Vaga lingüística per a denunciar la discriminació de l'irlandès a la Unió Europea

Una diputada del Sinn Féin només parlarà irlandès durant dues setmanes a les institucions europees per a visibilitzar els impediments en l'ús de l'idioma · "O usa una altra llengua o no li puc donar la paraula", li van dir en una reunió parlamentària la setmana passada · El govern de Dublín té el dret de reclamar l'ús oficial ple de l'idioma, però des de 2007 no ho ha fet

"O usa una altra llengua o, malauradament, no li puc donar la paraula". Això és el que va dir-li dilluns passat Roberto Galtieri, president de la reunió d'un comitè del Parlament Europeu, a l'eurodiputada Liadh Ní Riada quan aquesta va començar la seva intervenció. Ní Riada parlava en irlandès, però no estava previst un servei de traducció simultània en aquest idioma. "Vaig avisar que parlaria irlandès [a la reunió], i la resposta que em van donar va ser: 'Per què ho hauries de fer, si ja parles anglès?'", explica Ní Riada. L'eurodiputada va decidir de no continuar amb la seva exposició si no la podia fer en irlandès.

La intervenció de Ní Riada era la primera que feia durant la vaga lingüística que aquesta eurodiputada de la República d'Irlanda està duent a terme fins al 17 de març: no parlarà cap altra llengua que l'irlandès en cap sessió parlamentària. "Ho faig per a cridar l'atenció sobre el fet que no puc usar la meva llengua nativa al Parlament".

Ní Riada considera que ho hauria de poder fer: des de 2007, l'idioma és oficial a la UE. Però també des de 2007 és vigent una derogació -pactada entre la UE i el govern irlandès- segons la qual les institucions europees no estan pas obligades a garantir el dret d'usar l'irlandès en el mateix grau que ho fan amb les altres 23 llengües oficials de la Unió. L'objectiu de Ní Riada és aconseguir "que s'aixequi la derogació i que els parlants d'irlandès tinguin els mateixos drets que tothom al Parlament".

El partit de Ní Riada -el Sinn Féin- i els defensors de la llengua irlandesa demanen al govern de la República d'Irlanda que reclami la fi de la derogació, que és vigent fins al final de 2016. Només així, asseguren, l'irlandès tindrà els mateixos drets que la resta de llengües oficials. L'organització Conradh na Gaeilge recorda que demanar que la derogació no es renovi "depèn del Govern irlandès" i que ho ha de fer "aviat" perquè, altrament, no hi haurà temps per a contractar el personal necessari. Conradh na Gaeilge assegura que la fi de la derogació crearia més de 180 llocs de treball relacionats amb la implementació de la plena oficialitat de l'idioma a Europa.

(Imatge: Ní Riada durant la sessió de dilluns passat / fotografia: captura de YouTube.)

Fonte: Nationalia

Milers de persones reclamen el dret d'usar l'irlandès en igualtat amb l'anglès

Els manifestants demanen que s'ofereixin els serveis públics en l'idioma, i a Irlanda del Nord, que s'aprovi una Llei de la llengua · La mobilització arriba després de la dimissió d'un alt responsable governamental, qui veu l'idioma cada cop més marginat

Milers de persones van reclamar dissabte a Dublín als governs de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord que es faci efectiu el seu dret d'usar la llengua irlandesa, dret que els manifestants entenen que no se'ls està respectant. La manifestació, convocada per l'organització Conradh na Gaeilge, és el primer gran esdeveniment després de la dimissió del comissionat per la llengua irlandesa, Seán Ó Cuirreáin, el desembre passat. Ó Cuirreáin va abandonar el càrrec dient que l'idioma està cada cop més marginat, especialment a "la major part del sector públic".

L'entitat ha fet pública una llista de reivindicacions, algunes de les quals adreçades als dos governs d'Irlanda i d'altres, en particular a un d'ells. Entre les generals hi ha que els serveis de l'estat estiguin disponibles en irlandès amb la mateixa qualitat que es donen en anglès. Al govern de la República li reclamen que els serveis públics a les Gaeltacht (regions on l'irlandès és llengua habitual d'un part considerable de la població) es donin en aquesta llengua, mentre que a l'executiu nord-irlandès li demanen l'aprovació d'una Llei de la llengua irlandesa.

Segons el secretari general de Conradh na Gaeilge, Julian de Spáinn, la manifestació reflecteix el fet que els parlants d'irlandès al nord i al sud d'Irlanda "no esta contents amb cap dels dos governs" donat que no estan "donant suport ni protecció legal per al seu dret humà bàsic d'usar la seva llengua".

Llengua oficial a la República d'Irlanda

La comunitat de parlants d'irlandès entén que les institucions del país no fan prou per a complir l'esperit constitucional en relació amb les llengües. Així, la Constitució d'Irlanda diu que l'irlandès és "la llengua nacional" i "la primera llengua oficial" del país. L'anglès és considerat "segona llengua oficial".

Val a dir que la mateixa Constitució permet que, "per a fins oficials", qualsevol de les dues llengües pugui usar-se se forma exclusiva. Això s'acaba traduint sovint en l'ús únic de l'anglès en diversos serveis públics. Aquest idioma és parlat pràcticament per tota la població d'Irlanda. Per contra, l'irlandès el parlen el 40% dels habitants de la República. I això, malgrat que la llengua s'aprèn obligatòriament a les escoles.

(Imatge: tres joves simbolitzen els impediments per a parlar la llengua / fotografia: Seán Ó Mainnín/Conradh na Gaeilge.)

Fonte: Nationalia