Vaga lingüística per a denunciar la discriminació de l'irlandès a la Unió Europea

Una diputada del Sinn Féin només parlarà irlandès durant dues setmanes a les institucions europees per a visibilitzar els impediments en l'ús de l'idioma · "O usa una altra llengua o no li puc donar la paraula", li van dir en una reunió parlamentària la setmana passada · El govern de Dublín té el dret de reclamar l'ús oficial ple de l'idioma, però des de 2007 no ho ha fet

"O usa una altra llengua o, malauradament, no li puc donar la paraula". Això és el que va dir-li dilluns passat Roberto Galtieri, president de la reunió d'un comitè del Parlament Europeu, a l'eurodiputada Liadh Ní Riada quan aquesta va començar la seva intervenció. Ní Riada parlava en irlandès, però no estava previst un servei de traducció simultània en aquest idioma. "Vaig avisar que parlaria irlandès [a la reunió], i la resposta que em van donar va ser: 'Per què ho hauries de fer, si ja parles anglès?'", explica Ní Riada. L'eurodiputada va decidir de no continuar amb la seva exposició si no la podia fer en irlandès.

La intervenció de Ní Riada era la primera que feia durant la vaga lingüística que aquesta eurodiputada de la República d'Irlanda està duent a terme fins al 17 de març: no parlarà cap altra llengua que l'irlandès en cap sessió parlamentària. "Ho faig per a cridar l'atenció sobre el fet que no puc usar la meva llengua nativa al Parlament".

Ní Riada considera que ho hauria de poder fer: des de 2007, l'idioma és oficial a la UE. Però també des de 2007 és vigent una derogació -pactada entre la UE i el govern irlandès- segons la qual les institucions europees no estan pas obligades a garantir el dret d'usar l'irlandès en el mateix grau que ho fan amb les altres 23 llengües oficials de la Unió. L'objectiu de Ní Riada és aconseguir "que s'aixequi la derogació i que els parlants d'irlandès tinguin els mateixos drets que tothom al Parlament".

El partit de Ní Riada -el Sinn Féin- i els defensors de la llengua irlandesa demanen al govern de la República d'Irlanda que reclami la fi de la derogació, que és vigent fins al final de 2016. Només així, asseguren, l'irlandès tindrà els mateixos drets que la resta de llengües oficials. L'organització Conradh na Gaeilge recorda que demanar que la derogació no es renovi "depèn del Govern irlandès" i que ho ha de fer "aviat" perquè, altrament, no hi haurà temps per a contractar el personal necessari. Conradh na Gaeilge assegura que la fi de la derogació crearia més de 180 llocs de treball relacionats amb la implementació de la plena oficialitat de l'idioma a Europa.

(Imatge: Ní Riada durant la sessió de dilluns passat / fotografia: captura de YouTube.)

Fonte: Nationalia

Milers de persones reclamen el dret d'usar l'irlandès en igualtat amb l'anglès

Els manifestants demanen que s'ofereixin els serveis públics en l'idioma, i a Irlanda del Nord, que s'aprovi una Llei de la llengua · La mobilització arriba després de la dimissió d'un alt responsable governamental, qui veu l'idioma cada cop més marginat

Milers de persones van reclamar dissabte a Dublín als governs de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord que es faci efectiu el seu dret d'usar la llengua irlandesa, dret que els manifestants entenen que no se'ls està respectant. La manifestació, convocada per l'organització Conradh na Gaeilge, és el primer gran esdeveniment després de la dimissió del comissionat per la llengua irlandesa, Seán Ó Cuirreáin, el desembre passat. Ó Cuirreáin va abandonar el càrrec dient que l'idioma està cada cop més marginat, especialment a "la major part del sector públic".

L'entitat ha fet pública una llista de reivindicacions, algunes de les quals adreçades als dos governs d'Irlanda i d'altres, en particular a un d'ells. Entre les generals hi ha que els serveis de l'estat estiguin disponibles en irlandès amb la mateixa qualitat que es donen en anglès. Al govern de la República li reclamen que els serveis públics a les Gaeltacht (regions on l'irlandès és llengua habitual d'un part considerable de la població) es donin en aquesta llengua, mentre que a l'executiu nord-irlandès li demanen l'aprovació d'una Llei de la llengua irlandesa.

Segons el secretari general de Conradh na Gaeilge, Julian de Spáinn, la manifestació reflecteix el fet que els parlants d'irlandès al nord i al sud d'Irlanda "no esta contents amb cap dels dos governs" donat que no estan "donant suport ni protecció legal per al seu dret humà bàsic d'usar la seva llengua".

Llengua oficial a la República d'Irlanda

La comunitat de parlants d'irlandès entén que les institucions del país no fan prou per a complir l'esperit constitucional en relació amb les llengües. Així, la Constitució d'Irlanda diu que l'irlandès és "la llengua nacional" i "la primera llengua oficial" del país. L'anglès és considerat "segona llengua oficial".

Val a dir que la mateixa Constitució permet que, "per a fins oficials", qualsevol de les dues llengües pugui usar-se se forma exclusiva. Això s'acaba traduint sovint en l'ús únic de l'anglès en diversos serveis públics. Aquest idioma és parlat pràcticament per tota la població d'Irlanda. Per contra, l'irlandès el parlen el 40% dels habitants de la República. I això, malgrat que la llengua s'aprèn obligatòriament a les escoles.

(Imatge: tres joves simbolitzen els impediments per a parlar la llengua / fotografia: Seán Ó Mainnín/Conradh na Gaeilge.)

Fonte: Nationalia

Alumnos de Portugalete ya Irlanda baillen poles llingües minoritaries

El grupo de 90 chavales se movió al ritmo de la banda sonora del Ibilaldia 2013

TAMARA DE LA ROSA - 

Alumnos del centro Asti Leku, organizador del Ibilaldia de este año, bailan junto a estudiantes de un centro irlandés. (David de Haro)

PORTUGALETE. La música del Ibilaldia volvió a sonar ayer en Portugalete. A falta de poco más de un mes para que las calles de la villa jarrillera se llene de camisetas verdes, un grupo de alumnos del centro Asti Leku bailó la banda sonora de la cita de las ikastolas vizcainas frente al Puente Colgante. Y no estaban solos. Un grupo de estudiantes irlandeses se apuntó a los pasos de baile para hacer más visibles las lenguas minoritarias.

Euskera y gaélico se unieron ayer en la plaza del Solar de Portugalete como una lengua única. Para ello utilizaron un idioma universal, el que se transmite a través de la música. Ni la lluvia ni el granizo caído durante la noche sobre la villa jarrillera intimidó a los alumnos de primero y segundo de Bachillerato del centro anfitrión.

La lluviosa mañana transcurría con normalidad a la orilla de la ría. El mal tiempo provocó que menos gente de la habitual se pasara por las cercanías del mercado que cada fin de semana se monta al lado del Ayuntamiento. Un inusual grupo de chavales, en cambio, rompía la monotonía hacia la una del mediodía. Bajo sus chamarras se podía ver la verde camiseta del Ibilaldia, con su lema, Aldapa leunduz. Tras tomar posición, la música rompió la rutina y los pasos de baile apaciguaron a las nubes, que cesaron la intensa lluvia para prestar atención a un trabajado flashmob.

Una polca abrió la danza en honor a los alumnos invitados, que prácticamente alcanzaban una veintena. Después, Aldapa leunduz, del grupo Kherau alegró la mañana portugaluja atrayendo la mirada de todos quienes se encontraban en la zona en ese momento. "Queríamos hacer visible el Ibilaldia en Portugalete, porque ya queda menos para la fecha, y por eso escogimos la plaza del Solar porque un sábado, que es día de mercado, hay siempre mucha vida", aseguró ayer Zuriñe Arruza, responsable de intercambios del centro jarrillero, tras la actuación. "Pero hemos tenido muy mala suerte con el tiempo, ha sido una pena porque había menos gente de la que esperábamos", apuntó.

La idea de realizar un flashmob comenzó a forjarse hace un año, cuando un grupo de alumnos de Asti Leku viajó de intercambio a un centro de Irlanda. Allí descubrieron una iniciativa muy similar a la Korrika denominada The Rith. "Pudimos ver cómo era su iniciativa, aunque allí es diferente porque hay mucha menos gente que habla gaélico en Irlanda", comentó Arruza.

Los estudiantes jarrilleros explicaron a los irlandeses la existencia de la Korrika y el Ibilaldia. "Justo coincidía que ellas iban a visitarnos este año, que nos tocaba a nosotros organizar el Ibilaldia, así que era perfecto", resaltó la responsable de intercambios. La visita no ha podido esperar hasta la celebración de la fiesta de las ikastolas, pero Asti Leku ha trabajado duro por mostrar el espíritu de la cita a sus invitados. Así nació el flashmob realizado ayer para el que llevan meses ensayando.

A TRAVÉS DE LA WEB Escogidas las canciones y los pasos de baile, Asti Leku hizo llegar vía web la iniciativa hasta Irlanda, donde los alumnos comenzaron a ensayar. Estas semanas se han podido dar los últimos retoques a la coreografía en grupo, también junto a los invitados que se instalaron hace unos días en casa de los alumnos que conocieron hace un año. El pasado jueves se realizó el gran ensayo. La puesta a punto para que ayer nada fallase. "Ha salido my bien, ha quedado bonito a pesar de la lluvia", subrayó Arruza. "Ha sido una maravilla y los alumnos nos lo han puesto todo muy fácil porque estaban muy involucrados en la idea", añadió.

El grupo de 90 alumnos -que se conocieron gracias al programaJuventud en Acción que organiza la Unión Europea subvencionando los intercambios- pusieron en el escaparate las lenguas más minoritarias; una lucha que comparten y entienden de la misma forma los estudiantes jarrilleros y los irlandeses. Además, los alumnos -y sus monitores- se convirtieron ayer en el mejor anuncio del Ibilaldia, que se desarrollarán el próximo 26 de mayo en Portugalete. Será entonces cuando el municipio se convierta en la capital del euskera de Bizkaia.

Fonte: Deia

New social network created for Irish speakers

The world’s first social network exclusively dedicated to the Irish language – Abair Leat! – is to launch in the new year. Its creators are busy testing it and are looking for anyone with an interest in the Irish language or interested in learning Irish to become beta testers.
Those interested are asked to log onto Abair Leat! and create an account with Abair Leat! - to be one of the first people to use the new social network outside the company.
The new network's launch date is now Wednesday 7 December.
Abair Leat! will be the world’s first social network/user-generated content application exclusively dedicated to Gaeilge.
The online network has the immediate effect of transforming learners into users. Abair Leat! uses custom-made software that checks the percentage of Irish language content in all updates and posts.
The network will be extremely useful for students, with built-in translation and spell check support. The site could also be a great way for students to interact with each other in Irish in preparation for their Leaving Cert or college examinations.

Social networking ‘as Gaeilge’
The genesis of Abair Leat! came about when staff of Irish college Coláiste Lurgan in Galway wished to work with new developments in IT to enable students to prepare for a cúrsa Gaeilge on their home PCs.
The Abair Leat! project was then undertaken by web designers Block 5 Design to develop a series of online Irish games. Since then, Abair Leat! has gone from strength to strength with a new partnership emerging in 2011 with world-renowned US-based online business Fantasy Interactive (FI) to create a unique social media site for the Irish language.
One of the world’s leading interactive agencies and operating out of New York, Fantasy Interactive specialises in interactive design, mobile and application development and social media for some of the biggest brands in the world, such as Google, Red Bull, CNN and Fox.
Abair Leat! aims to have up to 50,000 users by the end of 2012.
John Kennedy

Fonte: silicon republic

La metada los irlandeses proclamen falar irlandés fluyíu

By Gerard Cunningham
Almost half the Irish population claim to be fluent in the Irish language, according to a survey commissioned during Seactain na Gaeilge.
Just under half (47 percent) of those questioned said they could speak Irish fluently, with the number increasing to 56 percent among those aged between 18 and 25.

A little over three-quarters (78 percent) said they had spoken Irish during the last year, while five percent said they last spoke Irish for their Leaving Certificate.
The survey was conducted for travel company lastminute.com by research company iReach to coincide with Seachtain na Gaeilge and St Patrick’s Day. One thousand people throughout Ireland were interviewed.

According to the last official census, a total of 1,656,790 people claimed the ability to speak Irish.
And as the national stereotype of the drunken Irish drowning the shamrock gets another outing for St Patrick’s day, the survey also asked if Irish people had knowledge of foreign languages, measured by their ability to order a drink abroad.
According to the survey, 50 per cent know how to ask for a drink in three languages, and one in eight can order a pint in five or more languages.

Fonte: NewsWhip.ie

El Conseyu d'Europa denuncia la marxinación llingüística n'Irlanda del Norte

El Consell d'Europa acusa Londres i Belfast de marginar les parles pròpies nord-irlandeses i els insta a aprovar-ne una llei de protecció, tal com preveuen els acords de pau.
Una moció unionista impedeix l'ús del gaèlic a Stormont.

Documents relacionats:
Informe del Consell d'Europa sobre la situació del gaèlic a Irlanda del Nord.
Hi ha realitats lingüístiques que, per més allunyades que semblin, no deixen de tenir punts en comú. Ho demostra una frase del recent informe emès pel comitè d'experts del Consell d'Europa que vetlla pel compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Un dictamen que aborda com els governs de Londres i Belfast menystenen la llengua irlandesa i l'Ulster-scots o escocès de l'Ulster, la parla dels descendents d'escocesos establerts a Irlanda del Nord.
La frase diu: “Aquesta mena d'accions són, a parer del comitè d'experts, contràries a l'objectiu de crear una comprensió, respecte i tolerància mutus cap als parlants de llengües regionals o minoritàries”. Una de les accions que critica l'informe, la mateixa a què fa referència la sentència reproduïda, és la prohibició de l'ús del gaèlic a Stormont (Parlament d'Irlanda del Nord), a causa d'una moció presentada el 2007 per un diputat del Partit dels Unionistes de l'Ulster (PUU).
“Westminster ha d'intervenir”

Aquest fet és un més dels molts que fan quasi impossible la normalització lingüística –i política– a l'Ulster, un aspecte que destacaven els Acords de Pau de Divendres Sant (1998) i de St. Andrews (2006) en el pacte entre les parts en conflicte per superar les diferències.
Els acords insten la promulgació d'una llei de protecció de la llengua pròpia del territori irlandès, llei que no s'ha promulgat i que els experts consideren fonamental. Igualment consideren clau per avançar en la pau l'ús de l'irlandès davant dels tribunals de justícia.
Si el Parlament de Stormont no legisla a favor de la llengua de l'illa, bàsicament per l'actitud contrària dels unionistes, “l'executiu de Westminster hauria d'intervenir”, indiquen els especialistes, acollint-se a la resolució de la comissió de drets humans d'Irlanda del Nord, que també apunta que el gaèlic i l'escocès de l'Ulster haurien de tenir legislació específica. En un ambient de conflicte i enfrontament, aquest fet contribuiria a “aconseguir la reconciliació”, creu la comissió.

D'acord amb el cens de 2006 de la República d'Irlanda, hi ha 1,6 milions de persones que parlen o coneixen l'irlandès en diversos graus. A Irlanda del Nord, les dades disponibles es remunten a 2001 i mostren que hi ha unes 170.000 persones que el parlen. Tot i que aquest és un nombre molt menor que els milions de catalanoparlants ciutadans de la Unió Europea, l'irish, a diferència del català, és llengua oficial de la Unió.
La situació de l'escocès de l'Ulster és més feble que la del gaèlic. No hi ha, de fet, cap cens que en reculli el nombre de parlants. Les xifres, aproximatives, de què es disposa són del 1999. Aleshores es calculava que entre 30.000 i 35.000 persones el parlaven a Irlanda del Nord, mentre que a la resta de l'illa s'arribava a 100.000 parlants.
Una altra de les recomanacions significatives del comitè d'experts es que s'augmenti el suport governamental als mitjans de comunicació impresos en gaèlic. Igualment, es recorda que als acords de St. Andrews es preveu l'adopció d'estratègies polítiques que permetin enfortir l'escocès de l'Ulster. La normalització lingüística, però, ha d'anar de la mà de la voluntat política necessària per implementar-la.
170.000 persones parlen el gaèlic a Irlanda del Nord. A la República d'Irlanda, 1,6 milions.

Fonte: Avui

Periódicu nacional cola llingua irlandesa

La nueva güeyada 'Foinse' sedrá distribuyíu por llibre col Irlandés Independiente cada selmana de miércoles. Los bonos falantes irlandeses y aquellos col cupla focal agora puen lleer 'Foinse', el mayor dirariu del país en llingua irlandesa, por llibre col so Irlandés Independiente cada miércoles.

El nuevamente revitalizáu 'Foinse' distribúise cada selmana de miércoles, asegurándolo llogra más de 150,000 persones pol Irlandés Independiente, el más grande vendiendo calidá nacional diariamente n’Irlanda. L’editor Emer Ni Cheidigh dixo que yera una placer aquel 'Foinse' voluntariu, pal primer tiempu, ser quién a algamar un llector nacional nuna escala bien más allá de lo que foi a algamar nel pasáu. "Esta ye la primer vegada na hestoria de diarios de llingua irlandesa que sedremos quién a llograr esta cantidá de persones. Cuando finamos a últimos de xunu, tuvimos una circulación de 4.500. Llogrando esti númberu de persones ye enorme pa los periódicos," dixo.

'Foinse', Ta basáu nel Connemara Gaeltacht, y foi forzáu a cesar la so espublización en xunu. El nuevu 'Foinse' foi realizáu pa da-y una güeyada fresca y contemporánea d’Irlanda, la llingua irlandesa y la cultura. Na so primer edición, los llectores revisaron conseyos de moda de 'Paisean Faisean' presentador de Blathnaid Ni Dhonnchadha, un blogue de pista internacional y l’atleta de campu David Gillick y una idega a la Visita de Lleones de viaxe de Hector O hEochagain. Contribuciones selmanales del presentador Daithi O Se, MP O Conaola y Gemma Ni Chionnaith, persones con práuticamente dengún irlandés, nada pue meyorar el so poder de pallabra en Gaeilge con una seición especial llamada 'Cupla Focal'. "Hai una llercia haza l’irlandés y delles persones puen sentir que nun son enforma pa mercar una espublización de llingua irlandesa. Agora que ye más accesible, les persones puen ver que son más competentes de lo qu’esperaron," dixo la señora Ni Cheidigh. Estudiantes y profesores escolares puen continuar xirarando a les páxines regulares apuntaes n’aquellos. Pero’l 'Foinse sa Rang' la seición foi estendida a siete páxines atrautives presentaes pa deprender ferramientes y testos qu’incluyen los artículos naguaos como recursu pa estudiantes escolares primarios. La señora Ni Cheidigh dixo: "El nuevu 'Foinse' ye un sofitu a la espublización sola y tou control d’editorial continúa cola espublización y empresa." Nel anováu 'Foinse', la espublicación emplegará cinco persones a tiempu completu y utiliza una rede de corresponsales, collaboradores y servicios.

Grainne Cunningham

Fonte: Irish Independent

Campaña pa promover casos llegales n'irlandés

Ta llanzada una campaña p’aconseyar a los falantes irlandeses que tienen un estatutu correutu de tener el so casu dirixíu n’irlandés en cualesquier tribunal. El Coimisinéir Teanga Seán Ó Cuirreáin dixo que la campaña ta llanzada pa contrarrestar la perceición “d’inglés obligatoriu” n’asuntos llegales.

Sobre 10,000 pidimientos foron fechos al Serviciu de Tribunales el caberu añu pa intérpretes pa 71 llingües estremaes. Les anuncies de pidimientos pa los intérpretes polacos coronaron la llista. Les otres llingües principales yeren el rumanu, llituanu, rusu, chinu, lletón, portugués, francés, checu y árabe. La factura pa los intérpretes nel Serviciu de Tribunales foi alrodiu los €2m, mientres el coste de servicios d’interpretación pal irlandés yera menos que €2,000 en total demientres 2006 y cayó acullá de €1,012 en 2007.

El señor Ó Cuirreáin dixo que “la interpretación nun ye riquida onde’l xuez y otros participantes son falantes fluyíos n’irlandés, pero’l porcentaxe de tales casos ye neglixible nuna basa añal y nun contestu nacional.” Ye correutu utilizar l’irlandés nel tribunal si como testigu, defensor, plantegador o la víctima ye garantizáu baxo l’Acta de Llingües Oficiales. El señor Ó Cuirreáin continuó afitando qu’una persona nun pue tener desvantaxes o inconvenientes o incurrir nun gastu adicional pola mor de la so escoyeta de llingua oficial.

Fonte: RTE.ie

Google torna al irlandés

Los falantes irlandeses de yá tienen una útil ferramienta en llinia pa tornar páxines web na so primer llingua, cola espansión de Google Traduce, serviciu que inclúi Gaeilge (irlandés).

Google llanzó un completu set de ferramientes de torna n’irlandés. El serviciu pue ser utilizáu pa tornar páxines web específiques o testu, tamién val pa guetar páxines web ingleses qu’utilicen pallabres clave n’irlandés. Los resultaos puen ser tornaos de dalguna d’otres 51 llingües al irlandés. Google cita l’exemplu d’un irlandés-falante usuariu d’internet que planea un safari africanu . Los resultaos de webs sobre empreses de safari de visita n’inglés, francés o otra llingua pue ser tornada al irlandés “nuna fraición d’un segundu” utilizando la ferramienta Google. Los usuarios puen tamién pegar testu o un URL pa una páxina web particular en dalguna de les 51 llingües sofitaes y recibir una torna n’irlandés darréu vía Google Traducir.

El direutor d’alministración del productu en Google Tom Stocky dixo que la empresa creyó que Internet yera “p’habilitar l’accesu al mundiu la información - tol mundiu la información - en toles sos llingües”. “El llanzamientu de Google Traduce en nueve llingües nueves fai más fácil d’acceder al conteníu de webs de toles partes de la web, inclusu cuándo ta escrito nuna llingua que nun ye la vuesa llingua propia.” Google dixo que la máquina de torna nun “foi perfeicionar” pero yera “una ferramienta grande pa cualesquier mirando p’acceder y algamar una visión d’información en llingües que nun se saben bien”. El motor de busca tamién dexa que los usuarios suxeran una torna meyor si alcuentren una torna daqué “incómoda o non enforma bien”. Google dixo qu'utiliza esta retroalimentación p’aidar a meyorar la calidá de la torna y nun futuru actualiza’l sistema.

Otres llingües disponibles pa la torna qu’utiliza el serviciu son afrikaans, albanés, árabe, bielorrusu, búlgaru, catalán, chinu, croata, checu, danés, holandés, inglés, estoniu, filipinu, finlandés, francés, gallegu, alemán, griegu, hebréu, hindi, húngaru, isllandés, indonesiu, irlandés, italianu, xaponés, coreanu, lletón, llituanu, macedoniu, malayu, maltés, noruegu, persa, polacu, portugués, rumanu, rusu, serbiu, eslovacu, eslovenu, español, swahili, suecu, tailandés, turcu, ucranianu, vascu, vietnamita, galés y yidix.

Elaine Edwards

Fonte: Irish Times

Ventaxes na Educación de mediu irlandés

La investigación de recién llevada a cabu por Judith Wylie y Gerry Mulhern de la Escuela Universitaria de Sicoloxía la Reina de Belfast indicó qu’hai ventaxes pa los neños que tán seyendo educaos n’Escueles de mediu irlandés. De banda del obviu beneficiu cultural y social del billingüismu, son beneficios cognitivos reales de ser billingüe. La investigación – la primera de la so clas implicando los aspeutos de seutor de mediu irlandés - na ‘memoria de términu curtiu' y ‘memoria llaborable' en neños escolares de primaria. Wylie desplicó, “la memoria curtia y la memoria llaborable son centrales ya importantes en tou deprendimientu, de fechu xeres diaries como llectura, el razonamientu y l’aritmética mental confíen fuertemente nestos procesos. Utilizando prebas normallizaes de memoria verbal y visual, la nuesa investigación de grupos comparaos de neños d’escuelas de mediu irlandés con neños del más avezáu escueles úniques n’inglés na Irlanda nortiega.”

Los resultaos indicaren que neños qu’asistieron a escueles de mediu irlandés significativamente superaren a aquellos de mediu inglés. De media, neños de 8 años y neños de 10 años d’escueles de mediu irlandés superaren a neños d’una edá asemeyada de les escueles úniques n’inglés. Amás el descubrimientu más dramáticu yera que neños de 8 años de mediu irlandés actuaron como mínimu asina y en varies árees meyor que, neños de 10 años d’escueles únicas n’inglés.

Réamaí Mathers d'Iontaobhas na Gaelscolaíochta (La confianza pola educación de mediu irlandés) dio la bienllegada a esta anuncia, “Esti trabayu añede más evidencies al cuerpu cada vegada más indiscutible de bona ciencia qu’amuesa que neños que son educaos n’escueles de mediu irlandés nun solo tán recibiendo el beneficiu de dos llingües sinón tamién tán recibiendo ventaxes educatives tanxibles. Nes árees d’inglés y matemátiques, demostróse que nos caberos tres años el llogru na educación de mediu irlandés foi más alto que la media de la Irlanda nortiega.” Mathers continuó, “Esta investigación ye otra afirmación poles nueses escueles non namái na so función nel resurdimientu de la nuesa llingua vernácula sinón, debío a los procesos mentales funcionales fondos implicaos nel billingüismu, na so función como centros d’escelencia na educación. La Educación de mediu irlandés ta proporcionando neños colos niveles más altos de llogru."

Espublicen el primer diccionariu irlandés-castellanu

Una editorial en llingua gaélica irlandesa espubliza’l primer diccionariu irlandés-castellanu.

Pádraig Ó Domhnalláin, profesor titular d’irlandés na Escuela Oficial d’Idiomes ‘Jesús Maestro’ de Madrid, algamó sofitu financieru del programa de la Xunión Europea LÍNGUA pa llograr esti proyeutu. L’esbozu qu’Ó Domhnallaín y los sos alumnos iguaron, foi entregáu al Institutu Irlandés de Llinguïstica (ITÉ) de Dublín. David Barnwell y Carmen Rodríguez Alonso corrixeron y reescribieron el manuscritu y llegaron inclusu a doblar la estensión del diccionariu.

Con más de 19.000 rexistros, una breve introducción gramatical y refranes, el diccionariu ye un valiosu recursu pa un importante númberu de persones n’Irlanda ya hispanofalantes que deprenden irlandés nel Estáu español, América Llatina y nos Estaos Xuníos. Per primer vegada, estos estudiantes puen acceder a la llingua irlandesa direutamente, ensin tener que recurrir al inglés.

Esta obra contribúi a estrenchar llazos llingüísticos ente Irlanda y los pueblos d’España, y podría ser l’entamu del desendolcu d’otros diccionarios, como irlandés-catalán, irlandés-euskera, irlandés-gallegu ya irlandés-asturianu.

L'allugamientu del irlandés

L’irlandés ye la primer llingua oficial de la República d'Irlanda o Éire, delantre del inglés y llingua oficial de la Xunión Europea. Pertenez al tueru celta goidélicu del greyu de llingües indoeuropees.
L'irlandés pue lleese en tol país, pues la siñalización n'Irlanda ye billingüe por llei. Nes fasteres u inda vive un porcentax altu de falantes (Gaeltacht) namái hai lletreros n'irlandés.
Nes fasteres de fala irlandesa (Gaeltacht), asitiaes sobre manera na costa oeste ye común oyer irlandés. Pa estos falantes y pa tolos irlandeses que deprenden la llingua (ye obligatoria pa tolos escolinos) hai una emisora de radio pública (Raidió na Gaeltachta) y otra privada (Raidió na Life), una canal de televisión (Teilifís na Gaeilge) y delles revistes selmanales.
El númberu persones que pue falar n’irlandés xorreció al rodiu 90.000 persones según la Oficina Central d’Estadística d’Irlanda, datos del censu fechu nel 2006.
Más de 1.660.000 persones yeren quién a falar n’irlandés, pero emplégalu namái’l 40 % d’ellos. Fálase más ente les muyeres qu’ente los homes. An Daingean nel condáu de Ciarraí ye la ciudá con más falantes. N’Irlanda del Norte al rodiu d’un 10 % la población pue falar n’irlandés. Pesia ello, ta na categoría “en pelligru” nel Atles de les llingües en pelligru del mundiu” porque nel 2007 censóse namái a 44.000 falantes nativos nes arees de fala irlandesa (Gaeltacht) na islla.