La extinción deuna lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (unespañol, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismolingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creíadesaparecida del ciudadano español.No hablamos catalán para molestar.. Si no mantenemos el catalán vivo,nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quieradestruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga,pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si buscadestruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que sevaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizasal 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigraciónandaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raícesandaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sinlugar a dudas...Además, ¿como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente unhombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalán?,¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No loentiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento enun lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de estelugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entrepersonas, que se puede tachar, pues, de racista.Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho unesquema previo como mi profesora de castellano dice. Espero que sepan leerentre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hechoderramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertadpara mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano.Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància.

GADES