La Plataforma per la Llengua, l'ONG orientada cap a la defensa del català, ha publicat un informe sobre les lleis que afecten el català publicades per l'Estat espanyol durant el temps en què Mariano Rajoy ha estat en funcions: Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy. L'informe deixa clar que el govern espanyol de Mariano Rajoy, tot i estar en funcions, no ha deixat d'aprovar lleis que protegeixen la llengua espanyola i perjudiquen les altres llengües del territori. Al BOE hi han aparegut 52 normes que afecten l'ús del català. 18 van dirigides a les empreses i 34 a d'altres actors. Moltes d'aquestes normes, 25, imposen l'obligatorietat de l'espanyol en aspectes relatius a la documentació i l'etiquetatge. La Plataforma denuncia que, durant el temps que el govern està en funcions, no hauria d'aprovar normes de caràcter ideològic, però que aquestes lleis clarament aposten per reforçar una llengua i discriminar la resta de llengües de l'Estat, fins i tot aquelles que són cooficials a alguns territoris.
L'avenç del castellà, gens natural
Amb aquest informe, la Plataforma vol contradir les opinions d'aquells que consideren que l'espanyol avança de forma espontània, protegit només per la seva força demogràfica i pel seu dinamisme "natural". Aquest document posa en relleu que el progrés de l'espanyol en bona part procedeix de la protecció legal de l'Estat, que imposa el castellà a un munt d'àmbits diferents, de tal forma que monopolitza l'espai que ocuparien altres llengües. Alhora la llei protegeix l'espanyol de la presència de llengües amb més parlants i més prestigi, com l'anglès.
Ignorar el català
Bona part de les legislacions que discriminen el català no són lleis específicament dedicades a qüestions lingüístiques, sinó que són normes tècniques o burocràtiques que no tenen en compte que a l'Estat s'hi parlen altres llengües que no són l'espanyol. La Plataforma assegura que legislacions d'aquest tipus són inconcebibles en Estats com Bèlgica, Suïssa o el Canadà, molt més respectuosos amb la diversitat lingüística. En moltes places convocades per l'Estat s'hi indica que l'aspirant ha de parlar espanyol; en alguns casos fins i tot es requereix el coneixement addicional d'anglès, però mai no es menciona el coneixement de català (per exemple, en algunes feines als ports de Maó o Eivissa, o als diferents aeroports dels Països Catalans). El Consejo Superior de Deportes exigeix que les fitxes de tots els esportistes estiguin en castellà, siguin on siguin. I l'exèrcit i els cossos policials de l'Estat reconeixen només l'espanyol i fins i tot pot resultar problemàtic relacionar-se amb ells en altres llengües.
La nacionalitat, només en castellà
Un dels fets més greus que constata la Plataforma és que als estrangers que volen la nacionalitat espanyola, dins dels requisits d'integració lingüística, se'ls demana que acreditin el coneixement d'espanyol, i ni tan sols se'ls valora el coneixement d'altres llengües. Però hi ha discriminació en molts altres àmbits: per sol·licitar algunes beques només es pot usar l'espanyol, les monedes només s'encunyen en espanyol...
Més enllà de Madrid
La Plataforma, malgrat tot, denuncia que no tots els atacs procedeixen de Madrid. En un altre informe més complet, Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2015 que afecten als territoris de parla catalana, l'ONG del català ha estudiat també les normes sorgides durant el 2015 del govern de Madrid, del govern de les Illes, de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana, del govern de l'Aragó i de la Unió Europea. En el cas de l'executiu espanyol, les conclusions són ben clares: només un 1 % de les disposicions de tipus lingüístic van afavorir el català. Tota la resta, el 99 %, es van encaminar a afavorir l'espanyol. En el cas del govern català, aquest va dictar 52 disposicions, de les quals n'hi havia 51 que promovien el català, però gairebé totes elles no imposaven el català, sinó que estaven destinades a oferir ajuts per promoure l'ús del català.
Aragó continua bloquejant
L'estudi de les lleis aragoneses del 2015 no és gaire satisfactori per al català. Davant dues lleis que permetien la reincorporació del català a l'ensenyament i oferien ajuts als mitjans de comunicació en les llengües pròpies, n'hi havia 22, en àmbits molt diferents, que establien l'obligatorietat de l'espanyol. La llei educativa que admetia el català no era realment protectora del català, ja que establia que les escoles podrien oferir una hora extra de català per a aquells que el volguessin aprendre, amb la qual cosa, l'ensenyament del català a la Franja resultava discriminat, en ser considerat una activitat extraordinària que no afectava tots els alumnes.
Les Illes i el País Valencià es recuperen
El govern de les Illes, després de la presidència de José Ramón Bauzá, va tornar a promoure el català mitjançant certes disposicions. Per exemple, el 2015 va aprovar diverses ajudes a organismes que col·laboraven en l'ensenyament de la llengua catalana i es va aprovar el reingrés del govern balear a l'Institut Ramon Llull, que promou la llengua i la cultura catalanes a l'exterior. La més important de les disposicions legals és la que va tornar a considerar el català com un mèrit per incorporar-se a la funció pública. Al País Valencià el 2015 es van dictar 13 normes, quatre que fomentaven el castellà i nou que fomentaven el català. Sobta que fins i tot en algunes convocatòries de places universitàries s'especificava que les proves es realitzarien en espanyol, excloent implícitament el valencià.
La no oficialitat a la UE perjudica
L'informe de la Plataforma també constata que el fet que el català no sigui llengua oficial a la UE perjudica greument al català, perquè hi ha moltes disposicions que permeten l'ús de llengües oficials de la UE en diferents àmbits, i que, per tant, de forma implícita, discriminen al català. Això afecta àmbits tan diferents com l'etiquetatge o el dret a la informació. Sense un reconeixement del català com a llengua oficial a la UE, els drets lingüístics dels catalans queden molt retallats.
Fonte: El Nacional
