AENA comunica a l'ASM que els encarregats dels taulells d'informació tenen l'obligació de saber català

Responsables d'AENA a l'aeroport de Palma han rebut els representants de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, que havia sol·licitat una entrevista arran dels fets ocorreguts el passat 11 d'agost quan una encarregada del servei d'informació va etzibar «hábleme en castellano» al president del Cercle Mallorquí de Negocis.

Els directius d'AENA han explicat que varen obrir una investigació i que la treballadora s'ha disculpat per la seva actitud. Han remarcat que el contracte amb l'empresa concessionària, de domini públic, estableix com a condició el coneixement del català, que ha de constar al perfil dels treballadors contractats.

Durant l'entrevista també s'ha tractat l'ús del català a la megafonia. Pel que fa als vols entre illes, des d'AENA s'han compromès a recordar i donar trasllat per escrit a les companyies concessionàries, Air Europa i Air Nostrum, la cooficialitat del català i la nostra petició perquè s’utilitzi en aquesta zona d’embarcament. «Varen dir que els avisos genèrics de l'aeroport, per exemple els que recomanen vigilar les pertinences, ja es fan en català».

Les locucions dins els vols són responsabilitat de cada companyia, per la qual cosa l'ASM estudiarà posar en marxa una campanya de reclamacions perquè s'hi respecti l'ús de la nostra llengua.

Respecte al rètol de la façana, que encara diu 'Aeropuerto de Palma de Mallorca', varen explicar que no hi ha cap data prevista per substituir-lo per la denominació aprovada pel Consell de Mallorca per unanimitat, si bé es mantenen en la idea que el cost ha d'anar a càrrec de la comunitat autònoma. «Des de l'ASM continuam reclamant que el canvi es faci de forma immediata i que el cost l'assumeixi el Ministerio de Fomento, atesos els beneficis multimilionaris que se'n du del nostre aeroport».

Fonte: DBalears.cat

La Generalitat denuncia la "voluntat" de l'Estat de refermar la posició del castellà

Un informe de la Generalitat posa de manifest la "voluntat" de l'Estat de refermar la posició del castellà a Catalunya. A més, posa de manifest que l'Estat no ha modificat el marc jurídic per poder utilitzar el català en procediments d'ordre judicial, i que no ha adoptat mesures per garantir que una proporció adequada del personal judicial tingui capacitat per treballar en català.

Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi que avalua l'acompliment i l'incompliment per part de l'Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) per al període 2013-2016. L'informe l'ha dut a terme la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura amb la col·laboració dels de la Presidència, Empresa i Coneixement, Ensenyament, Justícia i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Altres observacions que es desprenen de l'estudi és que es mantenen els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya; que continuen vigents les mesures contràries a la Carta com ara la LOMCE, o que persisteix l'impacte del dèficit fiscal en el finançament d'activitats de suport a les llengües catalana i occitana.

Aspectes positius

Entre els aspectes positius, l'informe de la Generalitat destaca les mesures adoptades per les administracions catalanes per garantir l'ús del català en els serveis públics, i les mesures per garantir la disponibilitat lingüística en occità. També destaca la recuperació de les relacions de cooperació amb tots els governs dels territoris de llengua catalana.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries va ser aprovada pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa el 25 de juny del 1992 i va entrar en vigor el 1998, un cop la van ratificar els estats de Finlàndia, Hongria, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Croàcia. Va ser signada pel Govern espanyol el mateix any 1992 i l'instrument de ratificació va ser dipositat al Consell d'Europa el 2001. Forma part del corpus jurídic espanyol des de la seva entrada en vigor, l'1 d'agost del 2001.

La Carta reconeix les llengües definides com a 'regionals o minoritàries' com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l'ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder-les usar a l'administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits. La ratificació de la Carta per part de l'Estat espanyol el compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües pròpies diferents del castellà allà on són oficials.

Fonte: ElNacional.cat

50 anys de la Flama del Canigó

El divendres i dissabte 7 i 8 de juliol se celebrarà la Trobada de Territoris de Parla Catalana. La trobada, emmarcada en la celebració dels 50 anys de la Flama del Canigó a Manlleu, coincideix també amb la commemoració del 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana.

Durant aquests dos dies Manlleu també acollirà la celebració de les jornades de debat  “La situació de la llengua catalana als Països Catalans”, jornades que programen un seguit de taules rodones i activitats complementàries durant tot el dissabte dia 8 de juliol. 

La trobada també coincidirà amb la 3a edició de la mostra d’entitats manlleuenques d’arrel tradicional. Aquest any, es traslladarà a la plaça de Dalt Vila, amb l’objectiu d’apropar-la a l’espai on es faran els actes commemoratius dels 50 anys de la Flama i les Jornades del Congrés  (Pl. Dalt Vila i Jardins de Can Puget).

El programa d'actes d'enguany és el següent:

Divendres 7 de juliol de 2017

20.30 h: Acte inaugural i conferència: 50 anys de la Flama del Canigó, a càrrec de Toni Ayala, defensor d’aquesta tradició catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

22 h: Audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona.

Plaça de Dalt Vila

Dissabte 8 de juliol de 2017

10.30 h: Taula rodona “L’ensenyament del català als territoris de parla catalana”. Entitats participants: Escola Valenciana i La Bressola. Moderador: Joan Badia i Pujol, catedràtic de Llengua i Literatura catalana d’ensenyament secundari i director d’innovació educativa.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

11.45 h: Lectura del poema Canigó de Jacint Verdaguer, a càrrec de l’actor Lluís Soler. Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

12.30 h: Pausa-vermut.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

12.45 h: Taula rodona “La situació social de la llengua catalana”. Hi participaran: Avel·lí Flors, doctorand a la Universitat de Barcelona, Alà Baylac, doctor en Sociolingüística i membre de l’IEC; Joan Melià, doctor en Sociolingüística i exdirector general de Políitca Lingüística de les Illes Balears (1999-2003); Joaquim Torres, sociolingüista, fundador i expresident de la Societat Catalana de Sociolingüística. Moderadora: Marta Rovira i Martínez, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

De 17 a 20 h: 3a Mostra d’entitats d’arrel tradicional, tallers, llibres i gastronomia. Tallers participatius, espectacles, exhibicions.

Plaça de Dalt Vila

16.30 h: Taula rodona “L’impuls del català. Polítiques lingüístiques futures per a la supervivència i enfortiment de la llengua”. Amb la participació de: Esther Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Mariví Mengual, regidora de Normalització d’Eivissa; Joan Elies Adell, representant de la Generalitat de Catalunya a L’Alguer; un representant de l’Ajuntament de Perpinyà. Moderador: Miquel Strubell i Trueta, psicòleg, sociolingüista i president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. 

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

18 h: Taula rodona “Escriptors catalans, prescriptors de la llengua als diferents territoris de parla catalana”. Hi participaran: Lluís Solà, Francesc Serés, Joan Elies Adell, Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló. Moderadora: Laura Borràs i Castanyer, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

20 h: Concert de cloenda amb Feliu Ventura, Xerramequ i els Aborígens: Faré Vacances (clàssics de l'Ovidi Montllor i clàssics del Feliu Ventura a ritme de rocksteady, reggae i ska).

Plaça de Dalt Vila

21.30 h: Sopar de cloenda “50 anys de la Flama”.

Jardins de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

Fonte: Manlleu.cat

L’ús del català millora però segueix “legalment desprotegit” segons Plataforma per la Llengua

La situació del català millora lentament als territoris de la seva parla però malgrat la seva vitalitat continua "legalment desprotegit", ha explicat el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació aquest divendres de l'InformeCat 2017.

BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)

La situació del català millora lentament als territoris de la seva parla però malgrat la seva vitalitat continua “legalment desprotegit”, ha explicat el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació aquest divendres de l’InformeCat 2017.

Ha sostingut que el català està en una situació de franca anomalia, millorant en tots els àmbits, en tots els territoris de parla catalana i sense cap conflicte, però amb “els drets lingüístics restringits” en l’Estat.

Ha assegurat que la tendència és bona, ja que en els últims deu anys ha guanyat 1,5 milions de parlants, però té el “handicap de no tenir estat propi i de tenir dos estats en contra”, i ha remarcat que Espanya no compleix amb la Carta europea de llengües a la qual es va adherir voluntàriament.

Escuder ha remarcat que s’ha de ser optimista davant la situació del català, encara que segueix presentant “llacunes importants” com en la justícia o l’etiquetaje dels productes.

L’InformeCat 2017 presenta 50 dades sobre la llengua catalana, la majoria relatius al 2015, entre les quals figuren l’augment del coneixement dels habitants de la Comunitat Valenciana, l’augment del nombre de parlants en el sud de França i a Balears i que el 88,2% dels habitants de L’Alguer (Itàlia) ho entén.

En espectacles, ha destacat l’augment de 8 punts en el consum d’espectacles en català, l’increment de facturació de llibres en català i el creixement de pel·lícules en català o subtitulades en català en el Festival de Sitges.

Escuder ha criticat que en etiquetaje el 90% dels productes que es venen en Catalunya són “lingüísticament il·legals”, i ha demanat una millora en l’aplicació de la llei.

L’InformeCat destaca que el programa català per a l’acolliment de refugiats preveu mentors lingüístics, el 54% dels centres educatius valencians escullen el model que dóna major pes al català i se superen els 6.000 estudiants de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres.

JUSTÍCIA

Un àmbit en el qual el català no millora és el judicial, i la Plataforma subratlla que el 2015 va haver-hi un 8,4% de sentències en català, “mínim històric”, i que el Senat va rebutjar una moció que demanava protegir els drets lingüístics en la justícia.

La Plataforma per la Llengua ha criticat que el Govern central en funcions de Mariano Rajoy va aprovar 52 normatives que “imposen el castellà” durant 2016, ha lamentat que Hisenda hagi eliminat les versions en català de diversos formularis i que TripAdvisor no permeti l’ús del català en els comentaris.

En l’àmbit de les noves tecnologies, ha celebrat que nou de les deu webs més visitades tingui versió en català, i Escuder ha assegurat que parlaran amb l’única que no la té –Amazon– perquè la faci ara que realitza diverses inversions a Catalunya.

La Plataforma per la Llengua ha llançat una web ‘Estimo el català’ on proposa diverses preguntes per conscienciar sobre el coneixement de la situació del català.

Fonte: Europa Press

El català és una nosa?

Ara fa deu anys, em van convidar a inaugurar un congrés internacional de periodisme a la Universitat Capodistriana i Nacional d’Atenes, la principal universitat grega. Hi vam parlar gent de diversos països, tots en anglès, i el rector, que ho va fer de cap a peus en grec. Quan li vaig demanar com era que no havia fet servir l’anglès, em va dir que tenia l’obligació de recordar-nos l’existència de la llengua grega i de la cultura que vehicula. I que en un acte com aquell no podia ser que no se sentís el dring de la llengua que al final era la mare de les cultures d’Europa. No vaig trobar cap argument per a replicar-li.

Ahir vam publicar a VilaWeb un reportatge de Bel Zaballa que va causar un impacte notable. Explica que l’ús del català ha caigut en picat a les universitats de tot el país, però molt especialment a les del Principat. I retrata això que passa tantes vegades quan un jove alça la mà dient que ell no l’entén i la classe automàticament canvia de llengua. Fins i tot si és un de sol i fins i tot si s’ha previst de fer la classe en català, informació que es publica obligatòriament abans de començar el curs i que, per tant, l’estudiant que alça el dit sap perfectament.

No parle per parlar. Jo mateix vaig deixar de fer classes a la Universitat Pompeu Fabra. No per l’actitud dels alumnes, sinó per la de la universitat. Fa vint anys d’això. Em vaig trobar que en el màster en què participava, la gran majoria dels alumnes parlaven català, però n’hi havia uns quants que no. Em vaig oferir a fer-los mitja hora de classe prèvia a banda, perquè poguessen entendre la classe completa en català. I així ho vam fer. Els alumnes s’hi avingueren i a mi em semblava una solució amb trellat. Com que eren europeus, em vaig oferir a fer la classe en anglès perquè el seu castellà era d’un nivell ínfim. Vaig fer mans i mànegues per resoldre el problema sense que se’n ressentissen els drets dels alumnes catalanoparlants. Però arran de la pressió constant de la universitat perquè no fes la classe en català vaig renunciar-hi. Perquè vaig descobrir que a la facultat, simplement, no volien que fes la classe en català. Deien que això els creava un problema. D’imatge, em van arribar a dir.

I aquesta és la qüestió i aquest és el debat. Contra allò que diuen alguns, el problema no és si hem de respectar uns suposats drets dels castellanoparlants o dels estrangers. Si jo me’n vaig a Finlàndia i m’apunte a un curs que m’han informat –en el moment de la matrícula– que es fa en finès, no em puc considerar discriminat si es fa en finès. Perquè això és fer les coses que s’han emparaulat, actuar de la manera que hom espera. Fa anys la Generalitat va aconseguir que tots els cursos indicassen en quina llengua es feien perquè ningú no s’enganyàs ni pogués adduir indefensió. Però continua passant igual: la mà d’un jove que s’alça i que fa canviar la llengua de la classe. Ningú no pregunta mai pels drets dels alumnes catalanoparlants ni ningú no ha establert mecanismes de defensa d’aquests drets.

El debat ha anat passant per alt tots aquests anys, entre excuses i silencis intencionats. Com si no en volguéssem parlar. Hi ha estatístiques oficials que indiquen la caiguda de l’ús acadèmic del català i tots sabem que són mentida: cau molt més que no diuen. Ni el govern ni, encara menys, les universitats no tenen gens d’interès a reconèixer això que passa. I la resta callem.

Ací gairebé ningú no fa allò que va fer amb mi aquell rector grec: realçar allò que ens fa únics. És paradoxal, però l’augment de l’independentisme ha anat acompanyat d’un desinterès com més va més generalitzat pel paper de la llengua, com si ja no tingués importància. Totes les independències tenen preu i em fa l’efecte que el preu de la nostra serà el català, si no rectifiquem.

Perquè la qüestió no és, solament, aclarir si hi ha d’haver una llengua oficial o dues, o tres o cap. La discussió no és sobre legalitat ni tan sols sobre ús. La qüestió realment important és si nosaltres com a país, i per tant cadascú de vosaltres com a ciutadans, pensa que la llengua té un valor o si ens sembla que és més aviat una nosa. I sobretot, si la resposta és la primera, la qüestió és saber si estem disposats a ser coherents o no.

Fonte: Vilaweb.cat

Els editors catalans tornen de la fira de Bolonya amb una vintena de drets venuts

Satisfacció general entre els editors, agents literaris i l'Institut Ramon Llull (IRL) per la participació catalana i balear com a convidada d'honor a la Fira del Llibre infantil i juvenil de Bolonya. Malgrat que els efectes no seran palpables fins d'aquí uns mesos, la quarantena d'editorials catalanes, valencianes i balears desplaçades han tornat del certamen amb centenars de contactes i almenys una vintena de drets venuts a nivell internacional. Entre els països amb els quals han tancat acords, destaca l'auge del mercat asiàtic –especialment, de la Xina i Corea del Sud- i la consolidació dels europeus, com Itàlia, Franca o Regne Unit. Per l'IRL, el repte ara és "posar en valor" la literatura infantil i juvenil a Catalunya perquè rebi el prestigi "que mereix" i consolidar la presència a Bolonya l'edició que ve.

La directora de l'Àrea de Literatura i Pensament de l'IRL, Izaskun Arretxe, ha constatat un increment substancial del nombre de contactes d'agents i editors durant la fira. Una circumstància que, per Arretxe, confirma la valoració "extraordinàriament positiva", un "aparador" cap al món.

Al seu entendre, l'objectiu ara és que la literatura infantil i juvenil en català trobi l'espai de prestigi tan dins com fora del país, per exemple, apareixent en els populars rànquings de llibres més venuts, i consolidar la "feina feta" en el certamen mantenint una presència d'editors similar a la d'aquest any la pròxima edició.

Diversos editors que han participat a la Fira del Llibre han expressat la satisfacció perquè se'ls ha obert la porta a mercats que, fins ara, els volums en català no tenien. És el cas, per exemple, de la Xina i Corea del Sud, a qui Bromera, Edebé o Edicions 62 –que fa anys que participaven al certamen- estan a les portes de rubricar la venda de drets.

Sense anar més lluny, l'editorial valenciana –que fa set anys que assisteix al certamen- calcula que sorgiran una vintena de contractes per títols i, fins i tot, per alguna col·lecció. El nombre de trobades amb editors i agents han incrementat un 10% i confirma un increment de la projecció a la Xina, Turquia, Regne Unit i una consolidació al mercat americà i europeu en general.

De la seva banda, Edebé també confirma que ha entaulat més visites que cap altra edició, gràcies a la invitació de Catalunya i Balears com a convidats d'honor. De moment, ja té quatre ofertes en ferm després d'un centenar de visites a Itàlia.

Un dels llibres que ha generat més interès és 'Molsa', de David Cirici, i és que el fet que guanyés el Premi Strega ha catapultat l'interès a altes països. També confirma que es traduirà la novel·la de Ricard Ruiz Garzón'L'immortal' (Premi Edebé 2017) i l'última obra de Maite Carranza. Els contactes permetran a l'editorial obrir-se al mercat asiàtic, a Alemanya, els països àrabs, i europeus com Regne Unit, França i Itàlia.

Des de la històrica editorial La Galera, que fa 50 anys que va a la fira, s'espera tancar una vintena de drets per traduir obres en català. Així, per exemple, l'interès d'una quinzena de països per traduir 'L'illa de Paidonesia', d'Oriol Canosa, el 54è Premi Folch i Torres.

Una altra de les obres de les quals s'espera tancar traduccions a Brasil, Corea, Itàlia i Grècia és l'àlbum il·lustrat 'Mariona i els monstres', d'Oriol Malet; 'Yellow band', de Roser Calafell, que podria arribar a Xina; i 'L'aventura de la vida', de Pilarin Bayés, a Brasil, Itàlia i Rússia.

Segons Iolanda Bethecourt, s'ha notat "un canvi" per l'efecte crida de ser país convidat, un fet que ha apropat editors d'arreu del món als quals fins ara no s'hi mantenia contacte.

Finalment, des del Grup 62, Patrizia Campana confirma que la presència catalana i balear ha estat un "èxit", amb una forta presència d'editors i agents els dos primers dies. "La invitació d'honor al certamen ha posat Catalunya en el mapa", ha precisat.

De moment, ja s'ha tancat la venda de drets de l'obra infantil 'En Pere i el bosc' de Jaume Cabré. "Per primera vegada, hem tancat un tracte a la mateixa fira", ha reblat. Així mateix, ha destacat la importància creixent del mercat xinès i coreà els últims anys.

Fonte: ElNacional.cat

Un total de 38 obres d'autors de les Balears han estat traduïdes a diversos idiomes

Un total de 38 obres d'autors i autores de les Illes Balears han estat traduïdes durant el 2016 amb l'ajut de les subvencions que ofereix l'Institut d'Estudis Baleàrics, depenent de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports, a les editorials espanyoles i estrangeres que es decideixen a publicar un autor de les nostres illes.

«Aquestes xifres, no conquerides mai fins ara, són el fruit de la tasca realitzada pels tècnics de l'Institut d’Estudis Baleàrics en les diferents fires de literatura, còmic i il·lustració a la qual assisteixen durant tot l'any», assenyalen.

El sector del còmic, que en aquests anys està vivint un gran moment, és el que ofereix una major quantitat de traduccions, amb 16 títols. De narrativa s'han aconseguit 10 traduccions, 11 en la il·lustració i una en el camp del teatre.

Des del 2013, el personal tècnic de l'IEB s'ha desplaçat a les principals fires (Fira de Frankfurt, London Book Fair, Líber, Angoulema, Warsaw Book Fair, Saló del Còmic, entre d'altres) per reunir-se amb editors de tot el món i presentar les novetats editorials d'autors de les Illes Balears.

Aquesta feina pretén augmentar i enfortir les relacions amb editors estrangers i de llengua castellana, així com donar a conèixer les línies de subvencions de l'IEB dedicades a la traducció i la promoció de la literatura i el pensament; el còmic i la il·lustració. Enguany s'ha incorporat la Feria Internacional del Libro de Guadalajara i per l'any que ve està prevista la presència de l'IEB a la fira del llibre de Praga i a la de Roma.

Fonte: dBalears.cat

El 71% dels ciutadans aproven la política lingüística de Catalunya

La defensa de la llengua també és una de les accions més ben valorades de l’obra de govern del darrer any

Resultats sobre la política lingüística del govern | CEO

Els ciutadans de Catalunya aproven majoritàriament la política lingüística del Govern i la situen com la 5a acció més valorada, només per darrere de les actuacions en infraestructures: ports i aeroports, transport públic, seguretat ciutadana i cultura. L’enquesta Percepció de les polítiques públiques i valoració del govern del Centre d’Estudis d’Opinió que es va presentar ahir dijous, 26 de gener, a més d’avalar la política lingüística, li atorga una qualificació millor que la que va obtenir en l’anterior onada del mateix estudi, l’any 2011. La valoració ha passat del 5,44 al 5,97.

L’enquesta també revela que el 71 % dels ciutadans aproven la política lingüística amb una puntuació de 5 o més punts. Així mateix, les accions de defensa de la llengua i la cultura són també una de les accions més ben valorades de l’obra de Govern de l’any 2016. En l’apartat de prioritats de la ciutadania, la política lingüística hi figura en el 16è lloc i també millora posicions. Els resultats de l’enquesta també són molt positius per al conjunt del Departament de Cultura, que rep l’aval del 80 % de la ciutadania i també millora la qualificació respecte a l’anterior onada, en passar de 5,72 a 6,03 punts.

Fonte: Unilateral.cat

El Tren de la llengua de FGC incentiva el català entre els viatgers

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i la Plataforma per la Llengua han presentat dijous el Tren de la llengua, un programa pilot que té per objectiu que els usuaris es transformin en mestres i aprenents de català, creant així parelles lingüístiques i motivant la pràctica d'aquest idioma. La iniciativa és una adaptació del programa de Voluntariat per la llengua, que des de fa 14 anys impulsa el Consorci per la Normalització Lingüística i que consisteix que persones voluntàries catalanoparlants facilitin l'aprenentatge del català a persones que l'estan estudiant en un ambient relaxat, com prenent un cafè o conversant en un tren.

Els interessats han de contactar amb Plataforma per la Llengua, i tant els aprenents com els mestres portaran un distintiu i tindran un carnet del programa que permetrà obtenir descomptes en equipaments culturals i establiments de Catalunya.

En aquesta línia, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha destacat que el programa suposa "una manera innovadora, còmoda i amena de practicar la llengua catalana, ja que els mitjans de transport també són espais on desenvolupar habilitats socials". Per la seva banda, el president de FGC, Enric Ticó, ha remarcat el compromís de la companyia amb la cultura catalana, i ha recordat que el 2015 ja es va dur a terme una iniciativa similar que provava d'aprofitar el temps de viatge per practicar converses en anglès entre els usuaris.

Fonte: El Nacional

L’Aragó es queixa perquè l’atenció sanitària de l’Arnau només és en català

Segons publica el diari ABC, el govern aragonés presentarà una queixa davant de la Generalitat

 Imatge de l'entrada principal de l'Hospital Arnau de Vilanova

A l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida arriben molts pacients residents en àrees limítrofes de les regions de Catalunya i l’Aragó. Per aquest motiu, i a causa d’un protocol de col.laboració entre ambdues comunitats, l’hospital lleidatà fa les funcions de centre de referencia per a un determinat nombre d’aragonesos.

Aquesta setmana a través d’algunes publicacions s’ha pogut saber que el govern aragonés es queixarà pròximament a la Generalitat al tenir la constancia que pacients aragonesos reben els seus informes clínics exclusivament en català, i no en castellà. El conseller de Sanitat del govern aragonés, Sebastián Celaya, va respondre a una pregunta parlamentària plantejada pel PP sobre el protocol de col.laboració que “exigirà a les autoritats sanitàries catalanes que els informes mèdics de pacients aragonesos estiguin escrits en castellà”. Celaya asegura que “a vegades els informes mèdics que redacten els especialistes están en català” i que “no es facilita en castellà”. Alguns mitjans de comunicación s’han posat en contacte amb l’hospital de Lleida, la Direcció del qual ha assegurat que “en aquests moments no consten queixes per aquest motiu”, i que “les poblacions de la Franja(Aragó) parlen les dues llengües, i si algú demana l’informe en castellà, sí que se’l facilita”.

A banda d’aquest assumpte, diverses publicacions fan ressò del problema que causen algunes de les receptes facilitades pels especialistes de l’Arnau, que, segons han denunciat el afectats, no segueixen el model oficial i els pacients de l’Aragó no podien utilitzar-les en les seves corresponents farmàcies. Celaya va informar que la qüestió ja va ser traslladada a les autoritats catalanes durant l’última reunió el 7 de novembre, les quals van asegurar que “es donarien les instruccions pertinents perquè no tornés a pasar”. A més, va mostrar l’interès de la Comunitat en mantener el "Conveni Específic per l’assistencia sanitària a urgències i emergències de la zona limítrof entre ambdues comunitats”, que venç l’abril del 2017.

Fonte: la ciutat de Lleida

Les lleis d'Espanya continuen reprimint el català

La Plataforma per la Llengua, l'ONG orientada cap a la defensa del català, ha publicat un informe sobre les lleis que afecten el català publicades per l'Estat espanyol durant el temps en què Mariano Rajoy ha estat en funcions: Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy. L'informe deixa clar que el govern espanyol de Mariano Rajoy, tot i estar en funcions, no ha deixat d'aprovar lleis que protegeixen la llengua espanyola i perjudiquen les altres llengües del territori. Al BOE hi han aparegut 52 normes que afecten l'ús del català. 18 van dirigides a les empreses i 34 a d'altres actors. Moltes d'aquestes normes, 25, imposen l'obligatorietat de l'espanyol en aspectes relatius a la documentació i l'etiquetatge. La Plataforma denuncia que, durant el temps que el govern està en funcions, no hauria d'aprovar normes de caràcter ideològic, però que aquestes lleis clarament aposten per reforçar una llengua i discriminar la resta de llengües de l'Estat, fins i tot aquelles que són cooficials a alguns territoris.

L'avenç del castellà, gens natural

Amb aquest informe, la Plataforma vol contradir les opinions d'aquells que consideren que l'espanyol avança de forma espontània, protegit només per la seva força demogràfica i pel seu dinamisme "natural". Aquest document posa en relleu que el progrés de l'espanyol en bona part procedeix de la protecció legal de l'Estat, que imposa el castellà a un munt d'àmbits diferents, de tal forma que monopolitza l'espai que ocuparien altres llengües. Alhora la llei protegeix l'espanyol de la presència de llengües amb més parlants i més prestigi, com l'anglès.

Ignorar el català

Bona part de les legislacions que discriminen el català no són lleis específicament dedicades a qüestions lingüístiques, sinó que són normes tècniques o burocràtiques que no tenen en compte que a l'Estat s'hi parlen altres llengües que no són l'espanyol. La Plataforma assegura que legislacions d'aquest tipus són inconcebibles en Estats com Bèlgica, Suïssa o el Canadà, molt més respectuosos amb la diversitat lingüística. En moltes places convocades per l'Estat s'hi indica que l'aspirant ha de parlar espanyol; en alguns casos fins i tot es requereix el coneixement addicional d'anglès, però mai no es menciona el coneixement de català (per exemple, en algunes feines als ports de Maó o Eivissa, o als diferents aeroports dels Països Catalans). El Consejo Superior de Deportes exigeix que les fitxes de tots els esportistes estiguin en castellà, siguin on siguin. I l'exèrcit i els cossos policials de l'Estat reconeixen només l'espanyol i fins i tot pot resultar problemàtic relacionar-se amb ells en altres llengües.

La nacionalitat, només en castellà

Un dels fets més greus que constata la Plataforma és que als estrangers que volen la nacionalitat espanyola, dins dels requisits d'integració lingüística, se'ls demana que acreditin el coneixement d'espanyol, i ni tan sols se'ls valora el coneixement d'altres llengües. Però hi ha discriminació en molts altres àmbits: per sol·licitar algunes beques només es pot usar l'espanyol, les monedes només s'encunyen en espanyol... 

Més enllà de Madrid

La Plataforma, malgrat tot, denuncia que no tots els atacs procedeixen de Madrid. En un altre informe més complet, Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2015 que afecten als territoris de parla catalana, l'ONG del català ha estudiat també les normes sorgides durant el 2015 del govern de Madrid, del govern de les Illes, de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana, del govern de l'Aragó i de la Unió Europea. En el cas de l'executiu espanyol, les conclusions són ben clares: només un 1 % de les disposicions de tipus lingüístic van afavorir el català. Tota la resta, el 99 %, es van encaminar a afavorir l'espanyol. En el cas del govern català, aquest va dictar 52 disposicions, de les quals n'hi havia 51 que promovien el català, però gairebé totes elles no imposaven el català, sinó que estaven destinades a oferir ajuts per promoure l'ús del català.

Aragó continua bloquejant

L'estudi de les lleis aragoneses del 2015 no és gaire satisfactori per al català. Davant dues lleis que permetien la reincorporació del català a l'ensenyament i oferien ajuts als mitjans de comunicació en les llengües pròpies, n'hi havia 22, en àmbits molt diferents, que establien l'obligatorietat de l'espanyol. La llei educativa que admetia el català no era realment protectora del català, ja que establia que les escoles podrien oferir una hora extra de català per a aquells que el volguessin aprendre, amb la qual cosa, l'ensenyament del català a la Franja resultava discriminat, en ser considerat una activitat extraordinària que no afectava tots els alumnes.

Les Illes i el País Valencià es recuperen

El govern de les Illes, després de la presidència de José Ramón Bauzá, va tornar a promoure el català mitjançant certes disposicions. Per exemple, el 2015 va aprovar diverses ajudes a organismes que col·laboraven en l'ensenyament de la llengua catalana i es va aprovar el reingrés del govern balear a l'Institut Ramon Llull, que promou la llengua i la cultura catalanes a l'exterior. La més important de les disposicions legals és la que va tornar a considerar el català com un mèrit per incorporar-se a la funció pública. Al País Valencià el 2015 es van dictar 13 normes, quatre que fomentaven el castellà i nou que fomentaven el català. Sobta que fins i tot en algunes convocatòries de places universitàries s'especificava que les proves es realitzarien en espanyol, excloent implícitament el valencià.

La no oficialitat a la UE perjudica

L'informe de la Plataforma també constata que el fet que el català no sigui llengua oficial a la UE perjudica greument al català, perquè hi ha moltes disposicions que permeten l'ús de llengües oficials de la UE en diferents àmbits, i que, per tant, de forma implícita, discriminen al català. Això afecta àmbits tan diferents com l'etiquetatge o el dret a la informació. Sense un reconeixement del català com a llengua oficial a la UE, els drets lingüístics dels catalans queden molt retallats.

Fonte: El Nacional

La novena d'Europa

Xuan Porta
El catalán ye la novena llingua de la Xunión Europea y entá nun tien calter oficial na mesma. Dicen que si Andorra entrara nel club comunitariu yá taría llograo automáticamente al ser un estáu miembru. Pero pa la oficialidá n’Europa sedría enforma con qu’España lo demandare, yá que’l catalán ye llingua cooficial de parte del territoriu. Nesti casu tamién habría de pidilo pal eusquera y pal gallegu. Poro, l’asturianu y l’aragonés tendríen entá más sides pa desixir la so cooficialidá.

La llingua catalana fálase nun área de 68.000 km2, nos cualos viven unos 13.529.000 de persones. D’elles saben falala 9.119000 y la pescancien 11.011.000 persones. Anguaño, ta dividida en siete territorios distribuyíos en cuatro estaos: Andorra, España, Francia ya Itàlia. Los estatutos de Cataluña (1979) y de les Islles Baleares (1983) reconocen el catalán como la llingua propia d’estos territorios y la declaren llingua oficial xuntamente col castellanu, y tamién lo fizo, cola denomación llegal de valencianu, el de la Comunidá Valenciana (1982). Amás, la Constitución d’Andorra (1993) establez que’l catalán ye la llingua oficial del Estáu. Asinamesmo, los parllamentos autónomos de Cataluña, les Islles Baleares y la Comunidá Valenciana aprobaren lleis de sofitu a la llingua catalana, que la introduxeren na escuela, l’alministració y los medios de comunicación institucionales. Tamién creáronse medios de comunicación como TV3 y Catalunya Ràdio en Cataluña, IB3 nes Islles Baleares o la Canal 9 en Valencia, y un gran númberu de radios y televisiones llocales, amás de recuperar presencia na prensa. La edición en llingua catalana aportó a cotes mui altes de títulos editaos, miles, con un total de millones d’exemplares. En rellación coles llingües oficiales de la Xunión Europea, Cataluña, Islles Balears y Comunidá Valenciana, (onde ye oficial) tienen más población que los territorios en que son oficiales ocho de les llingües oficiales na Xunión Europea. Si namái consideramos  el númberu de persones que saben falalu, el catalán ye más faláu n’Europa que’l portuguès, el checu, l’húngaru, el suecu, el búlgaru, el danès, l’eslovacu, el finès, el croata, el gaélicu irlandès, el lituanu, el letón, l’eslovenu, l’estoniu y el maltès. Poro, ye la llingua minorizada con más falantes d’Europa. Rique un estatus d’oficialidá na Xunión Europea a pola mor de la so entidá. L’asturianu fálase nun territoriu con más falantes que dos estaos miembros: Luxemburgu y  Malta. Poro, amerita la so oficialidá nel estáu español y también na Xunión Europea, al mesmu nivel que tean les llingües cooficiales d’España. Onde 4 de cada 10 ciudadanos viven en comunidaes autónomes con más d’una llingua oficial. 

La bayura de les llingües tien que tar n’ayén a los alderiques políticos. Son patrimoniu cultural pa valorizar ente toos. Fonte: La Voz de Asturias

El conseller Mundó veu «alarmant» que només el 8,4% de les sentències sigui en català

 El percentatge més alt de resolucions en llengua catalana se situa a les comarques de Girona, amb un 16,7%, seguit de Lleida i Pirineus, amb un 9,3%

L'ús del català en les sentències judicials a Catalunya està en el nivell més baix dels últims deu anys. El 2015 es van dictar un 8,4% de sentències en català, davant del 12,2% del 2014 i lluny del 18,1% del 2006. Així, hi ha hagut unes 19.300 resolucions en català, enfront de les 211.500 en castellà. 

El percentatge més alt de català se situa a les comarques de Girona, amb un 16,7%, seguit de Lleida i Pirineus, amb un 9,3%. A l'altra banda, s'hi troben Tarragona, amb un 3,6% i les Terres de l'Ebre, amb un 5,5%. Davant d'aquestes xifres, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha denunciat que l'ús del català va "de mal en pitjor" i ha qualificat les últimes dades d'"alarmants".

En l'acte de lliurament dels diplomes als 856 nous advocats catalans, Mundó ha considerat que la llengua catalana està "en una situació d'emergència" en l'àmbit judicial i ha reclamat la complicitat tant dels advocats que ja exerceixen com dels que s'incorporen a la professió. 

En aquest sentit, ha demanat als advocats que facin de "motor de canvi" i que siguin "els primers a exercir els seus drets i a fer servir el català amb normalitat". El titular de Justícia ha avançat que el Departament prepara diverses mesures per promoure l'ús de la llengua catalana als jutjats. No obstant això, el conseller ha recordat que, "encara que sembli mentida", el coneixement de la llengua és només un mèrit i no una obligació per treballar a l'Administració de Justícia.

Fonte: Nació Digital

Per Sant Jordi es va vendre més llibre en català que en castellà

Gustau Nerín 
Foto: Sergi Alcàzar 

El president del Gremi de Llibreters, Antoni Dalmau, i el del d'Editors, Patrici Tixis, acompanyats del conseller de Cultura, Santi Vila, han presentat avui les dades definitives de Sant Jordi, Els llibreters es senten molt satisfets per com ha anat la jornada: la facturació ha arribat als 20,96 milions d'euros, un 3 % més que l'any passat i s'han venut 1,58 milions d'exemplars (un 3,26 % més que el 2015). Si no hagués plogut al final de la tarda, probablement les vendes encara haurien crescut més. Un fet molt positiu, perquè les vendes de llibres per Sant Jordi representen un 10 % de la facturació anual del sector, i pels editors en català representa prop d'un 15 %. Es van vendre més llibres en català que no pas en castellà.

Els més venuts

Avui s'ha presentat la llista definitiva dels més venuts. Malgrat tot, a l'estudi dels llibreters queda clar que els 60 llibres que figuren a la llista dels més venuts, només suposen un 4,87 % del total de les vendes. L'any passat suposaven un 6,49 %. Aquest fenomen va paral·lel a l'ampliació de la quantitat de títols diferents venuts: el 2015 se'n van comptabilitzar 43.070; enguany 45.267.

Retocs a la llista dels més venuts

Les llistes dels més venuts han experimentat alguns canvis respecte a les llistes ofertes el dia de Sant Jordi, en comptabilitzar-se les dades de les taules que el Dia del Llibre no eren disponibles. En ficció en català, Res no és perfecte a Hawaii, de Màrius Serra, cau del quart al novè lloc; el seu lloc l'ocupa L'assassí que va somiar un lloc al cel, de Jonas Jonasson, l'autor estrella del Sant Jordi d'anys anteriors. En no ficció en català, Aquella porta giratòria, de Lluís Foix, passa del quart al sisè lloc, i és substituït per Generació Tomàtic. En infantil i juvenil en català hi ha més canvis. Sant Jordi de les Galàxies, de Jaume Copons, passa a ser el més venut. De quin color és un petó? puja a la segona posició. I La llegenda de Sant Jordi, de Bel Olid, cau de la quarta a la desena posició.

Canvis en el castellà

La llista de ficció en castellà no té grans canvis: els cinc que encapçalaven la llista continuen en les primeres posicions, però 13 Rue del Percebe, d'Ibáñez, puja a la tercera plaça. També els Top 5 de no ficció són els mateixos, encara que hi ha un petit ball de posicions: X, de Risto Mejide, passa a la primera plaça. En infantil en castellà la nova llista no inclou Forever, de Cristina Biosca, ni Soy Luna, de Disney.

Dades no tan clares

Les dades ofertes pels Gremis d'Editors i de Llibreters sorgeixen del sistema LibriData, que recopila informació de 150 punts de venda molt diversos. En primer lloc, no representen el conjunt d'establiments del país, tot i que sí els principals. Per altra banda, la informació que es proporciona és parcial. No s'ofereix la quantitat total d'exemplars venuts dels llibres situats al rànquing. S'emparen en el secret empresarial, però això, òbviament, fa que aquestes dades s'hagin de prendre amb certa precaució.

El català molt ben situat

Per quart any consecutiu, la venda de llibres en català ha superat la venda de llibres en castellà: un 54,62 % enfront a un 45,38 %. Un dels factors determinants d'aquesta diferència és l'alt nombre de llibres infantils en català que es venen per Sant Jordi; en l'àmbit de la literatura juvenil i infantil, el 73,42 % dels llibres venuts són en català. Però aquest any també han resultat molt elevades les vendes de ficció: un 50,21 % en català front a un 49,79 % en castellà. En canvi, el català és marginal en les publicacions de no ficció: tan sols el 38,42 % dels llibres d'aquest àmbit es venen en català. Però l'impacte no és molt alt sobre la mitjana perquè per Sant Jordi es ven poca no-ficció.

L'explicació d'aquest fenomen

Tot i que només una quarta part del mercat editorial de Catalunya correspon al llibre en català, hi ha dades que indiquen que un dels problemes està en l'oferta, que és molt més reduïda en català. De fet, tot i que per Sant Jordi es van vendre més exemplars en català, només un 32,65 % dels títols eren en català, perquè en català hi ha menys varietat. Alguns títols que estan disponibles en català i en castellà tenen millors vendes a Catalunya en català que en castellà, o en tot cas, les vendes estarien molt equilibrades (això passa en La noia del tren, de Paula Hawkins, en Els àngels de gel, de Toni Hill, o  El noi de la casa de la muntanya, de John Boyne). El problema més greu és en el sector de no ficció, on hi ha poques publicacions en català.

Possibles solucions

El conseller de Cultura ha assegurat que el seu departament prioritzarà les ajudes a la traducció en el camp de la no ficció, on considera que aquestes són més necessàries. Patrici Tixis, del Gremi d'Editors, ha considerat que el ventall de lectors en català encara pot augmentar, i que el camp de la no ficció és un dels que ofereix més possibilitats. Ara bé, considera que el sistema s'anirà autoregulant i ha coincidit amb Antoni Dalmau, del Gremi de Llibreters, que no seria recomanable un augment exponencial del nombre de títols publicats, perquè ja és molt gran.

Patrimoni Immaterial de la UNESCO

La Cambra del Llibre s'ha proposat que el Dia de Sant Jordi sigui declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La conselleria ha donat suport a aquesta iniciativa, però encara està en estat embrionari. En canvi, s'ha confirmat que Catalunya serà país convidat a la Fira Internacional del Llibre Infantil de Bolonya, la fira de referència d'aquest tipus de llibre a tot Europa. Això és molt positiu per als editors catalans de literatura infantil, que lideren aquest sector a tot l'Estat.

Fonte: El Nacional