L`adelantu de la III Encuesta Sociollingüística espeya datos optimistes pal asturianu

Los resultaos de la encuesta dexen n`evidencia a los detractores del nuesu idioma: la mayoría de los asturianos piden la oficialidá, práuticamente desapaez el conceutu de “falar mal” referíu al asturianu, el 90% de los asturianos considera que tien una bon conocencia del asturianu y el mesmu porcentaxe quier llingua nes escueles

Llucía F.  Marqués

 Los primeros resultaos de la encuesta foron adelantaos na Academia de la Llingua Asturiana; tuvo dirixía por Francisco Llera y realizada por Euskobarómetro, nuna amuesa de 600 persones mayores de 16 años escoyíes al azar pente los que moren n’Asturies, polo qu`inclúi tantu a asturianos de ñacencia como a asturianos de residencia.

 No que cinca a los vezos llingüísticos y en contra de lo que se mos quier faer camentar, costátase una importante meyora del asturianu como llingua pa la rellación social, siendo importante`l repique na tresmisión llingüística interxeneracional.

 Namás el 29 % de los sos habitantes consideren que la llingua d’Asturies seya l`español, entantu que’l 30% opina que ye l`asturianu n`esclusiva y el 36% que lo son dambes.

 Conceutos como “falar mal” referío al asturianu tán práuticamente sumíos, atopándose en malpenes un 9% de la población, cuasi`l mesmu porcentaxe que nun quier que s`estudie asturianu (8%). Nesta última cuestión hai un alcuerdu cuasi unánime: el 92% de los asturianos queremos llingua nes escueles, yá seya como optativa, asignatura obligatoria o llingua vehicular.

 Pero los datos más llamativos son los referentes a la cosciencia de la población al respeutu de la so conocencia del asturianu, con una sosprendente evolución dende la primer encuesta, fecha nel añu 1991, fasta`l presente. Si na primera atopábemos un 69% de la población con dalgún tipu de conocencia del asturianu, la cifra medra nel 2017 fasta un 90 %, ello ye, la práutica totalidá del país entiende l`asturianu, cifra bien perriba de les que podemos atopar, por casu, nel País Vascu, onde solo`l 42% de la población conoz el so idioma. La escolarización faise notar nes resultancies ya l’alfabetización espárdese, pasándose d`un 15% capaz de lleer y escribir a un 38%.

 L`alcuerdu cola oficialidá ye tamién mayoritariu: el 53% de los ciudadanos amuésense total (40%) o parcialmente (13%) acordies con la oficialidá, entantu que solo un 25% ta claramente en contra.

 Entá asina, solo un 52% de la población ve vidable la pervivencia del asturianu, a los que se suma un marcáu 18% que resalta un “depende” acusaor: la mayoría de los asturianos (64%) consideren que les instituciones faen pocu o res pa caltener y promover l`asturianu.

 Lola Suárez, responsable de Llingua y cultura d`Andecha Ástur, fixo fincapié na responsabilidá de les instituciones na situación de riesgu, pero reconoz que la llectura de los resultaos d`esta encuesta ye alendaora “El gobiernu asturianu nun puede siguir ignorando les demandes de la mayoría de la población asturiana, que dexó bien claro cuál ye`l so allugamientu al respeutu la nuesa llingua. Tán acabándose-y les escuses pa siguir negando la oficialidá.”                                   Fonte: infoasturies.com

Asturies ye mayoritariamente partidaria d’una escolarización billingüe

   Esti miércoles, a les 12 hores, presentábase nel llar de l’Academia de la Llingua Asturiana l’Avance de Resultados de la III ENCUESTA SOCIOLLINGÜÍSTICA DE ASTURIAS, que dexa bien a les clares la preferencia de la sociedá asturiano por un modelu d’escolarización billingüe.

  Esti avance de la nueva encuesta sociollingüística pela que lleva tiempu esperando la sociedá de nueso afita amás del apueste mayoritariu pola escolarización n’asturianu les preferencies de los asturianos y asturianes por mayor presencia de la llingua asturiana nos medios de comunicación públicos y da un rellumu d’esperanza no que cinca al relevu interxeneracional, al mesmu tiempu que amuesa más positivamente de lo que munchos camentaben los resultaos del procesu normalizador nos caberos quince años.

  El trabayu presentáu pela mañana y dirixíu pol sociólogu Francisco Llera Ramo, describe la situación sociollingüística d’Asturies y les demandes de política llingüística de la población asturiana. Hai que sorrayar que l’anterior estudiu féxose hai 15 años, colo que los datos del actual espeyen la evolución nun espaciu temporal abondo llargu. Sigún dexaron afitao los intervinientas na presentación la Encuesta Sociolingüistica de Asturias ye daqué fundamental pa poder poner en práutica una política llingüística que s’afaye a la realidá d’Asturies.

  Nel actu intervinieron Xosé Antón González Riaño, presidente de l’Academia de la Llingua Asturiana y el propiu direutor del Equipu Euskobarómetro y autor del estudiu, Francisco José Llera Ramo.                                                                                  Fonte: asturnews.com

Dende equí pues descargar el avance de la III ENCUESTA SOCIOLLINGÜÍSTICA DE ASTURIAS

Carme Junyent: "Al segle XXI desapareixerà entre el 50 % i el 90 % de les llengües"

Del 19 al 21 d’abril té lloc a Barcelona i a Vic el I Congrés Internacional sobre Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades. Aquesta cimera, que organitzen les universitats de Barcelona, Indiana Bloomington i Vic-Central de Catalunya, aplegarà uns 300 especialistes provinents dels cinc continents. Parlem sobre aquest esdeveniment amb Carme Junyent, membre del Comitè Organitzador d’aquest Congrés i reconeguda especialista en aquest tema.

Per què fer aquest Congrés ara?

A partir de l'any 2000 es van posar de moda els estudis lingüístics sobre la mort de les llengües, un tema al qual abans molt poca gent donava importància. I aquests estudis anuncien que al segle XXI desapareixerà entre el 50 % i el 90 % de les llengües que avui es parlen.

No són dades exagerades?

Aquestes dades s'extreuen d'estudis molt seriosos. Les llengües passen per tres fases de desaparició: la fase primària, que normalment dura segles, és la bilingüització, és l'estadi en què es troba el català. La fase secundària és el punt en què es trenca la transmissió de la llengua: ja hi ha moltes llengües en aquest estadi. A partir d'aquí es passa ràpidament a la fase terciària, la dels darrers parlants. Hi ha ja moltes llengües que estan en les dues darreres fases. Ens estem quedant sense patrimoni lingüístic.

Per què es dóna aquest procés? Al segle XIX i XX podia haver-hi la influència del colonialisme, però el colonialisme s'ha acabat...

El que ha fet el segle XX ha estat accelerar uns processos que han existit sempre. Sempre hi ha hagut llengües que desapareixien, però no a la mateixa velocitat que ara. Des del 1492 les llengües del món ja s’han reduït a la meitat, especialment al món colonial. Però ha estat un procés molt lent. Per perdre una llengua calen com a mínim quatre generacions: no desapareix d’un dia per l’altre. Avui en dia ja portem uns segles de molta pressió, i això fa que moltes llengües estiguin a punt de desaparèixer. A Austràlia, amb 200 anys de colonització i el genocidi dels aborígens, han desaparegut la majoria de les llengües autòctones. De fet, hi queden molt poques llengües aborígens viables, si en queda alguna...

L’impacte de les noves tecnologies és perceptible?

Òbviament, no el podem ignorar. En alguns casos aquest impacte pot ser negatiu, perquè l'usuari tendeix a usar llengües dominants per adreçar-se a un món global. Però això no té per què ser necessàriament així, perquè a internet hi és qui vol, i com vol. Pots participar-hi amb la llengua que vulguis i ningú t'ho prohibeix. Després de la ràdio, internet és el mitjà més plurilingüe, i això és bo... Ha ajudat bastant algunes llengües.

Es pot revertir aquest procés de desaparició?

Molts dels assistents a aquest congrés aporten idees de com revitalitzar les llengües minoritzades i indígenes. Aquests processos s’haurien de poder revertir. Però jo, un exemple de procés de revitalització completament reeixit, no en conec cap. Hi ha qui parla del cas hebreu, però per a mi el procés de l'hebreu és únic, irrepetible i no desitjable. Malgrat tot, espero que sí que sigui possible revitalitzar les llengües. Si no, estem perduts.

El procés de revitalització, depèn de legislacions lingüístiques?

Els especialistes, avui en dia, creuen que han de ser els parlants els que reaccionin: ells tenen la clau del que passarà. Les institucions arriben fins on arriben, tot i que ja aniria bé que no perseguissin les llengües minoritzades. L’oficialitat de les llengües és un parany que a algunes llengües no els ha servit de res. Cal que la gent es faci responsable de les seves llengües i que s’alliberin de prejudicis lingüístics. Per altra banda, hem de comptar amb la solidaritat dels parlants de llengües majoritàries. Això és clau. El gran problema de la revitalització de les llengües d’Europa és que no hi ha forma d’aconseguir nous parlants. Sense la generositat dels parlants de les llengües majoritàries no podrem fer res. La desaparició de les llengües és un problema de tots, i no només dels seus parlants, i cal que tothom en sigui conscient.

Quines propostes fan els especialistes presents a aquest Congrés?

Hi ha molta diversitat, però el més sorprenent és que tots mostren tendència al que anomenen “empoderar la gent” (tot i que a mi no m'agrada gens el terme "empoderar"). Proposen que els parlants es facin càrrec de la seva llengua. No es parla tant d’oficialitat i de protecció com de participació. Hi ha moltes propostes basades en la música (un camp en què nosaltres podem mostrar certa experiència: vam tenir la "nova cançó"). També s'aposta per autobiografies lingüístiques, per accions a les escoles... Fa 20 anys s’hauria parlat més de drets lingüístics i d’oficialitat, però ara no és això el que domina. Molts investigadors creuen que han de ser els parlants els que recuperin la llengua.

El català es podria considerar una d’aquestes llengües amenaçades?

El català estaria en una fase  primària, de bilingüització. Dóna símptomes de ser en procés de substitució. Jo diria que no ens trobem en un procés irreversible, però duem massa anys de caiguda sostinguda i caldria revertir la tendència. A algunes zones, com a la Catalunya Nord, el català està en un procés molt preocupant. Per altra banda, jo crec que hi ha molts miratges en el català. Hi ha gent que pensa que a les zones rurals la situació del català és molt bona, però ara per ara el català ja està tocat per tot arreu.

Catalunya ha rebut 300 llengües noves en els darrers 20 anys. Han arribat per quedar-se?

Dependrà completament del comportament lingüístic dels seus parlants. Però jo crec que ningú hauria de perdre la seva llengua perquè el pressionen, perquè l’obliguen. Això és importantíssim. Cal establir una relació dereciprocitat: no podem esperar que respectin la nostra llengua si nosaltres no respectem la dels altres. La gent hauria de ser lliure de triar. L’avantatge de les llengües és que són acumulables: per parlar una altra llengua no cal deixar la pròpia...

Quina política lingüística recomanaria per a una Catalunya independent?

Jo ja ho he dit moltes vegades. Crec que no hi hauria d’haver cap llengua oficial. Hauríem de reconèixer el patrimoni lingüístic que tenim, tot. Ara bé, hem de tenir clar que tenim la responsabilitat de preservar el català. A més del català, hi ha dues llengües que juguen un paper especial, al nostre país: l’anglès i el castellà, per motius diferents. Respecte al castellà, hauríem d’assumir que té una gran diversitat, perquè ara per ara estem fent la tasca de la RAE de "preservar la unitat de la llengua". Ens hauríem d’alliberar de prejudicis per canviar les dinàmiques, i acceptar que hi ha moltes formes de parlar l'espanyol. Pel que fa a l'anglès, als meus alumnes els dic que l’anglès s’ha de saber, però no s’ha de fer servir. Hauríem de buscar alternatives i no renunciar a les nostres llengües. A l'acte de presentació del congrés, s'hi ha parlat en català, castellà, anglès i quítxua. No cal fer-ho tot en anglès. S’ha de ser conscient que cal preservar la llengua en la vida quotidiana.

Quina valoració feu de les inscripcions al congrés que comença avui?

Estem molt sorpresos de la quantitat de la gent que s'hi ha apuntat i de la qualitat dels participants. Ara sí: estem convençuts que aquest serà el primer congrés sobre el tema i que n’hi haurà un segon. Estem molt satisfets que hagi vingut gent de tot el món, dels cinc continents... Hi ha una implicació del territori i del món, en aquest I Congrés. No podíem estar més contents.

Fonte: ElNacional.cat

Compromís proposa crear una Oficina de Drets Lingüístics

L'òrgan s'encarregaria del compliment de la normativa i legislació en temes d'ús i drets lingüístic

El diputat de Compromís, Josep Nadal, ha presentat una iniciativa parlamentària a les Corts per a instar al Consell a crear una Oficina de Drets Lingüístics (ODL) que garantisca al País Valencià la possibilitat de qualsevol persona a dirigir-se en les dues llengües oficials en qualsevol àmbit. Segons la proposta de Nadal, l’Oficina de Drets Lingüístics s’encarregaria del compliment de la normativa i legislació en temes d’ús i drets lingüístics, resolent qüestions d’ús de les dues llengües oficials al territori valencià que puga plantejar la ciutadania i de facilitar l’accés a la informació i serveis relacionats amb la llengua, com ja ocorre a altres territoris.

‘Crear una oficina d’aquestes característiques és una necessitat perquè totes les persones al País Valencià puguen exercir els seus drets lingüístics sense por a ser menystingudes’, explica Nadal.

L’ODL seguiria la línia de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, aprovada com a convenció internacional pel Consell d’Europa l’any 1992 i ratificada per l’estat espanyol i en vigor des del 2001.

En aquest sentit, Nadal diu que ‘al cap i a la fi amb aquesta iniciativa no estem fent més que complir convencions europees, manaments de la constitució espanyola, l’estatut d’autonomia i la llei d’ús i ensenyament del valencià; totes, coses que ja s’haurien d’haver fet’.

‘Creguem que en la línia de l’actual Conselleria d’Educació i Cultura pel que fa al multilingüisme, hem aportat una iniciativa interessant per a garantir els drets de les persones valencianoparlants i, també, dels castellanoparlants, encara que la realitat demostra que els casos per discriminació lingüística estan recaient en el valencià. La legislació garanteix la protecció de tothom i el respecte a totes les opcions personals, incloent-hi la llengua en què cadascú s’expressa i es relaciona amb l’administració i per descomptat també dels castellanoparlants’.

Des de Compromís es recorda que l’estatut d’autonomia estableix que la Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues llengües, i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar el seu coneixement, així mateix la LUEV diu que l’administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià.

En aquest sentit Nadal explica que ‘no ens interessen les disputes en què ens volen fer caure sobre si valencià o castellà, el cas és que tenim l’obligació legal de garantir les dues llengües i la moral de protegir la llengua pròpia, davant d’aquesta tessitura treballem per a garantir els drets de les persones, de totes’.

Fonte: Vilaweb.cat

El lingüista Moreno Cabrera alerta del perill del ‘bilingüisme forçós’ per al català

En l'acte de presentació del manifest de Llengua i República

Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid, va alertar ahir de la ‘bilingüització forçosa’ a què es veu abocada la llengua catalana. Així ho va dir en l’acte de presentació ahir al paranimf de la UB del manifest presentat per l’entitat Llengua i República. El manifest, ‘Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent’, alerta que la política lingüística de la Catalunya independent no ha de reproduir els esquemes de la transició i l’autonomisme, basats en un bilingüisme que ha degradat el català.

I Moreno Cabrera va declarar: ‘El bilingüisme s’utilitza en la lingüística oficial per a invisibilitzar una sèrie de processos de bilingüització forçosa que han experimentat moltes llengües al món, entre les quals el català. Aquest processos impliquen una erosió progressiva de la llengua dominada; va perdent les sevs característiques, es va fragmentant, es va fent menys vigorosa.’

Fonte: Vilaweb.cat

Carlos Rubiera vuelve negase a usar l’asturianu con normalidá nes actividaes de la so Conceyalía de Cultura en Xixón

Iniciativa pol Asturianu ya-y lo propunxere per dos vegaes Una nueva propuesta de “compromisu de billingüismu” presentada nel Conseyu Asesor de la Llingua que nun suponía nin un euru d’inversión y ayudaría na normalización del asturianu nun foi sofitada pol conceyal de cultura del Ayuntamientu de Xixón, Carlos Rubiera, históricu militante asturianista, ,emtamtes que l'apoyaben delles entidaes Na xunta del Conseyu Asesor de la Llingua Asturiana del Conceyu de Xixón celebrada esti martes pasáu afitose esta circunstancia que l'asociación critica fondamente. El representante d’Iniciativa pol Asturianu nesti muérganu, Inaciu Galán, presentó una nueva propuesta cola que pidieron al conceyal Rubiera qu’adoptara un compromisu de billingüismu pol que tolos materiales asoleyaos pol so departamentu apaecieren nes dos llingües, castellán y asturianu. Rubiera volvió a dicir non a esta propuesta. Dende Iniciativa pol Asturianu llamenten "la postura de Rubiera, que pese a tener una trayectoria destacada en defensa de la llingua asturiana nel pasáu, nestos cuatro años nun dio un solu pasu na normalización de la llingua asturiana, siguiendo namás coles más qu’insuficientes acciones de promoción yá establecíes n’anteriores mandatos". La propuesta d’Iniciativa pol Asturianu, a la que dieron el so sofitu cola so firma los representantes d’otres entidaes nel Conseyu Asesor, Berto Peña, presidente de l’asociación cultural L’Arribada, y Montse Blanco, represenante de Reciella, families pol asturianu, nun supondría nin un euru de gastu estraordinariu pa la Conceyalía d’Educación, Cultura, Festexos y Universidá Popular, yá que, como se recuerda nel documentu “los materiales asoleyaos, impresos nuna llingua o dos, salvo que mos indique lo contrario’l Sr. Rubiera, tienen el mesmu preciu” y la torna d’estos materiales puede asumila la Oficina de Normalización Llingüística cola que cunta la Conceyalía. La propuesta refugada pol conceyal Rubiera ta dientro del marcu llegal y respuende al mandatu de les Ordenances Municipales de Normalización Llingüística de Xixón aprobaes pol plenu nel añu 2008 y ensin llevar alantre dende entós, “namás ye preciso tener la voluntá política de facelo y nun queremos pensar que nun la tien”, recordó’l representante d’Iniciativa pol Asturianu a lo llargo de la so intervención. Iniciativa pol Asturianu dio tamién el so sofitu a la propuesta fecha nel Conseyu pa que se-y pida al plenu del Conceyu de Xixón qu’emita una declaración institucional que solicite a la Conseyería d’Educación d’Asturies y tamién al Ministeriu d’Educación qu’acaben por solucionar esta reclamación hestórica. Agora, sigún Iniciativa, "falta conocer si los grupos políticos presentes nel plenu (PSOE, FORO, PP ya IX) sofiten esta iniciativa, yá que ye necesariu’l consensu pa poder sacala alantre". Fonte: Asturnews

"Billingüe ye tamién falar español y asturianu", diz González

 

Ana González,  Conseyera d'Educación

   La conseyera d’Educación, Cultura y Deporte, Ana González, argumentó que la falta de perres y de profesoráu nun permiten ufiertar una segunda llingua estranxera. Defendió la materia de Llingua Asturiana, anque refugó la oficialidá como solución.

   La cuestión de l’asignatura en Primaria llegó a la Xunta Xeneral por iniciativa del PP, que lidera l’ataque que ta viviendo l’idioma nel sistema educativu cola intención de facer competir a la Llingua Asturiana y Gallego-asturiano con una segunda llingua estranxera. González afirmó que les persones qu’opten por esta vía y piensen que billingüismu ye dominar el castellanu y l'inglés padecen “catetismu inteleutual”; “tamién lo ye falar español y asturianu”, añadió, esplicando darréu que "un cuartu de la población" del país y “un 53 por cientu” de los escolinos son billingües. D’igual forma, destacó la demanda histórica de la comunidá educativa del enseñu del idioma.

   PP y UPyD foron les formaciones más crítiques coles pallabres de la conseyera, posición que tamién caltuvo Foro, qu’apuesta por un plurillingüismu ensin dexar de llau la llingua propia. Mentes, IX calificó a González de “poco valiente” por nun avanzar na defensa del idioma y reclamó la oficialidá. Fuera del Parllamentu, un grupu de ciudadanos convocaos pola Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) reclamaron l’enseñu de l’asignatura en tolos niveles educativos.                                                                                          Fonte: Asturies.com

Los naciatos son billingües

Un estudio revela que los neonatos de tres meses tienen mayor sensibilidad y diferencian entre el euskera y el castellano por el ritmo y la entonación aitzol garcía TIENEN solo tres meses de vida. Hasta ahora decíamos que de ellos solo dormían y comían, sin embargo, según los últimos estudios, su cerebro se está empezando acostumbrando a diferenciar los distintos sonidos que oyen a su alrededor. De hecho, según estudio, los bebés de tres meses diferencian euskera y castellano por el ritmo y la entonación, según recoge un informe del Basque Center en Cognition, Brain and Language (BCBL) de San Sebastián. Según informó ayer en un comunicado este centro dedicado al estudio de la cognición, el cerebro y el lenguaje, ésta es una de las conclusiones del proyecto de investigación desarrollado por el equipo de la experta húngara Monika Molnar. El informe prueba asimismo que "los bebés de entornos bilingües tienen una mayor sensibilidad para discriminar idiomas" y que aquellos cuyos padres hablan únicamente en euskera presentan un "comportamiento bilingüe" a causa del entorno. La misma fuente ha recordado que la neurociencia ya había descubierto que los bebés son capaces de discriminar dos lenguas diferentes desde que son muy pequeños. Por este motivo, dada la importante población bilingüe que hay en el País Vasco, el Basque Center en Cognition, Brain and Language se propuso investigar el caso concreto del bilingüismo en euskera y castellano. Los menores de entornos monolingües son indiferentes al idioma que no conocen El estudio se hizo tras experimentar con tres grupos de bebés de entre tres y cuatro meses, uno de ellos de padres monolingües en español, otro de monolingües en euskera y el tercero de entornos con conversación bilingüe. Discriminan los idiomas Fruto de estas pruebas, Monika Molnar descubrió que los bebés discriminan ambos idiomas gracias a las diferencias que perciben en el ritmo y en la prosodia, es decir, en aspectos auditivos del discurso como la entonación. Las pruebas realizadas en el laboratorio Babylab, creado en este centro para investigar precisamente el comportamiento de los bebés, determinaron que, a pesar de que el euskera y el español son dos idiomas con muchas similitudes en aspectos acústicos y fonéticos, los bebés son muy sensibles a las sutiles diferencias en la entonación. También dejaron en evidencia que los bebés de parejas bilingües mostraron mayor sensibilidad en la discriminación de las dos lenguas que aquellos de parejas monolingües. "Pero además, estos bebés mostraron mayor sensibilidad a criterios como la prosodia o el ritmo del lenguaje que los propios adultos, ya que las personas mayores, que ya dominan al menos un idioma, añaden otros criterios a la hora de identificar una lengua, como el léxico", añadió el Basque Center en Cognition, Brain and Language. Los bebés de entornos monolingües se mostraron indiferentes al discurso en el idioma que no conocían, mientras que los de entornos bilingües, además de ser capaces de diferenciar ambos idiomas, mantuvieron el interés cuando sus interlocutores cambiaban de uno a otro. La investigación reflejó además que los menores criados en entornos monolingües en euskera se comportan como si vivieran en entornos bilingües. La experta húngara señaló que, aunque los dos padres hablen exclusivamente en euskera, los niños escuchan conversaciones alrededor e integran estos nuevos sonidos en sus conocimientos". El Basque Center en Cognition, Brain and Language es un centro de investigación internacional, impulsado por el Gobierno vasco para fomentar la ciencia y la investigación en Euskadi y cuenta entre sus socios con Ikerbasque, Innobasque, la Diputación de Gipuzkoa así como la Universidad del País Vasco. Fonte: Deia

El gochu asturcelta yá tien los sos estatutos n'asturianu

La asociación de criadores de cerdo asturcelta adopta la llingua como lenguaje compartido en sus estatutos

Grau, S. ARIAS

La Asociación de Criadores de Gochu Asturcelta (ACGA) adoptó ayer la llingua asturiana como lenguaje de sus estatutos junto al castellano. Así lo decidió la asamblea anual de la organización, reunida en la Casa de Cultura de Grau. «Queríamos poner por escrito la realidad de nuestra asociación, hay personas que hablan en asturiano y otras en español, así le estamos dando el doble de capacidad de comunicarnos», afirmó José Manuel Iglesias, presidente de ACGA.

Iglesias puso un ejemplo. El secretario de ACGA «habla asturiano y tiene dificultades para traducir todas las actas, así que hemos decidido tomar esta iniciativa y esperamos que cunda el ejemplo en el resto de asociaciones», afirmó. Porque, tal y como piensa, «si queremos que el asturiano sea oficial tenemos que empezar en casa».

Tras la asamblea se celebraron dos charlas. Una de Alejandro Argamentería, del Servicio Regional de Investigación y Desarrollo Agroalimentario (Serida), sobre forrajes y piensos. La otra corrió a cargo de Juan Menéndez, veterinario de ACGA, sobre las posibilidades de ayudas públicas. Iglesias explicó que el negocio del gochu asturcelta va en alza. «Hay más demanda que animales y queremos decir que el gochu está aquí y es rentable», concluyó.

Fonte: La Nueva España

Letònia i llengua catalana

Jaume Clotet
La política lingüística letona ha estat el mecanisme legal que el poble letó ha trobat per fer front a una diglòssia accelerada que hauria liquidat la seva llengua

En les seves cartes enviades a Catalunya des de l'exili, Joan Sales parlava sovint dels estonians i de llurs anhels nacionals. Era la manera que tenia de parlar dels catalans sense aixecar les sospites de la censura franquista, que sempre va demostrar la seva incapacitat crònica d'entendre les metàfores. Recórrer a les repúbliques bàltiques, doncs, no va ser una moda passatgera dels anys noranta del segle passat, quan Lituània, Letònia i Estònia van aconseguir escapar del jou soviètic i es van proclamar estats independents. Tots tres països continuen essent referents vàlids per al nostre país. El cas de Letònia i la seva llengua, per exemple, ens pot servir de model.

Per fer-nos una idea de la situació lingüística letona en el moment de la secessió cal recórrer al cens lingüístic fet l'any 1988, encara en el període de dominació soviètica. Un 52 per cent de la població tenia el letó com a llengua materna, mentre que el rus ho era per a un 42 per cent de la població. Com passa sovint en aquests casos, la majoria de parlants de letó també parlaven rus, mentre que només una part dels russòfons eren competents en letó. Els sona, aquest escenari? A tot això cal afegir-hi que els russòfons, que havien arribat massivament després de la Segona Guerra Mundial, tendien a concentrar-se en alguns districtes, sobretot els més propers a Rússia, on la seva hegemonia superava el 80 per cent de la població.

Arribat el moment de la independència, el nou govern letó va plantejar-se quina política lingüística li convenia per garantir la pervivència de la seva llengua nacional. Amb un percentatge tan elevat de russòfons, i la potència demogràfica russa com a veïna, la secessió no garantia per si mateixa el futur del letó. Cal recordar que la població total del país era de 2,5 milions i Rússia en tenia 150. Per assegurar el futur de la llengua letona i per no dividir el país en dues comunitats, la nova Constitució va adoptar el letó com a única llengua oficial. Per descomptat, la legislació respecta l'ús, promoció i ensenyament escolar de totes les llengües que es parlen al país, però especifica també que la llengua d'integració dins el poble letó és, evidentment, la letona. És que podria ser-ne una altra? El letó va passar a ser obligatori per als càrrecs públics i electes, i totes les administracions i empreses públiques i privades havien d'atendre el públic en aquest idioma. Els mitjans públics tenen el letó com a llengua habitual, mentre que el rus o qualsevol altra llengua troba el seu espai en els mitjans privats.

Vint anys després de la independència és moment de fer balanç. Si ens fixem en les estadístiques escolars, veurem que el nombre d'estudiants que trien el letó a l'escola com a llengua vehicular s'acosta ja al 75 per cent, mentre que fa quinze anys era només del 60 per cent. En paral·lel, el nombre d'alumnes matriculats a les escoles russes ha baixat a la meitat. El letó configura lentament, doncs, una única societat política i nacional. Val a dir que tot el procés no ha estat exempt de tensions, però ha estat absolutament democràtic i pacífic.

Sense dubte, la política lingüística letona és dura. Però, també sense dubte, ha estat el mecanisme legal que el poble letó ha trobat per fer front a una diglòssia accelerada que hauria liquidat la seva llengua en dues o tres generacions. Cal afegir que els organismes internacionals, com per exemple l'OSCE, han considerat sempre que la legislació lingüística letona s'ajusta perfectament a la legalitat internacional.

Fonte: Avui

Un billingüismu claramente desequilibráu

Xose González
Dase n’Asturies una situación de bilingüismu claramente desequilibráu y perfeutamente definíu pola coesistencia de dos llingues "castellanu y asturianu" nel mesmu espaciu social asina como pol usu d’éstes per parte de los ciudadanos, col castellanu nuna posición dominante y l’asturianu con mui poques oportunidaes d’emplegu normal. El primer enzancu col que nos atopamos ye que nes capes cimeres de la sociedá asturiana "progresistes o conservadores" se sigue prefiriendo l’usu del idioma castellanu en tolos ámbitos "publicos y privaos" y en tolos rexistros "orales y escritos". Hai tamién persones mui influyentes: intelectuales, criadores d’opinión, etc., que consideren "normal" l’actual situación llingüística y nun ven la necesidá d’una normalización, nin midíes correutores de nenguna mena.

Esta influyencia del castellanu fai que l’asturianu se desprestixe y s’empobreza y que se tea dando un frañimientu na so tresmisión de pas a fíos, colo que l’usu de la llingua asturiana na vida cotidiana va amenorgando de xeneración en xeneración. El procesu dexenerativu al que ta abocada la nuesa llingua vien dau pola desastrosa politica llingüística desendolcada n’Asturies nos últimos años, toles midíes llevaes a cabu foron frutu d’una planificación llingüística pocu seria. Un gran desdexamientu caracterizáu poles prudencies polítiques, nun hubo otra política llingüística que la de dexar que la situación diglósica se caltenga nes sos carauterístiques básiques ye decir: el castellanu nuna posición dominante y l’asturianu con mui poques oportunidaes d’emplegu normal.

Esta situación de billingüismu produz una riestra d’efeutos no que se refier al emplegu normal d’una y otra llingua. Nel casu del castellanu estos efeutos son claramente positivos con una estructura llingüistica ensin dañar y un repertoriu compuestu de variedaes tantu sociales como estilístiques. "El castellanu al ser la única llingua con calter d’oficialidá n’asturies" exerce de llingua dominante, normalmente allugada a la sociedá y emplegada dafechu en tou tipu de situaciones asina como: n’alministración, nos medios de comunicación y n’enseñu, los ciudadanos na so condición d’usuarios del castellanu tienen tolos drechos cívicos protexíos.
No que se refier al asturianu estos efeutos tienen un calter negativu yá que non solo vense amenorgaes les sos ocasiones d’emplegu sinón qu’amás vese deteriorada la so estructura llingüística. "L’asturianu al nun ser oficial" exerce de llingua marxinada y polo tantu anormalmente allugada a la sociedá, emplegada pa temes poco trescendentes y por supuestu desaverada del usu alministrativu, de los medios de comunicación y con una presencia permenguada n’enseñu, los falantes d’asturianu na so condición d’usadores del idioma alcuentrense llegalmente desprotexios.
La causa de que l’asturianu tea nuna situación mala nun ye culpa del castellanu, sinón de la falta d’igualdá d’oportunidaes que se produz nel usu social de dambes llingues. La normalidá social de la llingua daría pasos de xigante si los políticos utilizaren les midíes polítiques que tienen al so algame, "tienen los medios pero lo que falta ye la intención". Pa que l’asturianu puea dir superando la situación que lu conderga a un posible desaniciu, son necesaries unes midíes de normalización social de la llingua asturiana que tean inxertaes nun marcu llegal y xurídicu afayadizu y formen parte d’un proyeutu de politica llingüística coherente y globalizador.

Los falantes d’asturianu tienen drechos llingüísticos que son inalienables y que los poderes públicos tán comprometíos a garantizar. Nun hai sociedá moderna, eficiente y respetosa con tolos sos miembros si s’establecen categoríes de ciudadanía y graduaciones nos drechos en función de la llingua que s’usa. cada persona tien drechu a escoyer llibremente y ensin imposiciones de nengún tipu utilizar l’asturianu o’l castellanu como principal ferramienta d’espresión, esti ye’l criteriu elemental col que resolver el panorama de la controversia llingüística d’Asturies.
Los politicos tienen que comprometese d’alcuerdu col so deber a "poner la oficialidá del asturianu nel centru del debate politicu", toles actuaciones institucionales desendolcaes n’Asturies han tratar l’asturianu cola dignidá que requier una realidá civil y cultural de la so importancia. L"’algame del estatus d’oficialidá del asturianu" xunto col castellanu ye’l únicu camín pa que el mayor padremuñu cultural que tien el país siga vivu y salga de la llacerosa situación na que s’alcuentra, "namái l’oficialidá del asturianu" pue garantizar y homologar los drechos llingüisticos de tolos asturianos de mou que dexemos de una vegada de ser ciudadanos de segunda.
Si se caltienen les actuales circustancies el castellanu pasará a ser la primer llingua pa la mayor parte de los asturianos, esto quiere dicir la desapaición del asturianu como sistema llingüisticu usáu n’Asturias. Dende llueu nun se pue zarrar los güeyos ante una realidá tan dramatica como la que tamos viviendo, ye politicamente irresponsable allargar por más tiempu la desproteición de los drechos llingüisticos de les persones o lo que ye peor dexar morrer el nuesu patrimoniu llingüisticu.

Fonte: Aruelu.com

Immersió i cohesió

Quan feia pedagogia a la UB, a finals dels 70, hi havia eminents pedagogues catalanes que defensaven que l'aprenentatge de la lectoescriptura s'havia de fer en la llengua materna de cada nen. Ningú posava en qüestió la seva catalanitat. És evident que avui fins i tot els seus hereus pedagògics són partidaris de la immersió, la qual cosa demostra que la pràctica ha dissolt en el no-res les seves suspicàcies. El debat es reobre amb una intensitat emocional que la situació preelectoral en què ens trobem no ajuda a apaivagar. Convé, malgrat tot, no posar-se hiperbòlic, perquè com més transcendència donem a la immersió, més es posarà de manifest que els nostres resultats no segueixen les nostres proclames. Ens agradi o no, un percentatge gens menyspreable dels alumnes acaben l'escolaritat sent estrangers a la seva pròpia llengua. La catalana, esclar.

GREGORIO LURI
PEDAGOG

Fonte: Ara

AXA encamienta al gobiernu la redaición billingüe de tolos impresos de l'alministración

L'Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu:
Nel so escritu, empobináu al Presidente y al Conseyeru de Cultura, los xuristes afiten que ye’l momentu afayaizu pa facelo porque munchos d'ellos tienen d’aperiase coles nueves competencies y denomamientos de Conseyeríes, Viceconseyeríes y Direiciones Xenerales; que la midida ye de poco costu “porque anguaño tolos impresos salen direutamente del ordenador, que non de la imprenta, y el so camudamientu ye un trabayu que lu fai –ensin matase- un funcionariu nuna selmana (dos puestos a desaxerar) per Conseyería”, siendo asina que la de Cultura cunta con una direición Xeneral de Política Llingüística sirvida per once funcionarios; y qu’un xestu tan cenciellu y baratu sedría pa la normalización social del asturianu “muncho más granible que los dolce años de política arecista na que’l popularmente conocíu como ventanucu de política llingüística dedicóse a repartir perres, aparentemente al debalu, pero que cuasi siempres viníen a cayer nes mesmes manes”.

Política clientelista y llingüicida de los gobiernos d’Areces que con una mano esbardiaron los recursos públicos demientres cola otra torgaben a la ciudadanía l’exerciciu de los drechos proclamaos nes lleis, pente elles la 1/1998, d’usu y promoción del bable/asturianu, onde se “declara, afita y empara’l drechu de tolos ciudadanos al llibre usu de la llingua llariega ensin discriminación dala” énte l’Alministración asturiana. Drechu que ficieron imposible porque nel intre d’empobinase a ella pa xestionar cualesquier asuntu desixíen –y desixen- l’emplegu d’un impresu redautáu dafechu en castellán.

Faen alcordamientu los xuristes de que la igua darréu d’esti asuntu ta dientro del programa del nuevu gobiernu, “apallabráu col pueblu asturianu nes elleiciones y, robláu énte la Xunta Xeneral del Principáu nel procesu de la proclamación del Presidente”, no que cinca al desendolcu bonal de la mentada Llei 1/1998.

Fonte: Infoasturies

N’Ast reivindica nueves tarxetes ciudadanes de Xixón billingües

Quieren dar pasos pa superar la marxinación de la llingua asturiana.

Énte l’anuncia de que’l Ayuntamientu de Xixón sacó a llicitación el suministru y personalización de les tarxetes ciudadanes pa los dos años vinientes, por un preciu global de 221.000 euros, dende l'asociación N’Ast desixen que la edición de tales tarxetes se faiga de manera billingüe, combinando y asitiando’l mesmu nivel les llingües asturiana y castellana.

La rialización de tarxetes ciudadanes de calter billingüe "ye perfechamente posible dientru del actual marcu xurídicu, polo que dende la nuesa perspeutiva nun hai denguna escusa pa nun recoyer la llingua propia del País, de la nuesa cultura y de gran parte de la ciudadanía xixonesa" despliquen.

Fonte: Infoasturies

Saber dues llengües, garantia d'èxit escolar

La Càtedra Linguamón estudia les repercussions del model lingüístic

Les persones bilingües que dominen tant el català com el castellà ho tenen més fàcil a l'hora d'aprendre una tercera llengua. Segons un estudi realitzat per la Càtedra de Multilingüsime Linguamón-UOC, el bilingüisme no és un problema per als estudiants ja que els aporta avantatges com la flexibilitat cognitiva, la capacitat d'adaptació o el retard en símptomes de demències. L'estudi, fet per experts de diferents universitats, demostra que els castellanoparlants no tenen un dèficit en aprenentatge pel fet de ser escolaritzats en català, i que tots els alumnes formats a les escoles catalanes tenen un nivell similar o superior de castellà que bona part de les comunitats autònomes.

Estudiar a Catalunya i en català no és un inconvenient ni perquè els alumnes catalanoparlants aprenguin castellà, ni perquè els castellanoparlants aprenguin català i la resta de competències bàsiques. La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC ha recollit diferents treballs de recerca sobre el model lingüístic català perquè experts en la matèria de diferents universitats catalanes, desmentissin alguns mites sobre la immersió lingüística.

La principal conclusió d'aquesta recopilació d'estudis és que les persones bilingües tenen avantatges a l'hora d'aprendre una tercera llengua com és l'anglès, i que les facilitats a l'hora de millorar les competències són més grans com més equilibrat i més gran sigui el domini del castellà i del català, i com més precoç hagi estat la immersió lingüística. Segons Carme Pérez i Aurora Bel, de la Universitat Pompeu Fabra, els alumnes bilingües tenen una molt bona situació per aprendre una llengua nova i per això destaquen que "el bilingüisme no és un problema" sinó "un avantatge".

De fet, segons els estudis que han consultat Pérez i Bel, les persones bilingües tenen conseqüències positives en la cognició i la intel·ligència general, el desenvolupament de la consciència metalingüística, és a dir, la capacitat per a manipular el codi lingüístic, la flexibilitat cognitiva i el processament i una més bona disposició democràtica. En la mateixa línia, Melina Aparici, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha volgut recalcar que a més a més, els bilingües tenen un control més gran de l'atenció, tant a infants com a adults, i per exemple, s'ha demostrat que els qui dominen dues llengües experimenten un retard de fins a quatre anys en l'aparició dels primers símptomes de demència senil.

"Llengua i Escola a Catalunya: Mites i realitats" ha desmentit també, per boca del professar de la Universitat de Girona Ignasi Vila, que els alumnes castellanoparlants acaben l'escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements escolars per cula d'estudiar en una llengua que no és la seva. Vila ha assegurat que els informes PISA són una mostra que les desigualtats de resultats segons la llengua parlada a casa respon més a l'estatus socioeconòmic i cultural de l'alumnat i dels centres als quals estudien.

Segons el professor Joaquim Arnau, la comprensió lectora bàsica, qualificada com la principal causa del fracàs escolar, no es veu afectada pel bilingüisme, ja que en dades comparatives, Catalunya se situa per sobre dels països de l'OCDE. Per això, Arnau ha volgut destacar que els països monolingües tenen resultats inferior a les comunitats lingüístiques bilingües com ho és Catalunya. La competència científica i l'aprenentatge de les matemàtiques tampoc no es veuen disminuïdes pel sistema educatiu català, que per Arnau, és "efectiu" tot i reconèixer que hi ha aspectes millorables.

El professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Miquel Strubell, ha conclòs que el model català garanteix la cohesió social alhora que permet la competència en dues llengües, amb els avantatges que suposa un assoliment precoç d'aquestes competències per a l'aprenentatge d'altres llengües.

Fonte: Nació Digital
Más información: UOC
3/24

Ser billingüe retrasa cuatro años l'Alzheimer

Dominar dos lenguas ayuda a retrasar los síntomas de la demencia, según se desprende de un estudio que muestra que el Alzheimer se diagnostica una media de cuatro años más tarde en aquellos que son bilingües.

La investigación, realizada por la profesora de psicología Ellen Bialystok, de la Universidad de Toronto, en Canadá, fue presentada en el congreso anual de la Asociación Americana para el Avance de la Ciencia, que se celebra estos días en Washington.

Estudió a 450 enfermos de Alzheimer, la mitad de los cuales eran bilingües y la otra mitad no, todos con el mismo grado de demencia en el momento de su diagnóstico.

Concluyó que, aunque hablar con fluidez dos lenguas no puede prevenir la aparición de la enfermedad, sí logra retrasar la aparición de sus síntomas una media de entre cuatro y cinco años.

Fonte: BBC Mundo

Los billingües adáutense más rápidu

Sigún una investigación desendolcada pol Departamentu de Neurosicoloxía y Neuroimaxe Funcional de la Universitat Jaume I de Castellón (Países Catalanes).

Los billingües adáutense más rápidu

Asina lu determina una investigación desendolcada pol departamentu de Neurosicoloxía y Neuroimaxe Funcional de la Universitat Jaume I de Castellón (Países Catalanes), dirixíu pol caderalgu de Sicoloxía Básica, César Ávila Rivera, que concluyó que les persones billingües son más rápides y eficaces na adautación énte’l cambéu d’un estímulu.
L’estudiu, nel que tamién participaron dos profesores de la Universitat Pompeu Fabra, realizóse con persones qu’apoderen el castellán y el catalán na variedá propia del País Valencianu dende edá temprana y amosó qu’éstes utilicen el lóbulu frontal inferior manzorgu, dimientres que les persones monollingües utilicen la parte mandrecha, lo que yos convierte en más eficaces pa les funciones executives. Ente estes atópense, por casu, el saber portase en función de la situación social na que s’atope l’individuu o una xera tan básica como la d’identificar un oxetu, pola so forma o collor, nún plazu de tiempu más curtiu qu’el qu’utiliza un monollingüe.
L’investigador César Ávila destacó la importancia de les conclusiones del estudiu yá qu’ "evidencien un aspeutu desconocíu del billingüismu, que va más allá de les ventayes llingüístiques y ye que les persones billingües son más eficaces al responder a determinaos estímulos".
Nel casu de los billingües en dómina de formación, esto ye, con prevalencia d’una llingua sobro otra, "creemos que les resultancies nun sedríen les mesmes", indicó Ávila.
Pa realizar l’estudiu, los científicos cuntaron, a lo llargu de 2 años, cola participación d’estudiantáu voluntariu de la Universitat Jaume I y la collaboración del Hespital Xeneral de Castellón, onde se faen les resonancies magnétiques funcionales. L’amuesa tuvo integrada por dos grupos estremos: per una parte, nuevos que desenvolvieron el billingüismu dende edá bien temprana y per otra, mozos monollingües de castellán d’otres comunidaes autónomes del Estáu español o países de fala hispana.
La investigación va espublizase lluéu na revista NeuroImage, una espublización que recueye artículos venceyaos a les funciones cerebrales, sol títulu "Creyar una ponte ente llingua y atención: bases cerebrales del impautu del billingüismu sobro’l control cognitivu".

Fonte: Aruelu.com

Propuesta a la Universidá d’Uviéu d'imaxe corporativa billingüe

El CUPA unvió al traviés d’un de los sos representantes nel Claustru de la Universidá la propuesta. El Conceyu Universitariu pol Asturianu (CUPA) ta acabante unviar a la Universidá d’Uviéu, y siguiendo’l trámite de consultes abiertu por ésta, una propuesta pa que la nueva imaxe corporativa, que va usase pola mor del nuevu proyeutu de Campus d’Escelencia, "vaiga tamién n’asturianu, recoyendo la realidá billingüe de la sociedá asturiana".
Dende’l Conceyu Universitariu pol Asturianu camienten "importante" facer visible l’usu del asturianu dientro la Universidá d’Uviéu, "con una midida que nun supón absolutamente nengún gastu y que, amás, respuende a la llexislación vixente, qu’obliga a la promoción del asturianu dientro de la Universidá".
Amás, recuerda que col cambéu de munchos de los centros de la Universidá (fusiones, cambeos de denomaciones, etc.) ye "un bon momentu" p’adautar la cartelería de forma billingüe, "como prometió’l Reutor Vicente Gotor".

Fonte: Infoasturies

Presentaráse una Guía d'Avilés billingüe

Mañana presentaráse una Guía billingüe d’Avilés.
La Estaya de la Llingua de la Conceyalía de Cultura d'Avilés va presentar una guía hestórico-artística d'Avilés n'edición billingüe (asturianu-castellán).

La guía ye'l resultáu del trabayu de dos grupos d'estudiantes de la Universidá d'Uviéu que ficieron práutiques na Conceyalía y del resultáu d'eses práutiques, xunto cola torna de la Estaya de la Llingua, xurde esti trabayu, que la Estaya califica de “prestosu, de diseñu modernu y perfayadizu de formatu”, col que se pue dar un paséu hestóricu peles cais d'Avilés. La presentación va tener llugar el 22 d'avientu, a les ocho la tarde, nel Palaciu de Valdecarzana.

Fonte: Asturnews

Una llei pal enseñu billingüe bretón

Enseñu bretón. Una llei esperada pal billingüismu. El desendolcu del bretón en mediu escolar nun ye un llargu ríu tranquilu. Una llei tendría que ver el día en 2010. «El bretón ye una llingua amenazada, dizlo la UNESCO». Pal conseyeru rexonal, DidierLeBuhan, la salvación vendrá ensin denguna dubia del desendolcu del enseñu. «Constátase un adelantu del 8% no que va d’añu na afiliación billingüe, lo que representa 5.400 alumnos en tola Bretaña. Un adelantu continuu y regular con una demanda que nun apara», pero la cifra necesaria de 20.000 niños escolarizaos, de la maternal al lliceu, «pa volver les tornes» y asina consolidar el llugar de la llingua. Los defensores del billinguismu pónense a esperar una llei qu’obligará el municipiu de residencia «a reconocer nes families el drechu al enseñu billingüe (francés-llingua rexonal)». Anque’l so reclutamientu seya teóricamente cantonal, de los alcaldes nieguen a ver a los neños del so municipiu inscribise nuna escuela d’otra llocalidá. Y, financiación obliga, ciertos alcaldes de municipios de receición nieguen a preinscribir a los neños que vienen d’otru llugar. Per agora les inscripciones faense por derogación. «Nun hai obligación xurídica, eso queda na propiedá de les posibilidaes, llamenta PaulMolac, presidente rexonal de Div Yezh Breizh (asociación de parientes d’alumnos pal enseñu del bretón na escuela pública). Tamién, esto son los niños, los parientes que paguen, y el bretón al cabu de la cuenta».

Volontarismu de los elleutos

Pero la famosa llei esperada tendría que ver el día en 2010. «Un proyeutu foi bien depositáu na estaya parllamentaria. Propuestu por un másimu de diputaos del intergrupu de les llingües rexonales, toles tendencies confundíes», nota Paul Molac. «Ye una reconocencia constitucional rellanzada dempués de múltiples avatares», allégrase DidierLeBuhan. Qu’evoca un votu na unanimidá nesti sen, dende 2004, y recuerda que la Rexón desbloqueó, no que va d’añu, 7M€, una cifra que a más que duplicáu dende esta época. Un voluntarismu que se concretó tamién, no que va d’añu, pol dispositivu Skoazell, una bolsa específica concedida a los futuros mayestros de llingua bretona.

Marie-Hélène Clam

Fonte: Le Telegramme