Defenden el modelu d'escuela catalán

Entitats cíviques i educatives en defensa del model d’escola català es reuneixen amb el president de la Generalitat

Ampliar...

Representants d’entitats cíviques i educatives s’han reunit aquest vespre al Palau de la Generalitat amb el president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per traslladar al Govern l’ampli suport del món social i educatiu al model d’immersió lingüística, així com la necessitat de treballar conjuntament per un model d’escola propi, eina clau per a la cohesió social.

En representació de les entitats adherides a la plataforma han assistit a la trobada Imma Fuyà, presidenta de FAPAC, Raül Manzano, president de la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica, Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, Carme Arenas del PEN Català, Teresa Casals, responsable de temes educatius de Plataforma per la Llengua, Miquel Àngel Essomba, director d’Unescocat, i Josep M. Cervelló, en representació del sindicat USTEC.

Aquestes entiats, i la resta (vegeu llista) que integren la plataforma, van signar el 22 de desembre un manifest de rebuig a les sentències del Tribunal Suprem. Les recent sentència del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística a l’escola posava en qüestió un model d’escola àmpliament reconegut i aplaudit, tant aquí com a Europa. És per això que en aquell moment, diverses entitats cíviques i educatives, entre les quals Òmnium, van iniciar una acció ‘conjunta i coordinada’ que permetés reaccionar davant d’aquests fets d’una forma, ‘serena i ferma’ tal com apuntava Muriel Casals.

El representants de la plataforma han demanat al Govern que detalli les accions de prevenció que portarà a terme la Generalitat per a la preservació, sense fissures, del model d’immersió lingüística vigent, implantat amb èxit des de fa tres dècades. Tal com va exposar Miquel Àngel Essomba, en nom de totes les entitats, ‘veníem a expressar la nostra preocupació i a buscar complicitats’, deixant clar que ‘a l’escola no hi ha cap conflicte’ i que es defensarà el model de l'escola catalana.

Tal com ha expressat la presidenta d'Òmnium, des del dia 22 de desembre cal fer força i seguir des de la unitat: ‘s’està generant un conflicte per motiu de llengua on realment no existeix’. Cal afegir que la gran majoria de la societat catalana, i experts i organismes internacionals unànimement, avalen un model d'escola catalana que demostra que funciona des de fa tres dècades. Hem d'explicar en veu alta que els que volen trencar el model, i en conseqüència la convivència, són grups minoritaris poc representatius.

Llista d’entitats que integren la plataforma:

Xarxa Escoles Unesco
UGT de Catalunya
Plataforma per la llengua
USTEC- STES
FAPAES
Plataforma dret decidir (PDD)
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL)
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
Agrupació Escola Catalana AEC
Institució Escola CIC
Òmnium Cultural
Centre Unesco Catalunya
PEN Català
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Federació Moviments Renovació Pedagògica de Catalunya
Rosa Sensat
Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans
Federació d'Organitzacions per la Llengua
FAPAC
Intersindical - CSC
Federació Ensenyament USOC
CCOO de Catalunya

Fonte: Òmnium Cultural

El catalán se moviliza contra el Tribunal Supremo

TOMA DE POSESIÓN Y ANUNCIO DEL NUEVO GOVERN

«No habrá educación con el castellano como lengua vehicular». Muriel Casals, presidenta de Omnium Cultural, tiene claro que, a pesar de la sentencia emitida por el Tribunal Supremo español, la inmersión lingüística es uno de los valores de la escuela catalana.

Alberto PRADILLA I

El fallo, que insta a la Generalitat a reconocer el castellano como lengua vehicular, pone en cuestión todo el sistema educativo catalán. Aunque tanto CiU, que vuelve a la Generalitat, como el Gobierno saliente (PSC, ERC e ICV) han expresado su apoyo al actual modelo y se han comprometido a mantenerlo. Después de una primera respuesta social a través de las concentraciones convocadas el jueves por las Candidaturas de Unidad Popular (CUP), las organizaciones civiles y de defensa de la lengua se preparan para defender la inmersión lingüística. En primer lugar, a través de posibles recursos judiciales. En segundo, con la preparación de actos a favor de la educación en catalán.
Los recursos presentados por tres familias de Badalona, L´Hospitalet y Barcelona contra la utilización del catalán como lengua vehicular en la educación han puesto en peligro el actual modelo catalán. Las consecuencias, como denuncian las organizaciones en defensa de la lengua, podrían ser la generalización del conflicto en todos aquellos centros de estudios en los que alguna familia decida llevar la cuestión a los tribunales. «Va a envalentonar a las personas que se han mostrado contrarias a la lengua catalana y supone un nuevo golpe para aquellos que creen en el encaje de Catalunya en el Estado español», indica Muriel Casals.
Desde que se conoció la sentencia, la sociedad civil catalana ha comenzado a movilizarse. Diversos juristas están elaborando un análisis sobre el fallo y estudiando las posibilidades de presentar un recurso, y entidades como Omnium preparan encuentros con la comunidad educativa a partir del 10 de enero. Además, la institución presidida por Casals aprovechará el partido que la selección catalana disputará hoy contra Honduras para reivindicar el sistema educativo en catalán. La Plataforma per la Llengua va más allá y no descarta organizar un acto con diversas personalidades para finales de enero, indica Teresa Casals. Otros grupos han llamado a la insumisión y han defendido el carácter «integrador» y de «cohesión social» de la inmersión lingüística.
No obstante, la respuesta ante una nueva decisión judicial contra el Principat ha quedado diluida en medio de las vacaciones navideñas. No parece casualidad que el golpe al sistema educativo catalán se hiciese público el miércoles, exactamente el mismo día en el que las escuelas cerraban por Navidad. Teniendo en cuenta que la sentencia que troceó el Estatut se hizo pública a pocos días del período estival, existe poco espacio para la aleatoriedad. «Es parte de una estrategia», denuncia la maestra y filóloga Teresa Casals, de la Plataforma per la Llengua. Casals no tiene ninguna duda sobre el hecho de que los magistrados de Madrid han aprovechado que profesores, padres y alumnos han vaciado los centros escolares para aplicar de nuevo la tijera. En este caso, una sentencia que pone en cuestión la inmersión lingüística y que hace retroceder la situación educativa catalana hasta la época del postfranquismo.
El fin del período escolar no es la única «coincidencia» en el momento en el que se ha conocido el fallo. Los miembros del Tribunal español han difundido la sentencia un día antes de que Artur Mas accediese a la presidencia del Govern. Toda una bienvenida para el líder de CiU, que es precisamente la formación que puso en marcha la inmersión lingüística hace ya tres décadas. No obstante, tanto convergentes como PSC han tratado de restar importancia a la decisión judicial y han asegurado que no cambiarán el modelo actual. De hecho, blindar el sistema educativo es una de las cláusulas incluidas en el acuerdo por el que los socialistas garantizaron la investidura de Mas. Una posición que destaca Muriel Casals, ya que incluye «al Gobierno entrante y al saliente, que se convierte en oposición». Las únicas formaciones que se han mostrado favorables a la sentencia han sido PP y Ciutadans, una minoría en la Cámara catalana.
Hasta el 10 de enero, día en el que se retoman las clases en Catalunya, no comenzarán a visualizarse las consecuencias de la sentencia. No obstante, personalidades como Muriel Casals alertan de la «judicialización» a la que los tribunales españoles están condenando a la sociedad civil catalana. Por el momento, se desconoce cómo se aplicará la sentencia y queda por comprobar si la Generalitat se limitará a los tres casos concretos o si los sectores españolistas iniciarán una campaña para generalizar el castellano en la escuela catalana.

Fonte: periódicu gara

Otres páxines: Federació Catalana de Futbol, Òmnium Cultural.

La reacció de la societat civil

Òmnium Cultural ha rebutjat la sentència del Tribunal Suprem i afirma que representa un atac a la cohesió social i a la llengua catalana, juntament amb altres entitats com el Centre Unesco o l'associació de mestres Rosa Sensat. Els sindicats d'Educació van en la mateixa direcció. Plataforma per la Llengua ha demanat al futur govern que es posicioni per garantir el model lingüístic català. I, la Federació de Pares i Mares d'Alumnes demana que no s'acati la sentència.

Fonte: vidios tv3

El Suprem obliga la Generalitat a fer que el castellà també sigui vehicular a l'escola

El Tribunal Suprem obliga la Generalitat a fer que el castellà també sigui llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, tal com va dictar el Tribunal Constitucional en la seva sentència sobre l'Estatut. L'alt tribunal insta el govern català a adoptar les mesures que consideri oportunes per garantir una presència adequada del castellà i garantir el dret dels pares a rebre les comunicacions també en llengua castellana. L'alt tribunal ha fet aquestes consideracions en tres sentències en què dóna la raó parcialment a uns pares que volien que els seus fills rebessin classes a Catalunya en les dues llengües.

Tres sentències del Tribunal Suprem obliguen la Generalitat a reintroduir el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. L'alt tribunal, però, deixa en mans del govern català la manera en què això s'ha de fer i ho supedita tot plegat a l'estadi actual del procés de normalització lingüística.

Els magistrats fan servir com a argument la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i, basant-s'hi, recorden que el castellà també gaudeix de la condició de llengua vehicular i docent en l'educació a Catalunya.

Els canvis, en mans de la Generalitat
El Suprem deixa en mans de la Generalitat els canvis que s'hauran de fer per garantir que el castellà torni a ser llengua vehicular a les escoles, però concreta algunes qüestions específiques.

Així, l'alt tribunal no concreta un full de ruta però exigeix al govern català prendre les mesures que consideri oportunes per adaptar el sistema educatiu català a la nova situació creada arran de la sentència del TC. Estableix que el castellà s'ha de reintroduir com a llengua vehicular de manera proporcional i equitativa amb el català i assenyala quins nivells educatius se'n veuran afectats: tots els de l'ensenyament obligatori.

El text, però, estableix que la presència del castellà i del català dependrà de l'estadi de normalització lingüística, és a dir, si la Generalitat considera que les dues llengües estan en condicions d'igualtat, la seva presència a l'ensenyament haurà de ser igual. En canvi, si el govern considera que el català es troba en una situació de desavantatge, permet un tracte diferenciat de les llengües però especifica que, en qualsevol cas, el castellà no pot quedar reduït a "objecte d'estudi d'una assignatura més" i insisteix que el tracte de favor al català seria transitori.

Les sentències són molt específiques en alguns aspectes com ara les comunicacions públiques dels centres educatius: les comunicacions als pares s'hauran de fer també en castellà, tant les circulars com les comunicacions orals. A més a més, la justícia obliga a canviar la preinscripció en educació infantil dels centres públics per preguntar als pares o tutors dels petits per la llengua habitual.

Els arguments dels pares
Els pares que van recórrer al Tribunal Suprem tenen fills que estudien en centres concertats de diferents poblacions de Catalunya -a Tarragona, Sabadell i Barcelona- i en els nivells d'educació Infantil, Primària i ESO. Els progenitors argumentaven que si s'exclou el castellà com a llengua d'aprenentatge, hi ha una situació d'"immersió monolingüe" i l'ensenyament de la llengua castellana s'equiparava, per tant, al d'una llengua estrangera, cosa que consideraven contrària a la Constitució.

L'alt tribunal els ha donat parcialment la raó i ara els pares que havien presentat els recursos poden sol·licitar l'execució de la sentència. És a dir, adreçar-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que serà l'encarregat d'ordenar a la Generalitat els canvis que sol·licita el Suprem. Per tant, és el TSJC l'encarregat de fixar com es modifica el model lingüístic als centres educatius de Catalunya.

Els pares van decidir portar el cas al Tribunal Suprem després que van demanar a Ensenyament que considerés el castellà llengua vehicular per a l'educació i que els seus fills rebessin classes en les dues llengües i el departament s'hi va negar.

Derivades de la sentència del TC
Les sentències dictades aquest dimecres pel Tribunal Suprem no són les úniques que s'emparen en la sentència del TC sobre l'Estatut i que modifiquen regulacions de l'ús de la llengua. Ara fa dos mesos, el TSJC suspenia de manera cautelar diversos articles del reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. La justificació també estava basada en la sentència del TC sobre l'Estatut que va modificar la consideració del català com a llengua preferent a les administracions i els mitjans públics per l'estatus de "llengua d'ús normal".

Els articles que es van suspendre establien que el català era la llengua preferent en alguns àmbits com ara en les comunicacions internes d'aquestes administracions, les actes del plens o els rètols. Tant la Diputació de Lleida com el consistori barceloní hi van presentar recurs.
Telenotícies tv3
Docents i pares insten el govern català a desafiar el Suprem i mantenir la immersió lingüistica
Portavoz de CGPJ
López tena de SI
E.Maragall PSC
Oriol Pujol CiU
Dolors Camats d'ICV
Carod d'ERC
El PPC es mostra satisfet per una sentència que "ratifica el que hem estat defensant"
ERC afirma que la sentència del Suprem és una seqüela de la del TC i en culpa CiU i el PSC
SI considera que "la immersió lingüística s'ha acabat" i insta Mas a no acatar la sentència
Dolors Camats creu que no s'ha de posar en dubte l'actual model educatiu que garanteix la "cohesió social"
Albert Rivera veu la sentència del Suprem com una molt bona notícia i exigeix a Mas que la compleixi
Ernest Maragall diu que les sentències del Suprem no obliguen a canviar la normativa educativa
CiU no veu perillar el model d'immersió lingüística després de la sentència del Suprem
Fonte: Telenotícies tv3