26/7/11

Plataforma per la Llengua asoleya'l llibrín "Bună al català" una guia empobinada a la comunidá rumana

Diumenge passat vam presentar a la Parròquia Ortodoxa Romanesa de Sant Jordi el llibret Bună al català, un material bilingüe (en català i romanès) adreçat a la comunitat ortodoxa i de parla romanesa que viu a Catalunya. El llibret ha estat editat per la Plataforma per la Llengua conjuntament amb la Parròquia Ortodoxa Romanesa Sant Jordi de Barcelona i amb l'Associació Romanesa de Catalunya (ASOCROM), i el seu objectiu és mostrar els vincles que històricament hi ha hagut entre les realitats romanesa i catalana i apropar la llengua del país a la població romanesa de religió ortodoxa que ha arribat a casa nostra durant els darrers anys.
El llibret va ser presentat a tots els assistents de la missa del diumenge per l'Arxiprestre Aurel Bunda, qui ha signat el pròleg del llibret. Aurel Bunda és historiador i teòleg, i arribà a Barcelona a finals del 2001 per organitzar la primera parròquia romanesa de Catalunya. El Pare Aurel va fer una presentació de la guia en català, i va demostrar així ser un altre exemple de nou català que ha adoptat la llengua del país d'acollida i que l'utilitza en l'espai públic amb tota normalitat. També hi va assistir el director de l'Associació Romanesa de Catalunya (ASOCROM), que també ha col·laborat en l'elaboració del llibret i en la traducció al romanès.
A l'acte va assistir també un equip de TV3, que en va fer un reportatge que va ser emès en el Telenotícies migdia de diumenge 24 de juliol. Veieu-lo a: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3637390 (minut 18.32).
S'han editat 3.000 exemplars d'aquesta guia, que es repartiran per ajuntaments, centres del Consorci per a la Normalització Lingüística, entitats de persones immigrades, a l'entitat Casa Eslava i també a entitats que fan tasques d'acollida, a partits polítics i a particulars. També es pot consultar en format digital a: http://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/84

Recursu d'inconstitucionalidá escontra dellos artículos de la Llei del aranés

Mascarell i Sinde amb els penútlims papers de Salamanca. Foto: ACN

El conseller de Cultura aprofita la presència de la seva homòloga espanyola per queixar-se del darrer recurs de l'executiu Zapatero.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat públicament, a davant de la ministra espanyola de Cultura, que troba "incomprensible" que el govern de l'estat vulgui interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès. Mascarell ho va dir durant l'acte d'entrega oficial de la sisena remesa dels documents expoliats a Catalunya durant la Guerra Civil i que es va dur a terme aquest dilluns a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Mascarell va aprofitar l'assistència de la ministra Ángeles González-Sinde per criticar la decisió dels socialistes i ha aconsellat a l'executiu espanyol que reconegui la "pluralitat nacional i lingüística" de l'estat per acabar amb els "greuges" i les "desconfiances" al territori.

L'executiu espanyol va anunciar divendres que recorreria certs articles de la Llei de l'aranès perquè feien referència al seu ús com a llengua preferent. Segons considera el govern espanyol, "la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès", ja que "l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la".

"Pel que fa a la resta de llengües espanyoles, l'apartat 2 de l'article assenyala que seran també oficials en les seves respectives Comunitats Autònomes", recordava La Moncloa en un comunicat.Mascarell reclama tots els papersFerran Mascarell també ha reclamat a l'Estat el retorn íntegre del fons documental espoliat durant el franquisme a Catalunya i que ha estat emmagatzemat des dels anys 30 a l'arxiu de Salamanca. Un acord de llei de l'any 2005 estableix el traspàs progressiu d'aquest documents, dels quals se n'ha lliurat oficialment una sisena remesa.La ministra Sinde s'ha compromès a fixar un calendari pel retorn definitiu en una reunió que es celebrarà al setembre. Una quarantena de membres de la Comissió de la Dignitat s'han concentrat per exigir el retorn de tot el fons.

Confírmase la sentencia al guardia civil que-y pegó a un mozu por falar catalán nel Aeropuertu de Palma

L'agent va recórrer la condemna però finalment haurà de pagar 1.200 euros per una falta de lesions
La Secció Segona de l'Audiència de les Illes Balears ha confirmat la condemna al guàrdia civil que va agredir un jove a l'aeroport de Palma per parlar en català. Tal com explica el Diari de Balears, els fets van succeir el 7 d'agost de 2009 quan un agent va sol·licitar la documentació a Ivan Cortès, aquest li va respondre en català, acte seguit dos agents el van conduir a una habitació de l'aeroport de Palma i el van colpejar. Al seu dia, el titular del Jutjat d'Instrucció número 8, Antoni Rotger, ja va condemnar l'agent al pagament de 1.200 euros de multa -20 euros diaris durant dos mesos-, aquest va presentar un recurs que apel·lava a la parcialitat del jutge i ara s'ha confirmant la sentència que considera que hi ha una falta de lesions.

Fonte: directe.cat

La Universidá d’Uviéu entama cursos d’asturianu pal cursu 2011-2012




Estos cursos, de nivel A1 d’asturianu cunten con venti places y van cellebrase en Xixón, Uviéu y Avilés. Empobinaos a mayores de 17 años, tienen un preciu de 320 euros.

N’Uviéu los cursos van celebrase los llunes y miércoles, de 16:30 a 18:00 hores; en Xixón, dientro de la Cátedra Xovellanos, los martes y xueves, de 19:30 a 21:00 hores, y n’Avilés, llunes y miércoles, de 18:00 a 19:30 hores. Toos ellos van entamar na selmana del 3 d’ochobre, rematando’l 31 de mayu de 2012, cuntando con 90 hores de docencia. La matricula tará abierta del 4 de xunetu al 16 de setiembre.

Yera una de les promeses que se ficieren nel momentu de creyar la Casa de les Llingües de la Universidá d’Uviéu, en 2008, cola llegada del rector Vicente Gotor al gobiernu universitariu. Pero nun foi fasta agora, y dempués de delles protestes del Conceyu Universitariu pol Asturianu, cuando la nueva institución convocó cursos d’asturianu dientro de la so ufierta, qu’inclúi otres diez llingües pal cursu 2011-2012.

Fonte: Asturnews

25/7/11

Superdictáu y concursu d'Scrabble: primeros Xuegos de Llingua en Sabadell

Superdictat i concurs d'Scrabble: primers Jocs de Llengua a Sabadell

La Plataforma per la Llengua Vallès Occidental ha convocat, tot coincidint amb la Festa Major de Sabadell, la primera edició dels Jocs de Llengua. Aquesta activitat inclou la celebració de dos jocs relacionats amb la llengua catalana: dissabte dia 3 d'agost a partir de les 6 de la tarda se celebrarà el Superdictat. Serà al carrer Sant Quirze 30 de la localitat, davant del Gremi de Fabricants. A l'endemà, diumenge 4 d'agost, a la mateixa hora, començarà el primer concurs d'Scrabble en català.
Tots dos Jocs de Llengua estan oberts a participants de més de 14 anys, que s'hauran d'inscriure. Tant els participants com els primers classificats rebran premis i regals relacionats amb la llengua. Les places són limitades. Tothom qui s'hi vulgui apuntar pot fer-ho per telèfon, al 654 516 703, o mitjançant aquesta adreça electrònica.
En l'activitat hi col·laboren l'Ajuntament de Sabadell, la Federació Internacional d'Scrabble en català, Abacus i Mattel. L'Animació anirà a càrrec del Grup de Teatre Sant Vicenç.


El Govern pondrá les multes "que faigan falta" a les empreses que nun etiqueten en catalán


La Generalitat ha avisado este viernes que pondrá las multas "que hagan falta" a las empresas que no etiqueten sus productos en catalán a partir de este sábado, a raíz de la finalización del plazo de adaptación de la obligatoriedad de etiquetar los productos en catalán, según el nuevo Código de Consumo.

"Si hay quienes se quieren saltar la ley, el Govern está dispuesto a poner las multas que hagan falta", ha avisado el portavoz de la Generalitat, Francesc Homs, en declaraciones a los medios tras recibir a la Plataforma per Llengua, que ha regalado una cesta con productos etiquetados en catalán para el presidente Artur Mas.

No obstante, Homs ha matizado que "el recurso a las sanciones tiene que ser el último, la prioridad no es poner multas, pero la legislación está para hacerla cumplir", aunque ha señalado que el Govern es consciente de que el sábado no todos los productos estarán etiquetados de acuerdo con la ley.

"Si hay que poner multas, se pondrán", ha reiterado el portavoz, defendiendo que esto es así como en todos los países democráticos del mundo, y ha criticado que las sanciones sobre el castellano se consideran lo más normal, mientras que las que son por el catalán se ven como improperios.

Homs ha lamentado que en algunos ámbitos el catalán es una lengua "de segunda" en un país donde se leen más etiquetas en portugués que en catalán, ha señalado.

Ha defendido que el gran volumen de empresas que etiquetan en catalán --si todas hubieran enviado sus productos a la Generalitat se habría colapsado el acceso a la plaza Sant Jaume, ha dicho-- demuestra que "no es contraproducente" comercialmente.

No obstante, ha reconocido que queda una "batalla por librar" a nivel externo para conseguir que el catalán sea reconocido por la Unión Europea (UE) y que no se vea como un idioma de segunda en España.

De hecho, tras haber escuchado las declaraciones del candidato a la presidencia del Gobierno por el PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, Homs la invitado a que "haga lo que hay que hacer para que el catalán sea un idioma oficial en la UE, ya que dice ser tan amigo de Catalunya".

Mientras, Homs ha explicado que el Govern trabaja "muy comprometidamente" en un plan de despliegue del código de consumo, a instancias de una moción aprobada por el Parlament.

A partir de este 23 de julio finaliza el plazo de adaptación para que las empresas etiqueten los datos obligatorios de los productos en catalán, una obligación que ya existe para el resto de lenguas de la UE comparables al catalán, y que equiparará el catalán con el castellano.

Fonte: Europa Press

24/7/11

Desixen la "reconocencia llegal" de toles llingües minorizaes en condiciones d'igualdá real



Los hablantes de lenguas minorizadas piden a las autoridades espacios de uso.

Elena Arteagoitia, Vitoria-Gasteiz. Los jóvenes participantes en el encuentro celebrado estos días en la Facultad de Letras de Vitoria han exigido a las autoridades la articulación de políticas lingüísticas que "aseguren el uso de las lenguas minoritarias". Creen que los gobiernos deben favorecer la "creación de espacios" en todos los ámbitos, en los que se promueva la utilización del euskera, el gallego, el asturiano, el catalán, el bretón, el corso, y otras tantas que tanto dentro como fuera de Europa corren el peligro de quedar arrinconadas.

Así lo acordaron ayer durante la última jornada del Encuentro Europeo de Jóvenes Hablantes de Leguas Minoritarias, que ha reunido en la capital alavesa a medio centenar de personas preocupadas por el futuro de sus respectivas lenguas. Tras analizar las experiencias de cada lugar y escuchar atentamente la opinión de distintos expertos, los participantes decidieron redactar un manifiesto que recoge tanto compromisos para los propios hablantes como exigencias a las instituciones encargadas de velar por que se respeten los derechos lingüísticos.

A las autoridades les piden el "reconocimiento legal" de todas ellas "en condiciones de igualdad". Más en concreto, creen que todos los países deben refrendar la Carta Europea de las Lenguas y hacer que se cumpla. Se calcula que 40 millones de ciudadanos de la UE utilizan regularmente una lengua regional o minoritaria histórica. Además, según informes de la Unesco hay más de 30 lenguas europeas amenazadas.

En este sentido, las miradas están puestas en Francia, que se bien firmó la carta en el año 1999, nunca la ha llegado a ratificar. El encuentro en Vitoria ha servido para que el Gobierno Vasco le dé un tirón de orejas al Ejecutivo francés. Además, hablantes bretones han puesto de manifiesto que no se sienten protegidos por París.

Sin embargo, y sin ir tan lejos, también se han detectado cosas que mejorar dentro del Estado español, que ratificó la Carta en 2001. En este sentido, los hablantes gallegos han denunciado que el Gobierno autonómico, en manos del PP, ha puesto en marcha una política lingüística que "aleja a los niños de 0 a 6 años de todo contacto con su lengua", mientras que en Primaria y Secundaria se reducen las horas de clase impartidas en gallego. Así lo explicaba el miércoles el escritor Sechu Sende. Por ello, el manifiesto recoge también medidas orientadas a la escuela, que es donde se genera en la mayoría de los casos el conocimiento. "Reivindicamos la defensa y promoción de todas las lenguas y el derecho a una educación íntegra", añade el manifiesto.

Asimismo, los participantes en estos encuentros se comprometen a "utilizar, defender y potenciar" sus lenguas en todos los ámbitos de la vida, convencidos de que es parte del patrimonio cultural y también de su identidad. "Además, nos comprometemos a acercar nuestras lenguas a aquellas personas que no las conocen y a generar actitudes positivas hacia ellas", añade el documento, que divulgarán a través de un blog que pretende convertirse en un espacio de encuentro de hablantes de lenguas minoritarias.

Fonte: Noticias de Alava.com

23/7/11

El govern espanyol recorrerà la llei de l'aranès


L'executiu de Zapatero considera inconstitucional que aquesta normativa catalana declari l'aranès com a llengua d'ús preferent a la Vall d'Aran

Recorda que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la, així com el dret a usar-la


El govern espanyol recorrerà la llei de l'occità perquè considera inconstitucional que aquesta normativa catalana declari l'aranès com a llengua d'ús preferent a la Vall d'Aran.

D'aquesta manera, el Consell de Ministres ha acordat aquest divendres, amb el dictamen favorable del Consell d'Estat, sol·licitar al president del govern espanyol la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles d'aquesta llei.

Segons recorda el govern espanyol, des del punt de vista competencial, i d'acord amb l'article 3.1 de la Constitució, el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la, així com el dret a usar-la.

Respecte a les altres llengües de l'Estat, l'apartat 2 d'aquest precepte assenyala que seran també oficials als seus respectius territoris. No obstant això, la llei catalana “resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès”, ha afegit l'Executiu.

El govern espanyol també considera que una llei de Catalunya no pot entrar a regular l'ús de les llengües cooficials en l'Administració General de l'Estat en la instrucció dels seus procediments administratius. També ha subratllat que la jurisprudència del Tribunal Constitucional ja ha declarat inconstitucional el caràcter preferent de la utilització de la llengua cooficial.

Fonte: Avui.cat

L'ALLA propón al Gobiernu amosar cola TPA'l so compromisu col asturianu



DAMIÁN BARREIRO. UVIÉU - Ana Cano, presidenta de l'Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), afirmó que'l Gobiernu nuevu d'Asturies pue amosar el so compromisu cola normalización llingüística al traviés de la presencia del nuesu idioma nos medios de comunicación publicos, «por exemplu, nos informativos, dalgo pa lo que yá hai xente preparao». La presidenta de l'ALLA dixo que la institución nun taba satisfecha «de nenguna manera» cola presencia del idioma na RTPA y indicó qu'esta tendría que ser mayor, «como amuesen tolos estudios sociollingüísticos y l'audiencia de los programes n'asturianu, que ta perriba de los que s'emiten en castellanu». Otra manera, apuntó que los espacios nel nuesu idioma nun tienen que quedar na cultura, el folclor o la propia llingua, «que ye lo que de momentu ta faciéndose».

La máxima dirixente de l'Academia dixo estes palabres esti 22 de xunetu na sé de la institución, onde l'Academia presentó un exemplar nuevu de los sos Cartafueyos normativos, concretamente'l dedicáu al léxicu de los medios de comunicación. Con estes propuestes normatives, la institución quier fixar la espresión n'asturianu de los términos más usaos nos medios de comunicación, como son la tipoloxía, la organización y les estructures de funcionamientu d'estos medios, y, per otru, del léxicu xeneral de la prensa, radio y televisión. Amás, esti testu ufierta propuestes d'espresión y llocución pal so emplegu nos contestos periodísticos y informativos.

Otra manera, preguntada pol organigrama que tendría que tener la política llingüística dientro del Gobiernu nuevu d'Álvarez-Cascos, Ana Cano dixo que lo importante nun yera si esto diba concretase al traviés d'una Dirección Xeneral o una Oficina: «Lo importante ye la política llingüística que desenrrolle la propia Conseyería de Cultura y qu'esta sía seria, amañosa, programada a mediu y curtiu plazu, que tenga oxetivos, fases y presupuestos. Y, amás, qu'haya un balance de los resultaos».

Na rueda de prensa de presentación del Cartafueyu normativu nuevu tamién compareció l'académicu Xosé Antón González Riaño, que señaló que la presencia del asturianu na TPA dientro del procesu de normalización ye dalgo «mui simbólico y importante». Asina, señaló que si de verdá hai voluntá de facer una política llingüística seria, «la TPA tendría que tener un informativu diariu n'asturianu. Cuando esi pasu se dea, el compromisu va ser creyible». L'académicu tamién señaló que yera necesario la xeneralización de la ufierta educativa d'asturianu nos centros privaos y concertaos y la reconocencia de la especialidá pal profesoráu.

Fonte: Les Noticies

22/7/11

Xorrez el Programa de Llectoraos n’eusquera


Dende que se punxo en marcha’l Programa de Llectoraos nel cursu 2004-2005, más de 5.000 estudiantes foron a clases d’eusquera y cultura vasca en 25 universidaes de 13 países. Amás, dende que l’Institutu Vascu Etxepare se fizo cargu del programa, alcordáronse cuatro nuevos llectoraos (Universidá de Stanford, Universidá de Liverpool, Universidá Adam Mackiewicz de Poznan y Universidá de Constanza) que se pondrán en marcha nel cursu 2011-2012. Otros dos (Universidá de la Sorbonne Nouvelle de París y Universidá de California-Santa Bárbara) tán en tramitación.

No que cinca a les cátedres, la viniente seronda pondráse en marcha la cátedra Koldo Mitxelena na Universidá de Chicago y en setiembre la cátedra Bernardo Atxaga na City University de Nueva York.

Pal Institutu Vascu Etxepare, el Programa de Llectoraos ye una “exa estratégica” na so actividá. Al rodiu d’esti programa xenérase toa una programación cultural y académica, y esto permite creyar un circuitu de la llingua y cultura vasques. En 2011 destinaránse 628.000 euros al desendolque del programa, un 50% más que nel exerciciu anterior.

Fonte: Euskararen Berripapera

21/7/11

L’Academia presenta un cartafueyu normativu dedicáu al léxicu de los medios de comunicación

LÉXICU DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN:PRENSA, RADIO Y TV

L’Academia de la Llingua Asturiana presenta un númberu nuevu de la colección «Cartafueyos Normativos». Una propuesta normativa de l’ALLA pal emplegu de la llingua asturiana nel ámbitu informativu y nel llinguax periodísticu. La presentación va tener llugar a les doce la mañana d’esti vienres 22 nel llar de l’ALLA, na cai L’Águila 10, Conventu de les Pelayes d’Uviéu.
Esti nuevu volume, que fai’l númberu 7, ta dedicáu al “Léxicu de los medios de comunicación: Prensa, Radio y TV” y con él l’Academia quier ufiertar una propuesta normativa pal léxicu y les espresiones llingüístiques de los medios de comunicación, cada vegada más numberosos y complexos, qu’empleguen la llingua asturiana.

Fonte: Asturnews

Cano nagua por que Cascos dea pasos alantre na normalización del asturianu


Ana Cano enfótase en que Cascos dea pasos alantre na normalización del asturianu.

Nuna entrevista espublizada en La Voz de Asturias la presidenta de l’Academia de la Llingua Asturiana, Ana Cano, faló de “novedá importante” al referise al discursu del nuevu Presidente d’Asturies, Francisco Álvarez-Cascos, “un interés en proyectar una Asturies asturianista”.

Cano espera que’l brinde de Cascos al diálogu coles fuercies polítiques pol consensu en temes importantes, “énte los qu'espera que s'atope l'asturianu”.

La presidenta espera que Cascos cumpla la so promesa de desenrrollar la Llei d’Usu del Asturianu. Sicasí Cano afirma que “xulgar polítiques ye inda prematuru”.

Ana Cano espera que Cascos use l’asturianu “Cualesquier presidente del Principáu tendría d'utilizar en dalgún momentu la llingua asturiana y especialmente nun discursu tan importante”.

Fonte: Asturnews

20/7/11

"El Gobiernu francés nun fai política pa caltener les llingües minoritaries del so país"


La viceconsejera de Política Lingüística del Gobierno vasco, Lourdes Auzmendi, ha afirmado que "el Gobierno francés no hace política para preservar en su territorio las lenguas minoritarias de este país", al no tener refrendada, pero sí aprobada, la Carta Europa de las Lenguas.

La viceconsejera ha sido la encargada -junto con la consejera de Planificación Cultural y Fiestas, Encina Serrano y el vicedecano de la Facultad de Letras, Cirilo Gracia-, de presentar el 'Primer Encuentro Europeo de Jóvenes Hablantes de Lenguas Minoritarias', que desde este mismo martes, 13 de julio y hasta el viernes, 22 de julio, se celebra en la Facultad de Letras de la Universidad del País Vasco de la capital alavesa.

Lourdes Auzmendi ha explicado que la Carta Europea de las lenguas fue aprobada, en su día, por la Comunidad Europea, y refrendada por el Gobierno español, mientras que la presidencia francesa la aceptó, pero no la respaldó.

Asimismo, la viceconsejera ha defendido que "la política lingüística es un reto desde los inicios de la democracia y desde que se crearon nuestras instituciones democráticas", y ha añadido que se continuará insistiendo en esta materia "sin cejar" en el empeño.

En este sentido, ha indicado que son "conscientes" de que "nuestra lengua empieza en esta comunidad a estar fuera del peligro de desaparición".

Al mismo tiempo, ha advertido de que "todavía hay comunidades vecinas en las que sigue estando en riesgo de desaparición", como "el País Vasco-Francés" o, "en algunos casos, en nuestra comunidad vecina Navarra", pese a que en este último territorio, "exista un Gobierno que impulsa el uso de esta lengua".

En este sentido, la viceconsejera ha hecho hincapié en las herramientas que en la actualidad se disponen para "impulsar las lenguas minoritarias en nuestras comunidades".

Paralelamente, ha señalado que en Euskadi el 75 por ciento de los jóvenes conoce el euskera, pese a que su uso "se reduce mucho", "dependiendo de los ámbitos en los que los jóvenes se mueven".

Finalmente, ha afirmado que "la lengua materna en muchos de los casos es algo que se aprende de forma gratuita, un tesoro que, muchas veces solemos necesitar avanzar un poco en nuestra edad, para ser conscientes de ello".

A su juicio, la tolerancia es una de las características comunes de la pluralidad, "porque las lenguas nunca restan, las lenguas siempre suman". "Cuando aparece una lengua, no se elimina otra, sino que siempre viene a sumar", ha aseverado.

Fonte: Europa Press

19/7/11

El Govern aprova el Decret d'organització transversal de la política lingüística


El nou decret dota la Direcció General de política lingüística de les funcions i l’organització interdepartamental necessària per garantir la seva acció transversal i la coordinació de l’acció de govern en aquest àmbit.

El Govern ha aprovat avui el Decret d’organització transversal de la política lingüística, que té per objectiu impulsar la política lingüística i garantir-ne l’aplicació homogènia i coordinada als diferents departaments del Govern, les entitats autònomes i els altres organismes que depenen de l’Administració de la Generalitat. L’aprovació del nou text implica la derogació del Decret 36/1998, de mesures per a l’aplicació de la Llei 1/1998, de política lingüística i no suposa la creació de nous llocs de treball.

Amb aquesta nova organització, se substitueix la incipient regulació donada als òrgans encarregats de la política lingüística després de l’aprovació de la Llei de política lingüística de 1998 per una nova organització més eficaç, operativa i amb major capacitat de penetració sectorial. Igualment, i d’acord amb el nou estatus d’oficialitat, per primer cop el Decret dota d’organització interdepartamental l’acció del Govern en matèria de foment de l’occità aranès.

../..

Les seves funcions són les següents:

  • Fer el seguiment de les propostes normatives del departament respectiu per tal d’avaluar-ne l’impacte lingüístic i informar-ne la Direcció General de Política Lingüística, a l’efecte que la Direcció General pugui emetre informe sobre els projectes normatius que es relacionen amb la política lingüística de tots els departaments de l’Administració de la Generalitat.

  • Vetllar pel compliment al departament respectiu de la legislació sobre usos lingüístics a l’Administració i de la normativa sobre coneixement del català i de l’occità aranès per part del personal al servei de l’Administració de la Generalitat.

  • Vetllar per l’ús correcte i uniforme de la terminologia, en col·laboració amb el Centre de Terminologia Termcat, i prestar l’assessorament lingüístic necessari al departament respectiu, tot fomentant un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge.

  • Proposar a la persona titular de la secretaria general del departament respectiu o, si s’escau, de la Direcció General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l’ús del català i de l’occità aranès en l’àmbit corresponent.

  • Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l’actuació del departament respectiu en matèria de política lingüística i proveir-la d’indicadors que permetin avaluar-ne l’impacte.

  • Qualsevol altra funció relacionada amb l’impuls departamental de la política lingüística que li encomani la persona titular de la secretaria general del departament o la Direcció General de Política Lingüística.

Artículu completu: GenCat

El Consell General de la Cataluña del Norte demanda la oficialidá del catalán na Xunión Europea


L'Assemblea del departament dels Pirineus Orientals ha votat per unanimitat la moció presentada pel vicepresident Marcel Mateu per a recolzar la iniciativa dels eurodiputats catalans
- perpinyà -
Elna Perpinyà El Consell General dels Pirineus Orientals ha aprovat per unanimitat, en el seu ple d'aquest dilluns 18 de juliol, de demanar que “el català entri oficialment com a llengua de treball a les instàncies europees de Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg”.

La moció votada per tots els consellers generals presents, de dreta i d'esquerra, ha estat presentada pel vicepresident socialista Marcel Mateu, conseller general de la circumscripció d'Elna i president de la comissió departamental de patrimoni i catalanitat. En la seva intervenció al ple Mateu ha assenyalat que “el català és la 13ena llengua de la UE en nombre de parlants” i que la parlen “deu milions de persones d'arreu del món”. Ha explicat que amb l'entrada de Croàcia a la UE “caldrà modificar el reglament per a que la llengua croata esdevingui la 24ena llengua oficial de la UE” i que, aprofitant l'ocasió, “els eurodiputats catalans han decidit de mobilitzar-se per a que el català entri també com a llengua oficial de treball a les institucions de la UE.

Carta del Català
El Consell General dels Pirineus Orientals va aprovar el 2007, també per unanimitat, la “Carta del Català” en la que la principal institució política de la Catalunya Nord reconeixia “l'Institut d'Estudis Catalans com a autoritat lingüística i Acadèmia de la Llengua per a tot el domini lingüístic català” i es comprometia a “garantir la transmissió del català i invertir la tendència de pèrdua de locutors, permetre la utilització per a cada habitant del català, assegurar la presència del català en els sectors de la vida pública i social i contribuir a la integració dels nouvinguts en el respecte de la personalitat lingüística i cultural catalanes”‘.

Fonte: Avui

Pa Bloque-UNA, la política llingüística de FAC “conduz a la desapaición del idioma"



Yolanda Huergo, vocera de Bloque-UNA, calificó de “probe y preocupante” la referencia que fixo Álvarez-Cascos a la llingua asturiana’l martes na Xunta. La coalición cree que la política llingüística de FAC “conduz a la desapaición del idioma”.

La formación nacionalista, nun comunicáu, critica que la llingua asturiana nun ocupara “nin un párrafu” del discursu de dos hores d’ayeri d’Álvarez-Cascos na Xunta Xeneral y que’l presidente futuru d’Asturies tuviera “nenguna propuesta novedosa pa cola llingua”. “A la ‘llingua viva del nuesu pueblu’, como la denominaba Xovellanos, despachóla en dos llinies refiriéndose namái al desarrollu de la Llei d’Usu y l’apoyo a los escritores”, apunta Huergo, que recuerda que “la situación de la llingua asturiana ye dramática y requier midíes ambicioses y urxentes en tolos ámbitos; nun basta col apoyo a la lliteratura”. D’igual forma, “frente a la necesidá d’un marcu llegal nuevu y una normalización efeutiva”, la vocera de la coalición apunta que “Cascos namái fala de desarrollar la llei del añu 98”, polo que “la so declaración d’intenciones queda perbaxo de les que facía Areces”.

“El discursu de Cascos apunta a que la so política va a ser continuista cola del PSOE, centrada na ‘promoción’ del asturianu como una parte más del folclor del país, y eso yá sabemos a lo que conduz: a la desapaición del idioma”, continúa Huergo, que considera la posición del llíder de Foro Asturias Ciudadano (FAC) como “una burlla a los que consideramos, como Xovellanos, que l’asturianu ye la llingua del país y merez más que midíes cosmétiques”.

Fonte: Asturies.com

18/7/11

Alcuerdu pa presentar tesis n'asturianu


Nel Reglamentu d’Estudios de Doctoráu.

El CUPA llega a un alcuerdu col Reutor pa que se puedan presentar tesis n’asturianu.

El Conceyu Universitariu pol Asturianu (CUPA) aconceyó esta tardi (vienres 15 de xunetu) con Vicente Gotor, Reutor de la Universidá d’Uviéu, col envís de guetar una solución pal conflictu denunciáu pol CUPA y pol que nel nuevu Reglamentu d’Estudios de Doctoráu nun se permitía la presentación de tesis n’asturianu.

Javier Cubero ya Inaciu Galán, miembros del CUPA, tuvieron nel conceyu nel que Vicente Gotor prometió aprobar una redaición nueva del Reglamentu, nel Conseyu de Gobiernu de la Universidá, del prósimu xueves 21 de xunetu.

El borrador nuevu queda de la siguiente manera no que cinca al usu del asturianu:

Artículu 25, 2.a) La memoria que recueye’l llabor fechu na tesis doctoral redactarase en castiellán. Sicasí, la Comisión de Doctoráu va poder autorizar la so redaición n’otru idioma oficial de la Xunión Europea, previu informe de la Comsión Académica del Programa de Doctoráu, y siemprres que se garantiz que los miembros del Tribunal tán en condiciones de xulgala. N’esti casu, la memoria ha contener el resume y les conclusiones en castiellán. Coles meses condiciones, y d’alcuerdu col artículu 6.2 de los Estatutos de la Universidá d’Uviéu, la redaición podrá facese en llingua asturiana.

D’esta manera dase solución a un problema hestóricu na Universidá d’Uviéu y van poder presentase tesis n’asturianu ensin torgues de tipu llegal, pesie al deficiente status del asturianu, que dende’l CUPA creemos necesariu declarar oficial p’acabar con toes estes torgues d’una vegada.

El CUPA quier agradecer el sofitu nesta iniciativa de los ciudadanos que presentaron la protesta propuesta por esta organización a la Universidá d’Uviéu, que recibió cientos de sofitos particulares. Amás de reconocer el llabor de l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) nesti procesu y de profesores y estudiantes de la propia Universidá, coles sos valioses aportaciones.

Dende’l CUPA, agradecen la solución d’esti conflictu al Reutor de la Universidá d’Uviéu y al Vicerreutor al que-y correspuende esta responsabilidiá y cellebramos la fin d’esta situación de marxinalidá qu’esistía pa la llingua asturiana "dende va más de 400 años" y que vien causando dellos casos qu’enfrentaron a la Universidá d’Uviéu colos sos alumnos nos xulgaos, contradiciendo a los estatutos propios de la Universidá y la Llei d’Usu del Asturianu de 1998 que diz que Tolos ciudadanos tienen drechu a emplegar el bable/asturianu y a espresase nél, de pallabra y per escritu.

"Taremos sollertes al cumplimientu d’esti Reglamentu y animamos a tolos doctorando a facer y presentar la so tesis n’asturianu, cuntando col sofitu llegal algamáu gracies a esta redaición nueva del Reglamentu yá citáu. Esta ye una bona noticia pa la llingua asturiana y pa la Universidá d’Uviéu y amás, el cumplimientu d’ún de los oxetivos principales del CUPA dientru del procesu de normalización del asturianu na Universidá" terminen afitando nel so comunicáu.

Fonte: Aruelu.com
Información apurrida por Manuel

17/7/11

N’Ast reivindica nueves tarxetes ciudadanes de Xixón billingües


Quieren dar pasos pa superar la marxinación de la llingua asturiana.

Énte l’anuncia de que’l Ayuntamientu de Xixón sacó a llicitación el suministru y personalización de les tarxetes ciudadanes pa los dos años vinientes, por un preciu global de 221.000 euros, dende l'asociación N’Ast desixen que la edición de tales tarxetes se faiga de manera billingüe, combinando y asitiando’l mesmu nivel les llingües asturiana y castellana.

La rialización de tarxetes ciudadanes de calter billingüe "ye perfechamente posible dientru del actual marcu xurídicu, polo que dende la nuesa perspeutiva nun hai denguna escusa pa nun recoyer la llingua propia del País, de la nuesa cultura y de gran parte de la ciudadanía xixonesa" despliquen.

Fonte: Infoasturies

15/7/11

Inauguren la "lonxa das letras" en Galicia


A Rede Galega de Kioscos inician unha nova andaina na que terán especial protagonismo os libros e outros produtos culturais que virán a complementar aos xa tradicionais xornais e revistas de vanda nestes espazos. A presentación de Lonxa das Letras, en Santiago, no kiosco da Alameda, dará paso a un novo xeito de achegarse aos públicos e tamén de dar traballo a persoas discapacitadas, obxectivos fundamental do colectivo Galega de Economía Social, ao que pertence a iniciativa da Rede Galega de Kioscos.

A Lonxa das Letras terá tamén unha páxina web, que será onde se venderán os libros físicos e dixitais, amais doutros produtos culturais,

Acceso aos produtos culturais do país
Os dous proxectos irmáns pretenden facilitar o acceso á cultura, sobre todo á galega, aproveitando a localización privilexiada dos establecementos e a amplitude horaria para atención ao público; ademais coa vantaxe engadida da posibilidade de comprar produción literaria en galego, alén das fronteiras administrativas galegas, grazas ao servizo de distribución que se ofrece coa compra a través de lonxadeletras.com, que cobre todo o territorio español e mesmo o portugués.

Fonte: Asociación Galega de Editores

14/7/11

Propuestes de Cascos: positives pero nun ye enforma


N'Ast considera que les propuestes d'Álvarez Cascos son un cambéu positivu pero insuficiente.

Nun comunicáu asoleyáu esti día, N’Ast considera probes los compromisos llingüísticos del discursu istitucional de Cascos, cualisquier midía que nun incluya la oficialidá de la llingua asturiana ye insuficiente y va a la escontra de los drechos humanos más ellementales.

Na opinión de l'Asociación Francisco Álvarez Cascos, nel discursu institucional que pronunció’l martes na Xunta Xeneral como candidatu a la presidencia d’Asturies, tuvo lliteralmente la viniente referencia a la llingua asturiana: “como parte muy importante de la cultura asturiana desarrollaremos la Ley de Uso y Promoción del Bable/Asturiano de 1998 y apoyaremos a la creación literaria de nuestros escritores”.

Dende N’Ast si bien valoren de manera positiva que’l futuru presidente d’Asturies asuma la necesidá d’avanzar na actual rialidá xurídica del asturianu, nun puen dexar de considerar insuficiente cualesquier midida que nun contemple una declaración d’oficialidá, pos el “problema” de l’actual realidá del asturianu nun pue amenorgase a dellos aspeutos institucionales o lliterarios, sinón qu’implica la reconocencia política de los asturfalantes como suxetos efeutivos d’unos drechos humanos y civiles de primer orde como son los drechos llingüísticos.

Fonte: Asturnews

Cellebración de los 50 años d’Òmnium Cultural

Discurs de Muriel Casals a l'acte de celebració dels 50 anys d'Òmnium Cultural
[..................................................................................]
Assolir la independència cultural.
La cultura, cal recordar constantement, contribueix sobretot a augmentar el capital social i simbòlic d’una col•lectivitat. És un bé públic en el que la inversió té un retorn molt alt, des de tots els punts de vista, però que sobretot és especialment important per a la cohesió social i per a l’emancipació individual i col•lectiva. La cultura ha estat, és i serà el nostre àmbit de treball.En aquesta línia pensem que el dret d’accés i de participació a la cultura sols es pot garantir, en societats avançades com la nostra, a través de l’educació i de politiques que permetin l’intercanvi d’experiències i l’impuls d’iniciatives de cohesió i de creixement, individual i col•lectiu. L’existència i el manteniment d’entitats, com Òmnium hi pot fer un gran servei.
D’altra banda, avui estem topant amb amenaces en àmbits que semblaven intocables, com ara la immersió lingüística a les escoles. En lloc d’encallar-nos en la queixa, ara hem de fer un pas endavant i trobar una solució digna i definitiva als nostres drets culturals.
El model educatiu i el mecanisme d’immersió no poden patir més atacs ni poden perillar per accions particulars. La nostra llengua ha de ser llengua vehicular a l’escola i a tots els espais socials. Des d’Òmnium marquem com a prioritat la defensa davant de qualsevol atac a la nostra llengua. L’entitat es personarà en totes aquelles instàncies necessàries, adoptarà les mesures que calgui i instarà aquelles actuacions judicials que estimi convenients per defensar el nostre model educatiu contra els forts atacs que d’un temps ençà està patint.
D’altra banda ens cal trobar l’estratègia definitiva per fixar el català com a llengua comuna. Els darrers 50 anys molta gent anònima ha lluitat tenaçment per mantenir-la viva. L’ha donada, com un bé preuat, a tots aquells que, arribats del nord o del sud, d’Andalusia o de Galícia, han volgut fer seva aquesta terra. I parlant la llengua que sigui, s’han sumat al projecte col•lectiu de país. I l’han fet gran. Perquè han adoptat el català com la seva nova llengua pròpia, i la dels seus fills. I l’han defensada al carrer i a l’escola. I han enriquit la cultura comuna amb una nova mirada. I han sortit al carrer, l’any 77 o el 10J, perquè són part d’aquesta nació i també volen decidir.
Avui milers de persones vingudes d’arreu, del Paquistan, del Marroc, de l’Equador, de l’Índia o de Romania han escollit aquest país com l’indret on materialitzar els seus somnis i els dels seus fills. I ara tenim l’oportunitat, la responsabilitat de construir plegats la Catalunya del segle XXI; un país que ha de seguir sent obert, dinàmic, generós, acollidor; una Catalunya on es parlin centenars de llengües i on el català, amb accents i matisos diversos, ha de ser el punt de trobada. És per tot això que des d’Òmnium impulsarem un pacte nacional pel foment de l’ús social del català.
Ens cal una estratègia conjunta, que uneixi esforços i de llarg termini perquè la nostra llengua sigui la llengua comuna de tots els ciutadans i ciutadanes. Un element de cohesió social i nacional.
Discursu de Muriel Casals
Òmnium Cultural
Fonte: Òmnium Cultural

Cascos promete desendolcar dafechu la Llei del Asturianu


Cascos promete desendolcar dafechu la Llei del Asturianu

La llingua asturiana malpenes tuvo presencia nel discursu institucional del candidatu a presidente d'Asturies esti martes na Xunta. Francisco Álvarez Cascos namái que dixo lliteralmente que "como parte muy importante de la cultura asturiana desarrollaremos la Ley de Uso y Promoción del Bable/Asturiano de 1998 y apoyaremos a la creación literaria de nuestros escritores".

El fechu de que nun se concretaren midíes notres fasteres de la propuesta de gobiernu fai albidrar qu'entá nun hai una idega nidia de como facer esi desendolcu y que nun se quieren dar más referencies mentantu nun se dibuxe finalmente la composición del Gobiernu y l'encaxe d'esta fastera nel organigrama de la futura Conseyería de Cultura.

Fonte: Asturnews

13/7/11

Cano tresmitió a Europa la necesidá d’un “marcu xurídicu amañosu” pa la llingua asturiana


Ana María Cano, xunto con representantes d’otres organizaciones, aconceyó en Madrid col Comité d’Espertos del Conseyu Européu pal siguimientu de la Carta les Llingües. Consuelo Vega representó al Gobiernu nuna reunión posterior.

La presidenta de l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) acudía asina al llamáu d’esti Comité d’Espertos casi cuatro años depués del conceyu anterior, cellebráu’l 13 de setiembre del 2007. Xunto a ella, otres organizaciones cíviques convocaes por esti Comité d’Espertos: l’Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana y la Fundación Caveda y Nava. L’oxetivu yera analizar el ‘III Informe sobre’l Cumplimientu n’España de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries del Conseyu d’Europa (2006-2009)’.

La primera en tomar la pallabra nesti conceyu que tuvo llugar la selmana pasada na sé del Conseyu d’Europa en Madrid foi Cano, que s’encargó de presentar la visión de l’ALLA en rellación cola llingua asturiana nos cuatro años últimos. “La primer entruga que me fixeron foi qué camudó nestos cuatro años y yo retruque-yos que la situación yera la mesma”, comenta la presidenta de la institución académica. “Lo fundamental pa la llingua ye tener un marcu xurídicu amoñosu que permita a l’asturianu ser una llingua normal dientro de la sociedá asturiana y esto nun camudare”, tresmitió Cano a los espertos, que tornaron a mostrase ablucaos poles torgues qu’atopa dende l’Alministración una llingua tan viva como l’asturiana. Atrás queda nel recuerdu la polémica qu’hubo pola información manipulada sobre la llingua asturiana que dieron les instituciones al Conseyu d’Europa y que decíen que l’asturianu nun taba normativizáu y que nun había lliteratura escrita. Un escándalu ante’l que los políticos de los grandes partíos asturianos nun llevantaron la voz.

“Comenté-yos que siguimos ensin oficialidá, dalgo que, dende’l puntu de vista de l’Academia, ye un requisitu imprescindible pa que la llingua seya una llingua normal a tolos efectos dientro la sociedá y pa que pueda tener un futuru, amás de facer referencia a la Llei d’Usu, que nun ye suficiente y que tampoco se cumple”, añede la presidenta de l’ALLA, que tamién informó de los puntos que de manera previa solicitaren los miembros d’esti Comité d’Espertos. Estos foron el númberu de falantes qu’había n’Asturies, la situación na educación y nos medios de comunicación, y l’aición de l’Academia nesti tiempu, n’especial no que respeuta al tema normativu.

Al rodiu del primer puntu, Cano señaló que los datos que se teníen yeren los mesmos d’hai cuatro años, esto ye, los del estudiu de Francisco José Llera Ramo, que tornó a comentar. La presidenta de la institución académica añadió nesti puntu un tema que consideró perimportante y que los espertos nun tocaren na petición previa d’información. “Trátase del tema de cómo la sociedá ve l’asuntu de la oficialidá, dalgo que me paecía importantísimu que saliera nesi informe porque ye fundamental de cara a la cooficialidá y al desendolcu d’una política llingüística acorde a la situación llingüística que tenemos. Nun podemos escaecer qu’hai un más d’un 60 por cientu de la población que pide que l’asturianu seya llingua cooficial y que prauticamente la totalidá de la población d’Asturies quieren un futuru p’Asturies n’igualdá col restu de les comunidaes billingües del Estáu”, destaca.

No que respeuta a la educación, Cano señaló que “nestos cuatro años sí se dieron dalgunos pasos importantes como l’inxerimientu de los estudios de Filoloxía dientro de la enseñanza reglada aprovechando l’adaptación de los estudios universitarios al nuevu espaciu européu d’enseñanza superior y, polo tanto, la creación del minor na Facultá de Filoloxía y Lletres, amás de la puesta en marcha del Máster d’Educación Secundaria onde hai una especialidá en Llingua Asturiana”. Sicasí, tamién tresmitió los problemes que supón qu’esti Máster nun tea reconocido pol Gobiernu y la situación llaceriosa del asturianu nel sistema educativu non universitariu.

Sobre la presencia del asturianu nos medios de comunicación, la presidente de l’ALLA centróse de manera especial nel pesu de la llingua asturiana na programación de la RTPA “porque ye d’onde tenemos datos más concretos”. Tamién destacó la esistencia de dellos medios dixitales n’asturianu na rede, ente ellos Asturies.com, y d’un periódicu como Les Noticies, pa depués dar datos del tratu menor que dan los tres diarios asturianos a la nuesa llingua.

“El tema últimu a tratar foi’l de la normativa, nel que señalé que lo fundamental yá taba fechu dende hai tiempu, como yá sabíen de la reunión anterior, y que l’Academia, nesta llinia de trabayar pa que la llingua asturiana pueda ser emplegada como mediu d’espresión en cualquier nivel y en cualquier situación, taba trabayando últimamente les cuestiones referíes a la lexicografía y terminoloxía”, apuntó Cano. Asina, la presidenta faló a los espertos de la coleición Cartafueyos Normativos, de la creación del Centru de Terminoloxía Termast y de publicaciones como Lletres Asturienes, ente otros asuntos. Pa finar, Cano treslladó al Comité d’Espertos la polémica pol borrador del Reglamentu d’Estudios de Doctoráu de la Universidá d’Uviéu que dexa fuera la llingua asturiana.

Tres la intervención de Cano, llegó’l turnu de Xurde Blanco, secretariu del Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu, que se mostró mui críticu. Asina, según firmen nun comunicáu, Blanco, que taba acompañáu por Xilbertu Maire, señaló que “la política llingüística nos caberos 12 años n’Asturies llendóse a reprimir l’emplegu de les llingües asturianes pela ciudadanía y subvencionalu en manifestaciones folclórico-culturales entamanaes per entidaes, asociaciones, empreses y personaxes del alrodiu políticu del gobiernu, nuna clara práutica clientelar”.

Tamién participaron nesti alcuentru la Xunta pola Denfensa de la Llingua Asturiana y la Fundación Caveda y Nava, representaes por Carlos Pulgar y Ramón d’Andrés, de manera respeutiva. Los dos coleutivos dieron la so impresión sobre la situación del asturianu, anque D’Andrés nun tuvo tiempu pa esponer toles sos conclusiones y comprometióse a unviar un informe por escritu al Comité d’Espertos. Pulgar incidió na so intervención na necesidá d’un marcu xurídicu pa l’asturianu que garantice los derechos de los ciudadanos y D’Andrés fixo énfasis na falta d’un consensu ente los partíos políticos pa facer una defensa del idioma.

Tres esta reunión coles organizaciones cíviques, los espertos aconceyáronse con Consuelo Vega, direutora xeneral de Política Llingüística, que taba acompañada de dos funcionarios de l’Alministración asturiana. Tamién tuvo presente nesta xornada d’aconceyamientos na sede del Conseyu d’Europa en Madrid Nicolás Bartolomé pa falar de la situación del lleonés en Castilla y Lleón.

Fonte: Asturies.com

7/7/11

Denuncien torgues pa escolarizar n'infantil y primaria n'asturianu


El sindicatu SUATEA fizo llegar a los medios la denuncia de l’asociación de padres y madres del Colexu d’Educación Infantil y Primaria Tremañes, en Xixón. Esti centru escolarizó l’asignatura de Llingua Asturiana nel Segundu Ciclu d’Educación Infantil polo menos dende’l cursu 2002-2003 fasta’l cursu 2007-2008, incluyíos. Según despliquen los padres d’esti colexu “nos cursos 2008-2009 y 2009-2010 el Colexu caltuvo esta asignatura namás en Primaria, porque la Conseyería nun reconoció l’horariu suficiente pa que’l mayestru la materia la impartiese tamién n’Infantil”. Esti situación solucionárase nel cursu 2009-2010, “por fin, el Colexu pudo recuperar la normalidá nesti aspeutu, tornando impartirse Llingua Asturiana en toles estayes educatives; pa ello cuntó con una mayestra que compartía’l so horariu de trabayu col CEIP de Xove”.
El problema vien cola plantía anunciada pola Conseyería d’Educación pal cursu 2011-2012 que según despliquen “contempla un solu mayestru p’atender la escolarización d’asturianu en tres Colexos: Tremañes, Xove y Honesto Batalón”. De facese realidá esti endurecimientu les condiciones, los padres anuncien “qu’obligaría a qu’otra vuelta les families d’Educación Infantil de Tremañes nun puedan exercer el so drechu estatutariu a que los sos fíos cursen esta materia”.
Según estos mesmos padres “la Conseyería sabe perbién que la escolarización de la Llingua Asturiana en tola ufierta educativa del Centru (Infantil y Primaria) figura nos sos documentos oficiales (PEC, PXA) y que cunta col sofitu de tolos sos muérganos de gobiernu”, amás recuerden qu’esta escolarización “cuntó siempres col decidíu sofitu de tola Comunidá educativa y, cimeramente, col de les families, como amuesa’l fechu de que cuasi’l 100% del escolináu d’Educación Infantil curse davezu esta materia”.
Pa la organización de padres y madres d’esti colexu “los cambeos previstos na plantía pal prósimu cursu asitíense ñidiamente fora’l marcu llegal afitáu pa la escolarización de la nuesa llingua” yá que, recuerden, “la Llei 1/1998, de 23 de marzu, d’usu y promoción del Bable/Asturianu, nel so artículu 9, afita que’l Gobiernu asturianu “asegurará la enseñancia’l bable/asturianu y promoverá’l so usu nel sistema educativu”, mentres que l’artículu 10 diz que’l Gobiernu d’Asturies “garantizará l’enseñu’l bable/asturianu en toles estaes y graos”.
Amás ponen como exemplu la sentencia 1770/09 dictada, n’avientu de 2009, pol Tribunal Superior de Xusticia d’Asturies, que reconoció dafechamente que les enseñancies de Llingua Asturiana tán recoyíes nel currículu’l Segundu Ciclu d’Educación Infantil, reguláu pel vixente Decretu 85/2008, de 3 de setiembre (BOPA nu 212, del 11 de setiembre de 2008).

Dende l’asociación de padres y madres reconocen que’l CEIP Tremañes “cumplió cola so obligación d’ufrir a toles families d’Educación Infantil la opción de cursar estudios de Llingua Asturiana nesta estaya” y recuerden l’ésitu de la convocatoria “cuasi’l 100 % de les families optan voluntariamente por esa ufierta formativa”, polo que son munchos padres los que se ven “agravaos pol fechu de qu’unos años los sos fíos pueden estudiar esta materia y otros años la Conseyería d’Educación tórga-yos esi drechu, al ñega-yos el profesoráu necesariu”.
Califiquen esta situación de “grave” y piden a la Conseyería d’Educación que proceda a garantizar “el drechu que les nueses families tienen a que les sos fíes y fíos estudien asturianu en toles estayes educatives del CEIP Tremañes”. Pa garantizalo, afirmen “a l’Alministración abasta-y con asegurar un mayestru qu’imparta esta materia nos Colexos Tremañes y Xove”.

Fonte: Asturnews

6/7/11

Saber dues llengües, garantia d'èxit escolar


La Càtedra Linguamón estudia les repercussions del model lingüístic

Les persones bilingües que dominen tant el català com el castellà ho tenen més fàcil a l'hora d'aprendre una tercera llengua. Segons un estudi realitzat per la Càtedra de Multilingüsime Linguamón-UOC, el bilingüisme no és un problema per als estudiants ja que els aporta avantatges com la flexibilitat cognitiva, la capacitat d'adaptació o el retard en símptomes de demències. L'estudi, fet per experts de diferents universitats, demostra que els castellanoparlants no tenen un dèficit en aprenentatge pel fet de ser escolaritzats en català, i que tots els alumnes formats a les escoles catalanes tenen un nivell similar o superior de castellà que bona part de les comunitats autònomes.

Estudiar a Catalunya i en català no és un inconvenient ni perquè els alumnes catalanoparlants aprenguin castellà, ni perquè els castellanoparlants aprenguin català i la resta de competències bàsiques. La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC ha recollit diferents treballs de recerca sobre el model lingüístic català perquè experts en la matèria de diferents universitats catalanes, desmentissin alguns mites sobre la immersió lingüística.

La principal conclusió d'aquesta recopilació d'estudis és que les persones bilingües tenen avantatges a l'hora d'aprendre una tercera llengua com és l'anglès, i que les facilitats a l'hora de millorar les competències són més grans com més equilibrat i més gran sigui el domini del castellà i del català, i com més precoç hagi estat la immersió lingüística. Segons Carme Pérez i Aurora Bel, de la Universitat Pompeu Fabra, els alumnes bilingües tenen una molt bona situació per aprendre una llengua nova i per això destaquen que "el bilingüisme no és un problema" sinó "un avantatge".

De fet, segons els estudis que han consultat Pérez i Bel, les persones bilingües tenen conseqüències positives en la cognició i la intel·ligència general, el desenvolupament de la consciència metalingüística, és a dir, la capacitat per a manipular el codi lingüístic, la flexibilitat cognitiva i el processament i una més bona disposició democràtica. En la mateixa línia, Melina Aparici, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha volgut recalcar que a més a més, els bilingües tenen un control més gran de l'atenció, tant a infants com a adults, i per exemple, s'ha demostrat que els qui dominen dues llengües experimenten un retard de fins a quatre anys en l'aparició dels primers símptomes de demència senil.

"Llengua i Escola a Catalunya: Mites i realitats" ha desmentit també, per boca del professar de la Universitat de Girona Ignasi Vila, que els alumnes castellanoparlants acaben l'escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements escolars per cula d'estudiar en una llengua que no és la seva. Vila ha assegurat que els informes PISA són una mostra que les desigualtats de resultats segons la llengua parlada a casa respon més a l'estatus socioeconòmic i cultural de l'alumnat i dels centres als quals estudien.

Segons el professor Joaquim Arnau, la comprensió lectora bàsica, qualificada com la principal causa del fracàs escolar, no es veu afectada pel bilingüisme, ja que en dades comparatives, Catalunya se situa per sobre dels països de l'OCDE. Per això, Arnau ha volgut destacar que els països monolingües tenen resultats inferior a les comunitats lingüístiques bilingües com ho és Catalunya. La competència científica i l'aprenentatge de les matemàtiques tampoc no es veuen disminuïdes pel sistema educatiu català, que per Arnau, és "efectiu" tot i reconèixer que hi ha aspectes millorables.

El professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Miquel Strubell, ha conclòs que el model català garanteix la cohesió social alhora que permet la competència en dues llengües, amb els avantatges que suposa un assoliment precoç d'aquestes competències per a l'aprenentatge d'altres llengües.

Fonte: Nació Digital
Más información: UOC
3/24

Denuncien a Europa'l decretu valencianu del trillingüismu





La entidad cívica Escola Valenciana trasladará mañana al consejo Europeo el decreto de la Generalitat "contra las líneas en valenciano"durante una reunión en Valencia con expertos del comité de la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias.
La entidad se ha mostrado firme en la defensa de un "modelo educativo plurilingüe en valenciano" para la que asegura tener una "estrategia en tres direcciones: movilización, acción legal y relaciones institucionales".


El Alto Comisionado de las Lenguas Regionales y Minoritarias ya ha afirmado en varias ocasiones que el modelo de inmersión lingüística en valenciano es "el más eficiente" para la formación de los alumnos, según la entidad cívica.


En el marco de la movilización, Escola Valenciana ha destacado una gran respuesta ciudadana durante las últimas semanas que "ha dado frutos". Concretamente sin este apoyo ya podría haber sido aprobado mucho antes un decreto que, en palabras de l´Escola, "prohíbe las líneas en valenciano, ignora el inglés y rompe todos los consensos educativos".


Fonte: ADN.es

L'ALLA abrió páxines oficiales en Facebook y Twitter



Dende'l 27 de xunu, l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) abrió una páxina oficial en caúna de les dos redes sociales más importantes del mundu, Facebook y Twitter.

Un mensaxe escolingáu dio l’acoyida a la páxina oficial de l'Academia de la Llingua Asturiana en Facebook, comentando la institución qu’aguardaben “un meyor contautu con tolos asturianos y asturianes y cola xente interesao na llingua asturiana”, gracies a esti nuevu calce de comunicación.

Los perfiles de l’Academia pueden atopase buscando’l nome completu de la institución nel casu de Facebook y col nomatu @ALLA_ast nel casu de la rede social Twitter.

Fonte: Asturnews

5/7/11

La Casa de les Llingües de la Universidá d'Uviéu entama cursos d'asturianu



Yera una de les promeses que se ficieren nel momentu de creyar la Casa de les Llingües de la Universidá d’Uviéu, en 2008, cola llegada del rector Vicente Gotor al gobiernu universitariu. Pero nun foi hasta agora, y dempués de delles protestes del Conceyu Universitariu pol Asturianu, cuando la nueva institución convocó cursos d’asturianu dientro de la so ufierta, qu’inclúi otres diez llingües pal cursu 2011-2012.


Estos cursos, de nivel A1 d’asturianu cunten con venti places y van celebrase en Xixón, Uviéu y Avilés. Empobinaos a mayores de 17 años, tienen un preciu de 320 euros.
N’Uviéu los cursos van celebrase los llunes y miércoles, de 16:30 a 18:00 hores; en Xixón, dientro de la Cátedra Xovellanos, los martes y xueves, de 19:30 a 21:00 hores, y n’Avilés, llunes y miércoles, de 18:00 a 19:30 hores. Toos ellos van entamar na selmana del 3 d’ochobre, rematando’l 31 de mayu de 2012, cuntando con 90 hores de docencia. La matricula tará abierta del 4 de xunetu al 16 de setiembre .




Fonte: Asturnews

Recuperación y fomentu de la llingua asturiana. La llucha sigue


Xosé González González
Too son pilancos y palos pa la llingua y pa los falantes d’asturianu, non pue entendese la fonda vocación vanguardista qu'Asturies siempres tuvo frente al bable/asturianu y en defensa del castellán, ni l’estáu de desatención que los nuesos políticos tienen acutao pal asturianu, a estos da-yos igual qu’haya llexislación abondo, asina como directrices y alcuerdos que pidan el respetu y consideración pa la nuesa llingua.

Hai muncha xente "politicos incluyíos" que dicen que’l bable/asturianu ye una simple reliquia hestórica y que namas merez ser teníu en cuenta si esti s'usa modosamente y siempres respetando la divina llingua común, estos nieguen l'asturianu y defenden el castellán y non se trata de confrontar castellán y asturianu, "El que nun respeta la llingua asturiana como bien cultural, nun respeta la cultura asturiana nin respeta a Asturies".

Los drechos llinguisticos de los asturianos "falantes y non falantes" nun-yos importen n'absolutu, otres llingües de la Península ibérica, como'l gallegu, eusquera, catalán, valencianu etc.. si tienen el drechu a la oficialidá, pero non l’asturianu. "Nós nun tenemos esi drechu". Lo que-y fai falta al asturianu nun ye otra cosa que respetu, bona querencia y meyor intención por parte de la clas politica asturiana, dalgo que nos empobine a un consensu válidu sobre la llingua y sobre'l so usu.

N’Asturies nun tenemos una política llingüística en condiciones, lo idegal sedría una politica empobinada na recuperación y dignificación de la llingua asturiana. Ye preciso que el gobiernu del Principáu d’Asturies y les instituciones responsables faigan y lleven alantre una planificación llingüística axustada y eficaz, yá que tan obligaos por llei a tomar midíes pa facer efectiva "la recuperación y dignificación del asturianu", deben de convertise en normalizadores del usu de la llingua asturiana tantu na vida pública como privada.

Polo tanto la clas politica debe tener un papel fundamental na promoción del patrimoniu llingüísticu asturianu, na "difusión de la cultura y el fomentu de la llingua asturiana", ye dicir facer daque normal el usu de la llingua dientro de la sociedá, ya que too ello ye fundamental pa valorar lo propio y deprender a aprecialo.

L’asturianu ye patrimoniu de toos "falantes y non falantes" ye una ayalga qu’habemos curiar con procuru y tresmitir a les nueves xeneraciones nes meyores condiciones de sobrevivencia.

Ye'l nuesu deber protexer y da-y puxu a la nuesa llingua, seña d’identidá del nuesu pueblu. Nun podemos aceutar les decisiones politiques sobre la llingua asturiana "Callar una llingua, quiciabes sía'l primer pasu pal so posterior esterminiu"

¡! L’asturianu Llingua Oficial ¡! Haiga salú y puxu pa lluchar…

Fonte: Infoasturies

4/7/11

El campus d'Uesca impartirá'l primer títulu universitariu d'aragonés


Los profesores José Domingo Dueñas y Francho Nagore presentan este jueves, en la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación, un nuevo título de postgrado de la Universidad de Zaragoza. Se trata del Diploma de Especialización en Filología Aragonesa, que se impartirá en el campus de Huesca. Con este nuevo estudio se pretende dar respuesta a parte de las necesidades formativas que genera la Ley de Lenguas de Aragón, aprobada en diciembre de 2009.

Este nuevo título de postgrado, que se pondrá en marcha de forma inmediata, persigue preparar a maestros y profesores para la enseñanza del aragonés y ofrecer formación que facilite el acceso a puestos de trabajo en la administración, medios de comunicación, instituciones o proyectos culturales, a partir del desarrollo de esa norma. También busca ofertar una enseñanza especializada a todas las personas interesadas en profundizar en el conocimiento del aragonés.

Fonte: Radio Huesca.com

3/7/11

El Congresu sofita que'l catalán seya llingua vehicular en Valencia y Baleares


Nel “Debate de la Nación”, el Congresu sofita que’l catalán seya llingua vehicular nel enseñu en Valencia y Baleares.

El Congreso de los Diputados ha aprobado una propuesta de resolución presentada por ERC en las que se instaba al Gobierno a garantizar que el catalán será lengua vehicular en la enseñanza en las comunidades autónomas de Valencia y Baleares.

El texto resultó aprobado por 192 votos a favor, de los socialistas y todos los grupos minoritarios de la Cámara Baja, y se opusieron los 154 diputados del PP.

ERC muestra su "preocupación" por el anuncio de los nuevos gobiernos valenciano y balear de "introducir modificaciones en el sistema educativo en relación al uso vehicular de sus lenguas propias que intensificarían su minorización".

En concreto, Esquerra insta al Gobierno a "difundir la labor cultural y pedagógica de los sistemas educativos que introducen como lengua vehicular en la enseñanza la propia y oficial del territorio autonómico".

Fonte: Diario Siglo XXI

2/7/11

"Nun pue aceptase l'asturianu en Filoloxía y non en Bioloxía"



Tolivar Alas: «Nun pue aceptase l'asturianu en Filoloxía y non en Bioloxía»

DAMIÁN BARREIRO. UVIÉU -
Leopoldo Tolivar Alas, caderalgu de Drechu, afirma que’l reglamentu de la Universidá d'Uviéu nun va poder recoyer que pueda usase l'asturianu pa les tesis doctorales namás na Facultá de Filoloxía. «Esa desigualdá tien pocu xacíu. La tesis ye un conceutu únicu. Anque sían distintes tienen unes formalidaes comunes y la llingua nun pue diferir», esclaria'l caderalgu.

Les pallabres de Tolivar Alas vienen depués de que Vicente Gotor, rector de la Universidá d'Uviéu, afirmara qu'él yera partidariu de que pueda usase l'idioma nes tesis doctorales, pero nos campos que traten sobre l'asturianu. Sicasí, el caderalgu de Drechu desplica que siempres se va falar más del asturianu na Facultá de Filoloxía, «pero tamién tien que poder facese una tesis sobre les especies vexetales autóctones o sobre drechu consuetudinariu asturianu, porque en tolos campos del saber hai multitú de denomaciones que tán n'asturianu».

El profesor diz desconocer la razón pola que s'esclúi l'asturianu nel Reglamentu d’Estudios de Doctoráu, «cuando llegalmente ye una modalidá llingüística qu’hai que protexer y fomentar». Pal caderalgu, si la razón ye la homologación –que nun ye oficial–, entós tampoco nun tien sentíu que se pueda escribir en llingües internacionales d'usu científicu, «porque l'inglés o l'alemán tampoco nun son oficiales equí».

Tolivar Alas desplica que la Llei d'Usu y los Estatutos de la Universidá falen de midíes pa fomentar l'asturianu y qu'una d'estes midíes tien que ser poder redactar trabayos d'investigación n'asturianu, polo qu'afita que tolo que sía potenciar que se faigan trabayos d'investigación de cualesquier tema n'asturianu «ye perfeutamente defendible».

Fonte: Les Noticies

1/7/11

PSOE i PP tanquen la porta a què el català sigui oficial a Europa


Una proposta de CiU instava el govern espanyol a aprofitar el canvi de reglament per l'adhesió de Croàcia a la UE per reclamar l'oficialitat del català

Els socialistes catalans han votat en contra amb la resta del grup socialista


30/06/11 13:11 - Madrid - ACN

Grup socialista i PP han sumat forces aquest dijous al Congrés dels Diputats per impedir l'aprovació d'una proposta de resolució de CiU que instava el govern espanyol a aprofitar el canvi de reglament del règim lingüístic que deriva de l'adhesió de Croàcia a la Unió Europea (UE) per reclamar l'oficialitat del català a les institucions europees. Es tracta d'un text que recull la petició que els eurodiputats catalans Ramon Tremosa de CiU, Maria Badia del PSC, Oriol Junqueras d'ERC i Raúl Romeva d'ICV van enviar al govern espanyol a mitjans de juny. Els socialistes catalans han votat en contra amb la resta del grup socialista després que la Federació hagi rebutjat per tèbia l'esmena que hi havien presentat.

La votació final ha posat de manifest de nou la unitat de les dues principals forces espanyoles en aquesta qüestió. El text de CiU reclamava al govern espanyol que d'acord “a les disposicions relatives al règim lingüístic de la UE i al seu compromís de respectar la diversitat lingüística i cultural i els drets dels ciutadans aprofités les reformes normatives que es duran a terme al Tractat de la UE i al Reglament amb motiu de l'adhesió de Croàcia a la UE per aconseguir que el català disposi de l'estatus de llengua oficial de les institucions de la Unió”.

És el mateix text que quatre eurodiputats catalans -inclosa la del PSC Maria Badia- van impulsar per instar el govern espanyol a moure fitxa en aquesta qüestió. Els parlamentaris catalans creuen que l'adhesió de Croàcia és una oportunitat d'or que obre vies al català i sostenen a més que la mesura no tindria cost per a les institucions europees perquè la majoria dels traductors espanyols a la cambra europea són catalanoparlants.

Els socialistes catalans han presentat una esmena al text que ha estat rebutjada per tèbia per la Federació. En concret proposaven que la resolució instés el govern espanyol a aprofitar les reformes per “aconseguir que les llengües cooficials disposin d'un major reconeixement de les institucions de la UE” i per “facilitar que els ciutadans espanyols puguin relacionar-se amb aquestes institucions en qualsevol d'aquestes llengües cooficials”.

La mateixa proposta de resolució inclou un segon punt que insta el govern espanyol a presentar un projecte de llei de modificació de la llei orgànica de règim electoral general que tingui per objecte permetre l'existència de circumscripcions electorals de règim autonòmic sempre que ho aprovi així el parlament de cada territori. CiU recorda que d'aquesta manera es donaria resposta a la petició del Parlament Europeu que reclama als estats que divideixin les seves circumscripcions quan tinguin més de 20 milions d'habitants. En la seva esmena el PSOE demana la supressió d'aquest punt.

Fonte: Avui.cat

Campaña del CUPA poles tesis doctorales n'asturianu


Apoyamos la campaña del Conceyu Abiertu pol Asturianu ¡participa!
El Conceyu Universitariu pol Asturianu recueye la petición fecha por munches persones que quieren sofitar la reivindicación d'esti coleutivu pa que'l nuevu Regalmentu de Doctoráu de la Universidá d'Uviéu incluya al asturianu como llingua d'usu n'igualdá de condiciones col castellán.

Pa ello ufre un modelu de reclamación col que namás añediendo los datos personales puede facese la reclamación a la Universidá d'Uviéu, unviando, hasta'l sábadu 2 de xunetu (incluyíu), esta reclamación, empobinándola al corréu lletrónicu viceordenacion@uniovi.es
Col envís de contabilizar el númberu de reclamaciones unviaes pidimos que se mande copia del corréu unviáu al corréu del CUPA conceyuasturianu@gmail.comLa fueya de la reclamación pue descargase equí
Quedamos a la vuesa disposición pa cualesquier dulda.

CONCEYU COL RECTOR
El CUPA acaba de solicitar amás un conceyu col Rector pa los próximos díes de cara a conocer la postura d'esti, dempués de facer unes declaraciones a un periódicu asturianu nes que pedía calma y dicía que diba solucionar esti conflictu de forma positiva pal asturianu.

Fonte: Blogue 12 meses 12 causes pol asturianu
Información apurrida por Manuel

28/6/11

N'ast denuncia marxinación del asturianu nun proyeutu européu sobre'l Camín de Santiagu


L’Asociación Cultural N’Ast denunció al traviés d’un comunicáu l’ausencia del asturianu nun proyeutu fechu sobre les llingües minoritaries de los países pelos que pasa’l Camín de Santiago. Nél tán presentes el bretón, l’occitanu, el vascu, l’aragonés y el gallegu, pero non l’asturianu. En ‘Camín de les cultures y les llingües’ participen l’Euskarabidea (Institutu Navarru del Vascu), la Secretaría Xeral de Política Lingüística de la Xunta de Galicia, Ofis ar Brezhoneg (Oficina de la Llingua Bretona), Academia de l’Aragonés, la Christian-Albrechts-Universitaet zu Kiel (Schleswig-Holstein, Alemaña) y Euroccat (Eurocongresu 2000 de los países occitanos y catalanes), y ta financiáu pola Axencia de la Cultura de la Comisión Europea.

L’oxetivu de la campaña ye promocionar les llingües minoritaries de los países pelos que pasa’l Camín de Santiago y ente les sos actividaes previstes tán la puesta en marcha d’una web multillingüe y una esposición itineraria que va tener la so primer parada n’Orreaga/Roncesvalles del 11 al 31 de xunetu.

Amás, va cellebrase un congresu nel mes d’ochobre en Santiago baxo’l títulu ‘Europa nes sos llingües y cultures’, na que van participar representantes de les entidaes públiques y privaes que trabayen na promoción de les llingües minoritaries de los territorios per onde pasa’l Camín.

N’Ast valora de forma positiva “esti proyeutu nel sentíu en que reivindica la esistencia d’una Europa cultural y llingüísticamente diversa acullá de los estaos anguañu esistentes, poniendo amás de relieve la importancia histórica del Camín de Santiago comu canal de comunicación y exa vertebradora de la Europa occidental” y destaca que “per primer vegada” vaiga ser utilizada la Propuesta Ortográfica del Estudiu de Filoloxía Aragonesa con proyeición internacional. Por contra, critiquen l’ausencia del asturianu dientru d’esti proyeutu, lo que rellacionen al “despreciu institucionalizáu y la voluntá de marxinación de la castra que gobernó Asturies a lo llargo d’estos trenta años últimos hacia tolos trazos específicos de la identidá asturiana”.

Fonte: Asturnews
Información apurrida por Manuel

26/6/11

Nomes d'Asturies: material didáuticu de sofitu a les clases de llingua asturiana


Ta acabante d'espublizase’l material didáuticu de sofitu a les clases de Llingua Asturiana “Nomes d’Asturies”.

Desendolca 9 xunidaes didáutiques basaes n’otros tantos audios del programa de la RTPA “Nomes d’Asturies” qu’usa la fórmula de radio-teatru.

Nes distintes xunidaes trabáyense les destreces básiques nel estudiu de cualesquier llingua viva: comprensión y espresión escrites y comprensión y espresión orales. Les actividaes propuestes desendolquen estratexes pa utilizar la radio nes clases d’asturianu: audiciones, antoloxía poética, guiones radiofónicos, notes culturales, estaya gramatical, lliteratura, llingua y cultura, atención a la diversidá, etc.

Too ello cola intención d’ufiertar una ferramienta moderna, útil y prestosa cola qu'estudiantes y profesores puean trabayar la llingua asturiana dende un mediu de comunicación de mases como ye la radio.

Pa informate más

Fonte: http://web.educastur.princast.es/cpr/oviedo/web/index.php?option=com_mensajes&view=mensajes&Itemid=51

25/6/11

La Comisaria Europea d'Educación afita que la reconocencia del catalán n'Europa ye difícil pero non imposible

Les claus europees en educació
La comissària europea d'Educació, Androulla Vassiliou, diu a TV3 que la inversió en educació és decisiva per sortir de la crisi, assenyala els mestres i l'oferta de Formació Professional com a claus per evitar el fracàs escolar i diu que s'ha d'incentivar els alumnes a completar els estudis, perquè són clau per prosperar. Ja en l'etapa universitària, Vassiliou destaca el programa Erasmus com un trampolí a la carrera professional.

Català
Pel que fa al català diu que és el Govern d'Espanya el que ha d'impulsar la oficialitat del català a les Institucions Europees i que la UE valora molt la riquesa, la diversitat lingüística europea però que no seria operatiu que les 60 llingües "regionals o minoritàries" fossin oficials perquè això semblaria la Torre de Babel.

Fonte: telenotícies migdia TV3, vidiu