Guanya la cooficialitat del cors a les Regionals de França

Poder legislatiu i cooficialitat del cors

El programa conjunt d'autonomistes i independentistes diu que els consellers de Per Còrsega treballaran per la consecució d'un poder legislatiu propi per a Còrsega -fins ara només l'Assemblea Nacional francesa pot aprovar lleis- i per la consecució de tota una sèrie de decisions prèvies de l'Assemblea de Còrsega. Entre aquestes hi ha la cooficialitat de la llengua corsa, la redacció d'un estatut de resident, un estatut fiscal propi i l'amnistia dels presos polítics.

El govern francès s'oposa a aquestes mesures, argumentant que són anticonstitucionals.

En tot cas, aquestes qüestions s'hauran de debatre durant els propers mesos. L'Assemblea de Còrsega que s'acaba d'escollir durarà tan sols dos anys. El 2017 l'Assemblea es fusionarà amb els dos consells departamentals de l'illa, en una nova Assemblea amb més atribucions i pressupost. Per Còrsega espera poder arrencar de França tanta autonomia com sigui possible en les negociacions prèvies a la creació d'aquesta nova Assemblea única.  Fonte: Nationalia

L'Assemblea de Còrsega aprova un pla d'ordenament que reconeix el poble cors i la cooficialitat

El PADDUC posa d'acord autonomistes i independentistes corsos i els partits de l'esquerra francesa a l'illa · El pla aprovat ara substitueix el de 2009, que ecologistes i nacionalistes corsos consideraven molt lesiu per al medi ambient i per a la societat illenca · La proposta queda pendent d'una votació final a la cambra corsa

El grup principal del nacionalisme cors a l'Assemblea de Còrsega (Femu a Corsica, 11 diputats de 51) ha qualificat de "victòria política del poble cors" l'aprovació del Pla d'Ordenament i Desenvolupament Sostenible de Còrsega (PADDUC, sigles en francès). El PADDUC va tenir 38 vots a favor, d'un total de 51, a la sessió de la cambra corsa del dia 31 d'octubre. A banda dels autonomistes de Femu a Corsica, hi van votar a favor els independentistes de Corsica Libera i gairebé tots els diputats dels partits de l'esquerra francesa a l'illa, que tenen la majoria relativa a la cambra. La dreta francesa es va retirar de la votació, argumentant que el pla és irrealitzable i que aturarà el desenvolupament de Còrsega.

El pla fixa les línies mestres del desenvolupament econòmic, social, cultural i turístic de Còrsega. L'objectiu de la proposta aprovada el dia 31 és fer compatible la preservació de l'entorn de l'illa, de la seva cultura i llengua i de la seva identitat, amb la urbanització i la gestió dels recursos naturals.

La proposta aprovada el dia 31 ara ha de ser analitzada per diverses instàncies públiques de l'illa, que podran donar recomanacions de modificació durant els propers tres mesos. Després, el pla tornarà a l'Assemblea de Còrsega, on es farà la votació definitiva.

Segons Femu a Corsica, hi ha quatre grans motius perquè el nacionalisme cors estigui satisfet amb el PADDUC aprovat: la inscripció de la noció de "poble cors" al si del text, l'esment de la cooficialitat del cors, una protecció ampliada per a zones agrícoles i espais naturals, i l'obertura "d'elements dinàmics de governança".

Per Corsica Libera, l'aprovació del PADDUC envia dos missatges. Un, cap a dins de l'illa: "No seran els especuladors i els mafiosos qui decidiran l'estratègia de desenvolupament", sinó "els representants escollits del nostre poble". I l'altre, cap a París: "Els corsos han demostrat que són capaços de decidir el seu futur ells mateixos".

Els partits nacionals corsos consideren que ara el govern francès hauria de respondre a aquestes demandes. La cooficialitat és un dels punts importants de discrepància. El maig de 2013, l'Assemblea corsa va votar una proposta a favor de la cooficialitat del cors i el francès, que ara repeteix al PADDUC. Però la cambra corsa no té capacitat legislativa, i el govern francès ha replicat que atorgar-li al cors caràcter de llengua oficial -cosa que s'hauria de fer a l'Assemblea Nacional francesa- "és impossible".

Fonte: Nationalia

L'Assemblea de Còrsega votarà sobre l'aprovació d'un estatus de cooficialitat per al cors

El president del Consell de la Llengua Corsa espera una "majoria forta" a favor · El text preveu l'ús del cors a les escoles i en les relacions amb l'administració pública · El projecte admet que la cooficialitat només podrà ser implementada si s'esmena la Constitució francesa

L'Assemblea de Còrsega votarà la setmana que ve una proposta que podria donar estatus cooficial a la llengua corsa, malgrat que també caldria una reforma de la Constitució francesa perquè la cooficialitat pugui entrar en vigor. Els diputats corsos votaran sobre la qüestió dijous 25, durant la propera sessió de l'Assemblea.
El text que es presentarà als diputats ha estat preparat per Pierre Ghionga, president del Consell de la Llengua Corsa. El projecte preveu que "el francès i el cors són les llengües oficials de Còrsega" i que ambdós idiomes puguin ser usats per qualsevol ciutadà en les seves relacions amb l'administració pública. El text vol que el cors sigui usat com a llengua vehicular a les escoles, i estableix un objectiu clar: a la fi de l'escolarització, tots els alumnes han de tenir un bon domini del cors i del francès.
La proposta corsa és una novetat a França, on el francès és l'única llengua oficial, tal com prescriu la seva Constitució. Aquest és el motiu pel qual els impulsors de l'estatut de cooficialitat subratllen que aquest només podrà ser implementat si França accepta d'esmenar la seva Carta Magna. En una entrevista a Corse Net Infos, Ghionga diu que precisament aquesta és la raó per la qual és tan important que els diputats corsos donin un "vot massiu" a favor de la cooficialitat: "Hem de tenir una posició democràtica. [...] No veig com la República Francesa es podria oposar a la voluntat democràtica d'una regió", argumenta.
Dels 51 diputats corsos, és previsible que tots 15 que pertanyen als partits nacionalistes corsos hi donin suport. Dels altres 36, Ghionga espera que un bon nombre també voti a favor: "Espero una majoria forta" per la cooficialitat, ha dit. El president del Consell de la Llengua Corsa recorda que, fa dos anys, 36 diputats van votar una moció que es manifestava favorable a un eventual estatus de cooficialitat per al cors.
El canvi, però, té l'oposició de diputats de dretes i d'esquerres, així com també d'algunes associacions centralistes. Entre les més destacades, explica Corse-Matin, hi ha Corse-France. Segons els seus membres, el cors només s'hauria d'aprendre i parlar "voluntàriament" i "a la família".
El 2009, diputats independentistes van presentar una moció a favor de declarar l'oficialitat del cors. La proposta va ser derrotada per 19 vots a favor i 28 en contra.

Més informació:

• Corse Net Infos: Langue corse : 90 % des Corses sont pour le bilinguisme

Fonte: Nationalia

L'asamblea de Córcega aprebó una fueya de ruta pa la oficialidá plena de la llingua corsa

Una majoria àmplia de la cambra dóna suport al document que estarà enllestit a finals de 2012. Els grups nacionalistes es mostren satisfets tot i que els independentistes reconeixen que no és el què els hi agradaria. Les jornades internacionalistes de Corti arriben al seu 30è aniversari.

L'assemblea de Còrsega va aprovar amb una àmplia majoria (36 vots a favor i 11 en contra) el document titulat “U fogliu di lingua corsa strada”, en el qual es proposa que el cors sigui la llengua oficial de l'illa i que gaudeixi d'un status de cooficialitat en tots els àmbits. Ara, un grup de funcionaris electes hauran de treballar sobre la viabilitat d'una proposta que planteja qüestions jurídiques i constitucionals (que haurien de fer canviar la constitució francesa) per presentar el projecte definitiu a finals de 2012. El full de ruta (2011-2014), presentat pel conseller executiu Pierre Ghjonga i pretén que el cors tingui una presència molt més forta en tots els àmbits de la vida a Còrsega, especialment en l'educació (on fins i tot es proposa la immersió lingüística), però també en camps com en les noves tecnologies, l'administració o als mitjans de comunicació. Una llei similar ja es va intentar aprovar el 2009, tot i que la majoria unionista que hi havia aleshores a la cambra va tirar enrere la proposta. Ara, amb els bons resultats de les forces nacionalistes aconseguits a les darreres eleccions de 2010, han permès que s'aprovi el document.

Reaccions polítiques
Pel què fa a Femu a Corsica, la coalició de caire autonomista liderada pel Partit de la Nació Corsa, que va obtenir un 26% dels vots en les passades eleccions a l'Assemblea, es van mostrar molt satisfets amb l'aprovació del document i van afirmar que és una proposta que no pretén “l'exclusivitat del cors” com sí que vol “el discurs monolingüista i unitari francès”. Pels independentistes de Corsica Libera, que tot i algunes reticències com que volien incloure els drets nacionals del poble cors a la proposta, hi van votar a favor encara que reconeixen que no és l'status que voldrien per la llengua corsa i aposten per una política lingüística com la que hi ha al Principat de Catalunya.

Fonte: Nationalia

Langue corse : la révolution culturelle est en marche

La langue corse utilisée dans tous les actes institutionnels et administratifs de la vie publique de l'île. Promue et enseignée de façon systématique depuis la maternelle jusqu'à l'Université. Il s'agit là d'une révolution culturelle qui n'est plus seulement portée et soutenue par les nationalistes. Cette semaine, l'assemblée de Corse s'empare à bras-le-corps du sujet, et nul doute que l'hémicycle territorial servira de caisse de résonance pour se faire entendre jusqu'à Paris, puisqu'une révision de la Constitution sera nécessaire à la mise en application d'un statut d'officialité. Les termes même de statut et d'officialité, qui donnaient des boutons d'urticaire il n'y a pas si longtemps à la classe politique traditionnelle, sont désormais prononcés sans aucun tabou. Que l'on soit favorable, hostile ou partagé, il n'y a plus de barrière intellectuelle à les évoquer.

L'ancienne majorité avait posé les premiers jalons de la promotion de la langue corse, personne ne pourra le contester. Celle qui a repris le flambeau donne un nouvel élan des plus audacieux. La volonté politique du pouvoir territorial actuel s'est déjà manifestée de manière concrète. Les personnels et les crédits ont doublé en l'espace de quelques mois à peine. Et la Corse s'apprête à rejoindre, comme membre à part entière, le NPLD (Network to Promore Linguistic Diversity), le réseau de promotion de la diversité linguistique.

« Ce qui sera entrepris ne le sera pas au détriment de la langue française. La langue corse doit être appréciée comme un facteur d'intégration, pas de rejet ou de repli » insiste Pierre Ghionga qui défendra le rapport.

Le statut sera posé comme principe, et un comité de rédaction devrait être constitué pour faire des propositions concrètes d'ici la fin 2012.

Rentrer dans un cadre juridique précis

En attendant, il s'agira de progresser dans la formation des enseignants, la diffusion, la promotion et l'observation sociolinguistique. Mais surtout de faire sortir la langue corse du domaine du symbolique et de l'affectif pour la faire entrer dans un cadre juridique précis et contraignant. Un objectif qui sera en même temps un parcours d'obstacles à la fois politiques, psychologiques et juridiques. L'article 75 de la Constitution française est trop laconique, se limitant à reconnaître les langues régionales comme appartenant au patrimoine national. Il faudra qu'elle aille beaucoup plus loin pour valider la démarche de l'assemblée de Corse. Du boulot supplémentaire pour la commission, qui n'en manque déjà pas, de Pierre Chaubon, chargée des adaptations législatives. Ce sera en même temps un énième test pour le gouvernement sur sa volonté politique de faire franchir à la Corse un nouveau palier sur l'échelle de l'autonomie, comme l'est la récente demande de transfert de compétences fiscales dans le domaine des successions. Parallèlement, François Alfonsi, député européen nationaliste, travaille actuellement à une proposition de résolution qui sera soumise à la Commission européenne sur la sauvegarde des langues minoritaires menées de disparition.

Mais si les décisions politiques, et à tous les échelons, sont primordiales, il faut encore que soit perceptible l'adhésion de la société civile insulaire. C'est-à-dire de la majorité silencieuse. Et le silence, même en langue corse, reste le silence...

Fonte: Corse Matin
Tradución: Google

Proyeutu editorial pa promocionar la llingua sarda, corsa y catalana

Lleida - Jesús García

Hay pocas cosas tan difíciles para un escritor como salir de su ámbito lingüístico y darse a conocer fuera de su tierra. Y aún lo es más si la lengua utilizada es una minoritaria en el país o, incluso, una que no es ni oficial. Por estas dificultades para algunos talentos literarios es por lo que nació el proyecto Medi Terra, una colaboración entre tres pequeñas editoriales de Córcega, Cerdeña y Catalunya (esta última, la editorial Fonoll, de Juneda) para acercar la literatura corsa, sarda y catalana publicando simultáneamente obras originales de cada lugar en las tres lenguas.
La primera de estas obras en salir a la luz ha sido Neuròtica Llengua (Duty Free, en su versión en catalán) del escritor del Alguer (Cerdeña) Antoni Arca. Estructurada en cuatro historias entrecruzadas y haciendo “un juego de espejos entre el ayer y el hoy”, Arca “sigue las huellas de los norcatalanes Joan-Lluís Lluís y Joan Daniel Bezsonoff y, desde la periferia de la cultura catalana, muestra unos personajes que viven buscando la propia identidad estirando los hilos de un pasado irrecuperable”.El proyecto, en el que además de la leridana Fonoll participan la corsa Albiana-CCU d’Ajaccio Corse y la sarda Condaghes de Càller, tiene ya previstos, para 2011, los dos próximos títulos de la colección. Uno de ellos será el corso Última Plana, de Georges de Zerby. Y el siguiente, el primero de manos catalanas, será El collidor de vesc, la primera obra del escritor de les Borges Blanques Pau Urgell.

El director literario del proyecto es el propio Antoni Arca, que intenta con Medi Terra no sólo dar a conocer a autores locales en otros lugares y otras lenguas, sino también dar a conocer la literatura en lengua corsa y sarda y reforzar culturalmente la identidad de las lenguas minoritarias.

Arca, que había trabajado con la editorial sarda Condaghes de Càller y que siempre ha escrito, indistintamente, en sardo o catalán, (pasó parte de su formación en Lleida), puso en contacto a las tres editoriales para llevar a cabo el proyecto Medi Terra.La editorial Fonoll se interesó en seguida en el proyecto, conscientes de que la lengua catalana, la más normalizada y con mayor grado de oficialidad, era la que más podía ayudar al proyecto dando un impulso a la literatura corsa y sarda y a su lengua.

Pese a que el primer autor que aporta la editoral leridana, Pau Urgell, es de la provincia, siguiendo el espíritu que la caracteriza, éste no será el criterio que marcará la elección de obras para el proyecto Medi Terra, primando la calidad de la obra por encima de todo.

Fonte: lamanyana.es

Córcega presenta un plan de promoción de la llingua corsa pa funcionarios

El Govern cors presenta un pla per promoure la llengua corsa entre els funcionaris.
La Carta de la Llengua Corsa, signada per l'òrgan central del funcionariat públic francès, preveu cursos en aquesta llengua per als treballadors públics de les oficines territorials i per als professors de primària · El president cors, el socialista Paul Giacobbi, s'ha felicitat per la proposta i ha defensat 'accions concretes' per desenvolupar l'idioma a tots els camps.

Còrsega ha fet aquesta setmana una passa més en direcció al bilingüisme efectiu. El president del Govern autònom, Paul Giacobbi, i el president del Centre nacional de la funció pública territorial (CNFPT), l'òrgan responsable del funcionariat al conjunt de l'Estat francès, han signat la Carta de la Llengua Corsa, un document que té per objectiu "reforçar l'ús i la visibilitat de la llengua corsa a la vida social i a l'espai públic".
Aquesta notícia significa un compromís important per part d'un òrgan Estatal, que es materialitzarà sobretot l'oferta de cursos de llengua per als treballadors públics de diversos sectors, especialment els que fan referència a l'educació. També inclourà l'ús del cors en la retolació en les oficines del CNFPT, entre d'altres novetats. Aquesta estructura estatal no ha signat cap document similar als altres territoris amb llengua pròpia diferent del francès.
Pla estratègic per la llengua
La Carta de la Llengua Corsa s'emmarca dins del Pla estratègic de planificació i de desenvolupament lingüístic per la llengua corsa, llançat per part de l'Assemblea de Còrsega el juliol de 2007 i que s'allargarà fins l'any 2013. L'alcalde d'Ajaccio i delegat del CNFPT, Simon Renucci, afirma que el Pla pretén "afirmar la importància de la llengua corsa en tant que lligam social, perquè mobilitza el conjunt dels actors insulars al voltant d'un consens relatiu sobre la difusió de la llengua en tots els camps de la vida social". Fins avui, 49 municipis de l'illa s'han adherit a l'estratègia lingüística.
D'altra banda, Giacobbi demostra amb aquesta mesura al començament de la legislatura -va guanyar les eleccions el mes passat- una aposta clara a favor de la llengua pròpia de l'illa. És més, segons informa Corse-Matin, el líder de l'executiu cors i el president de l'Assemblea, Dominique Bucchini, han fet una crida a París perquè ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Actualment l'idioma cors, amb entre 125.000 i 175.000 parlants segons Linguamón, gaudeix només d'un reconeixement legal genèric a Còrsega. El juliol passat la majoria de diputats de l'Assemblea van votar en contra de la moció presentada per Còrsega Nació Independent, que establia l'oficialitat del cors.

Fonte: Nationalia

L'enseñu del corsu

Pa la so xunta de regresu, el conseyu llocal de la federación de los conseyos de parientes d’alumnos de les escueles públiques - FCPE - alcontró a los parientes de alumnos cola fin d’informalos sobre los sos oxetivos, les estremaes misiones llevaes y por venir. Remembróse que la federación reagrupa parientes de tolos horizontes políticos y defende los valires de llaicidá, d’accesu al saber pa toos... «Caltién a lo que la escuela de la república xuega plenamente’l so rol d’ascensu social y el restu un braeru factor d’integración. » El conseyu llocal comprende los afiliaos y los eleutos de los conseyos d’alministración y conseyos d’escuela de la rexón, tienen un rol d’información, asistencial y de mediación alrodiu los demás parientes en toles situaciones que puen paece-yos difíciles (violencies, orientaciones, dificultaes escolares, dificultaes rellacionales...). Estes son pues les grandes llínies de la so aición sobre’l tarrén y a un nivel más xeneral que foi convocáu. Más precisamente’l conseyu abordó’l billingüismu y l’enseñu de la llingua corsa.

Billinguismu

”No que cinca al bilinguismu, la nuesa posición ye mui nidia, l’enseñu de corsu ye una ufierta útil y necesaria. Na secundaria tolos alumnos que deseyan beneficiase d’esta opción o colexu d’un enseñu billingüe, han poder facelo en bones condiciones. Na primaria tolos parientes que deseyen que’l so neñu tea nuna clas billingüe han tener esta posibilidá, pero los que prefieren un enseñu tradicional deben igualmente ver los sos drechos garantizaos. Pa les clases non billingües, hai 3 hores de LCC : 1 h 30 de cultura y 1 h 30 de deprendimientu de la llingua. Pidamos qu’esta 1 h 30 nun seya competencia coles demás materies y pues propuesta, amás de les 24 horas selmanales col envís de que los alumnos puean beneficiase de la totalidá del programa escolar y de la llingua estranxera como en toes partes. Pa que’l corsu seya un factor d’integración, los medios puestos en marcha pa enseñalu han tar na cita cola fin de preservar un enseñu de calidá. El problema ye estremáu pa les clases billingües que s’empobinen a alumnes que tienen un bon dominiu de corsu, yá que de 9 a 13 de cada 24 hores d’enseñu tienen que facese en corsu...".

Pidimientu del Colleutivu Parlemu Corsu

Pidimientu de Parlemu Corsu:

1. llingua corsa, llingua oficial
2. inmersión pa les escueles de párvulos y billingüismu de les escueles primaries a la universidá
3. un polu de formadores numberosos y competentes
4. axurar una formación importante y obligatoria a tolos personales de toles empreses
5. una formación a los paraos, xubilados y miembros de la diáspora
6. inscribir la llingua corsa nes formaciones y les oposiciones de la islla
7. mobilizar a los miembros de la diáspora
8. una radio y una TV en llingua corsa
9. favorecer l’usu de la llingua corsa nos medios privaos
10. sostener les actividaes culturales en llingua corsa
11. tornar les obres lliteraries famoses, los éxitos cinematográficos...
12. toponimia y siñales de tráficu nes carreteres namái en llingua corsa
13. los mapes IGN y el catastru namái en llingua corsa
14. siñalización municipal y otros con una escritura billingüe
15. la instalación de una siñalización corsa nel mundiu económicu
16. creyar una oficina de la llingua corsa

Pa roblar el pidimientu pinchái equí:

http://www.parlemucorsu.com/es/inscription.asp

La posición de la llingua ye muncho más fuerte que la de cualisquier otra llingua minoritaria en Francia.
El corsu ye faláu pol 64% de la xente de la islla de Córcega, 160.000 de 250.000 habitantes, anque ta col estatus d’en pelligru nel "Atles de les llingües en pelligru del mundiu” de la UNESCO.