L'Assemblea de Còrsega aprova un pla d'ordenament que reconeix el poble cors i la cooficialitat

El PADDUC posa d'acord autonomistes i independentistes corsos i els partits de l'esquerra francesa a l'illa · El pla aprovat ara substitueix el de 2009, que ecologistes i nacionalistes corsos consideraven molt lesiu per al medi ambient i per a la societat illenca · La proposta queda pendent d'una votació final a la cambra corsa

El grup principal del nacionalisme cors a l'Assemblea de Còrsega (Femu a Corsica, 11 diputats de 51) ha qualificat de "victòria política del poble cors" l'aprovació del Pla d'Ordenament i Desenvolupament Sostenible de Còrsega (PADDUC, sigles en francès). El PADDUC va tenir 38 vots a favor, d'un total de 51, a la sessió de la cambra corsa del dia 31 d'octubre. A banda dels autonomistes de Femu a Corsica, hi van votar a favor els independentistes de Corsica Libera i gairebé tots els diputats dels partits de l'esquerra francesa a l'illa, que tenen la majoria relativa a la cambra. La dreta francesa es va retirar de la votació, argumentant que el pla és irrealitzable i que aturarà el desenvolupament de Còrsega.

El pla fixa les línies mestres del desenvolupament econòmic, social, cultural i turístic de Còrsega. L'objectiu de la proposta aprovada el dia 31 és fer compatible la preservació de l'entorn de l'illa, de la seva cultura i llengua i de la seva identitat, amb la urbanització i la gestió dels recursos naturals.

La proposta aprovada el dia 31 ara ha de ser analitzada per diverses instàncies públiques de l'illa, que podran donar recomanacions de modificació durant els propers tres mesos. Després, el pla tornarà a l'Assemblea de Còrsega, on es farà la votació definitiva.

Segons Femu a Corsica, hi ha quatre grans motius perquè el nacionalisme cors estigui satisfet amb el PADDUC aprovat: la inscripció de la noció de "poble cors" al si del text, l'esment de la cooficialitat del cors, una protecció ampliada per a zones agrícoles i espais naturals, i l'obertura "d'elements dinàmics de governança".

Per Corsica Libera, l'aprovació del PADDUC envia dos missatges. Un, cap a dins de l'illa: "No seran els especuladors i els mafiosos qui decidiran l'estratègia de desenvolupament", sinó "els representants escollits del nostre poble". I l'altre, cap a París: "Els corsos han demostrat que són capaços de decidir el seu futur ells mateixos".

Els partits nacionals corsos consideren que ara el govern francès hauria de respondre a aquestes demandes. La cooficialitat és un dels punts importants de discrepància. El maig de 2013, l'Assemblea corsa va votar una proposta a favor de la cooficialitat del cors i el francès, que ara repeteix al PADDUC. Però la cambra corsa no té capacitat legislativa, i el govern francès ha replicat que atorgar-li al cors caràcter de llengua oficial -cosa que s'hauria de fer a l'Assemblea Nacional francesa- "és impossible".

Fonte: Nationalia

L'Assemblea de Còrsega votarà sobre l'aprovació d'un estatus de cooficialitat per al cors

El president del Consell de la Llengua Corsa espera una "majoria forta" a favor · El text preveu l'ús del cors a les escoles i en les relacions amb l'administració pública · El projecte admet que la cooficialitat només podrà ser implementada si s'esmena la Constitució francesa

L'Assemblea de Còrsega votarà la setmana que ve una proposta que podria donar estatus cooficial a la llengua corsa, malgrat que també caldria una reforma de la Constitució francesa perquè la cooficialitat pugui entrar en vigor. Els diputats corsos votaran sobre la qüestió dijous 25, durant la propera sessió de l'Assemblea.
El text que es presentarà als diputats ha estat preparat per Pierre Ghionga, president del Consell de la Llengua Corsa. El projecte preveu que "el francès i el cors són les llengües oficials de Còrsega" i que ambdós idiomes puguin ser usats per qualsevol ciutadà en les seves relacions amb l'administració pública. El text vol que el cors sigui usat com a llengua vehicular a les escoles, i estableix un objectiu clar: a la fi de l'escolarització, tots els alumnes han de tenir un bon domini del cors i del francès.
La proposta corsa és una novetat a França, on el francès és l'única llengua oficial, tal com prescriu la seva Constitució. Aquest és el motiu pel qual els impulsors de l'estatut de cooficialitat subratllen que aquest només podrà ser implementat si França accepta d'esmenar la seva Carta Magna. En una entrevista a Corse Net Infos, Ghionga diu que precisament aquesta és la raó per la qual és tan important que els diputats corsos donin un "vot massiu" a favor de la cooficialitat: "Hem de tenir una posició democràtica. [...] No veig com la República Francesa es podria oposar a la voluntat democràtica d'una regió", argumenta.
Dels 51 diputats corsos, és previsible que tots 15 que pertanyen als partits nacionalistes corsos hi donin suport. Dels altres 36, Ghionga espera que un bon nombre també voti a favor: "Espero una majoria forta" per la cooficialitat, ha dit. El president del Consell de la Llengua Corsa recorda que, fa dos anys, 36 diputats van votar una moció que es manifestava favorable a un eventual estatus de cooficialitat per al cors.
El canvi, però, té l'oposició de diputats de dretes i d'esquerres, així com també d'algunes associacions centralistes. Entre les més destacades, explica Corse-Matin, hi ha Corse-France. Segons els seus membres, el cors només s'hauria d'aprendre i parlar "voluntàriament" i "a la família".
El 2009, diputats independentistes van presentar una moció a favor de declarar l'oficialitat del cors. La proposta va ser derrotada per 19 vots a favor i 28 en contra.

Més informació:

• Corse Net Infos: Langue corse : 90 % des Corses sont pour le bilinguisme

Fonte: Nationalia