Mostrando entradas con la etiqueta Cataluña. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cataluña. Mostrar todas las entradas

29/10/14

Conveni amb Andorra per conèixer l'estat de l'ús social del català

L'objectiu és disposar d'informació global de la situació de la llengua

El Consell Executiu ha aprovat la subscripció d'un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i el Ministeri de Cultura andorrà que ha de permetre dur a terme una enquesta sobre l'ús social de la llengua catalana al Principat. El conveni respon a la voluntat d'estendre l'Enquesta d'Usos Lingüístics a tots els territoris de parla catalana, amb l'objectiu de disposar d'informació global de la situació de la llengua. El conveni estableix els termes de la cooperació metodològica, l'intercanvi d'informació i els acords tècnics necessaris entre els dos governs per realitzar el treball i garantir la màxima comparabilitat amb els resultats d'enquestes i estudis anteriors al mateix territori.

El Ministeri de Cultura andorrà es farà càrrec de les despeses derivades del treball de camp, el processament i la difusió de les dades, mentre que la Direcció General de Política Lingüística del Govern assumirà amb recursos ordinaris propis les tasques d'assessorament i formació metodològica per a la realització i l'anàlisi de l'enquesta. El termini d'execució del treball de camp serà de tres mesos i el del lliurament dels resultats principals, de sis. El procés haurà d'estar acabat abans del 30 de novembre de 2015.

L'Enquesta d'Usos Lingüístics es realitza cada cinc anys al conjunt del territori de Catalunya. Recentment es va signar un conveni per fer-la extensiva també a l'Alguer, territori que l'any 2004 ja va realitzar un treball sociolingüístic similar, amb el suport del Govern de la Generalitat.
Fonte: Nació Digital

14/9/14

Somescola crida a mantenir el model educatiu català al començament de curs

Acto de Somescola
Foto: EUROPA PRESS
BARCELONA, 13 Sep. (EUROPA PRESS) -
   La plataforma Somescola, que aglutina entitats cíviques i educatives, ha fet aquest dissabte una crida a la comunitat educativa a mantenir el model d'escola català coincidint amb el començament del curs dilluns que ve.
   En un comunicat, ha lamentat que des del Govern espanyol i els tribunals es vulgui aprofitar l'entrada en vigor de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) per "intensificar els seus atacs i desestabilitzar les escoles catalanes".

   Ha lamentat que tres escoles més de Tarragona siguin obligades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a impartir el 25% de les assignatures en castellà, que pot representar "noves intromissions" en la política educativa avalada pel Parlament.

   La plataforma ha assegurat que lluitarà davant de l'entrada de la Lomce a les aules i que estarà atenta a les instruccions donades per la Conselleria d'Ensenyament, a qui exigeix "claredat i eficiència".

   Ha recordat la manifestació del 14 de juny a favor del model d'escola catalana i l'ha considerat "una eina clau" per a la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i la qualitat educativa.

Fonte: Europa Press

11/7/14

El Gobiernu retendrá a Cataluña de la financiación autonómica'l coste de la enseñanza privada en castellán


El Gobiernu, al traviés del Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques, va deducir o va retener de la financiación autonómica a les comunidaes con llingua cooficial la matrícula, escolarización, tresporte, comedor ya internáu de los alumnos que quieran optar el cursu qu'entra, 2014-2015, a una enseñanza na que'l castellán seya llingua vehicular, si nun se garanticen places públiques abondo.

   Asina lo establez el decretu, aprobáu esti vienres pol Conseyu de Ministros, que desarrolla la disposición adicional 38ª de la Llei Orgánica pa la Meyora de la Calidá Educativa (Lomce), denominada 'Llingua castellana, llingües cooficiales y llingües que gocen de protección llegal'.
   

    Anque esta disposición regula la obligación per parte de toles alministraciones educatives con llingua cooficial de garantizar el derechu del alumnáu a recibir les enseñances en castellán y nes demás llingües cooficiales nos sos respectivos territorios, diríxese principalmente a Cataluña, onde se dieron a conocer dellos casos de families que, queriendo estudiar en castellán na rede pública, alcontráronse con que nun había ufierta abondo.

   Según el testu, el Ministeriu d'Educación, Cultura y Deporte, previa comprobación d'esta situación, va asumir íntegramente, por cuenta de l'alministración educativa correspondiente, los gastos efectivos d'escolarización d'esti alumnáu en centros privaos nos qu'exista dicha ufierta, que van repercutir a dicha alministración educativa.

   El procedimientu entamaránlu les families y instruyiralu l'Alta Inspección d'Educación, y nél tendrá de dase audiencia a l'alministración educativa afectada. Los beneficiarios son los alumnos que cursen educación obligatoria --hasta los 16 años-- con una llenda del gastu mediu por alumnu públicu n'enseñanza non universitaria qu'esti añu ye de 6.057 euros.

   Según esplicaron fontes del Ministeriu d'Educación a Europa Press, nel casu de que l'alumnu que quiera estudiar en castellán namás tenga un centru priváu nel so conceyu o nel más cercanu, y ésti rebase la llenda económica establecida de 6.057 euros añales, la familia va tener qu'asumir la diferencia.                           Fonte: Europapress

31/5/14

Ñaz una rede d'escueles catalanes insumises a la Lomce y un "manual de resistencia"

   
   La Federación de Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos de Catalunya (Fapac) ha presentado este martes una iniciativa para crear una red de escuelas catalanas insumisas (XEI, en sus siglas en catalán) a la Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa (Lomce) y un "manual de resistencia" con propuestas realistas que los centros educativos y los padres pueden aplicar.
   Lo han anunciado en rueda de prensa el vocal de Fapac Andrés Encinas y la representante de la comisión 'No retallades' de la Escuela Patronat Domènech del barrio de Gràcia de Barcelona --entidad impulsora de la red--, Maria José Ruiz, quien ha avisado: "No sólo protestamos, sino que no acatamos".
   Han precisado que las propuestas que recoge el manual y que trasladarán a las familias y a las escuelas son: mantener la inmersión lingüística; utilizar los actuales libros de texto --y no los de la 'ley Wert'--; evitar la segregación por sexo, lengua o conocimientos --con la implantación de la Formación Profesional Básica (FPB)--; estudiar por competencias básicas, y recomendar a los padres no escoger la asignaturas de religión ni la de emprendeduría, entre otros.
   Así, los impulsores de la XEI han iniciado este martes una "campaña sostenida en el tiempo y el territorio para mitigar el impacto de la Lomce", y lo han hecho en forma de red para sentirse unidos ante la desobediencia y con el fin de visualizar el malestar que genera la Lomce entre la comunidad educativa, ha relatado Ruiz.

   Por ello, han pedido a la consellera de Enseñanza, Irene Rigau, "resistencia activa" con imaginación y valentía para llevar a cabo medidas de desobediencia al espíritu de la ley, puesto que hasta ahora sólo ha hecho declaraciones sin dar ninguna instrucción concreta.   Esta campaña se llevará a cabo en las escuelas e institutos, pero también en el territorio, para buscar vínculos entre las Ampas de distintos centros y promover el posicionamiento público de las administraciones locales, y en la sociedad con movilizaciones juntamente con el Marco Unitario de la Comunidad Educativa (Muce) y presionando a la Conselleria de Enseñanza de la Generalitat para que se defina.
   Para formar parte de este grupo, los centros pueden escoger cuáles de las líneas de acción propuestas tiran adelante en sus centros y el único requisito para formar parte de la XEI es que haya un compromiso desde el Consell Escolar del centro, que es el órgano de gobierno.

CONSELLS ESCOLARS

   Ruiz ha dicho que la propuesta, que en estas últimas semanas han ido explicando en el territorio, ha recibido muy buena acogida, si bien hasta finales de julio no precisarán el número de centros que se han sumado a la iniciativa, y Fapac ha agregado que un total de 150 consells escolars se han declarado "anti-Lomce" en la campaña informativa que llevan realizando hace un año.
   Encinas ha tachado la 'Ley Wert' de "contrareforma educativa" que obvia la función social de la educación, dinamita la inmersión lingüística, destruye el modelo de escuela pública y democrática, privatiza el sistema educativo, y arruina la Formación Profesional (FP), entre otras críticas.
Fonte: Europa Press

19/3/14

Llengua i pacte bilateral

- 

Són elements constitutius de la Catalunya contemporània la seva diversitat i capacitat integradora, així com l'existència d'un ample consens social en defensa de la llengua catalana, sigui quina sigui la llengua de cadascú. Tothom entén que és aquí on el català va néixer i és també aquí –i al nostre entorn immediat– on es juga el seu futur, sense cap indret, enllà del “mar gran”, on s'hagi establert i pugui perpetuar-se. Reforça encara més aquesta general defensa del català que els enemics de la llibertat i la justícia n'hagin fet un blanc fonamental de la seva “croada” de sempre; i és que la mera existència del català desmenteix l'èxit imperial contra la diferència.
És aquesta una obsessió arquetípica de l'absolutisme borbònic –per via militar o sin que se note el cuidado (1716)–, traspassada després al republicanisme jacobí i a determinades concepcions pseudodemocràtiques. Ho és l'ofensiva politicojudicial contra el model lingüístic català. Ho és la liquidació de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià. Ho és l'ofensiva de la dreta valenciana i balear contra la llengua catalana i l'escola integradora. Ho és la denominació de Lapao imposada al català d'Aragó. Ho és sobretot la passivitat còmplice de l'Estat davant d'aquests atacs contra el català. Ho és l'obligatorietat del castellà a la Constitució, en solitari, amb el greu desequilibri jurídic que això comporta per a les altres llengües en els seus propis territoris. Ho és la prohibició de la lliure associació entre comunitats autònomes, cosa que seria molt convenient entre les terres de parla catalana.
On sigui que la llengua catalana és atacada, tota ella en sofreix. I, per més que el pancatalanisme resulti una equivocació contraproduent, no és menys cert que es fa inexcusable un compromís territorial compartit per la llengua catalana, en totes les seves modalitats i denominacions. I que cap poder públic democràtic i responsable no pot ignorar-ho sense deslegitimar-se. Aquest és sobretot el cas de l'Estat espanyol en inhibir-se o fer-se còmplice, per exemple, de l'atac permanent contra la unitat de la llengua per compte de la dreta valenciana. Només cal imaginar què passaria si, a Andalusia, una força política guanyadora tractés d'instituir l'andalús com a llengua distinta del castellà.
“I què farem si us n'aneu? –em deia un valencianista– L'agressió contra el català s'intensificarà.” Precisament ara que l'interès compartit de Catalunya i el País Valencià per l'Eix Mediterrani semblava que podia fer enrere la contaminació blavera. Però, i si es refés el pacte Catalunya/Espanya? L'Estat espanyol ha d'acabar per fer una proposta raonable, encara que la demori fins a la pèrdua de la majoria absoluta del PP. Aquest, com a molt tard, serà el moment d'una possible negociació i d'un possible acord bilateral. Un acord que hauria de basar-se en alguns punts evidents: 1. La sobirania lingüística, cultural i educativa; 2. Un pacte fiscal just, amb compromís sobre l'ordinalitat i sobre la inversió de l'Estat; 3. Una franja pròpia de relacions internacionals... I, alerta, hauria d'incloure també un pacte d'Estat per la unitat i la promoció de la llengua catalana, així com per la lliure emissió dels mitjans de comunicació que s'hi expressen. Hauria de ser, aquesta, una definitiva declaració de pau lingüística per compte de l'Estat, amb la renúncia a la guerra latent contra la diferència i la consegüent renúncia a la prohibició constitucional d'associació entre les comunitats que ho desitgin, vestigi vergonyant d'una vella i insostenible humiliació armada.
Fonte. Avui

29/7/12

L'AVL robla un alcuerdu col IRL pa la promoción del catalán


La AVL firma por primera vez un convenio con una institución catalana para la promoción de la lengua


El Institut Ramon Llull aporta su financiación para que se mantengan tres lectorados en tres universidades europeas

M. TOMÀS /EFE VALENCIA Es un acuerdo tan simbólico como histórico y la demostración de que, a veces, la crisis también sirven para algo positivo. Es la primera vez que la institución normativa del valenciano, la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), y una institución catalana como el Instituto Ramon Llull (IRL), han firmado un acuerdo de colaboración en materia lingüística que permite financiar y mantener para el próximo curso tres lectorados de lengua y cultura valencianas en tres universidades europeas de Cambridge (Reino Unido), Turín (Italia) y Amiens (Francia).

La firma del convenio tenía lugar ayer en la sede de San Miguel de los Reyes entre el presidente de la AVL, Ramón Ferrer y su homólogo en el IRL, Vicenç Villatoro. Según afirmaron, el acuerdo «abre una larga trayectoria» de colaboración entre las dos instituciones en beneficio de la lengua y la cultura y en su proyección exterior.

Durante los últimos tres años, los lectorados —un total de siete— estaban financiados por la AVL, las universidades valencianas y la Generalitat, pero los recortes del gobierno valenciano amenazaban su continuidad para el próximo curso. De hecho, hay cuatro lectorados que desaparecen: un segundo en Cambridge y los de Kent, Messina y Basilea.

El presidente de la Acadèmia ha explicado que «en este momento, la Generalitat no puede seguir promocionando esta labor y la universidad también ha replegado su aportación», por lo que se hacía necesario encontrar un socio que pudiera financiarlos. «Era un crimen cortarlos», señalaba. Ayer Ramón Ferrer agradecía al IRL que haya venido «en su auxilio» y que la colaboración se pueda extender en el tiempo.

La cuantía del acuerdo asciende a 60.000 euros, 24.000 de los cuales son aportados por la AVL, con una aportación menor de la Universitat Jaume I de Castelló (4.000 euros) y la Universitat de València (6.000). El resto son financiados el Instituto Ramon Llull, cuya finalidad es la proyección exterior de la lengua y la cultura catalanas.

La misma lengua

El presidente de la institución catalana, Vicenç Villatoro, ha expresado que el acuerdo «tiene una doble importancia». En primer lugar, «su contenido es práctico, real y y efectivo». Además, ha subrayado que «posee un contenido simbólico, ya que es la primera vez que se firma un documento entre las dos instituciones». Según sus palabras, «si las dos instituciones vamos a la vez en la enseñanza de una lengua en una universidad extranjera es porque estamos hablando de la misma lengua» razonaba.

El director del IRL ha agradecido también a la Acadèmia «el esfuerzo, la buena voluntad y el interés por cerrar este acuerdo y encontrar espacios comunes» y ha abundando en la importancia de la reafirmación de una lengua compartida con sus diferentes denominaciones.

Finalmente, el representante del IRL se ha mostrado seguro de que los gobiernos catalán y balear «verían con buenos ojos» la posibilidad de que la Generalitat valenciana se incorporara a esta entidad.

Los lectorados valencianos son instrumentos que dan a conocer la historia, la sociedad y la cultura valencianas

Fonte: Levante-emv.com

9/3/12

El Tribunal Superior de Xusticia de Cataluña caltién el modelu educativu d’inmersión llingüística


El catalán va continuar siendo llingua vehicular nes escueles de Catalunya. El Tribunal Superior de Xusticia del país mediterraneu salva’l modelu catalán d’inmersión llingüística, anque con dellos matices.

Asina, la resolución del TSXC recueye que la Generalitat tien qu'ofrecer atención llingüística individualizada a les trés families demandantes que queríen clases en castellanu. Según l'autu de los maxistraos, nel que s'estima parcialmente'l recursu de la Generalitat, "nun se pue facer un pronunciamientu xeneral sobre l'usu del castellanu como llingua vehicular pola llectura descontestualizada y lliteral d'una frase del fallu del Supremu" sobre'l pidimientu d'estes trés families. Agora, el TSXC dexa ensin efeutu la so resolución de setiembre del 2011, polo que "caltién el modelu que nesti momentu ta desarrollándose" y qu'implica que les escueles de Catalunya van caltener el catalán como llingua vehicular de la enseñanza.

La sentencia del Tribunal Supremu, emitida n'avientu del 2010, obligaba a la Generalitat a incorporar el castellanu como llingua vehicular de la enseñanza, alegando la so cooficialidá nel territoriu. Les families alegaron entós al TSXC pa reclamar el cumplimientu del fallu del Supremu y l'altu tribunal catalán allinióse con él, obligando a la Generalitat a incluyir al castellanu como llingua vehicular, lo que'l Govern recurrió. Agora’l, TSXC da parcialmente la razón a la Generalitat, anque esclaria que "tien la obligación d'adoptar les midíes que menta l'autu en rellación a la enseñanza que s'imparte a los fíos del recurrente, reconociéndose en tal sentíu la so situación xurídica individualizada", que ye la introducción del castellanu como llingua vehicular nesos casos.

D'ente los 22 xueces del Plenu, 21 votaron a favor d'estimar parcialmente'l recursu, mentes que la maxistrada Núria Cleries anotó'l so votu particular pidiendo la estimación na totalidá del mesmu. La xuez defendió que'l catalán ta nuna situación minoritaria nes escueles y que les families demandantes yá recibieron esta atención individualizada en castellanu, con circulares del centru nesti idioma. La Generalitat yá tien un serviciu p'atender a les families que piden más atención en castellanu, anque les families recurrentes considérenlu insuficiente. Pela so parte, l'abogáu de Convivencia Cívica Catalana (CCC), Ángel Escolano, avanzó que va recurrir la decisión del TSXC nun plazu de 10 díes.

Fonte: Asturies.com

1/3/12

El Twitter en catalán nesti añu 2012



El seu director general, Dick Costolo, així ho ha confirmat al periodista Albert Cuesta, tot i que ara fa un any va assumir un compromís similar sense que hi hagi hagut cap resultat fins ara
La coneguda xarxa social de missatges curts Twitter podria finalment estrenar la seva interfície en català aquest 2012. És el que ha assegurat el director general de l'empresa, Dick Costolo, en un missatge enviat al periodista Albert Cuesta, segons informa la WICCAC. Cuesta va ser precisament qui va encetar la campanya inicial per demanar la inclusió del català a Twitter, fet que va provocar el febrer del 2011 la resposta del directiu de Twitter, que va afirmar que el català s'afegiria "properament" al nou Centre de Traducció properament, per permetre les traduccions dels propis usuaris, i al juliol ho va tornar a confirmar. El darrer octubre la Generalitat va afegir-se a la petició i va demanar-ne oficialment la traducció. Tot amb tot, fins ara no hi ha hagut novetats en aquest sentit, fins que Costolo ha assegurat a Cuesta que enguany sí que es podrà gaudir ja del Twitter en català. Posteriorment la campanya ha continuat oberta i milers de catalans se n'han continuat fent ressò mitjançant el mateix Twitter o també amb l'etiqueta o "hashtag" #twitterencatala.
Twitter és probablement el servei/xarxa social més important que encara no es pot fer servir en català. D'altres xarxes socials com Facebook el van adoptar ja fa anys, mentre que serveis tan populars com Youtube s'hi van afegir fa ben poc, sumant-se a la resta de serveis que ofereix Google (com el popular GMail) en català. El Hotmail i el MSN Messenger (ara Messenger Live) també van passar-se al català al seu dia.




13/2/12

Milenta persones glayen en Barcelona escontra'l cumplimientu les sentencies sobro billingüismu escolar

Los asistentes a la manifestación contra el bilingüismo escolar llevaban pancartas en las que señalaban a los que consideran 'enemigos del catalán', entre ellos el ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert (PP); la presidenta del PP de Cataluña, Alicia Sánchez-Camacho; y el presidente autonómico de Baleares, el 'popular' José Ramón Bauzá

La Comissió Promotora Defensem l’Escola en Català celebra una manifestación ante la sede del TSJC para exigir a la Generalidad que desacate las sentencias del Tribunal Constitucional y del Tribunal Supremo.
Un millar de personas se ha concentrado este domingo ante la sede del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña para protestar contra las múltiples sentencias del Tribunal Constitucional y del Tribunal Supremo que ordenan el restablecimiento del bilingüismo escolar. El lema de la manifestación ha sido ‘Paremos las sentencias judiciales contra el catalán en la escuela. ¡No acatemos la sentencia! Blindemos por ley que el catalán sea la única lengua vehicular en la enseñanza’.
Mercè Escarrà, portavoz de la Comissió Promotora Defensem l’Escola en Català, entidad convocante, ha explicado que reclaman al Gobierno autonómico “que mantenga el modelo de inmersión [lingüística escolar obligatoria exclusivamente en catalán] y que sea valiente, plante cara y se niegue a introducir el castellano como lengua vehicular“.
El español, “como se enseña el inglés”
Escarrà también ha anunciado que realizarán más movilizaciones, y ha propuesto a “todos los partidos catalanes de obediencia no española” que promuevan una nueva ley autonómica que “blinde” el catalán como única lengua vehicular de los colegios. De hecho, han iniciado una recogida de firmas para trasladar una ILP al Parlamento autonómico de Cataluña en ese sentido.
Según la entidad, el bilingüismo “guetizará” el sistema educativo, y supone “un ataque” al catalán. Su propuesta pasa por continuar enseñando el castellano en las escuelas “como se enseña el inglés y cualquier otra lengua” distinta del catalán.
El catalán, ‘única lengua’ en todos los ámbitos educativos
Durante el acto, en el que también ha intervenido Núria Cadenas, condenada a seis años de cárcel por su implicación en un atentato fallido de la banda terrorista Terra Lliure, se ha leído un manifiesto en el que denuncian que “fuerzas políticas y judiciales de todo el Estado español siguen atacando el catalán” y la inmersión, “un sistema que se ha demostrado eficaz”. En opinión de los convocantes, los tribunales pretenden “romper el consenso social sobre la lengua propia, desestabilizar el modelo lingüístico escolar, judicializar la política lingüística y marginar el catalán como lengua vehicular”.
Además de reclamar al Ejecutivo autonómico que no cumpla las sentencias de los tribunales, la entidad también exige que el catalán sea la ‘única lengua de acogida de todo el alumnado recién llegado’, la ‘única lengua de los docentes’, y la ‘única lengua de la comunidad educativa, ad intra y ad extra‘.
Se da la circunstancia de que la plataforma Som Escola -entidad capitaneada por Òmnium Cultural, y también promotora del desacato a las sentencias judiciales sobre bilingüismo escolar- se ha desmacado abiertamente de este acto por estar enfrentada a la Comissió Promotora Defensem l’Escola en Català, organización en la órbita de Solidaritat Catalana per la Independència. Durante el acto se han oído cánticos y gritos a favor de la secesión de Cataluña.

El cabeza de lista de Solidaritat en las pasadas municipales por Barcelona, Santiago Espot, habla con el diputado autonómico Uriel Bertran (SI) en presencia de la portavoz de la Comissió Promotora Defensem l’Escola en Català, Mercè Escarrà. A la derecha, Núria Cadenas, condenada a seis años de cárcel por su implicación en un atentato fallido de la banda terrorista Terra Lliure, durante su intervención
Fonte: la voz de Barcelona

20/12/11

“#Òmnium50A”, el documental

El documental analiza esta tresformación vivida por Òmnium a lo llargo de los sos 50 años d'hestoria y entrevista una trentena de protagonistes pa qu'opinen sobro esta evolución.Ente otres voces ta la de la presidenta de la entidá Muriel Casas, l'ex-presidente de la Generalidad Jordi Pujol, pero tamién les de Pep Guardiola, Joaquim Nadal, Lluís Llach, Salvador Cardús, Raimon, Elisenda Paluzié, Josep María Espinàs, Albert Balcells, Martí Boada, Xavier Sardà, Toni Soler y Empar Moliner.
Esti añu Òmnium Cultural cellebra'l 50u aniversariu de la so fundación con una riestra d'actos qu'amuesen la evolución que vivió la entidá nesti mediu sieglu. Cincuenta años dan pa muncho y el so seguimientu detalláu sedría inabarcable, pero si se mira con perspectiva, la hestoria d'Òmnium ye al empar la hestoria del pais y la de trés xeneraciones que convivieron.

16/12/11

50 años d'Òmnium Cultural

Cap de setmana de preestrenes del documental ”#Òmnium50A esdevé un èxit arreu del territori


El documental #ÒMNIUM50A, realitzat per l’espai Sense Ficció de Televisió de Catalunya, es preestenarà aquest cap de setmana a 15 localitats del país. Així, des de divendres a diumenge, diverses seus d'Òmnium Cultural, conjuntament amb TV3, han organitzat visionats previs d'un documental que repassa en paral·lel la història del país i de l'entitat. El documental ja es va preestrenar amb èxity dijous a deu viles i ciutats. Un dels espais on hi va haver més afluència va ser l’Auditori CosmoCaixa de Barcelona on els assistents van poder gaudir del treballat dirigit pel periodista Josep Rovira.. Abans de la projecció, Joan Salvat, cap de l’àrea de Documentals de TV3 i director de “Sense Ficció”, Josep Rovira i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural van voler destacar que és molt difícil resumir la història de l'entitat en 50 minuts alhora que van ressaltar que Òmnium, des de la seva fundació, ha esdevingut un actor imprescindible per entendre la història del país. En aquest sentit, Muriel Casals va reafirmar la voluntat d'Òmnium Cultural de continuar jugant un rol molt actiu dins la societat civil catalana en moments complicats com els actuals.
En l’acte en el qual hi va assistir l’equip tècnic d’#ÒMNIUM50A, algunes de les persones que apareixen en el documental així com membres de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural es va presentar també el llibre Òmnium Cultural. Mig segle fent país. El llibre, editat coincidint amb el 50è aniversari de l’entitat, agrupa 84 regals que personalitats d'arreu del país han ofert a Òmnium Cultural per la seva llarga trajectòria. Precisament, algunes d’aquestes personalitats també van voler fer acte de presència durant aquesta doble presentació.



Òmnium Cultural preestrenarà aquesta setmana el documental '#Òmnium50A', realitzat pel programa Sense ficció de TV3, a 25 localitats d'arreu de Catalunya. D'aquesta manera l'entitat aposta, una vegada més, per portar la seva activitat arreu del territori i, en aquest cas, de forma simultània. '#Òmnium50A' repassa els 50 anys de l'entitat, destaca alguns dels episodis més importants de la seva història i apunta els debats més profunds que Òmnium i el catalanisme afronten en l'actualitat. Els actes serviran també per presentar el llibre que l'entitat ha editat per commemorar els 50 anys de la seva fundació, en el qual 84 personalitats d'arreu del país han ofert un regal a Òmnium Cultural per la seva llarga trajectòria.
A Barcelona, la preestrena es farà al CosmoCaixa. Pel que fa a la projecció del documental a la capital catalana, Òmnium ha organitzat una presentació pública el dijous 15 de desembre a 2/4 de 9 del vespre a l'Auditori del CosmoCaixa de Barcelona (c/ Isaac Newton, 26. Transport: Ferrocarrils de la Generalitat (Estació Avinguda Tibidabo i autobusos 17, 22, 58, 73, 75, 60 i 196). L'acte del dia 15 és gratuït i obert tant a persones sòcies com no sòcies. Qui vulgui assistir-hi, pot fer la seva reserva (màxim 4 places) enviant un correu electrònic a l'adreça inscripcions@omnium.cat o bé trucant al 933198050 (Alba). Les places són limitades.
Llista de localitats on es projectarà el documental:Amposta: Dijous 15 a les 8 del vespre al Casal d'Amposta
Badalona: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Museu de Badalona
Barcelona: Dijous 15 a 2/4 de 9 del vespre a l'Auditori del CosmoCaixa
Berga: Diumenge 18 a les 6 de la tarda al Pavelló de Suècia
Camprodon: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Casal Camprodoní
Figueres:Dijous 15 a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Fages de Climent
Girona: Dijous 15 a les 8 del vespre a l'Aula Magna de la Casa de Cultura
L'Hospitalet de Llobregat: Dijous 15 a 1/4 de 9 del vespre a l'Ateneu de Cultura Popular
La Garriga:Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música
La Seu d'Urgell: dia i hora pendent de concretar
Lleida: Dilluns 19 a les 8 del vespre al Cinema Rambla
Manresa: Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Auditori Fundació Caixa Manresa
Olot: Dijous 15 al Teatre dels Catòlics a 2/4 de 9 del vespre
Pinell del Brai: Dissabte 17 a les 7 de la tarda al Centre Polivalent
Reus: Dissabte 17 a les 7 de la tarda a la Sala d'Actes de la seu d'Òmnium Cultural
Rubí: Dijous 15, hora pendent de concretar
Sabadell: Dijous 15 a l'Auditori del Centre Cívic de la Creu Alta
Sant Feliu de Llobregat: Divendres 16 a 2/4 de 8 del vespre al CineBaix
Sant Martí de Tous: Dijous 15 a 2/4 de 8 del vespre al Casal de Sant Martí de Tous
Santa Coloma de Farners: Divendres 16 a les 8 del vespre a la Biblioteca Joan Vinyoli
Solsona: Dissabte 17 a 2/4 de 9 del vespre a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona
Tarragona: Divendres 16 a les 7 de la tarda a la Seu dels Serveis Territorials de Cultura
Terrassa: Dilluns 19 al Cineclub Catalunya
Tortosa: Divendres 16 a les 8 del vespre a l'Associació d'Amics dels Castells de Tortosa
Vic: Dijous 15 a les 8 del vespre a l'Auditori Unnim
Vilafranca del Penedès: Divendres 16 a les 8 del vespre als Cinemes del Casal

Tothom que vulgui més informació sobre els actes respectius, cal que contacti amb cadascuna de les seus territorials organitzadores.




1/11/11

Marxinación del catalán


ANNA RUIZ I BARCELÓ
Si sou inquiets, deveu recórrer Catalunya per descobrir el patrimoni que institucions i particulars ens posen a l'abast. Cal reconèixer els avenços en el discurs, la museografia, la pedagogia o la tecnologia. Tanmateix, a vegades es produeix una marginació del català com a llengua natural de la visita. Sovint, el guia anuncia: “Com que hi ha una persona francesa, argentina, basca... Oi que no els importa que la visita sigui en castellà?” Llavors tots els catalans, ben ensinistrats de segles, responem: “No, no, és clar!” I la visita es realitza irremeiablement en castellà, “per deferència”. Senyors, a mi no m'és igual haver d'escoltar la nostra història, pintura o arquitectura en una llengua que no és la pròpia. I no val aquell altre argument de l'oficialitat, perquè llavors les visites haurien de ser en català, castellà i occità, totes i tots els dies. L'últim cas viscut: a l'Institut Pere Mata de Reus, bellíssim exemple d'arquitectura modernista. Amb una aparent regulació salomònica, s'han adjudicat diverses llengües als dies de visita. Ai las, però! us explicaran l'obra de Domènech i Montaner en castellà, 4 dies, en anglès o francès, 3 dies, però en català, només 2 i entre setmana. A mi no em surten els comptes. Sempre us podeu demanar festa un dimarts o un dijous i ho podreu sentir en català, “per deferència”!

Fonte: Avui

25/10/11

CiU,ERC ya ICV xúnense n'Europa pa pidir que'l catalán seya oficial

Los eurodiputados de CiU, Ramon Tremosa, de ERC, Oriol Junqueras, y de ICV, Raül Romeva, se han unido para presentar una enmienda conjunta que pide la oficialidad del catalán en la Unión Europea aprovechando la revisión de los tratados debido a la próxima adhesión de Croacia.
El ingreso de Croacia, previsto para el 1 de julio de 2013, supondrá la incorporación del croata como lengua oficial de la UE, la número 24, de las cuales sólo la mitad tienen más hablantes que el catalán, según quiso recordar Convergència en un comunicado.Los tres eurodiputados catalanes han presentado una enmienda a un informe del socialista austríaco Hannes Swodoba que se debatirá en las próximas semanas y que aborda diversos aspectos relacionados con la adhesión de Croacia.En concreto, la enmienda plantea que, aprovechando el cambio en el tratado europeo para incluir el croata como lengua oficial de la Unión Europea, los Estados miembros “acepten incluir” también el catalán, “que es la decimotercera lengua más hablada a nivel europeo, con más de 10 millones de hablantes”. En opinión de los tres eurodiputados, la entrada de Croacia es una “oportunidad que los catalanes no podemos desaprovechar si queremos conseguir la plena oficialidad de nuestra lengua”, aseguraron. Tremosa, Junqueras y Romeva también realizaron un llamamiento a PSC y PPC a “pedir a sus compañeros de partido europeos que apoyen esta enmienda”. También quisieron emplazar al Estado español a porfiar para que la oficialidad del catalán en Europa sea una realidad, ya que si se desentiende de este tema “más catalanes tendrán incentivos racionales crecientes para pedir un Estado propio”.

14/10/11

El govern demanda a Twitter la torna al catalán


Indica per carta que dóna suport al clam internauta #twitterencatala

El govern s'ha sumat al clam internauta perquè el Twitter sigui traduït al
català. El secretari de Comunicació, Josep Martí Blanch, va difondre ahir una carta que va enviar el 20 de setembre passat al conseller delegat de Twitter, Dick Costolo, en què li comunicava el suport del govern a la petició de la comunitat catalana perquè la xarxa social sigui traduïda a aquesta llengua. Li va enviar tres dies després de la piulada massiva #twitterencatala, en resposta a la traducció de la xarxa social a diverses llengües menys el català.

En l'escrit, Blanch remarca que el català “ocupa una posició forta a internet i les xarxes socials” i que “és la vuitena llengua més poderosa a la blocosfera i la catorzena a Google”, a més de gaudir d'una versió en català del Facebook i del Youtube.

Fonte: Avui

16/9/11

El TSJC suspende l'ultimátum a la Generalitat pa qu'aplique la sentencia de la inmersión

Imaxe de la concentración del llunes énte la Casa Conceyu de Lérida pa vindicar la inmersión llingüística


El Tribunal resoldrà abans el recurs presentat pel Govern contra l'obligació d'incloure, en un termini de dos mesos, el castellà com a llengua vehicular

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre ahir d'ofici el termini de dos mesos que es va donar a la conselleria d'Ensenyament per complir la sentència del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística fins que es resolgui el recurs interposat per la Generalitat. Així, l'efectivitat de la interlocutòria dictada el 28 de juliol pel TSJC, en què establia un termini de dos mesos per incloure el castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu català, ha quedat sense efecte fins que es resolgui el recurs.
Segons va informar el TSJC en un comunicat, aquesta suspensió del termini no s'ha d'interpretar "com un indici de la futura resolució del tribunal al recurs presentat per la Generalitat".
Les dos famílies que de moment han demanat al TSJC l'execució de la sentència del Suprem han estat informades de la suspensió, i tenen ara un termini de cinc dies per a recórrer-la.
En la interlocutòria, l'execució de la qual ha quedat ara suspesa momentàniament, el TSJC estima que la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix el castellà "com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català". En aquest sentit, demana a la conselleria que adopti les mesures necessàries per al seu compliment i que informi d'aquestes.
Aquesta interlocutòria coincideix amb les sentències del TS del passat mes de maig, en què donava la raó a dos famílies catalanes que reclamaven el dret a l'escolarització en castellà, representades per Convivència Cívica Catalana (CCC).
El Govern va presentar el dia 7 el recurs i va recordar que la sentència del TC sobre l'Estatut no va tombar el model educatiu ni tampoc altres sentències anteriors de l'alt tribunal. També al·legava que a Catalunya és vigent la llei d'educació de Catalunya (LEC) que avala aquest model, així com que els nivells de coneixement del castellà a Catalunya estan per sobre en relació amb altres comunitats autònomes on no hi ha immersió lingüística.
Després de conèixer la suspensió, el Govern va valorar la decisió del tribunal amb "prudència". Per la seua part, Convivència Cívica Catalana va criticar l'actitud del TSJC a l'entendre que, amb la suspensió de l'ultimàtum, "premia el desacatament del Govern".

13/9/11

Programa Àgora de TV3 : ¿la inmersión llingüística taramiella?


La immersió lingüística trontolla?
Xavier Bosch analitza la polèmica del català amb Joaquim Arenas, mestre, pedagog i ideòleg de la immersió en català.


Fonte: programa de TV3 Àgora
Podcast del programa

12/9/11

Intervención de Màrius Serra na Diada de Cataluña

Màrius Serra: 'Català a l'atac! Visca la llengua viva!' 11/09/2011



Fonte: You Tube

Voceru de Somescola.cat: "Ye l'actu más importante nos caberos años en defensa del catalán"

Un alumnu, una mayestra y un pá lleen el manifestu a favor de la inmersión

Manifestación na plaza Sant Jaume

Segons el portaveu de Somescola.cat, Miquel Àngel Essomba, les protestes que aquest vespre s'han convocat arreu de Catalunya són "les més importants" dels últims anys en defensa del català

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Les protestes s'han convocat arreu de Catalunya amb l’objectiu de refermar el suport a l’escola catalana

Milers de persones han omplert aquest vespre la plaça Sant Jaume de Barcelona en la concentració convocada per Somescola.cat en defensa del model d'immersió lingüística. 'Per un país de tots, l'escola en català', aquest és el lema de la pancarta que s'ha estès a la plaça on s'han sentit crits d'independència i s'han pogut veure moltes estelades.

Una mestra, un pare i una nena, que han estat presentats pel periodista Xavier Grasset, han llegit un manifest en defensa de la immersió i la cohesió social. Els concentrats han cantat Els Segadors i han cridat consignes com "A Catalunya, escola en català". Segons el portaveu de Somescola.cat, Miquel Àngel Essomba, les protestes que aquest vespre s'han convocat arreu de Catalunya són "les més importants" dels últims anys en defensa del català

S'han pogut veure representants polítics com la portaveu d'ERC al Parlament de Catalunya, Anna Simó, que ha assegurat que la immersió "és un model d'èxit". "No podem tirar per terra el treball de tants anys, és un atac a la cohesió social", ha afegit.

No només hi ha manifestacions a Barcelona. Les concentracions s'han convocat arreu de Catalunya amb l’objectiu de refermar el suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa. Les protestes arriben després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que amenaça el model d'immersió lingüística de l'escola catalana dels últims 30 anys.

A Girona, per exemple, més de 500 persones s'han concentrat a la plaça del Vi de Girona. El manifest per reivindicar el català com a llengua vehicular s'ha llegit a tres veus per part d'un alumne, un representant de les AMPA i un professor. El text fa una crida "a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la cultura i la cohesió social de Catalunya.

Fonte: ara.cat

La Casa Conceyu de Badalona aprueba una moción favoratible a la inmersión llingüística

escudu de Badalona

El govern municipal, del PP, es queda sol votant en contra del text, que s'ha aprovat amb els vots de tots els grups de l'oposició

El ple de l'Ajuntament de Badalona ha aprovat avui una moció en defensa del model d'immersió lingüística a les escoles, amb el vot en contra del PP, que governa la ciutat.

Els vots dels 16 regidors de l'oposició (9 del PSC, 4 de CiU, 3 d'ICV-EUiA) han sigut suficients per aprovar la declaració en favor de la immersió, contra els 11 vots del PP. El ple extraordinari d'avui s'ha convocat, a petició de l'oposició, per debatre la moció en defensa del català com a llengua vehicular als centres escolars.

L'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, ha argumentat que aquest no és una tema "prioritari" per al seu executiu, però ha assegurat que no és partidari de dividir els nens en aules de castellà i català. Avui mateix, de fet, la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, ha demanat a tots els regidors i alcaldes del PP que votin en contra de les mocions sobre la immersió lingüística.

Fonte: ara.cat

26/7/11

Recursu d'inconstitucionalidá escontra dellos artículos de la Llei del aranés

Mascarell i Sinde amb els penútlims papers de Salamanca. Foto: ACN

El conseller de Cultura aprofita la presència de la seva homòloga espanyola per queixar-se del darrer recurs de l'executiu Zapatero.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat públicament, a davant de la ministra espanyola de Cultura, que troba "incomprensible" que el govern de l'estat vulgui interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès. Mascarell ho va dir durant l'acte d'entrega oficial de la sisena remesa dels documents expoliats a Catalunya durant la Guerra Civil i que es va dur a terme aquest dilluns a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Mascarell va aprofitar l'assistència de la ministra Ángeles González-Sinde per criticar la decisió dels socialistes i ha aconsellat a l'executiu espanyol que reconegui la "pluralitat nacional i lingüística" de l'estat per acabar amb els "greuges" i les "desconfiances" al territori.

L'executiu espanyol va anunciar divendres que recorreria certs articles de la Llei de l'aranès perquè feien referència al seu ús com a llengua preferent. Segons considera el govern espanyol, "la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès", ja que "l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la".

"Pel que fa a la resta de llengües espanyoles, l'apartat 2 de l'article assenyala que seran també oficials en les seves respectives Comunitats Autònomes", recordava La Moncloa en un comunicat.Mascarell reclama tots els papersFerran Mascarell també ha reclamat a l'Estat el retorn íntegre del fons documental espoliat durant el franquisme a Catalunya i que ha estat emmagatzemat des dels anys 30 a l'arxiu de Salamanca. Un acord de llei de l'any 2005 estableix el traspàs progressiu d'aquest documents, dels quals se n'ha lliurat oficialment una sisena remesa.La ministra Sinde s'ha compromès a fixar un calendari pel retorn definitiu en una reunió que es celebrarà al setembre. Una quarantena de membres de la Comissió de la Dignitat s'han concentrat per exigir el retorn de tot el fons.