Dopu Cena trai un tema en corsu sobre la tresmisión de la cultura y la llingua al Liet International
Xixón 2012
Imaxe de la formación corsa
Dopu Cena ye un colectivu de músicos multi-instrumentistes que tienen como oxetivu principal revalorizar toles espresiones musicales de la tradición oral corsa. El grupu tien trabayao bien d’años promocionando y difundiendo canciones de música de baille corsa en cursos, festivales y fiestes. Nel añu 2011 sacaron a un tiempu dos cedés dedicaos a la música tradicional corsa: d’ún d’ellos editáronse 10.000 copies pa repartir de baldre en toles escueles de Córcega. Actualmente trabayen n’otru álbum de canciones recién creaes por ellos. Vienen al Liet International de Xixón con Trasmetta.
El corsu ye una llingua románica falada na islla de Córcega (Francia) y nel norte de Cerdeña (Italia). Comúnmente la llingüística allúgala como una variante del dialeutu toscanu italianu. Tien unos 150.000 falantes. Va dos años, la televisión francesa unvió un cantar en corsu al Festival d’Eurovisión, col tenor mozu Amaury Vassili.
Torna de la lletra del cantar al asturianu:
TRESMITIR
Lletra: Jean Michel Weber
Música: Michel Solinas
Tresmitite que la muerte nun va poder.
A ti, que nun sabes nada.
A ti, que pienses que la vida
ye un fluir infinitu
de mercar y vender,
de saber ensin comprender.
Tresmitite'l mio arguyu
de nacer nesti llugar sagráu,
que te va dar la brenga
pa ganar el pan de cada día.
Porque esta ye la única promesa
d'esta peña en mediu la mar.
Tresmitite una llingua
una forma de vida
onde se tien al pie la familia,
ensin facer nunca promeses falses
porque la palabra dada
nun pue volvese atrás.
Tresmitite, si tu quies,
les llaves del paraísu,
fechu de montes y sol,
de besos y rises,
pero qu'en tiempu de traición
vuélvese un infiernu de dolores.
Fonte: Asturnews.
UN BLOGUE PA FALAR DE LES LLINGÜES MINORIZAES Y ESFRUTAR DE LA LLECTURA ----------------------------------------------- "Nel idioma ta l'árbol xenealóxicu d'una nación" Samuel Johnson------------------------------
Mostrando entradas con la etiqueta Cerdeña. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cerdeña. Mostrar todas las entradas
28/11/12
25/3/12
Una propuesta llingüística sarda ye’l debate nacional

OPINIÓ. El debat sorgit a Itàlia sobre la possible ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries ha renovat un altre debat, el de la identitat nacional en indrets com Sardenya. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, en parla en aquest article.
Com ha informat Nationalia (13 i 14 de març), el govern italià ha expressat la seva intenció de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La notícia ha saltat als mitjans de comunicació italians, amb comentaris a favor i en contra. Tanmateix, poc després del seu pronunciament, el mateix govern desmentia o matisava que la seva intenció no passava de ser un proposta la qual, en tot cas, més endavant hauria de ser debatuda i, eventualment, aprovada al Parlament.
Una de les conseqüències que ha tingut aquest enrenou ha estat que diverses persones del món acadèmic, polític i de la societat civil l'han interpretat com una oportunitat excepcional. No tan sols per a posar damunt la taula el tema del valor de les llengües i del pluralisme lingüístic a l'Estat italià sinó també per a debatre una sèrie de problemes, mai no resolts, relacionats amb la qüestió nacional. Sardenya ha esdevingut un dels indrets on la polèmica s'evidencia més. Per raons òbvies, essent com és, la nació sense estat més important, numèricament, de l'Estat italià.
Significades persones i associacions sardes han interpretat la notícia en un sentit positiu, si bé algunes han matisat que la ratificació de la Carta arriba tard (feia més de 10 anys que el govern italià l'havia signada). En el cas que sigui ratificada, caldria veure -diuen els experts- si els sards, en general (professors i administració, sobretot), estan avui ben preparats per a utilitzar el sard tal com prescriu la Carta, d'una forma normal, en les escoles, els mitjans de comunicació, als serveis públics o a la justícia. Les respostes són, més aviat, que no. Alguns han manifestat la seva convicció que ja no hi ha res a fer: el sard, amb les seves variants dialectals, s'ha convertit en llengua folklòrica i impossible de normalitzar, per manca d'unitat de criteri, entre els mateixos polítics i l'anomenada opinió pública; altres han afirmat que la majoria de sards ja no senten cap necessitat de posar-se a estudiar la llengua per a usar-la oficialment, quan no han deixat mai de parlar-la en la vida quotidiana, i són relativament poques les persones que voldrien aprofitar l'ocasió per a promoure l'autoestima de la llengua, la seva normalització definitiva i, amb la llengua, fomentar la represa de la consciència nacional, molt afeblida avui.
Entre les paraules i els fets
Segons el sentiment d'un bon nombre de “nacionalistes” sards que es fan escoltar (des de Gianfranco Pintore fins a Diegu Corraine), el govern autònom actual està portant a terme una política lingüística, en especial en les escoles, discretament favorable al sard, però ho fa amb poc convenciment o, millor dit, amb un convenciment cada vegada més minso. Resulta curiós que una bona part dels polítics defensen de paraula la llengua, i fins i tot algú parla de la llengua de la “nació” sarda, mentre acostumen a amagar-se a l'hora de transformar els mots en fets. La Universitat de Sàsser -és un exemple- té el deure de formar professors que hauran d'ensenyar sard. Per a aquest objectiu, compta amb ajudes del govern autònom i de la mateixa Comissió Europea. I, amb tot, fa la majoria de classes en italià! El govern autònom només destina a la llengua sarda el 0,4% del pressupost de la conselleria de Cultura (la conselleria competent en matèria lingüística), o sigui menys d'un milió d'euros... Tot queda frenat una mica més enllà de l'esfera simbòlica.
Per què aquest divorci entre allò que es diu i allò que es fa? Alguns observadors ho atribueixen a les mancances generalitzades no tan sols en l'autoestima col•lectiva sinó també en la percepció de la identitat nacional de Sardenya. Aquesta situació està ben reflectida en l'acusació que molts sards adrecen als qui defensen la necessària estandardització de la llengua. Als seus partidaris se'ls recrimina que, en defensar l'estandardització, intenten destruir la cultura sarda, la llengua en concret que no existeix en termes d'estandardització, i que, d'aquesta manera, es deixen portar per posicions “nacionalistes” i ”racistes” (en excloure els parlars i sacrificar-los a un idioma artificial separat de la població). No els entra al cap que l'estandardització -ja establerta, per fi, oficialment- és el mitjà pera a posar la llengua al nivell de totes les altres llengües “normals i normalitzades” que s'ensenyen a les escoles i, en definitiva, és respectar la identitat comuna, col•lectiva o nacional, que afecta tots els sards, per més dialectes que parlin i a través dels quals es distingeixin.
Amb aquesta confrontació, torna a la palestra dels mitjans de comunicació, sobretot els digitals, les anàlisis sobre la relació entre nació i llengua, entre la llengua normalitzada i la seva projecció en la consciència nacional. Aquelles que, dintre de la polèmica en curs, parlen d'ensenyar en sard, més enllà d'ensenyar el sard, estan obrint les portes a la plena comprensió i acceptació del poble sard com a subjecte de tots els drets, com qualsevol poble que aspira a ser ell mateix i no l'apèndix d'un altre.
Aquests plantejaments els trobem inclosos, almenys implícitament, en molts dels discursos sobre com defensar el sard, dels quals en donen notícia aquells que ho debaten a propòsit de l'anunci sobre la ratificació de la Carta (vegi's, per exemple: "Usare la lingua sarda a scuola. L'Italia e l'Europa dicono che si può fare. Ma quanti di noi isolani lo vogliamo veramente?").
Fonte: Nationalia
24/12/11
Pa Negre pieslla'l ciclu Catalunya Cinema n'Alguer con estraordinariu ésitu de públicu
Més d’un miler d’espectadors han assistit a la projecció dels 4 films catalans del cicle Catalunya Cinema, impulsat per la Società Umanitària de l’Alguer , en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals del Departament de Cultura i l’Espai Llull, la Representació de la Generalitat a l’AlguerAquesta setmana ha finalitzat el cicle Catalunya Cinema a l’Alguer, celebrat al llarg del mes de desembre a la ciutat catalana de Sardenya, amb la projecció del film Pa Negre, d’Agustí Villaronga, que va comptar amb la presència de la productora Isona Passola, que va debatre amb els assistents sobre el ressò internacional de Pa Negre i l’estat actual del cinema català.
El cicle Catalunya Cinema ha estat un èxit sense precedents a l’Alguer, ja que un nombrós públic ha participat a les quatre projeccions de les pel·lícules catalanes programades en el cicle: Elisa K. de Jordi Cadena i Judith Colell, Bicicleta, Cullera, Poma de Carles Bosch; Herois de Pau Freixas i Pa Negre d’Agustí Villaronga. En total, han estat 1.042 els espectadors assistents als 4 passis. Sala de Premsa
Fonte: vilaweb
17/10/11
Cerdeña: minoríes llingüístiques escluyíes del censu

''Esprimiamo la piu' viva protesta per la cancellazione della minoranza linguistica sarda e catalana d'Alghero dal questionario del Censimento generale della popolazione e delle abitazioni 2011 distribuito in Sardegna''. Lo ha detto all'Adnkronos Mario Carboni, coordinatore de 'Su Comitadu pro sa limba sarda', il Comitato per la lingua sarda, che sta conducendo ormai da tempo, una battaglia per la tutela della lingua dell'isola.
''In altre Regioni ad Autonomia speciale - spiega Carboni - ove sono presenti minoranze linguistiche come la Slovena, Sud tirolese, Valdostana e Ladina, pur in maniera differenziata in relazione alla loro Autonomia, queste sono state prese in considerazione o nella predisposizione dei moduli nella loro lingua o nel censimento delle minoranze linguistiche interne''.
''Sono plurilingui le istruzioni per i rilevatori - prosegue nella protesta Su Comitadu -, cosi' come i rilevatori stessi che sono stati a volte scelti anche in base alle competenze linguistiche di minoranza, mentre per quanto riguarda la Sardegna, che pur ospita la piu' numerosa minoranza linguistica della Repubblica (e totale maggioranza nell'Isola) la lingua sarda e' stata cancellata come se non esistesse. Assieme ad essa, sono scomparse le lingue alloglotte della Sardegna: Catalano d'Alghero, Sassarese, Tabarchino (genovese arcaico parlato nell'isola di San Pietro, nel Sulcis) e Gallurese (lingua del nel nord-est del'isola). Per evidenziare la discriminazione vale un dato che non e' solo statistico, il Gallurese che pur e' minoritario in Sardegna rispetto al sardo, e' parlato da una popolazione equivalente alla tedesca del Sud-Tirolo''.
Fonte: Libero-news
25/6/10
Retrobament a l'Alguer

Semeya d'Alguer
21/06/10-pius pujades
Era de Reus i feia de cònsol espanyol a Càller. Va saber que a l'illa hi havia una ciutat en la qual es parlava català. Érem a finals dels cinquanta, en ple franquisme. Va anar a l'Alguer i va comprovar que la gent parlava certament com ell. Però la gent de l'Alguer es va sorprendre més encara: un senyor de fora els parlava alguerès sense gaire dificultats. La notícia va arribar a algú de Barcelona. Pere Català Roca va viatjar a Sardenya. Un llibre i diversos articles publicats a Destino ens feren conèixer la sorprenent fidelitat dels habitants de la petita ciutat a la llengua dels seus rebesavis. En un món que els parlava italià o sard, ells continuaven parlant la llengua que havien heretat dels pobladors que arribaren al segle XIV, quan la ciutat fou conquerida i Pere el Cerimoniós substituí totalment el veïnatge per assegurar el control del port davant la competència de Gènova.
L'agost del 1960 un vaixell que havia salpat de Barcelona va dur a l'Alguer uns centenars de catalans –polítics i intel·lectuals del Principat, València i les Illes– que volien abraçar els seus germans de l'illa. Per obtenir els permisos, es va inventar el lliurament d'una imatge de la Verge de Montserrat. Es duien senyeres, vingudes d'amagat de Perpinyà. En digueren el retrobament i va ser una gran festa. Milers d'algueresos esperaven al moll per rebre els viatgers que desembarcaven en petites embarcacions, perquè la nau no podia entrar a causa de les seves dimensions.
Ara, cinquanta anys després, quan de fa temps Ryanair ha posat l'Alguer a pocs euros de Girona i de Barcelona, s'està organitzant un viatge commemoratiu d'aquella trobada històrica. Un vaixell sortirà un altre cop de Barcelona, el 23 de juny –demà passat, si tot va bé–, i els expedicionaris celebraran amb un seguit d'actes culturals i festius el nou retrobament. Val a dir que l'aniversari no serà fins a l'agost, però els organitzadors han entès que, en ple estiu, a Sardenya tenen els hotels plens i feina llarga per atendre els negocis turístics dels que hi viuen majoritàriament. El sentit comú ha fet avançar els actes al pont de Sant Joan.
El director de l'Espai Llull de l'Alguer, Joan- Elies Adell, va ser a la Fundació Valvi i ens va explicar el projecte. La xerrada es va titular L'Alguer i la catalanitat i ens féu conèixer la situació real de la ciutat, on avui més d'un 80% de la població utilitza l'italià com a llengua habitual, mentre que un 3% usa el sard, però encara un 14% parla normalment el català.
El senyor Adell no va pas fer cap referència a la conquesta catalana, que va ser dura. Podríem dir que va ser un Vietnam –o un Afganistan– que va frenar l'expansió catalana. De tot allò, avui ja no se'n recorda ningú.
Fonte: el punt
El Punt
24/6/10
La Generalitat negocia con Italia introducir el catalán en las escuelas de Alguer

A TRAVÉS DE LA EMBAJADA INAUGURADA POR CAROD-ROVIRA HACE UN AÑO
21/06/2010
Joan Elies Adell, representante de la Generalidad en Alguer, ha anunciado que la administración autonómica catalana está negociando con Italia la introducción de la lengua catalana en el sistema escolar de la ciudad sarda. El coste se repartirá entre el Gobierno de Cerdeña, el Estado italiano y la Generalidad.
En declaraciones a la Agencia Catalana de Noticias, Adell ha revelado que el objetivo no es únicamente que el alguerés -como allí se conoce al catalán, que es hablado de forma habitual por el 14% de la población- se estudie en las escuelas como segunda lengua, sino que “sea la lengua vehicular en la enseñanza de alguna materia”.
Según Adell, que lleva un año al frente de la embajada promovida por Carod-Rovira, “el alguerés está en peligro y queremos que se mantenga vivo”. El siguiente paso será seleccionar profesores para formarlos en catalán. Para ello, el Ayuntamiento de Alguer hará una encuesta en las escuelas para identificar a los maestros susceptibles de enseñar el alguerés, y la Generalidad les impartirá los cursos de perfeccionamiento pedagógico y lingüístico
Fonte: voz de barcelona
Voz de Barcelona
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
