El nombre de parlants d'aranès cau un 20% en els darrers deu anys

Desenes de persones s'han mobilitzat aquest diumenge a la Vall d’Aran en una jornada lúdica, esportiva i reivindicativa per defensar l'ús social de l'aranès. L'eix central és la cursa Aran per sa Lengua, que ja ha arribat a la vint-i-quatrena edició. Tres grups de participats s'han trobat a la plaça de l'església de Vielha. Les últimes dades de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana constaten que creix el nombre de persones que escriu i llegeix en aranès però els parlants s'han reduït un 20% en els 10 anys d’oficialitat de la llengua.
 

La cursa, organitzada per l'associació Lengua Viua, ha començat a les dotze amb sortides des de Les i Montgarri i un tercer grup que ha triat l'opció més dura, la de passar el port del Vielha. Segons la portaveu de l'entitat, Angelina Cases, entre els participants hi ha veïns de la Vall però també turistes i occitans que se sumen a aquesta iniciativa per defensar la llengua i la identitat aranesa. Cases assegura que la jornada manté cada any el nivell de participació amb gent de totes les edats i destaca la implicació dels joves.

La portaveu de l'entitat admet que "a la Vall d'Aran, com que és una zona turística, hi ha molta immigració, i això dificulta que l'aranès es parli al carrer, ja que la gran majoria de parlants es passen al castellà". No obstant això, confia que la llengua no es perdrà precisament perquè "els joves la coneixen i se la senten seva, i quan surten fora de colònies o a festivals la continuen parlant".

Els actes acabaran han acabat al vespre a Vielha amb la lectura d'un manifest i un concert del prestigiós grup occità Nadau. A la plaça de l'església de la capital aranesa s'hi solen reunir cada any un miler de persones. També s'entregarà el premi Lengua Viua, creat per lloar el treball de persones, col·lectius o institucions en defensa de l'aranès. Aquest 2017 es premia un mitjà de comunicació, Aran TV.

Fonte: NacioDigital.cat

Llingua occitana

Bandera Occitània

  L'occitanu o llingua de oc (occitan o lenga d'òc) ye una llingua romance d'Europa. Ye falada por unos dos millones de persones, ente que diez millones tienen cierta competencia nel idioma, casi toes elles nel sur de l'actual Francia —al sur del ríu Loira—, según n'Italia —nos Valles Occitanos— y n'España —nel Valle de Arán y nel Pirinéu lleidatanu—. L'Estatutu d'Autonomía de Cataluña de 2006 estableció la oficialidá de la llingua occitana en toa Cataluña y foi ratificada al traviés de la llei aprobada nel Parlamentu de Cataluña en 2010, pola que l'occitanu, na so variante aranesa, declaróse llingua cooficial en Cataluña, anque d'usu preferente nel Valle de Arán.

  L'usu actual del términu occitanu puede paecer daqué confusu. Dellos autores consideren que l'occitanu ye una familia d'idiomes nos que figuren:
- el auvernense (auvernhat o alvernhat), el
- limosín (lemosin),
- el vivaroalpino (vivaroaupenc) o provenzal alpín o delfinés (dauphinat)
- el gascón (del cual el aranés, el bigorrés y el bearnés son variedaes),
- el anguedociano (lengadocian),
- el provenzal (provençau), y
- el shuadit o judeoprovenzal (consideráu extinto dende 1977),
- dellos filólogos inclúin tamién el catalán nesta clasificación.

Lletreru billingüe en Tolousse

  Unu de los pasaxes n'occitanu más notables de la lliteratura occidental atopar nel cantar XXVI del Purgatoriu de La Divina Comedia de Dante Alighieri, onde'l trovador Arnaut Daniel respuende al narrador:

                   Tan m'abellis vostre cortes deman,
                   qu'ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.
                   Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;
                   consiros vei la passada folor,
                   e vei jausen lo joi qu'esper, denan.
                   Ara vos prec, per aquella valor
                   que vos guida al som de l'escalina,
                   sovenha vos a temps de ma dolor!

       Tanto me presta la vuesa cortés entruga que nin
       puedo nin quiero de vos escondeme.
       Yo soi Arnaut, que lloro y voi cantando.
       Pensatible veo'l pasáu esvario y
       veo gociosu l'allegría qu'ante mi espero.
       Agora ruégovos, pol mesmu valor
       que vos empón al visu de la escalinata, que vos
       alcordéis en bona hora del mio dolor.

Tanto me place vuestra cortés pregunta

que ni puedo ni quiero de vos esconderme.

Yo soy Arnaut, que lloro y voy cantando.

Pensativo veo el pasado desvarío

y veo gozoso la alegría que ante mí espero.

Ahora os ruego, por el mismo valor

que os guía a la cima de la escalinata,

que os acordéis en buena hora de mi dolor.

Dante Alighieri

  Nel occitanu actual empléguense dos ortografíes engarraes:

. la «provenzal» o «mistralense», introducida por Mistral y los demás poetes félibriges (Théodore Aubanel y Joseph Roumanille), na que s'empleguen les convenciones gráfiques del francés pa espresar los soníos del dialectu provenzal; y 

. y la de Lois Alibèrt, conocida como norma clásica, que moderniza la ortografía clásica de el trovadores, que s'afai a toles diferencies de pronunciación de los diversos dialectos.  Fonte: wikipedia