Milers de persones reclamen el dret d'usar l'irlandès en igualtat amb l'anglès

Els manifestants demanen que s'ofereixin els serveis públics en l'idioma, i a Irlanda del Nord, que s'aprovi una Llei de la llengua · La mobilització arriba després de la dimissió d'un alt responsable governamental, qui veu l'idioma cada cop més marginat

Milers de persones van reclamar dissabte a Dublín als governs de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord que es faci efectiu el seu dret d'usar la llengua irlandesa, dret que els manifestants entenen que no se'ls està respectant. La manifestació, convocada per l'organització Conradh na Gaeilge, és el primer gran esdeveniment després de la dimissió del comissionat per la llengua irlandesa, Seán Ó Cuirreáin, el desembre passat. Ó Cuirreáin va abandonar el càrrec dient que l'idioma està cada cop més marginat, especialment a "la major part del sector públic".

L'entitat ha fet pública una llista de reivindicacions, algunes de les quals adreçades als dos governs d'Irlanda i d'altres, en particular a un d'ells. Entre les generals hi ha que els serveis de l'estat estiguin disponibles en irlandès amb la mateixa qualitat que es donen en anglès. Al govern de la República li reclamen que els serveis públics a les Gaeltacht (regions on l'irlandès és llengua habitual d'un part considerable de la població) es donin en aquesta llengua, mentre que a l'executiu nord-irlandès li demanen l'aprovació d'una Llei de la llengua irlandesa.

Segons el secretari general de Conradh na Gaeilge, Julian de Spáinn, la manifestació reflecteix el fet que els parlants d'irlandès al nord i al sud d'Irlanda "no esta contents amb cap dels dos governs" donat que no estan "donant suport ni protecció legal per al seu dret humà bàsic d'usar la seva llengua".

Llengua oficial a la República d'Irlanda

La comunitat de parlants d'irlandès entén que les institucions del país no fan prou per a complir l'esperit constitucional en relació amb les llengües. Així, la Constitució d'Irlanda diu que l'irlandès és "la llengua nacional" i "la primera llengua oficial" del país. L'anglès és considerat "segona llengua oficial".

Val a dir que la mateixa Constitució permet que, "per a fins oficials", qualsevol de les dues llengües pugui usar-se se forma exclusiva. Això s'acaba traduint sovint en l'ús únic de l'anglès en diversos serveis públics. Aquest idioma és parlat pràcticament per tota la població d'Irlanda. Per contra, l'irlandès el parlen el 40% dels habitants de la República. I això, malgrat que la llengua s'aprèn obligatòriament a les escoles.

(Imatge: tres joves simbolitzen els impediments per a parlar la llengua / fotografia: Seán Ó Mainnín/Conradh na Gaeilge.)

Fonte: Nationalia

El Conseyu d'Europa denuncia la marxinación llingüística n'Irlanda del Norte

El Consell d'Europa acusa Londres i Belfast de marginar les parles pròpies nord-irlandeses i els insta a aprovar-ne una llei de protecció, tal com preveuen els acords de pau.
Una moció unionista impedeix l'ús del gaèlic a Stormont.

Documents relacionats:
Informe del Consell d'Europa sobre la situació del gaèlic a Irlanda del Nord.
Hi ha realitats lingüístiques que, per més allunyades que semblin, no deixen de tenir punts en comú. Ho demostra una frase del recent informe emès pel comitè d'experts del Consell d'Europa que vetlla pel compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Un dictamen que aborda com els governs de Londres i Belfast menystenen la llengua irlandesa i l'Ulster-scots o escocès de l'Ulster, la parla dels descendents d'escocesos establerts a Irlanda del Nord.
La frase diu: “Aquesta mena d'accions són, a parer del comitè d'experts, contràries a l'objectiu de crear una comprensió, respecte i tolerància mutus cap als parlants de llengües regionals o minoritàries”. Una de les accions que critica l'informe, la mateixa a què fa referència la sentència reproduïda, és la prohibició de l'ús del gaèlic a Stormont (Parlament d'Irlanda del Nord), a causa d'una moció presentada el 2007 per un diputat del Partit dels Unionistes de l'Ulster (PUU).
“Westminster ha d'intervenir”

Aquest fet és un més dels molts que fan quasi impossible la normalització lingüística –i política– a l'Ulster, un aspecte que destacaven els Acords de Pau de Divendres Sant (1998) i de St. Andrews (2006) en el pacte entre les parts en conflicte per superar les diferències.
Els acords insten la promulgació d'una llei de protecció de la llengua pròpia del territori irlandès, llei que no s'ha promulgat i que els experts consideren fonamental. Igualment consideren clau per avançar en la pau l'ús de l'irlandès davant dels tribunals de justícia.
Si el Parlament de Stormont no legisla a favor de la llengua de l'illa, bàsicament per l'actitud contrària dels unionistes, “l'executiu de Westminster hauria d'intervenir”, indiquen els especialistes, acollint-se a la resolució de la comissió de drets humans d'Irlanda del Nord, que també apunta que el gaèlic i l'escocès de l'Ulster haurien de tenir legislació específica. En un ambient de conflicte i enfrontament, aquest fet contribuiria a “aconseguir la reconciliació”, creu la comissió.

D'acord amb el cens de 2006 de la República d'Irlanda, hi ha 1,6 milions de persones que parlen o coneixen l'irlandès en diversos graus. A Irlanda del Nord, les dades disponibles es remunten a 2001 i mostren que hi ha unes 170.000 persones que el parlen. Tot i que aquest és un nombre molt menor que els milions de catalanoparlants ciutadans de la Unió Europea, l'irish, a diferència del català, és llengua oficial de la Unió.
La situació de l'escocès de l'Ulster és més feble que la del gaèlic. No hi ha, de fet, cap cens que en reculli el nombre de parlants. Les xifres, aproximatives, de què es disposa són del 1999. Aleshores es calculava que entre 30.000 i 35.000 persones el parlaven a Irlanda del Nord, mentre que a la resta de l'illa s'arribava a 100.000 parlants.
Una altra de les recomanacions significatives del comitè d'experts es que s'augmenti el suport governamental als mitjans de comunicació impresos en gaèlic. Igualment, es recorda que als acords de St. Andrews es preveu l'adopció d'estratègies polítiques que permetin enfortir l'escocès de l'Ulster. La normalització lingüística, però, ha d'anar de la mà de la voluntat política necessària per implementar-la.
170.000 persones parlen el gaèlic a Irlanda del Nord. A la República d'Irlanda, 1,6 milions.

Fonte: Avui

Irlanda del Norte nun fai los deberes europeos sobre llingües minorizaes

El Gobiernu d’Irlanda del Norte nun fai los deberes europeos sobre les llingües minorizaes.
Incumpliéronse los plazos nos cualos tenía que presentase un informe sobre la promoción de les llingües irlandesa y scots por parte de l’Alministración nor-irlandesa. El desendolcu del informe foi bloqueáu nel executivu demientres los caberos meses.

El Conseyu d’Europa regañara al Reinu Xuníu por tener presentao incompletu y fuera plazu l’informe triañal sobre la implementación de midíes de promoción de les sos llingües minorizaes. Y, a la vegada, el ministeriu d’asuntos esteriores británicu señalara como’l responsable direutu, al Gobiernu autónomu d’Irlanda del Norte. Los países que roblaron la Carta tán obligados a presentar, cada tres años, l’estáu de los compromisos algamaos nel marcu de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries.

Nel casu del Reinu Xuníu, los responsables d’esti informe son los tres gobiernos que tienen competencies en materia llingüística: Escocia, Gales ya Irlanda del Norte. Pero si los dos primeros ficieron el trabayu y entregaron l’informe fai más d’un añu, n’Irlanda del Norte, que tenía que desplicar la situación del irlandés y del scots del Ulster, asina como les polítiques tomaes en rellación, el Gobiernu nun pudo finar el trabayu, del cualu yera responsable un grupu de funcionarios de dellos departamentos. Dempués d’un toque d’atención del Conseyu d’Europa que molestara al ministeriu d’asuntos esteriores, el Gobiernu d’Irlanda del Norte presentó un informe incompletu y fuera plazu, l’únicu país en facelo.

Fonte: Nationalia