Mostrando entradas con la etiqueta Constitución francesa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Constitución francesa. Mostrar todas las entradas

29/1/14

L'Asamblea francesa apreba'l refrendu de la Carta de les Llingües Minoritaries

La propuesta de refrendo de la eurocarta ha recibido 361 votos a favor. Ahora está en manos del Gobierno francés presentar un proyecto de ley para introducir cambios en la constitución. La Asamblea Nacional de Francia ha aprobado este martes refrendar la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, con 361 votos a favor. De los 529 diputados han votado 510, 361 de ellos a favor y 149, en contra. El pasado día 22 comenzó en la Asamblea francesa el trámite legislativo para que Francia refrende la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias. Mediante una proposición de ley, los autores de la propuesta pretenden añadir el artículo 53.3 a la Constitución, para ratificar la Carta de las Lenguas del 5 de noviembre de 1992. Este martes ha culminado el proceso en la Asamblea con la votación. Desde la izquierda apoya la carta la mayoría de diputados, mientras que la derecha está en contra. Los diputados socialistas han logrado su objetivo y tres quintos de la cámara han dicho sí. Ahora está en manos del Gobierno francés presentar un proyecto de ley para introducir cambios en la constitución. Cambios en la Constitución Además del apoyo de la Asamblea Nacional, la propuesta de refrendo necesita también el sí del Senado, para, a continuación, realizar un referéndum. Ese sería el procedimiento ordinario. Sin embargo, el Gobierno francés tiene otra opción para evitar el referéndum: presentar un proyecto de ley constitucional en el Congreso. Así, tras reunir a diputados y senadores, necesitarían tres quintas partes de los votos. Críticas desde Iparralde Dos de las aspectos recogidos en el artículo que se pretende añadir han levantado las sospechas de euskaldunes y hablantes de otras lenguas minoritarias del Estado francés, pues se afirma en ellos que a las comunidades de hablantes de un idioma no se les reconoce derechos colectivos y que el francés es el idioma de la Administración en Francia. Fonte: EiTB

22/4/13

L'Assemblea de Còrsega votarà sobre l'aprovació d'un estatus de cooficialitat per al cors


El president del Consell de la Llengua Corsa espera una "majoria forta" a favor · El text preveu l'ús del cors a les escoles i en les relacions amb l'administració pública · El projecte admet que la cooficialitat només podrà ser implementada si s'esmena la Constitució francesa
L'Assemblea de Còrsega votarà la setmana que ve una proposta que podria donar estatus cooficial a la llengua corsa, malgrat que també caldria una reforma de la Constitució francesa perquè la cooficialitat pugui entrar en vigor. Els diputats corsos votaran sobre la qüestió dijous 25, durant la propera sessió de l'Assemblea.
El text que es presentarà als diputats ha estat preparat per Pierre Ghionga, president del Consell de la Llengua Corsa. El projecte preveu que "el francès i el cors són les llengües oficials de Còrsega" i que ambdós idiomes puguin ser usats per qualsevol ciutadà en les seves relacions amb l'administració pública. El text vol que el cors sigui usat com a llengua vehicular a les escoles, i estableix un objectiu clar: a la fi de l'escolarització, tots els alumnes han de tenir un bon domini del cors i del francès.
La proposta corsa és una novetat a França, on el francès és l'única llengua oficial, tal com prescriu la seva Constitució. Aquest és el motiu pel qual els impulsors de l'estatut de cooficialitat subratllen que aquest només podrà ser implementat si França accepta d'esmenar la seva Carta Magna. En una entrevista a Corse Net Infos, Ghionga diu que precisament aquesta és la raó per la qual és tan important que els diputats corsos donin un "vot massiu" a favor de la cooficialitat: "Hem de tenir una posició democràtica. [...] No veig com la República Francesa es podria oposar a la voluntat democràtica d'una regió", argumenta.
Dels 51 diputats corsos, és previsible que tots 15 que pertanyen als partits nacionalistes corsos hi donin suport. Dels altres 36, Ghionga espera que un bon nombre també voti a favor: "Espero una majoria forta" per la cooficialitat, ha dit. El president del Consell de la Llengua Corsa recorda que, fa dos anys, 36 diputats van votar una moció que es manifestava favorable a un eventual estatus de cooficialitat per al cors.
El canvi, però, té l'oposició de diputats de dretes i d'esquerres, així com també d'algunes associacions centralistes. Entre les més destacades, explica Corse-Matin, hi ha Corse-France. Segons els seus membres, el cors només s'hauria d'aprendre i parlar "voluntàriament" i "a la família".
El 2009, diputats independentistes van presentar una moció a favor de declarar l'oficialitat del cors. La proposta va ser derrotada per 19 vots a favor i 28 en contra.

Més informació:
Fonte: Nationalia