La Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística reclama multes de la UE contra la discriminació al català

La Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN) ha reclamat que la Unió Europea (UE) imposi multes contra els estats que permetin casos de discriminació lingüística. El secretari general de l’ELEN, Davyth Hicks, ha dit que Brussel·les hauria de sancionar els estats ‘quan algú sigui arrestat o colpejat per utilitzar la llengua oficial al país, com passa en molts casos amb el català’.

En una entrevista a l’ACN coincidint amb el 25è aniversari de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), Hicks ha reivindicat que la UE tradicionalment ha donat suport a les llengües minoritàries, tot i que d’una manera molt subtil. No obstant això, ha denunciat que aquest suport ha disminuït en els darrers deu anys.

Un informe recent del Parlament Europeu sobre la Carta afirmava que ‘la situació actual no és la més favorable per fer grans esforços’ econòmics en matèria lingüística. Una situació que l’ELEN vol revertir. Fa dues setmanes els eurodiputats catalans van ser reprovats per parlar en català a l’Eurocambra en l’aniversari de la Carta, un fet que preocupa l’ELEN.

‘El plurilingüisme és un fet intocable. La gent continuarà parlant la seva llengua i cada vegada amb més consciència’, ha comentat l’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras, co-president de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu, i promotor de la iniciativa. Després que el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, no acceptés la proposta del seu intergrup, l’eurodiputat català ha lamentat que ara no doni suport al plurilingüisme, ‘tal com havia fet abans de ser elegit’.

A llarg termini, Hicks reconeix que des de la seva organització es posen com a horitzó una directiva lingüística que contempli més drets i que protegeixi les llengües europees que estan en perill. A Europa, ‘la discriminació lingüística és un fet que succeeix cada dia’, ha dit Hicks. Ha recordat que els estats són els responsables d’implementar la Carta, però molts no l’apliquen i altres encara no l’han signada.

Entre quaranta i cinquanta milions d’europeus parlen una llengua considerada minoritària. A la UE conviuen més de vuitanta llengües. Però només vint-i-quatre són oficials, mentre que seixanta són reconegudes com a regionals o minoritàries. Malgrat que comparat amb altres continents Europa és majoritàriament homogènia lingüísticament, segons la UNESCO, moltes d’aquestes llengües es troben en una situació de perill.

Fonte: Vilaweb.cat

El català es cola al Parlament Europeu per la desobediència d'un grup d'eurodiputats

Sense fer cas a les ordres del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que va vetar la petició de l'Intergrup de Minories de l'Eurocambra per permetre i oferir interpretació "excepcionalment" de les llengües no oficials en el ple el dia 12 de juny, un grup d'eurodiputats catalans va tirar pel dret i va parlar en català.

El primer a desobeir-lo va ser Francesc Gambús, que durant gairebé quatre minuts (amb interrupcions) va parlar en català sobre el projecte europeu, el programa Erasmus o la fi del roaming. Quan només feia 30 segons que parlava va ser interromput per Tajani, que li va deixar anar que li oferia l'oportunitat de tornar a començar —ara en castellà— perquè a l'Eurocambra no gaudeixen de traductor en català.

Sense fer ni cas a aquestes paraules, Gambús va tornar a començar el seu discurs, altra vegada en català. No van passar ni 15 segons més, que el president del Parlament Europeu el va tornar a tallar. "Senyor Gambús, vostè està parlant en català?", li va preguntar, i ell li va respondre que "sí". Tajani, doncs, va recordar-li que havia rebutjat la petició de parlar en llengües minoritàries, i va tornar a demanar-li que parlés en espanyol o en una altra llengua oficial. "Li demanem que no intervingui en català", li deia de nou.

Aquesta vegada en castellà, l'eurodiputat català independent va etzibar-li que el reglament li dona dret a fer ús d'una llengua oficial, però va recordar-li que en cap cas prohibeix utilitzar una de no oficial. "That's the rule" ("aquesta és la norma"), li deixava anar, ara en anglès. 

Assumint que no seria traduït—encara en castellà—, i després que el president europeu li donés via lliure finalment per parlar en català encara que fos sense interpretació, Gambús va tornar al seu discurs en català.

L'ànima d'Europa

Aquest juny es compleixen 25 anys de l'aprovació de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (ECRML) i, precisament per això, aquest grup d'eurodiputats catalans va voler retre homenatge parlant en català a l'Eurocambra. "Les llengües ens serveixen per aprendre", va recordar Gambús, al mateix temps que va posar damunt la taula que totes les llengües els "fan falta per reflectir l'ànima d'Europa".

Intervenció al ple del @Europarl_CAT en català reivindicant poder fer servir la nostra i altres llengües no oficials a la UE. #25ECRML pic.twitter.com/r8EhpC9hRD

— Josep-M. Terricabras (@jmterricabras) 12 de juny de 2017

La iniciativa de parlar en català va ser de l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras, que ja al maig va escriure una carta a Tajani demanant-li de parlar en català en el ple del 12 de juny. A l'escrit li recordava que la petició havia rebut l'aval de l'assessor sobre ciutadania i llengües de Tajani, Markus Warasin.

Fonte: ElNacional.cat

Les lleis d'Espanya continuen reprimint el català

La Plataforma per la Llengua, l'ONG orientada cap a la defensa del català, ha publicat un informe sobre les lleis que afecten el català publicades per l'Estat espanyol durant el temps en què Mariano Rajoy ha estat en funcions: Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy. L'informe deixa clar que el govern espanyol de Mariano Rajoy, tot i estar en funcions, no ha deixat d'aprovar lleis que protegeixen la llengua espanyola i perjudiquen les altres llengües del territori. Al BOE hi han aparegut 52 normes que afecten l'ús del català. 18 van dirigides a les empreses i 34 a d'altres actors. Moltes d'aquestes normes, 25, imposen l'obligatorietat de l'espanyol en aspectes relatius a la documentació i l'etiquetatge. La Plataforma denuncia que, durant el temps que el govern està en funcions, no hauria d'aprovar normes de caràcter ideològic, però que aquestes lleis clarament aposten per reforçar una llengua i discriminar la resta de llengües de l'Estat, fins i tot aquelles que són cooficials a alguns territoris.

L'avenç del castellà, gens natural

Amb aquest informe, la Plataforma vol contradir les opinions d'aquells que consideren que l'espanyol avança de forma espontània, protegit només per la seva força demogràfica i pel seu dinamisme "natural". Aquest document posa en relleu que el progrés de l'espanyol en bona part procedeix de la protecció legal de l'Estat, que imposa el castellà a un munt d'àmbits diferents, de tal forma que monopolitza l'espai que ocuparien altres llengües. Alhora la llei protegeix l'espanyol de la presència de llengües amb més parlants i més prestigi, com l'anglès.

Ignorar el català

Bona part de les legislacions que discriminen el català no són lleis específicament dedicades a qüestions lingüístiques, sinó que són normes tècniques o burocràtiques que no tenen en compte que a l'Estat s'hi parlen altres llengües que no són l'espanyol. La Plataforma assegura que legislacions d'aquest tipus són inconcebibles en Estats com Bèlgica, Suïssa o el Canadà, molt més respectuosos amb la diversitat lingüística. En moltes places convocades per l'Estat s'hi indica que l'aspirant ha de parlar espanyol; en alguns casos fins i tot es requereix el coneixement addicional d'anglès, però mai no es menciona el coneixement de català (per exemple, en algunes feines als ports de Maó o Eivissa, o als diferents aeroports dels Països Catalans). El Consejo Superior de Deportes exigeix que les fitxes de tots els esportistes estiguin en castellà, siguin on siguin. I l'exèrcit i els cossos policials de l'Estat reconeixen només l'espanyol i fins i tot pot resultar problemàtic relacionar-se amb ells en altres llengües.

La nacionalitat, només en castellà

Un dels fets més greus que constata la Plataforma és que als estrangers que volen la nacionalitat espanyola, dins dels requisits d'integració lingüística, se'ls demana que acreditin el coneixement d'espanyol, i ni tan sols se'ls valora el coneixement d'altres llengües. Però hi ha discriminació en molts altres àmbits: per sol·licitar algunes beques només es pot usar l'espanyol, les monedes només s'encunyen en espanyol... 

Més enllà de Madrid

La Plataforma, malgrat tot, denuncia que no tots els atacs procedeixen de Madrid. En un altre informe més complet, Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2015 que afecten als territoris de parla catalana, l'ONG del català ha estudiat també les normes sorgides durant el 2015 del govern de Madrid, del govern de les Illes, de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana, del govern de l'Aragó i de la Unió Europea. En el cas de l'executiu espanyol, les conclusions són ben clares: només un 1 % de les disposicions de tipus lingüístic van afavorir el català. Tota la resta, el 99 %, es van encaminar a afavorir l'espanyol. En el cas del govern català, aquest va dictar 52 disposicions, de les quals n'hi havia 51 que promovien el català, però gairebé totes elles no imposaven el català, sinó que estaven destinades a oferir ajuts per promoure l'ús del català.

Aragó continua bloquejant

L'estudi de les lleis aragoneses del 2015 no és gaire satisfactori per al català. Davant dues lleis que permetien la reincorporació del català a l'ensenyament i oferien ajuts als mitjans de comunicació en les llengües pròpies, n'hi havia 22, en àmbits molt diferents, que establien l'obligatorietat de l'espanyol. La llei educativa que admetia el català no era realment protectora del català, ja que establia que les escoles podrien oferir una hora extra de català per a aquells que el volguessin aprendre, amb la qual cosa, l'ensenyament del català a la Franja resultava discriminat, en ser considerat una activitat extraordinària que no afectava tots els alumnes.

Les Illes i el País Valencià es recuperen

El govern de les Illes, després de la presidència de José Ramón Bauzá, va tornar a promoure el català mitjançant certes disposicions. Per exemple, el 2015 va aprovar diverses ajudes a organismes que col·laboraven en l'ensenyament de la llengua catalana i es va aprovar el reingrés del govern balear a l'Institut Ramon Llull, que promou la llengua i la cultura catalanes a l'exterior. La més important de les disposicions legals és la que va tornar a considerar el català com un mèrit per incorporar-se a la funció pública. Al País Valencià el 2015 es van dictar 13 normes, quatre que fomentaven el castellà i nou que fomentaven el català. Sobta que fins i tot en algunes convocatòries de places universitàries s'especificava que les proves es realitzarien en espanyol, excloent implícitament el valencià.

La no oficialitat a la UE perjudica

L'informe de la Plataforma també constata que el fet que el català no sigui llengua oficial a la UE perjudica greument al català, perquè hi ha moltes disposicions que permeten l'ús de llengües oficials de la UE en diferents àmbits, i que, per tant, de forma implícita, discriminen al català. Això afecta àmbits tan diferents com l'etiquetatge o el dret a la informació. Sense un reconeixement del català com a llengua oficial a la UE, els drets lingüístics dels catalans queden molt retallats.

Fonte: El Nacional

La Plataforma per la Llengua, nou membre de la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística a la UE

L’ONG del català se suma a aquesta agrupació que té per objectiu promoure i defensar les llengües regionals i minoritàries europees

A partir d'aquest mes d'octubre, la Plataforma per la Llengua s'ha sumat a la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística, una agrupació que té per objectiu promoure i defensar les llengües regionals i minoritàries europees. Amb aquesta adhesió, la Plataforma per la Llengua reforça la seva projecció internacional i pretén fer més visible la llengua catalana a nivell europeu i crear sinergies amb altres entitats civils i governs que representen llengües minoritzades o en risc de minorització. Així doncs, l'entitat se suma a la vintena de membres associats ja existents. Com a membre associat, l'ONG del català participarà en les trobades i fòrums de discussió, així com en l'Assemblea General que es convoca anualment. La primera cita i la presentació oficial serà el proper 27 d'octubre a Brussel·les, on la Plataforma per la Llengua presentarà els informes fets fins al moment sobre la situació de la llengua catalana, com l'informe de discriminacions lingüístiques.

La Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NLDP, en anglès) és una xarxa que treballa en l'àmbit de la política i planificació lingüística de llengües constitucionals, regionals i minoritàries d'arreu d'Europa. L'NDLP esta constituïda per governs, com a membres de ple dret, i per universitats i associacions com la Plataforma per la Llengua, com a membres associats. Aquesta institució té, entre les seves línies principals d'actuació, assessorar i ajudar al desenvolupament de polítiques lingüístiques que fomentin la diversitat, promoure la col·laboració i la visibilització de les associacions que treballen en aquest àmbit, i ser una veu defensora de les comunitats desfavorides en l'àmbit lingüístic. A més, té una influència directa sobre el Consell Europeu, un dels principals òrgans decisoris de la Unió Europea.

De fet, l'NDLP manté relació amb la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea, el Parlament Europeu i el Consell d'Europa, per tal que les polítiques lingüístiques a favor de la diversitat siguin presents en tots els organismes europeus. Aquesta institució és actualment presidida per Patxi Baztarrika Galparsoro, càrrec electe per tres anys i responsable de les línies estratègiques de la Xarxa conjuntament amb la resta del comitè directiu.

Fonte: Directe.cat

La novena d'Europa

Xuan Porta
El catalán ye la novena llingua de la Xunión Europea y entá nun tien calter oficial na mesma. Dicen que si Andorra entrara nel club comunitariu yá taría llograo automáticamente al ser un estáu miembru. Pero pa la oficialidá n’Europa sedría enforma con qu’España lo demandare, yá que’l catalán ye llingua cooficial de parte del territoriu. Nesti casu tamién habría de pidilo pal eusquera y pal gallegu. Poro, l’asturianu y l’aragonés tendríen entá más sides pa desixir la so cooficialidá.

La llingua catalana fálase nun área de 68.000 km2, nos cualos viven unos 13.529.000 de persones. D’elles saben falala 9.119000 y la pescancien 11.011.000 persones. Anguaño, ta dividida en siete territorios distribuyíos en cuatro estaos: Andorra, España, Francia ya Itàlia. Los estatutos de Cataluña (1979) y de les Islles Baleares (1983) reconocen el catalán como la llingua propia d’estos territorios y la declaren llingua oficial xuntamente col castellanu, y tamién lo fizo, cola denomación llegal de valencianu, el de la Comunidá Valenciana (1982). Amás, la Constitución d’Andorra (1993) establez que’l catalán ye la llingua oficial del Estáu. Asinamesmo, los parllamentos autónomos de Cataluña, les Islles Baleares y la Comunidá Valenciana aprobaren lleis de sofitu a la llingua catalana, que la introduxeren na escuela, l’alministració y los medios de comunicación institucionales. Tamién creáronse medios de comunicación como TV3 y Catalunya Ràdio en Cataluña, IB3 nes Islles Baleares o la Canal 9 en Valencia, y un gran númberu de radios y televisiones llocales, amás de recuperar presencia na prensa. La edición en llingua catalana aportó a cotes mui altes de títulos editaos, miles, con un total de millones d’exemplares. En rellación coles llingües oficiales de la Xunión Europea, Cataluña, Islles Balears y Comunidá Valenciana, (onde ye oficial) tienen más población que los territorios en que son oficiales ocho de les llingües oficiales na Xunión Europea. Si namái consideramos  el númberu de persones que saben falalu, el catalán ye más faláu n’Europa que’l portuguès, el checu, l’húngaru, el suecu, el búlgaru, el danès, l’eslovacu, el finès, el croata, el gaélicu irlandès, el lituanu, el letón, l’eslovenu, l’estoniu y el maltès. Poro, ye la llingua minorizada con más falantes d’Europa. Rique un estatus d’oficialidá na Xunión Europea a pola mor de la so entidá. L’asturianu fálase nun territoriu con más falantes que dos estaos miembros: Luxemburgu y  Malta. Poro, amerita la so oficialidá nel estáu español y también na Xunión Europea, al mesmu nivel que tean les llingües cooficiales d’España. Onde 4 de cada 10 ciudadanos viven en comunidaes autónomes con más d’una llingua oficial. 

La bayura de les llingües tien que tar n’ayén a los alderiques políticos. Son patrimoniu cultural pa valorizar ente toos. Fonte: La Voz de Asturias

Denúncia a l'Eurocambra: "La discriminació lingüística és racisme"

Ramon Tremosa (CDC), Jordi Valencià (Compromís),

Josep Maria Terricabras (ERC), Liadh Ní Riada (Sinn Féin),

Davyth Hicks (ELEN) i Josu Juaristi (Bildu)

© ACN

La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística proposa elaborar una directiva de llengües per “protegir la llengua i la cultura”

ACN Brussel·les .- El secretari general de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN), Davyth Hicks, ha denunciat aquest dimecres al Parlament Europeu que “la discriminació lingüística és un tipus de racisme”. Hicks, juntament amb eurodiputats i representants de la societat civil de Catalunya, València, Euskadi, Gal·les, Irlanda o de les minories hongareses a Eslovàquia i Romania participa a Brussel·les en un seminari que pretén aglutinar suport polític per elaborar una directiva europea de llengües. L’eurodiputada irlandesa Liadh Ní Riada ha explicat a l’ACN que volen promoure una normativa “com cal i que es pugui implementar”.

El seminari, organitzat per Liadh Ní Riada i amb el suport d’ELEN i els grups de l’Esquerra Unitària Europea (GUE) i els Verds-Aliança Lliure Europea, s’allargarà tot el dia, i compta amb la participació, entre d’altres, de la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres. “El que demanem és que les institucions europees considerin les agressions i discriminacions lingüístiques com un atac als drets fonamentals”, ha explicat Mestres a l’ACN.

Els Estats no s’ho prenen seriosament

Segons ella, alguns estats no es prenen encara prou seriosament la situació, tot i que en el cas del català hi ha “casos greus, agressions fins i tot físiques i insults”. “Els estats membres no s’ho prenen seriosament, caldrien sancions i que cada vegada més es vagin coneixent aquests casos, que es posin sobre la taula”, ha recordat.

“Hem de mantenir la pressió”, ha explicat Davyth Hicks, que considera “brillant” l’informe que a elaborar la Plataforma per la Llengua, titulat ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio. Els drets lingüístics en via morta’, i que ja es va presentar a Brussel•les el 17 de març. “Aquesta situació no és acceptable a l’Europa del segle XXI, necessitem mesures per protegir la gent”, ha remarcat Hicks. 

Racisme ètnic

Segons ell, la UE ja obre procediments d’infracció per qüestions de racisme ètnic i això s’ha d’ampliar a les qüestions lingüístiques. “Volem els mateix tipus de mesures, procediments d’infracció, contra Espanya i fins i tot França, per aquestes discriminacions a llarg termini que veiem com sistèmiques”, ha remarcat. Davyth Hicks ha remarcat que la qüestió “està esdevenint un tema de drets humans”. “Així com teníem el racisme i vam lluitar-hi en contra durant anys, creiem que la discriminació lingüística és un tipus de racisme i tothom, tant la societat civil com la UE, ha d’actuar en contra, perquè és inacceptable”, ha reiterat. 

Diferents partits, mateix objectiu

L’organitzadora del seminari, Liadh Ní Riada, ha celebrat que tot i que són de “diferents partits polítics” hi ha eurodiputats que comparteixen “l’espai comú” de protegir les diverses llengües europees. “Volem una directiva de llengües, una com cal, que es pugui implementar. Fem molt per protegir espècies en perill d’extinció de tot tipus, i hauríem de mirar de protegir les nostres llengües, és la nostra cultura, la nostra herència, hem de celebrar la diversitat i garantir no només que la protegim, sinó que es manté per a les properes generacions”, ha afirmat a l’ACN. Ní Riada considera que impulsar una “estratègia col•lectiva” pot arribar a ser “molt útil al Parlament Europeu” per arribar a assolir aquesta normativa. 

L’eurodiputada irlandesa, del Sinn Féin, ha destacat que els parlants de llengües com el català o l’irlandès no les haurien de descriure com a “llengües minoritàries” perquè llavors sembla que se la consideri “de segon rang”. Ní Riada ha lamentat la situació del català que considera “absolutament inacceptable”. “El que s’ha fet és horrible, hi ha probablement molt més problemes en termes de drets humans, la situació és pitjor, que el que veiem a Irlanda”, ha indicat en referència a les denuncies plantejades per la Plataforma per la Llengua.

Respecte per la diversitat lingüística?

Al seminari, titulat ‘Respecte per la diversitat lingüística? La discriminació de la llengua a la UE’, hi han participat els eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras (ERC) i Ramon Tremosa (CDC), el valencià Jordi Sebastià (Compromís) i el basc Josu Juaristi (Bildu), entre d’altres. També hi han participat els experts català i valencià Miquel Strubell i Ferran Suay.

Fonte: Directe.cat

ELEN quier afitar un estándar llegal pa los drechos llingüísticos

La Rede Europea d’Igualdá Llingüística (ELEN) celebró la so Xunta Xeneral añal d'esti ochobre p’afitar un nuevu estándar llegal pa los drechos llingüísticos

Entamada pol Conseyu d’Aromunes, con delegaos en representación de los falantes de llingües minorizaes d’Europa, la Xunta celebrose en Bucaresti, Rumanía, p’aldericar munches de les cuestiones vitales qu’afeuten a los sos idiomes y del llabor d’ELEN nel ámbitu llocal, nacional ya internacional.

El Presidente del Conseyu d’Aromunes, Nicolas Caracota, dixo acabante la xunta que “unu de los oxetivos de l’Asamblea Xeneral d’ELEN foi tratar la situación de los aromunes, enfrentaos a numberosos retos en dellos estaos de la XE, incluyendo la non reconocencia per parte Rumanía y la falta xeneralizada de provisión d’una escolarización aromuna y de medios na so fala. Organizaciones aromunes presentes en Rumanía, Serbia, Macedonia, Bulgaria, Albania y Grecia taben bien representaes y contribuyeron dafechu al alderique”.

Ente les presentaciones incluyóse un proyeutu de Protocolu de Llingües, llideráu polos miembros vascos (Paul Bilbao, Kontseilua), p’afitar un nuevu estándar llegal pa los drechos llingüísticos, el recién informe d’ELEN presentáu na ONX sobre discriminación llingüística nel Estáu español y la considerancia de la discriminación llingüística como una forma de racismu (Ferran Suay, Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, Omnium Cultural, Obra Cultural Balear) y el papel d’ELEN nel Conseyu d’Europa, el Parllamentu Européu y la Comisión Europea (Davyth Hicks, Eurolang / Kowethas Un Yeth Kernewek).

Otros discutinios centráronse nes prósimes múltiples manifestaciones en defensa d’un estatus llegal d’igualdá pal bretón, l’occitanu, l’alsacianu, el corsu, el vascu y el catalán nel Estáu francés el 24 d’ochobre (Tangi Louarn, Kevre Breizh, Alexis Quentin, Institut d’Estudis Occitans, Parlemu Corsu, La Bressola), el drechu a la educación media en gaélicu (Domhnall MacNeill, Commun na Gàidhlig), la promoción del irlandés (Ciarán Mac Giolla Bhein, Lliga Gaélica) y el galés (Robin Farrar, Cymdeithas yr Iaith Gymraeg), la promoción del húngaru en Rumanía y Eslovaquia (Krisztina Sandor, Erdélyi Magyar Nemzeti Tanács), y el Proyeutu de Diversidá Llingüística Dixital d’ELEN, financiáu pola XE y que tien como oxetivu aumentar la cantidá de conteníu dixital nes redes en llingües minorizaes y en peligru d’estinción (Claudia Soria, Consiglio Nazional delle Ricerche -ILC).

La Xunta Xeneral tamién esaminó los últimos acontecimientos en Galicia (Marcos Maceira, Paulo Filqueiras, A Mesa pola Normalización Lingüística) y Asturies (Xosé B. Álvarez, Iniciativa pol Asturianu) y encetóse la situación política y llingüística autual en Cataluña per parte CIEMEN (María Arenys).

La Xunta Xeneral tamién votó delles cuestiones clave. De primeres, la espublización d’una declaración pidiendo’l sofitu y la reconocencia oficial de la llingua aromuna y la so rápida ratificación na Carta Europea de Llingües Rexonales y Minoritaries (ECRML) en dellos estaos del sureste européu.

La segunda, una declaración pidiendo al Estáu francés “reconocer llegalmente les distintes llingües y cultures de la República Francesa, y da-yos los medios pa esistir y desenvolvese cola fin de siguir construyendo una Europa verdaderamente democrática en sofitu de los valores sobre los qu’Europa y Francia declárense fundaes.” Tolos miembros d’ELEN tuvieron d’alcuerdu n’ayudar a sofitar les manifestaciones el 24 d’ochobre en Bretaña, Occitania, Alsacia, Córcega y el País Vascu pola reconocencia oficial y la llexislación de les llingües rexonales” nel territoriu francés. (ver http://www.deompdei.org/ y http://www.anem-oc.org/)

 ELEN tamién adoptó la propuesta de Cymdeithas yr Iaith Gymraeg por una campaña europea p’aumentar el financiamientu de les llingües rexonales o minoritaries nes emisiones del seutor públicu.

 Amás, alcordóse qu’el llema “Euskaraz bizi nahi dut / Dwi eisiau byw yn Gymraeg / Saol tri ghaeilge atá uainn” (Quiero vivir en vascu, galés, gaélicu, etc.) sedría tornáu a toles llingües europees minorizaes y en peligru d’estinción pa una campaña a escala europea.

 Tres la xunta, los delegaos d’ELEN pudieron esfrutar de la hospitalidá aromuna con música folclórica y bailles tradicionales, amás de gastronomía tradicional.

 ELEN ye una ONG internacional que trabaya pa la promoción, proteición y revitalización de les llingües europees minorizaes y en peligru d’estinción. Representa a 44 comunidaes llingüístiques en 18 estaos europeos.

Fonte: Asturnews

La XE contesta-y a Andecha Astur que la sidre nun tien dengún preséu de mercáu específicu

L'ablucante rempuesta dexa en evidencia la política del Principáu d'Asturies nesta materia

 La rempuesta de la Xunión Europea a entrugues rializaes por Andecha Ástur al traviés de Josu Juaristi, el nuesu eurodiputáu de Los Pueblos Deciden, cola fin de determinar por qué la sidra nun cunta na XE coles mesmes midíes de promoción, sofitu y sovención coles que cunta'l vinu resultó especialmente sorpresiva: “ A la escontra del vinu, nun esiste dengún preséu de mercáu específicu pa la sidre na organización común de mercáu”. Según Andecha "esta rempuesta pon n'evidencia al “Principado”, dende cuya Conseyería d’Agroganadería vienen anunciándose dende va años distintes actuaciones na XE en defensa de la sidra asturiano, llegando inclusive a afirmase que se taba trabayando n’aniciar un lobby de la sidre a nivel européu".

Tamién dexa n'evidencia al conxuntu de los eurodiputaos “asturianos” cuyu interés pola nuesa bébora nacional queda n'entredichu dafechu.

 Sigún datos facilitaos na mesma rempuesta de la XE, "Asturies ye'l segundu productor européu, namás per baxo del Reinu Xuníu, lo que supón que daes les nueses dimensiones xeográfiques, demográfiques y económiques, la sidre como seutor produtivu tien una repercusión proporcionalmente munchísimo más alta qu'el de cualisquier otru país d'Europa, lo que debiera de vese reflexao na debida atención istitucional, en llugar de la desidia amosada pol Principado”.

 Llamentablemente la falta de sofitu a la sidre na XE non solo torga aportar a les aídes de les que gocia'l vinu, s"inón qu’al nun haber una normativa común sobro lo que ye la sidre, n’Asturies vémosmos obligaos a cumplir cola llexislación española, absolutamente restrictiva y desconoceora de lo que ye sidre, mentes que n'otros países europeos gocien de llexislaciones muncho más permisives y que compiten por nuesos mesmos mercaos. Por poner un exemplu recoyíu na mesma rempuesta de la XE, respeutu al conteníu de zusmiu de mazana hai Estaos qu'almiten como sidre bébores con un conteníu dende un 15% de zusmiu de mazana, comu ye'l casu de Reinu Xuníu, el principal productor, y que llóxicamente nun tien dengún interés en que s'harmonice la llexislación comunitaria, dao que esta indefinición beneficialos dafechu".

 Pero la rempuesta de la XE tamién apurre bones noticies de les que según pudiemos cosstatar, el seutor sidreru nun yera conocedor, y ye que la sidre ta incluyía nel anexu I del TFUE, y polo tanto va tener cabida na política d'información y promoción de los productos agrícoles que va ser aplicable de magar del 1 d'avientu de 2015, y que tien comu oxeto aidar a los profesionales del seutor a atopar nueos mercaos, consolidar los esistentes y promover la calidá de los productos agrícoles de la XE ente los consumidores n'Europa y en tol mundiu. Anguañu ta trabayándose nes normes de desendolcu d'esta nueva política y espérase teneles peracabaes na seronda d'esti añu.

 Por último Andecha Ástur facilitó toa esta información a los llagareros asturianos, amosándo-yos el so interés en caltener les oportunes entrevistes colos mesmos en visu a esclariar más si ye precisu esta rempuesta de la XE y ponelos al tantu de les prósimes iniciatives nes que yá tamos trabayando. Fonte: Asturnews

Más información: Información detallao sobro'l nuevu actu de base (Reglamentu (UE) nº 1144/2014)

Un eurodiputat flamenc reclama l'ús del català a Brussel·les

Mark Demesmaeker (N-VA) renya el president, Martin Schulz, per incomplir la promesa que va fer el 2012

Laura Alberch

El debat sobre el català a Europa torna a rebrotar. I, en aquesta ocasió, no pas per iniciativa de cap representant català, sinó d'un independentista flamenc. L'eurodiputat de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) Mark Demesmaeker ha reclamat aquest dimecres l'ús del català al Parlament Europeu en la sessió plenària d'aquest matí a Estrasburg, on s'ha debatut la presidència semestral de la Unió Europea (UE), que toca a Luxemburg. Demesmaeker ha interpel·lat el president del Parlament, Martin Schulz, perquè permeti l'ús del català tal com va prometre l'any 2012. "És una llengua amb més de deu milions de parlants", ha dit Demesmaeker, qui va ser un dels observadors del 9-N.
"Senyor president, potser no se'n recorda, però va dir que permetria als eurodiputats catalans parlar la llengua catalana aquí al plenari. I encara no està permesa en una cambra que se suposa que és oberta i democràtica", ha continuat el belga. "Això, senyor Schulz, és una vergonya i un dèficit democràtic. L'insto a pensar-ho de nou i complir la seva promesa", ha lamentat el diputat, despertant els aplaudiments d'una part de la cambra.

En aquest sentit, Schulz va ratificar el mes de juny passat que no es pot parlar català al Parlament Europeu mentre no sigui llengua oficial de la UE. Ho va fer arran d'una demanda de la Plataforma per la Llengua amb el suport d'alguns parlamentaris catalans.

Va ser el gener del 2012 quan Schulz va anunciar que permetria el català a les intervencions dels eurodiputats, tot i no ser oficial. El català és la tretzena llengua més parlada de la UE, però encara no és entre les 23 oficials perquè el govern espanyol mai no ho ha demanat. El búlgar, el danès, el gaèlic, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià i el maltès tenen menys parlants però són oficials i es poden fer servir a l'Eurocambra i la resta d'institucions comunitàries.                                                                        Fonte: Nació Digital

La Xunión Europea responsabiliza al Estáu español pola violación de los drechos llingüísticos

Afirma que compete al Estáu español garantizar los drechos de les minoríes nacionales.

En rempuesta a les entrugues realizaes por Los Pueblos Deciden, coalición de la que forma parte Andecha Astur, tres l’informe de la Rede Europea pola Igualdá Llingüística, na que se recueyen casos concretos d’ataques, violaciones y discriminación escontra los falantes de asturianu y otres llingües del Estáu, la Comisión Europea respuende que nun tien competencies xenerales nesta tema y que compete a los Estaos miembros interesaos (l’Estáu español nesti casu) el “utilizar tolos preseos xurídicos a la so dimposición pa garantizar los drechos de les minoríes nacionales que viven nos sos territorios”.

La Rede Europea pola igualdá Llingüística (ELEN, poles sos sigles n’inglés), aniciada en 2011 pa protexer y dar puxu a les llingües rexonales, minoritaries y en pelligru d’esapaición d’Europa, representa 44 d’estes llingües de 21 países europeos. El 21 de xineru de 2015, la ELEN participó nel desame periódicu universal del Conseyu de Drechos humanos de les Naciones Xuníes y presentó’l so informe sobre casos concretos d’ataques, violaciones y discriminación escontra los falantes de catalán, vascu, gallegu, asturianu y aragonés ente 2007 y 2013.

L’informe conclúi que la discriminación escontra les llingües autóctones distintes del castellán ye sistémica nel sistema estatal español y llegó a istitucionalizase, pesia los estremaos trataos y convenios internacionales suscritos y ratificaos pol Estáu español.

Fonte: Infoasturies.net

Vaga lingüística per a denunciar la discriminació de l'irlandès a la Unió Europea

Una diputada del Sinn Féin només parlarà irlandès durant dues setmanes a les institucions europees per a visibilitzar els impediments en l'ús de l'idioma · "O usa una altra llengua o no li puc donar la paraula", li van dir en una reunió parlamentària la setmana passada · El govern de Dublín té el dret de reclamar l'ús oficial ple de l'idioma, però des de 2007 no ho ha fet

"O usa una altra llengua o, malauradament, no li puc donar la paraula". Això és el que va dir-li dilluns passat Roberto Galtieri, president de la reunió d'un comitè del Parlament Europeu, a l'eurodiputada Liadh Ní Riada quan aquesta va començar la seva intervenció. Ní Riada parlava en irlandès, però no estava previst un servei de traducció simultània en aquest idioma. "Vaig avisar que parlaria irlandès [a la reunió], i la resposta que em van donar va ser: 'Per què ho hauries de fer, si ja parles anglès?'", explica Ní Riada. L'eurodiputada va decidir de no continuar amb la seva exposició si no la podia fer en irlandès.

La intervenció de Ní Riada era la primera que feia durant la vaga lingüística que aquesta eurodiputada de la República d'Irlanda està duent a terme fins al 17 de març: no parlarà cap altra llengua que l'irlandès en cap sessió parlamentària. "Ho faig per a cridar l'atenció sobre el fet que no puc usar la meva llengua nativa al Parlament".

Ní Riada considera que ho hauria de poder fer: des de 2007, l'idioma és oficial a la UE. Però també des de 2007 és vigent una derogació -pactada entre la UE i el govern irlandès- segons la qual les institucions europees no estan pas obligades a garantir el dret d'usar l'irlandès en el mateix grau que ho fan amb les altres 23 llengües oficials de la Unió. L'objectiu de Ní Riada és aconseguir "que s'aixequi la derogació i que els parlants d'irlandès tinguin els mateixos drets que tothom al Parlament".

El partit de Ní Riada -el Sinn Féin- i els defensors de la llengua irlandesa demanen al govern de la República d'Irlanda que reclami la fi de la derogació, que és vigent fins al final de 2016. Només així, asseguren, l'irlandès tindrà els mateixos drets que la resta de llengües oficials. L'organització Conradh na Gaeilge recorda que demanar que la derogació no es renovi "depèn del Govern irlandès" i que ho ha de fer "aviat" perquè, altrament, no hi haurà temps per a contractar el personal necessari. Conradh na Gaeilge assegura que la fi de la derogació crearia més de 180 llocs de treball relacionats amb la implementació de la plena oficialitat de l'idioma a Europa.

(Imatge: Ní Riada durant la sessió de dilluns passat / fotografia: captura de YouTube.)

Fonte: Nationalia

El Comitè de les Regions també avala l'escola en català

El seu president aposta per la immersió lingüística en el ‘Via Europa' d'aquesta nit a El Punt Avui Televisió

UPyD veu “construcció nacionalista” a l'escola i ERC replica que “no hi ha cap problema”

Nou aval europeu a l'escola en català. El Comitè de les Regions se suma al suport de la Comissió Europea i de l'eurocambra, que han elogiat reiteradament el model d'immersió lingüística, posant-lo com a exemple de bones pràctiques i rebutjant que se separi els alumnes per idiomes. En una entrevista al programa Via Europa d'El Punt Avui Televisió que s'emetrà aquesta nit (22.00 h), el seu president, el belga való Michel Lebrun, adverteix precisament que el de l'escola belga “no és el model a seguir”, perquè els alumnes acaben sent “monolingües”, i aposta pel model català d'immersió, fins i tot en la seva vida personal. “Hem inscrit la meva néta de set anys en una escola d'immersió lingüística i rep les classes en flamenc”, revela el democratacristià francòfon.

També el politòleg finlandès Johan Haggman, fins ara responsable d'estudis de multilingüisme i traducció a la Comissió Europea i assessor de l'eurocomissari Orban, defensa que el model d'immersió de l'escola catalana “és molt bo perquè els nens en surten bilingües”.

Cara a cara

Via Europa ofereix també un cara a cara entre l'eurodiputat d'ERC-NECat, Josep Maria Terricabras, i la líder d'UPyD a Brussel·les, Maite Pagazaurtundúa. Terricabras recorda que “no hi ha ni hi ha hagut mai” conflicte lingüístic a les escoles catalanes, on “s'aprenen correctament el català i el castellà, i s'equilibren els ciutadans de Catalunya per no establir dues comunitats”. Però Pagazaurtundúa replica que “no han de servir per a la construcció nacionalista” sinó per “educar”. Per l'eurodiputada d'UPyD, hi ha famílies “desfavorides” que “necessiten, fins i tot sent castellanoparlants, que el castellà es treballi de manera més culta a l'escola”. Pagazaurtundúa reclama que les famílies tinguin “diverses possibilitats” per escollir l'escolarització dels seus fills perquè “no tots els nens funcionen bé en immersió”.

Terricabras rebutja taxativament que la immersió en català fomenti el fracàs escolar entre els nens castellanoparlants, remarca la importància de tractar els problemes socials en famílies on “no hi ha cap llibre, ni en català, ni en castellà, ni en suahili” i defensa que “precisament la llengua pot ajudar a sortir de la marginalitat”.

Fonte: El Punt-Avui

La European Language Equality Network aconceya en Valencia

Ye l'Asociación Europea de defensa de llingües minoritarios de la que forma parte Iniciativa pol Asturianu La organización d'entidaes activistes na defensa de llingües llider n'Europa, European Language Equality Network, va axuntase a la so directiva en Valencia. La xunta del Comité Directivu va celebrase'l próximu sábadu 24 de mayu entamada nesta ocasión por Acció Cultural del País Valencia y axuntando a les principales organizaciones de defensa de les llingües rexonales o minoritaries de toa Europa, ente les que s'alcuentra Iniciativa pol Asturianu, entidá miembru de la organización. Los alderiques van centrase na evolución de la Xunión Europea y de la Organización de les Naciones Xuníes pa les llingües rexonales o minoritaries , la ratificación francesa del ECRML, amás de los retos actuales qu'enfrenten les llingües de la península. La xunta va llevase a cabu na mesma fecha que les elecciones europees nun momentu en que les comunidaes llingüístiques minoritaries s'enfrenten a problemes de puesta en peligru y discriminación. Un momentu nel que, acordies col entidá internacioanl el sofitu de la Xunión Europea pa estos idiomes llegó al so puntu más baxu. La rede, formada n'Estrasburgo en 2011, sustituyó a l'antigua Oficina Europea de Llingües Minoritaries (OELM) y güei representa 42 comunidaes llingüístiques de 23 estaos europeos. El so trabayu céntrase na promoción y protección menos utilizaes , rexonales, minoritaries d'Europa , y les llingües en peligru d'estinción, amás de trabayar pa la so revitalización. Fonte: Asturnews

Ana Cano recuerda a los partíos énte les eleiciones europees que la XE encamienta protexer les llingües minoritaries

La presidenta de l'Academia de la Llingua Asturiana, Ana Cano, aprovechó la coincidencia del actu institucional del Día Les Lletres, nel Teatru Campoamor, cola campaña electoral pa los comicios europeos del 25 de mayu, pa recordar que la Xunión Europea encamienta y toma abondes midíes pa la protección de les más de 30 llingües minoritaries que tien reconocíes el continente, ente elles l'asturianu. Fízolo nel so discursu, ante un teatru tremáu de xente, ente la que taben numberosos políticos de cuasi tolos partíos que se presenten a les eleiciones europees n'Asturies. Cano recordó que'l Reinu d'España robló l'adhesión a la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries del Conseyu d'Europa'l 5 de payares de 1992 y perafitó esta adhesión el 9 d'abril de 2001. "L'asturianu ta ente les llingües que protexe esta Carta, qu'obliga a los estaos signatarios a llevar darréu polítiques actives de proteición, usu y dignificación de les llingües minoritaries o rexonales y a acreitar énte les instancies europees tales polítiques", señaló la presidenta de l'Academia. Recordó asina que'l pasáu mes d'ochobre de 2013 "féxose públicu'l Tercer Informe del Comité d'Espertos del Conseyu d'Europa sobre l'aplicación n'España de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries nel que se faen una serie de consideraciones y encamientos, tanto al gobiernu español como al asturianu, sobre la llingua asturiana nel terrén educativo, nel tarrén de los medios de comunicación, nel de la política d'infancia y mocedá, etc. incluyendo la demanda d'oficialidá de los sos usuarios". Asina, pidió a les fuerces polítices "actuar en consecuencia: ye Europa la que demanda a España y a Asturies una política llingüística axustada y axeitada a les necesidaes de la llingua asturiana". Dempués, la presidenta de la institución fizo un repasu a los diferentes ámbitos nos que demandó meyores pa la llingua, ente ellos l'educativu, encamentando a aprovechar la neuva llei d'educación p'aumentar la carga horaria y pa que se reconoza la especialidá docente d'asturianu. Criticó la falta d'espacios informativos n'asturianu na TPA, y encamentó potenciar l'usu del asturianu nesti mediu na nueva llei del ente que se ta debatiendo. Tamién calcó na promoción de la lliteratura y la música n'asturianu, asina como visualización d'esti idioma na alministración autonómica, al traviés de les páxines web, el BOPA, la publicidá institucional o la documentación, dalgo que "tien un coste cero". Recordó amás que la sociedá asturiana "maduró" y ta espectante ante los pasos que se dean a favor de la meyor de la situación de la llingua. La cuestión lligüística, dixo, "ye fondamente popular". Antes del discursu de Cano intervinieron les dos nueves académiques de númberu, la investigadora Carmen Muñiz Cachón y la decana de la Facultá de Filosofía y Lletres, Cristina Valdés Rodríguez. También actuó'l gaiteru Diego Pangua y el grupu Felpeyu, que zarró la ceremonia. Próspero Morán y Sonia Avellaneda fueron los encargaos de presentar l'actu y de lleer dellos poemes. Tamién se presentó'l númberu 30 de la revista Lliteratura, que cumplió nesta edición los 25 años. PRESENCIA D'ABONDOS POLÍTICOS Ente los políticos presentes, tuvieron el diputáu Vicente Herranz, la conceyala del Conceyu d'Uviéu, Laura Díez, y l'alcade de Colunga, Rogelio Pando, per parte del PSOE. De Foru Asturies, tuvo'l senador Isidro Oblanca, y les diputaes Cristina Coto y María del Mar García Poo, amás del presidene de la Comisión de Economía d'esti partíu, Inaciu Iglesias. Del PP tamién hubo representación: la diputada Susana López Ares, l'alcalde d'Uviéu, Agustín Iglesias Caunedo. Y per parte d'Izquierda Unida d'Asturies, tuvieron ente otros, el senador Jesús Iglesias, el coordinador autonómicu, Manuel González Orviz, y les diputaes de la Xunta Xeneral Noemí Martín y Emilia Vázquez. Fuera d'Asturies vino Jon Iñarritu, diputáu d'Amaiur nel Congresu, convidáu nel marcu de la so campaña eleutoral, pola organización Andecha Astur. Representantes institucionales fueron Ana Fueyo, directora xeneral de Política Llingüística, y Reinerio Álvarez, de la Delegación de Gobiernu. Amás, tuvieron presentes los vicerrectores de la Universidá d'Uviéu Vicente Domínguez (Estensión Universitaria) y Paz Rendueles (Investigación), amás del decanu de la Facultá de Química (José M. Fernández). Fonte: Europa Press

El català treu el nas a la pàgina oficial del Parlament Europeu

Jaume Duch: "El català no és oficial de la UE, però s'intenta fer les coses el millor possible" La campanya promocional de les eleccions també es fa oficialment en català Bernat Ferrer

L'opció de 'català' apareix en algun submenú de la web oficial de l'Eurocambra per als comicis. Foto: Parlament Europeu Les eleccions europees del 25 de maig tornen a posar sobre la taula el debat sobre la no-oficialitat del català a les institucions comunitàries. El Parlament Europeu ja es troba plenament immers en la campanya de foment de la participació, i ha creat tot un seguit de material imprès i audiovisual que està difonent arreu del continent. I, per aquesta via, la llengua català apareix tímidament a la web oficial de l'Eurocambra per informar dels comicis, al mateix nivell que l'alemany, el danès, el búlgar o el maltès, tots ells idiomes plenament oficials i, per tant, amb interfície web pròpia. El portaveu del Parlament Europeu, el català Jaume Duch, explica a Nació Digital: "La versió catalana de la web central no existeix perquè el català no és llengua oficial de la Unió Europea. Ara bé, s'intenta fer les coses el millor possible i, com que el Parlament Europeu es va autoobligar a utilitzar el català sempre que s'adreci als ciutadans catalans, tota la campanya per informar sobre les eleccions també es fa en català." Deixant de banda la impossibilitat que el ciutadà consulti la web oficial de l'Eurocambra en català, Duch recorda que la institució compta amb una oficina permanent a Barcelona "que informa de l'activitat en català", i que tan edita llibrets informatius com emet notes de premsa en aquesta llengua, de manera oficial. Així mateix, també disposa d'una web on l'internauta catalanoparlant hi pot trobar informació de les institucions comunitàries en la seva llengua. Segons Duch, la situació actual de la llengua catalana a Europa "no és una contradicció". És a dir: en tant que llengua no-oficial, perquè així ho determina l'Estat espanyol, és una llengua tan externa a les institucions comunitàries com ho podrien ser el rus, el coreà o el quítxua. Però, en tant que uns deu milions de ciutadans europeus la parlen, la institució mira de comunicar-s'hi en aquells àmbits en què l'afecten directament, com els comicis del 25 de maig. Fonte. Nació Digital

Asturies ta penriba de la media d'España, la XE y la OCDE en tolos indicadores del informe PISA 2012

Asturies ta penriba de la media d'España, la XE y la Organización pa la Cooperación y el Desarrollu Económicos (OCDE) en tolos indicadores del informe PISA 2012, que na comunidá evaluó les competencies científica, llectora y matemática de 1.611 estudiantes de 15 años en 56 centros. Asina lo dixo esti martes en rueda prensa la conseyera d'Educación, Cultura y Deporte, Ana González, que resaltó qu'Asturies destaca más en competencia científica, con 517 puntos, anque tanto en competencia llectora, con 504 puntos, como en matemática, con 500 puntos, alcuéntrase penriba de la media. Igualmente, remarcó que la evolución ye positiva nel Principáu al respecto de los anteriores informe del 2009 y el 2006. D'esta manera, pese a asegurar que nun-y presten los 'ranking' n'educación, indicó qu'Asturies ta nel tercer puestu de les comunidaes autónomes en competencia científica, nel cuartu en competencia llectora y nel sestu en competencia matemática, sobre la que confía en siguir "aumentando'l ritmu de meyora". Amás, comentó que, de los 65 países analizaos, les pruebes realizaes a los alumnos asturianos dexen a la comunidá nel puestu 11 en competencia científica, nel 13 en competencia matemática y nel 15 en competencia llectora. La conseyera destacó qu'Asturies yá superó en competencia científica (con un 11,6%) los oxetivos de la estratexa '2020' de la Unión Europa pa baxar el porcentaxe d'alumnáu nel nivel más baxu (1 o inferior a 1), marcáu nun 15%, y, con un 15,5% frente al 15% fixáu pa la XE, ta "rozándolo" en competencia llectora. Coles mesmes, dixo que se sigue "avanzando" p'algamar los oxetivos p'Asturies, que son más esixentes que los d'España y la XE en base al puntu de partida de los territorios. Asturies, que baxó los sos índices dende'l 2009, rexistra un 18,7% en nivel 1 o inferior a 1 en competencia matemática, con un oxetivu pal 2020 del 12%; un 15,5% en competencia llectora, con un oxetivu del 12% pal 2020; y un 11,6% en competencia científica, con un oxetivu del 10% pal 2020. Tamién fizo referencia a los niveles d'escelencia (5 y 6), nos qu'Asturies aumentó una media de trés puntos dende'l 2009 nes trés árees evaluaes, con un 12,8% d'alumnos en competencia matemática, un 8,7% en competencia llectora y un 9,3% en competencia científica. Fonte: Europa Press

"Iniciativa pol asturianu nes ondes" participa na conferencia sobre la Radiodifusión en Llingües Minoritaries de la XE

Nesti eventu, representantes d’organismos internacionales como’l propiu Parllamentu, la UNESCO o la Rede Europea de Llingües en Peligru (ELEN) amosaron la realidá que les radios comunitaries y comerciales tan sofriendo anguañu n’Europa no que cinca al usu de llingües minoritaries. Iniciativa pol Asturianu foi convidada a la conferencia como resultáu del so proyeutu de radio ‘Iniciativa pol Asturianu nes ondes’, una iniciativa de radiodifusión consistente nun programa de radio selmanal presentáu por Samuel Gradín y lluéu emitíu per numberoses radios nel país. A lo cabero, la conferencia permitió, sigún cunten na so web Iniciativa pol Asturianu, "non solo amosar la dura realidá que l’asturianu y otres llingües minoritaries tan viviendo no tocante a la so presencia en medios de comunicación, sinon qu’amás permitió establecer y fortalecer llazos con otres comunidaes europées como Irlanda, Escocia, Bretaña, Transilvania, Friuli, Cataluña o’l País Vascu, qu’a vegaes puen sofrir problemes asemeyaos a los que nós esperimentamos na nuestra tierra". Pues vese la sesión matutina na web institucional, col únicu problema de que, debio a la presencia de traductores simultáneos, el videu nun cunta con sotítulos pa les persones que falaron vascu, húngaru o corsu. Fonte: Asturnews