Conveni amb Andorra per conèixer l'estat de l'ús social del català

L'objectiu és disposar d'informació global de la situació de la llengua

El Consell Executiu ha aprovat la subscripció d'un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i el Ministeri de Cultura andorrà que ha de permetre dur a terme una enquesta sobre l'ús social de la llengua catalana al Principat. El conveni respon a la voluntat d'estendre l'Enquesta d'Usos Lingüístics a tots els territoris de parla catalana, amb l'objectiu de disposar d'informació global de la situació de la llengua. El conveni estableix els termes de la cooperació metodològica, l'intercanvi d'informació i els acords tècnics necessaris entre els dos governs per realitzar el treball i garantir la màxima comparabilitat amb els resultats d'enquestes i estudis anteriors al mateix territori.

El Ministeri de Cultura andorrà es farà càrrec de les despeses derivades del treball de camp, el processament i la difusió de les dades, mentre que la Direcció General de Política Lingüística del Govern assumirà amb recursos ordinaris propis les tasques d'assessorament i formació metodològica per a la realització i l'anàlisi de l'enquesta. El termini d'execució del treball de camp serà de tres mesos i el del lliurament dels resultats principals, de sis. El procés haurà d'estar acabat abans del 30 de novembre de 2015.

L'Enquesta d'Usos Lingüístics es realitza cada cinc anys al conjunt del territori de Catalunya. Recentment es va signar un conveni per fer-la extensiva també a l'Alguer, territori que l'any 2004 ja va realitzar un treball sociolingüístic similar, amb el suport del Govern de la Generalitat.

Fonte: Nació Digital

Pa Negre pieslla'l ciclu Catalunya Cinema n'Alguer con estraordinariu ésitu de públicu

Més d’un miler d’espectadors han assistit a la projecció dels 4 films catalans del cicle Catalunya Cinema, impulsat per la Società Umanitària de l’Alguer , en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals del Departament de Cultura i l’Espai Llull, la Representació de la Generalitat a l’Alguer
Aquesta setmana ha finalitzat el cicle Catalunya Cinema a l’Alguer, celebrat al llarg del mes de desembre a la ciutat catalana de Sardenya, amb la projecció del film Pa Negre, d’Agustí Villaronga, que va comptar amb la presència de la productora Isona Passola, que va debatre amb els assistents sobre el ressò internacional de Pa Negre i l’estat actual del cinema català.
El cicle Catalunya Cinema ha estat un èxit sense precedents a l’Alguer, ja que un nombrós públic ha participat a les quatre projeccions de les pel·lícules catalanes programades en el cicle: Elisa K. de Jordi Cadena i Judith Colell, Bicicleta, Cullera, Poma de Carles Bosch; Herois de Pau Freixas i Pa Negre d’Agustí Villaronga. En total, han estat 1.042 els espectadors assistents als 4 passis. Sala de Premsa

Fonte: vilaweb

L'Alguer a la gueta'l so pasáu

Medio siglo ha transcurrido desde que un grupo de intelectuales redescubrió en la isla de Cerdeña una ciudad donde se hablaba catalán, pero que no tenía conexión con Barcelona, España. En el marco del aniversario, sus habitantes intentan recuperar la memoria histórica

ALGHERO/ITALIA.- Hace 50 años, un grupo de intelectuales catalanes redescubrió que en el centro del Mediterráneo, en la isla de Cerdeña, había una ciudad en la que se hablaba catalán, pero, hasta hoy, no existía un puente real con esa “gran metrópoli” que para los habitantes de Alghero era Barcelona.En la última década, las conexiones aéreas, los convenios entre universidades y los flujos de información crecientes han aumentado la curiosidad recíproca entre estas dos ciudades mediterráneas, que viven realidades políticas distintas pero comparten una misma lengua: el catalán.

La relación se remonta al siglo XIV, cuando el rey Pedro IV de Aragón repobló la ciudad de catalanes y convirtió a Alghero en una fortaleza de la corona aragonesa, con la resistencia infructuosa de la población sarda.A partir de 1714, como consecuencia de la Guerra de Sucesión, Alghero perdió toda relación con Cataluña y el destino de esa lengua compartida quedó reducido a la transmisión oral.

Pero en 1960, un grupo de intelectuales encabezado por el fotógrafo Pere Catal Roca, organizó un viaje en barco a Alghero, de la que sólo unos pocos habían oído hablar y a la que se había dado la espalda durante siglos.

La gente de esta ciudad, que hoy tiene 45.000 habitantes, aún recuerda la llegada de aquellos forasteros que provenían de Barcelona, casi inexistente en su imaginario, y su sorpresa al reconocer la lengua que hablaban.“En aquel momento había un rechazo frontal hacia las lenguas minoritarias, la unificación de Italia tenía que pasar por la unificación lingüística y cualquier otra lengua era considerada una amenaza”, dice Joan Elíes, director de la sede que la Generalitat de Catalunya tiene desde hace un año en Alghero.Hoy, 50 años después de aquel viaje que se bautizó como “Retrobament” -reencuentro-, y al que la ciudad rindió homenaje entre el 23 y el 27 de junio pasado, Alghero intenta recuperar su memoria y redescubrir una identidad que tiene como referente aquella Barcelona.Viaje en el tiempo“Muchos jóvenes han hecho un autorreciclaje lingüístico y han aprendido por voluntad propia, porque se lo han autoimpuesto", destaca Pere Lluis Alvau, periodista.

Para Alvau, "queda mucho por hacer para fomentar el intercambio cultural entre Cataluña y Alghero".

Pero la bandera -igual a la catalana-, el paseo marítimo -diseñado por el arquitecto barcelonés Joan Busquets- o la rotulación de las calles -en catalán e italiano- convierten a Alghero en un microcosmos dentro de la polifacética Italia, un reclamo para turistas y refugio para amantes de la historia.

Fonte: El Tiempo.com

Retrobament a l'Alguer

Semeya d'Alguer
21/06/10-pius pujades
Era de Reus i feia de cònsol espanyol a Càller. Va saber que a l'illa hi havia una ciutat en la qual es parlava català. Érem a finals dels cinquanta, en ple franquisme. Va anar a l'Alguer i va comprovar que la gent parlava certament com ell. Però la gent de l'Alguer es va sorprendre més encara: un senyor de fora els parlava alguerès sense gaire dificultats. La notícia va arribar a algú de Barcelona. Pere Català Roca va viatjar a Sardenya. Un llibre i diversos articles publicats a Destino ens feren conèixer la sorprenent fidelitat dels habitants de la petita ciutat a la llengua dels seus rebesavis. En un món que els parlava italià o sard, ells continuaven parlant la llengua que havien heretat dels pobladors que arribaren al segle XIV, quan la ciutat fou conquerida i Pere el Cerimoniós substituí totalment el veïnatge per assegurar el control del port davant la competència de Gènova.
L'agost del 1960 un vaixell que havia salpat de Barcelona va dur a l'Alguer uns centenars de catalans –polítics i intel·lectuals del Principat, València i les Illes– que volien abraçar els seus germans de l'illa. Per obtenir els permisos, es va inventar el lliurament d'una imatge de la Verge de Montserrat. Es duien senyeres, vingudes d'amagat de Perpinyà. En digueren el retrobament i va ser una gran festa. Milers d'algueresos esperaven al moll per rebre els viatgers que desembarcaven en petites embarcacions, perquè la nau no podia entrar a causa de les seves dimensions.
Ara, cinquanta anys després, quan de fa temps Ryanair ha posat l'Alguer a pocs euros de Girona i de Barcelona, s'està organitzant un viatge commemoratiu d'aquella trobada històrica. Un vaixell sortirà un altre cop de Barcelona, el 23 de juny –demà passat, si tot va bé–, i els expedicionaris celebraran amb un seguit d'actes culturals i festius el nou retrobament. Val a dir que l'aniversari no serà fins a l'agost, però els organitzadors han entès que, en ple estiu, a Sardenya tenen els hotels plens i feina llarga per atendre els negocis turístics dels que hi viuen majoritàriament. El sentit comú ha fet avançar els actes al pont de Sant Joan.
El director de l'Espai Llull de l'Alguer, Joan- Elies Adell, va ser a la Fundació Valvi i ens va explicar el projecte. La xerrada es va titular L'Alguer i la catalanitat i ens féu conèixer la situació real de la ciutat, on avui més d'un 80% de la població utilitza l'italià com a llengua habitual, mentre que un 3% usa el sard, però encara un 14% parla normalment el català.
El senyor Adell no va pas fer cap referència a la conquesta catalana, que va ser dura. Podríem dir que va ser un Vietnam –o un Afganistan– que va frenar l'expansió catalana. De tot allò, avui ja no se'n recorda ningú.

Fonte: el punt

El Punt

La Generalitat negocia con Italia introducir el catalán en las escuelas de Alguer

A TRAVÉS DE LA EMBAJADA INAUGURADA POR CAROD-ROVIRA HACE UN AÑO
21/06/2010
Joan Elies Adell, representante de la Generalidad en Alguer, ha anunciado que la administración autonómica catalana está negociando con Italia la introducción de la lengua catalana en el sistema escolar de la ciudad sarda. El coste se repartirá entre el Gobierno de Cerdeña, el Estado italiano y la Generalidad.
En declaraciones a la Agencia Catalana de Noticias, Adell ha revelado que el objetivo no es únicamente que el alguerés -como allí se conoce al catalán, que es hablado de forma habitual por el 14% de la población- se estudie en las escuelas como segunda lengua, sino que “sea la lengua vehicular en la enseñanza de alguna materia”.
Según Adell, que lleva un año al frente de la embajada promovida por Carod-Rovira, “el alguerés está en peligro y queremos que se mantenga vivo”. El siguiente paso será seleccionar profesores para formarlos en catalán. Para ello, el Ayuntamiento de Alguer hará una encuesta en las escuelas para identificar a los maestros susceptibles de enseñar el alguerés, y la Generalidad les impartirá los cursos de perfeccionamiento pedagógico y lingüístico

Fonte: voz de barcelona
Voz de Barcelona

L'Alguer acoyó una escuela catalana de branu

L'Alguer acoyó la primer edición d’una escuela catalana de branu.
La Universidá Catalana de Branu de Ciencies de la Natura, que se cellebra dende fai cinco años en Seròs (Lleida), inauguró el pasáu 28 de mayu la so primer edición en L'Alguer, na islla italiana de Cerdeña, col envís d’estrenchar llazos ente los territorios de llingua catalana.

Esta primer edición estrenóse con una ufierta llimitada d’un únicu cursu de cuatro díes nel que participaron once profesores, gracies al sofitu del Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Institución Catalana d’Hestoria de la Natura y l’Institutu de Biodiversidá Tropical.
La iniciativa ñaz col oxetivu d’emular l’ésitu de la Universitat Catalana d'Estiu, que se cellebra en Prades, nel sur de Francia, y el de la Universidá Catalana de Branu de Ciencies de la Natural de Seròs, que cada añu ufre ente 20 y 25 cursos cola participación de mediu centenar de profesores de los Països Catalans, Europa y América.

Al cursu monográficu que s’organizó en L'Alguer, baxo’l títulu de "Xestión ya investigación de fauna y ecosistemEs mediterráneos", inscribiéronse más de venti estudiantes.
La voluntá ye cellebrar l’añu qu’entra nesta mesma población una segunda edición de la universidá de branu, anque con mayor ufierta de cursos.

El conseyeru del gobiernu de Cerdeña, destacó la importancia d’esti entamu, que contribuyirá a aofndar nos llazos que xunen a los territorios de llingua catalana, ente ellos L'Alguer, onde la presencia catalana remóntase a 1353. "Trabayamos pa fomentar el pancatalanismu", dixo. Nesta llínia, afitó que "L'Alguer ye una realidá pequeña y aisllada, pero ensin la cuala los Països Catalans nun sedríen tan grandes como son".