Liet International 2012: Dopu Cena trai un tema en corsu

         Dopu Cena trai un tema en corsu sobre la tresmisión de la cultura y la  llingua al Liet International

                                                                        Xixón 2012

Imaxe de la formación corsa

   Dopu Cena ye un colectivu de músicos multi-instrumentistes que tienen como oxetivu principal revalorizar toles espresiones musicales de la tradición oral corsa. El grupu tien trabayao bien d’años promocionando y difundiendo canciones de música de baille corsa en cursos, festivales y fiestes. Nel añu 2011 sacaron a un tiempu dos cedés dedicaos a la música tradicional corsa: d’ún d’ellos editáronse 10.000 copies pa repartir de baldre en toles escueles de Córcega. Actualmente trabayen n’otru álbum de canciones recién creaes por ellos. Vienen al Liet International de Xixón con Trasmetta.

   El corsu ye una llingua románica falada na islla de Córcega (Francia) y nel norte de Cerdeña (Italia). Comúnmente la llingüística allúgala como una variante del dialeutu toscanu italianu. Tien unos 150.000 falantes. Va dos años, la televisión francesa unvió un cantar en corsu al Festival d’Eurovisión, col tenor mozu Amaury Vassili.

   Torna de la lletra del cantar al asturianu:

TRESMITIR

Lletra: Jean Michel Weber
Música: Michel Solinas

Tresmitite que la muerte nun va poder.
A ti, que nun sabes nada.
A ti, que pienses que la vida
ye un fluir infinitu
de mercar y vender,
de saber ensin comprender.

Tresmitite'l mio arguyu
de nacer nesti llugar sagráu,
que te va dar la brenga
pa ganar el pan de cada día.
Porque esta ye la única promesa
d'esta peña en mediu la mar.

Tresmitite una llingua
 una forma de vida
onde se tien al pie la familia,
ensin facer nunca promeses falses
porque la palabra dada
nun pue volvese atrás.

Tresmitite, si tu quies,
les llaves del paraísu,
fechu de montes y sol,
de besos y rises,
pero qu'en tiempu de traición
vuélvese un infiernu de dolores.

Fonte:  Asturnews.

L'asamblea de Córcega aprebó una fueya de ruta pa la oficialidá plena de la llingua corsa

Una majoria àmplia de la cambra dóna suport al document que estarà enllestit a finals de 2012. Els grups nacionalistes es mostren satisfets tot i que els independentistes reconeixen que no és el què els hi agradaria. Les jornades internacionalistes de Corti arriben al seu 30è aniversari.

L'assemblea de Còrsega va aprovar amb una àmplia majoria (36 vots a favor i 11 en contra) el document titulat “U fogliu di lingua corsa strada”, en el qual es proposa que el cors sigui la llengua oficial de l'illa i que gaudeixi d'un status de cooficialitat en tots els àmbits. Ara, un grup de funcionaris electes hauran de treballar sobre la viabilitat d'una proposta que planteja qüestions jurídiques i constitucionals (que haurien de fer canviar la constitució francesa) per presentar el projecte definitiu a finals de 2012. El full de ruta (2011-2014), presentat pel conseller executiu Pierre Ghjonga i pretén que el cors tingui una presència molt més forta en tots els àmbits de la vida a Còrsega, especialment en l'educació (on fins i tot es proposa la immersió lingüística), però també en camps com en les noves tecnologies, l'administració o als mitjans de comunicació. Una llei similar ja es va intentar aprovar el 2009, tot i que la majoria unionista que hi havia aleshores a la cambra va tirar enrere la proposta. Ara, amb els bons resultats de les forces nacionalistes aconseguits a les darreres eleccions de 2010, han permès que s'aprovi el document.

Reaccions polítiques
Pel què fa a Femu a Corsica, la coalició de caire autonomista liderada pel Partit de la Nació Corsa, que va obtenir un 26% dels vots en les passades eleccions a l'Assemblea, es van mostrar molt satisfets amb l'aprovació del document i van afirmar que és una proposta que no pretén “l'exclusivitat del cors” com sí que vol “el discurs monolingüista i unitari francès”. Pels independentistes de Corsica Libera, que tot i algunes reticències com que volien incloure els drets nacionals del poble cors a la proposta, hi van votar a favor encara que reconeixen que no és l'status que voldrien per la llengua corsa i aposten per una política lingüística com la que hi ha al Principat de Catalunya.

Fonte: Nationalia