El nombre de parlants d'aranès cau un 20% en els darrers deu anys

Desenes de persones s'han mobilitzat aquest diumenge a la Vall d’Aran en una jornada lúdica, esportiva i reivindicativa per defensar l'ús social de l'aranès. L'eix central és la cursa Aran per sa Lengua, que ja ha arribat a la vint-i-quatrena edició. Tres grups de participats s'han trobat a la plaça de l'església de Vielha. Les últimes dades de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana constaten que creix el nombre de persones que escriu i llegeix en aranès però els parlants s'han reduït un 20% en els 10 anys d’oficialitat de la llengua.
 

La cursa, organitzada per l'associació Lengua Viua, ha començat a les dotze amb sortides des de Les i Montgarri i un tercer grup que ha triat l'opció més dura, la de passar el port del Vielha. Segons la portaveu de l'entitat, Angelina Cases, entre els participants hi ha veïns de la Vall però també turistes i occitans que se sumen a aquesta iniciativa per defensar la llengua i la identitat aranesa. Cases assegura que la jornada manté cada any el nivell de participació amb gent de totes les edats i destaca la implicació dels joves.

La portaveu de l'entitat admet que "a la Vall d'Aran, com que és una zona turística, hi ha molta immigració, i això dificulta que l'aranès es parli al carrer, ja que la gran majoria de parlants es passen al castellà". No obstant això, confia que la llengua no es perdrà precisament perquè "els joves la coneixen i se la senten seva, i quan surten fora de colònies o a festivals la continuen parlant".

Els actes acabaran han acabat al vespre a Vielha amb la lectura d'un manifest i un concert del prestigiós grup occità Nadau. A la plaça de l'església de la capital aranesa s'hi solen reunir cada any un miler de persones. També s'entregarà el premi Lengua Viua, creat per lloar el treball de persones, col·lectius o institucions en defensa de l'aranès. Aquest 2017 es premia un mitjà de comunicació, Aran TV.

Fonte: NacioDigital.cat

L'aranès, una llengua molt protegida però en perill

Sentir a parlar aranès a la Vall d'Aran no és fàcil. I encara menys, català. Aquest territori, que la Llei de règim especial de l'Aran aprovada pel Parlament de Catalunya el gener del 2015 reconeix com una nació dins de Catalunya i atorga a l'aranès una protecció especial més enllà de ser llengua oficial a tot el país, viu una gran pressió turística i immigratòria que reclama una gestió diferent del seu fet diferencial. La darrera enquesta d'usos lingüístics, de 2014, assenyala que només el 17,9% dels habitants de la Vall tenen l'aranès -variant gascona de l'occità parlada a la Vall d'Aran- com a llengua principal, el 16,4% el català, el 55,1% es relacionen en castellà i el 10,6% en altres llengües. La caiguda de l'ús social de l'aranès és exagerada des dels anys vuitanta, quan era la principal llengua del 60% de la població. I tot i que les dades són dramàtiques, a la Vall pensen que tenen dues bones cartes: El 80% de la població entén la llengua del territori, el 55% és capaç de parlar-la, el 50% llegir-la i el 34% escriure-la, i a més, l'aranès és la llengua d'immersió a l'escola des de P-3 fins a l'ESO. A partir d'aleshores, l'aranès és una assignatura més, però tots els alumnes surten de la secundària amb totes les competències lingüístiques assentades. Ara bé, al carrer, les relacions es produeixen fonamentalment en castellà, fins al punt que molts ajuntaments han optat per retolar exclusivament en castellà moltes indicacions, com es el cas d'Arties -vegeu fotografia-.
 
L'alcalde de Viella i diputat de CiU Àlex Moga reconeix que a la Vall es viu una situació de domini absolut del castellà, i considera que “tots” a la Vall “hem de fer una reflexió sobre si volem continuar amb aquest servilisme econòmic que ens ha fet posar les nostres senyes d'identitat al servei de l'economia i el turisme durant molts anys”. Moga reconeix que ha estat un error pensar que “la nostra hospitalitat amb turistes i nouvinguts passava per parlar castellà i renunciar a l'aranès”, i creu que és el moment de rectificar si es vol preservar la llengua.
 
Evidentment, l'estació d'esquí de Baquèira Beret té un pes determinant en l'economia de la Vall, però molts altres països que viuen del turisme no han pas renunciat a la seva llengua d'una forma tan evident com passa a la Vall, on la llengua està convertint-se ja en un producte exclusiu de l'escola i de les institucions, i cada vegada menys, en la llengua de relació familiar i social. L'origen de la població és també molt determinant. D'una població de 10.090 habitants, el 36,2% han nascut a la Val d’Aran, el 20,5% a la resta de Catalunya, el 20,6% a la resta de l’Estat i el 22,8% a l’estranger.
 
Cal tenir en compte que a l'escola, els alumnes estudien en aranès, català, castellà, anglès i francès -per la proximitat geogràfica amb la frontera francesa-, i la llengua autòctona està totalment integrada a les aules, on més del 50% dels alumnes no són ni aranesos ni catalans. Però justament aquesta és la garantia d'esperança per a la llengua, que necessita mantenir la protecció que té per part de la Generalitat i el Parlament, però també necessita que els polítics locals i els seus parlants facin també la reflexió de no pensar que la seva llengua resta per als turistes. No ha passat en cap altre país, són compatibles l'aranès i el castellà, sense que aquesta segona llengua anul·li la primera.

Fonte: Tornaveu.cat

L'Acadèmia de l'occità, aranès a l'Aran, es constituirà a l'agost

En formaran part 21 membres · Els consellers de Justícia i de Cultura afirmen que ha de garantir, divulgar i normalitzar la llengua aranesa

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el de Justícia, Germà Gordó, han participat a l'acte de reconeixement de l'Institut d'Estudis Aranesi com a acadèmia i autoritat lingüística a Catalunya de l'occità, aranès a l'Aran. L'Acadèmia es constituirà al mes d'agost i en formaran part 21 membres. Mascarell ha manifestat que és tracta d'una 'eina imprescindible' que ha de garantir la continuïtat de l'aranès i 'protegir, divulgar i normalitzar la llengua'.

Gordó, en un discurs íntegrament en aranès, ha afegit que l'Acadèmia ha de ser una autoritat científica, acadèmica i moral pels aranesos. El síndic d'Aran, Carles Barrera, ha dit que es tracta de 'la màxima cota de reconeixement de l'aranès'.

Fonte: Vilaweb

La Vall d'Aran reivindica l'aranès

Lengua viua organitza la dinovena edició de la Corsa d'Aran per sa Lengua

Aran torna a córrer per l'aranès aquest diumenge amb la celebració d'una nova Corsa d'Aran per sa Lengua, organitzada pel col·lectiu Lengua Viua, que compta ja amb la dinovena edició. Els corredors i caminadors tornaran a sortir des de Montgarri, Tredòs, el port de Viella i Les per a arribar, passades les vuit de la tarda, a la plaça de l'església de Viella. L'acte comptarà amb la presència del síndic d'Aran, Carlos Barrera, qui llegirà el manifest del col·lectiu, que aposta per un major ús social de la llengua. Així mateix, es lliurarà el premi Lengua Viua, creat per a valorar el treball de persones, col·lectius o institucions en defensa de l'aranès.

A més, aquest any es lliurarà el premi de 400 euros al disseny de la samarreta triat pel col·lectiu entre els més de 15 participants que es van presentar i que va correspondre, per majoria de vots, a Guilhèm Vilches. La festa de la Cursa acabarà amb el concert del grup Nadau.

Fonte: Nació Digital

Aran reclama al Govern qu'use l'aranés y non "occitanu referencial"

En fueyes güeb institucionales y otres publicaciones
El Conselh Generau de Aran reclamará a la Generalitat que, al traducir al occitano páginas web institucionales u otras publicaciones, emplee la variedad aranesa. Así lo explicó ayer el Síndic, Carlos Barrera(CDA), tras haber constatado que el Govern usa lo que denominó "occitano referencial", que no se corresponde con la variedad que se habla en la Val. Barrera hizo estas declaraciones después del pleno del Conselh, en el que UA, en la oposición, criticó esta situación e instó al equipo de gobierno a posicionarse al respecto. Lo que Barrera denomimnó "occitano referencial" es para el portaoz de UA, Francés Boya, la "variante languedociana, de Languedoc-Roussillon".

"Nosotros ya habíamos manifestado nuestro malestar ante esta situación a Cultura", afirmó Barrera tras el pleno. Argumentó que la ley catalana "considera el aranés como la variante del occitano oficial en Cataluña", por lo que reclamó que sea la utilizada en la redacción de sus textos en esta lengua. Durante el pleno, fue también objeto de polémica la creación en Burdeos la semana pasada del Consejo permanente de la lengua occitana, con representantes de las regiones de Rhône-Alpes, Midi-Pyrénées, Languedoc-Roussillon y Aquitanie. Boya se mostró partidario de que Aran se integre en este organismo para "avanzar juntos en una definición de consenso" sobre una futura variedad estándar del aranés, "y no una política de hechos consumados". Tras la sesión, Barrera indicó que planteará a la Generalitat la posibilitad de que Aran pueda acoger una "academia del occitano" junto con miembros de Francia.

LAS CLAVES

"Referencial" o de Languedoc: Barrera afirma que el Govern usa el "occitano referencial" en vez del aranés, lo que para Boya es "variante languedociana".

Academia del occitano: UA aboga por integrar Aran a un ente constituido en Francia, mientras que CDA plantea una Academia del occitano en la Val.

Fonte: diari Segre 20 avientu 2011

Premios Llanterna Digital

Premios Llanterna Digital de fomento de catalán y aranés

Era convocatòria des PRÈMIS LLANTERNA DIGITAL 2012 ei ua iniciativa dera Coordinadora de Servicis Lingüistics de Lhèida qu’ei integrada per representants dera Direccion Generau de Politica Lingüistica deth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica (CNL de Lhèida), des servicis territoriaus d’Ensenhament, de Salut e de Justícia dera Generalitat de Catalonha, deth Servici Lingüistic dera Universitat de Lhèida, dera Escòla Oficiau d’Idiòmes de Lhèida e deth Servici Lingüistic de Comissions Obrères.Es Prèmis Llanterna Digital vòlen contribuïr ath foment der usatge deth catalan e der occitana a trauès de cuertmetratges que promòiguen ua reflexion sus eth hèt lingüistic.

Generalitat, UdL, Escola d'Idiomes de Lleida y CCOO han convocado la sexta edición de los premios Llanterna Digital de creación audiovisual en catalán y aranés, tanto en categoría abierta como para centros de educación y universitarios. El plazo de presentación de obras finalizará el 31 de marzo. Más información en Llanterna Digital.

Fontes: Llanterna Digital y Diari Segre martes 22 de Payares de 2011

Generalitat y Conselh, xuníos en defensa de la Llei d'Aran

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, y el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, fueron los encargados de presentar la conferendcia inaugural de los nuevos cursos de occitano que ofrece el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) y de aranés organizados por el Conselh General de Aran, que bajo el título Sessió sobre els aspectes destacables de la política lingüística de l'occità a Catalunya i Aran, pronunció Jusèp Loís Sans, Jefe de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, en una sala de actos del Palau Marc de Barcelona, llena a rebosar.

El Síndic d'Aran, Carlos Barrera, y el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, coincidieron en manifestar el rechazo al recurso de inconstitucionalidad sobre la ley del occitano, aranés en Aran, presentado por el ejecutivo del gobierno socialista a la hora que expresaron su confianza en las alegaciones presentadas por el Govern de la Generalitat de Cataluña a través de sus servicios jurídicos centrales.

Fonte: diari la Manyana, xueves 27 d'ochobre de 2011

El Conselh caltendrá la llei del aranés pesie al Constitucional

El Conselh Generau d’Aran no acatará la suspensión cautelar de la Ley del Aranés dictada ayer por el Tribunal Constitucional español tras admitir a trámite el recurso de inconstitucionalidad de esta normativa interpuesto por el Gobierno español. Así lo indicó el diputado provincial de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Pau Perdices, quien señaló que a pesar de la decisión del TC de suspender la ley del occitano “desde el Aran se seguirán haciendo las cosas como hasta ahora”.
Perdices hizo estas declaraciones en una rueda de prensa junto al presidente de la Diputación, Joan Reñé, en la que mostró su indignación por que un gobierno como el español que suscribió el tratado de las lenguas minoritarias de Europa, “haya querido dar este paso con tanta celeridad y contundencia”. El político aranés, quien explicó que esta lengua estaría prácticamente extinguida de no ser por la inmersión lingüística iniciada en la Val hace 25 años, indicó que “defenderán el uso preferente del aranés donde sea necesario porque entendemos que en la Constitución tienen que caber hasta las lenguas minoritarias y ésta las debe defender al igual que el resto de lenguas del Estado”. Por último, Perdices, lamentó que la admisión a trámite del recurso del Gobierno socialista contra la ley del Aranés, “nos está diciendo que los araneses y su lengua no cabemos en la Constitución”.La indignación en el Aran si hizo patente ayer desde que al mediodía se conoció la decisión del TC. El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, también de CDA, calificó de “patético” el modo de proceder del PSOE, el promotor del recurso.Barrera dijo no entender el ataque permanente del PSOE a Catalunya y a su identidad, aunque consideró que es una nueva “puesta en escena” de cara a obtener réditos en las próximas elecciones generales.“Cualquier ataque contra la identidad catalana es un planteamiento rentable en el resto de España, pero no se puede negar la realidad que es la identidad occitana”, eplicó el Síndic. “Primero empezaron con los ataques al Estatut, luego con los ataques al catalán y ahora toca el ataque al uso preferente del aranés. No entendemos estos ataques constantes”, añadió Barrera.Tampoco estaba contento el ex Síndic y líder de Unitat d’Aran, partido afín al PSC, Francesc Boya, quien señaló que la admisión a trámite del recurso contra la ley del aranés, es consecuencia de la sentencia sobre el Estatut recurrido por el PP.El ex-Síndic renovó “el compromiso de UA para que el aranés sea la lengua troncal y vehicular de la administración pública y la escuela y gane presencia en los medios de comunicación en Aran, así como ya pasa con el catalán en el conjunto de Catalunya”.Por su parte, el Govern de la Generalitat, Ferran Mascarell, en boca del conseller de Cultura, reclamó al gobierno español que retire el recurso presentado contra la ley del aranés y que asuma lo que debería ser su papel en “la defensa de un estado plurilingüe”.Mascarell señaló que el recurso “niega la letra y el espíritu de la propia Constitución”, que en su artículo 3 reconoce que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural”.El recurso presentado por el ejecutivo de José Luis Rodríguez Zapatero confirma, según el gobierno catalán, que “para los dos grandes partidos españoles y para el gobierno español lo que no es la lengua castellana se debe limitar el máximo, y acciones como ésta incrementan la desconfianza de los catalanes hacia el Estado español”.El Gobierno catalán anunció que utilizará todos los instrumentos a su alcance para defender el aranés y presentará las alegaciones que demuestran la legalidad y la legitimidad de la norma.

Fonte: diari la manyana

El Conselh d'Aran quier liderar y proyeutar la llingua occitana n'Europa

Alderique entamáu ayeri pol Conselh Generau sobro'l recursu del Gobiernu central escontra la llei del aranés

Debat organitzat ahir pel Conselh Generau sobre el recurs del Govern central contra la llei de l'aranès.
El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va assegurar ahir a Vielha que el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern espanyol contra la llei de l'aranès obre la possibilitat al Conselh Generau de liderar el desenvolupament i la projecció de la llengua occitana a tot Europa. Barrera va presidir un debat en què van participar Josep Lluís Carod-Rovira, Francés Boya, Carme Vidal, Maria Àngels Cabasés i Francesc Pané, tots cinc ponents de la llei de l'aranès quan es va tramitar al Parlament. El síndic va parlar de les conseqüències negatives del recurs d'inconstitucionalitat contra quatre articles de la llei, però també va destacar les positives, com, per exemple, que "ara hi ha molta gent a Catalunya, i també a la resta d'Espanya, que saben que hi ha un petit país que s'anomena Aran que té una llengua pròpia i que la defensen". "Barrera també va anunciar la seua participació el pròxim 31 de març a Tolosa en una manifestació, juntament amb representants del Parlament, sota el lema Aném óc! Per la llengua occitània. Per la seua part, Carod-Rovira va destacar que la llei de l'aranès "és fruit de l'autogovern de Catalunya i no de la democràcia espanyola" i va assegurar que "la diversitat sempre ha sigut una riquesa a Catalunya que no pot fer-nos por". Francés Boya va assenyalar que "les llengües pròpies han de ser preferents i han de ser ajudades i utilitzades pels governs".

Així mateix, Carme Vidal va assegurar que "la raó de fons del recurs del Govern espanyol és que es tracta d'un conflicte polític". Francesc Pané va indicar que "la llengua d'un país ha de ser reconeguda com a llengua preferent" i Maria Àngels Cabasés va recordar que el recurs també afecta l'aranès a l'escola o un futur Institut d'Estudis Aranesos.

Fonte: diari Segre

El Constitucional almite a trámite'l recursu del Gobiernu escontra la llei del aranés

Un plenu del Conselh Generau d'Aran

La normativa queda en suspens fins que, en un termini de cinc mesos, el tribunal es pronunciï

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra quatre articles de la Llei de l'Occità, que va aprovar l'any passat el Parlament i que reconeix que l'aranès és la llengua d'"ús preferent" a la comarca de la Val d'Aran.Segons ha informat el TC en un comunicat, l'admissió del recurs d'inconstitucionalitat produeix la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats perquè el Govern ha invocat l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució espanyola, el que obliga el tribunal a pronunciar-se sobre aquesta suspensió en un termini de cinc mesos. El Govern ha recorregut els articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5 de la Llei 35/2010 d'1 d'octubre de l'occità, aranès a AranEl Síndic d'Aran, Carlos Barrera, ja va advertir el passat mes de juliol que el recurs d'inconstitucionalitat del Govern representa un atac no solament a la llengua pròpia de la Val d'Aran, sinó també "a Catalunya i les seues institucions". Barrera, de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA), va lamentar llavors la decisió del Consell de Ministres d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei de l'Occità, que converteix l'aranès a la llengua d'"ús preferent" en la vall pirinenca d'Aran.El Parlament va aprovar aquesta llei l'any passat amb 117 vots a favor i 17 en contra, i reconeix una reivindicació històrica dels habitants de la Val d'Aran. Barrera va recordar que quan es va aprovar l'Estatut de Catalunya l'aranès va rebre el reconeixement de llengua oficial a Catalunya, al costat del català i al castellà. El Síndic va lamentar, en canvi, que l'Estat "mai no ha jugat a favor" de l'aranès, una llengua que ha "ignorat" durant molt temps, oblidant-se, assenyala Barrera, que l'occità ha de figurar també com una llengua oficial a Espanya, a més del castellà, el català, el gallec i el basc.

Fonte: diari Segre

Más noticies: Generalitat reclama el govern espanyol que retiri el recurs de l'aranès,agressions de l'Espanya profunda al català i a l'aranès, Govern i Aran inicien el desplegament de la llei de l'aranès davant del recurs al Constitucional,persecució contra el catalá a Aragó i contra l'aranès

Más de 300 persones reivindiquen nel Port de Salau l'aranés como llingua preferente de la Val d'Aran

La Pujada al Port de Salau reuneix participants occitans i catalans a més de 2.000 metres d'altitud.

Veus crítiques en la trobada pel recurs d'inconstitucionalitat de l'Estat contra la llei que n'afavoreix l'ús

La 24a edició de la Pujada al Port de Salau ha servit per reivindicar l'aranès com a llengua preferent d'Aran. Aquesta trobada té com a principal objectiu reforçar els vincles entre les zones frontereres de Lleida i l'Arieja francesa. Els organitzadors, el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), han destacat la importància i la necessitat de desplegar la llei de l'aranès i reivindicar la llengua d'aquests territoris, català i occità (aranès a la Val d'Aran).
El pas natural de Salau, al Pallars Sobirà, va ser de nou el punt de reunió de la jornada, on es va simbolitzar un intercanvi de productes entre participants francesos i catalans a 2.010 metres d'altitud. Com sempre, els occitans hi van portar formatge i els catalans, vi. Músics dels dos vessants del Pirineu van posar el toc festiu a la jornada.
El temps no va acompanyar i els actes es van celebrar enmig d'una intensa boira. No obstant, aquesta circumstància no va impedir que unes 300 persones pugessin fins al port. Durant la trobada es van sentir protestes contra el Govern espanyol pel recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei de l'aranès. Un dels més crítics va ser el responsable de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, Josèp Loís Sans, que va defensar el dret dels pobles a viure i parlar la seua pròpia llengua.
Els representants occitans també van voler fer sentir la seua veu exigint el desenvolupament de l'esmentada llei. Jordi Bosque, vicepresident del CAOC, va remarcar que la finalitat amb què va néixer la trobada continua vigent i no és altra que reivindicar la llengua i la cultura occitanocatalana i l'amistat entre els dos pobles.
La Pujada al Port de Salau és una festa que, des de fa 24 anys, reivindica la llengua i la cultura. En el transcurs de la jornada d'ahir no es va sentir cap reivindicació sobre la construcció del túnel de Salau per millorar les comunicacions entre els dos territoris.

Fonte: diari Segre

Más noticies: 1, 2, 3, 4, 5

Gobiernu de Cataluña y Aran entamen el desendolcu la llei del aranés énte'l recursu al Constitucional

Els dotze conselhers i el síndic d'Aran van votar de forma unànime la moció de rebuig al recurs d'inconstitucionalitat contra l'aranès

Generalitat i Conselh pacten crear una comissió per al seu desenvolupament 10 mesos després d'aprovar-se al Parlament

La Generalitat va reiterar ahir a través del seu conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el suport al Conselh d'Aran en la defensa de la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del recurs anunciat en contra seua pel Govern central davant del Tribunal Constitucional al considerar preferent l'ús d'aquesta llengua a la vall. Tant és així, que el departament va acordar amb el Conselh Generau d'Aran iniciar el desplegament de la llei a través d'una comissió mixta de treball que es posarà en marxa al setembre. El síndic, Carlos Barrera, va detallar que la comissió tècnica estarà formada per tres representants del Conselh i tres de la Generalitat i haurà de marcar, en les seues primeres setmanes de funcionament, les prioritats per al desplegament de la llei, aprovada el 22 de setembre al Parlament. Així mateix, el síndic va considerar que l'anunci del recurs al Constitucional (aprovat en Consell de Ministres el 22 de juliol) no suspèn l'aplicació de la norma.
El Conselh va celebrar ahir un ple per aprovar una moció, votada de forma unànime (CDA, UA i Prag) contra el recurs i que va comptar amb l'assistència excepcional del conseller Mascarell. El titular de Cultura va afirmar que estan "molt disposats que la llei s'apliqui i a sumar esforços amb el Conselh per desplegar-la (...). És molt difícil entendre com imposen a una llengua com aquesta mesures de caràcter restrictiu". Va afegir que "és estrany tindre por d'una realitat lingüística com l'aranesa" i va dir que el paper de la Generalitat serà desplegar la llei amb "més convicció, si convé". Va assenyalar que el recurs "no té motius", de manera que "no té possibilitats de recorregut". La moció aprovada ahir (el text de la qual encara desconeixen) es basa en fonaments jurídics que recorren a la mateixa doctrina de l'alt tribunal (vegeu el desglossament). La unanimitat en la votació es va produir després d'introduir Unitat d'Aran una petició a l'Estat perquè "ajudi a protegir l'aranès (...) com a part fonamental del patrimoni immaterial de tot Espanya". El portaveu i exsíndic Francés Boya va criticar que s'eludís una referència al recurs del PP contra l'Estatut per l'ús preferent del català, que va motivar el recurs de l'aranès.

Fonte: diari Segre

El Conselh Generau d'Aran refuga por unanimidá'l recursu escontra la llei del aranés

L'edifici del Conselh Generau d'Aran

La Generalitat de Catalunya ha donat suport al govern aranès

El ple extraordinari del Conselh Generau d'Aran ha aprovat aquest dijous per unanimitat la moció de rebuig al recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'occità i aranès que el Govern de l'Estat va presentar davant del Tribunal Constitucional el 22 de juliol .El síndic d'Aran, Carlos Barrera, s'ha mostrat orgullós de la capacitat de reacció en la defensa dels drets del territori, i ha demanat al Govern una major comprensió per a entendre que "l'aranès i la seua identitat és patrimoni de tots, i el que necessita és protecció i suport, no limitar les seues llibertats".El Govern de Catalunya ha donat suport al govern aranès a través del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, que ha mostrat també la seua "oposició frontal" al recurs i no entén com el Govern és incapaç d'acceptar que l'aranès sigui d'ús preferent a la Val d'Aran. A més, el conseller ha anunciat que la Generalitat presentarà "les al·legacions oportunes" en rebutjar aquest recurs. També ha dit que aquest recurs ''atenta contra la identitat i la cultura'' de l'Aran i Catalunya.El Govern central defensa que és inconstitucional que s'atorgui caràcter preferent a l'ús de l'aranès, emparant-se en l'article 3.1 de la Constitució Espanyola, que estableix que el castellà és la llengua oficial de l'Estat. També considera que una Llei de una comunitat autònoma no pot entrar a regular l'ús de les llengües cooficials en la instrucció dels seus procediments administratius a l'Administració General de l'Estat.

Fonte: diari Segre
Notícies relacionades:
31/07/2011 Mil aranesos reivindiquen la seva llengua

Milenta araneses piden proteición pa la so llingua énte l'amenaza del TC

Després de llegir el manifest, un concert va amenitzar el fi de festa.

Més de mil veïns de la Val d'Aran van sortir ahir al carrer per participar en la tradicional Corsa Aran per sa Lengua i defensar l'ús de l'aranès com a llengua pròpia. La caminada d'ahir va ser especialment reivindicativa, després de la decisió del Govern central de recórrer la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del Tribunal Constitucional al considerar el text que l'aranès és llengua d'ús preferent a la vall. En aquest sentit, Lissa Escala, membre de Lengua Viua, col·lectiu que organitza la caminada, va explicar que l'associació s'unirà a l'acord del Conselh Generau d'Aran contra el recurs del TC. Escala també va valorar molt positivament l'alta participació en la Corsa Aran per sa Lengua i la va definir com "una gran festa del país".
Caminada i festa
Els participants en l'acte van sortir ahir des de tres punts diferents de la Val d'Aran (Les, Montgarri i la boca sud del túnel de Vielha) i després de completar el recorregut, es van reunir tots a última hora de la tarda a la plaça de l'Església de Vielha. Allà, com ja és habitual, es va procedir a la lectura d'un manifest, en què es va demanar al Govern central que respecti totes les llengües minoritàries. Després de la lectura del text, es va donar pas a l'entrega del premi Lengua Viua, que aquest any va ser per al TN Comarques Val d'Aran de TV3. La jornada va concloure amb una gran festa musical, a càrrec del grup occità Nadau, que acostuma a col·laborar amb el col·lectiu Lengua Viua.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, també va participar en la caminada.
Fonte: diari Segre

Más info: L'estudi de l'occità atansa Lleida i Tolosa

Les fuerces del Conselh Generau d'Aran pauten un alcuerdu escontra'l recursu del Gobiernu énte'l TC

Els grups amb representació al Conselh Generau d'Aran (CDA, UA i Prag) van pactar ahir un manifest unitari contra la decisió del Govern central de recórrer la llei de l'occità, aranès a Aran, davant del Tribunal Constitucional perquè el text considera que l'aranès és llengua d'ús preferent a la vall. El síndic d'Aran, Carlos Barrera, va avançar després de la reunió de portaveus que el manifest s'aprovarà en un ple el pròxim 4 d'agost que comptarà amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en senyal del suport de la Generalitat a la protesta. Barrera va explicar que el text del manifest ha estat encarregat a un assessor legal i que, segons el seu criteri, "hi ha interpretacions diferents a les del Constitucional que tenen possibilitats". Va afegir que si se'ls permet personar-se com a part afectada, ho faran.
D'altra banda, la Diputació té previst aprovar demà una moció en la mateixa línia. De fet, ahir ja ho va fer l'ajuntament de Lleida, on el govern del PSC va votar a favor de la moció presentada per CiU. El PP es va abstenir argumentant que té "dubtes sobre la constitucionalitat del caràcter preferent que la llei atorga a l'aranès". CiU va qualificar el recurs d'"atac a l'autogovern" i el PSC va dir que "la Paeria respecta i difon" aquesta llengua.

Fonte: diari Segre

Más info: 1, 2, 3, 4, 5

Recursu d'inconstitucionalidá escontra dellos artículos de la Llei del aranés

Mascarell i Sinde amb els penútlims papers de Salamanca. Foto: ACN

El conseller de Cultura aprofita la presència de la seva homòloga espanyola per queixar-se del darrer recurs de l'executiu Zapatero.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat públicament, a davant de la ministra espanyola de Cultura, que troba "incomprensible" que el govern de l'estat vulgui interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès. Mascarell ho va dir durant l'acte d'entrega oficial de la sisena remesa dels documents expoliats a Catalunya durant la Guerra Civil i que es va dur a terme aquest dilluns a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Mascarell va aprofitar l'assistència de la ministra Ángeles González-Sinde per criticar la decisió dels socialistes i ha aconsellat a l'executiu espanyol que reconegui la "pluralitat nacional i lingüística" de l'estat per acabar amb els "greuges" i les "desconfiances" al territori.

L'executiu espanyol va anunciar divendres que recorreria certs articles de la Llei de l'aranès perquè feien referència al seu ús com a llengua preferent. Segons considera el govern espanyol, "la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès", ja que "l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la".

"Pel que fa a la resta de llengües espanyoles, l'apartat 2 de l'article assenyala que seran també oficials en les seves respectives Comunitats Autònomes", recordava La Moncloa en un comunicat.Mascarell reclama tots els papersFerran Mascarell també ha reclamat a l'Estat el retorn íntegre del fons documental espoliat durant el franquisme a Catalunya i que ha estat emmagatzemat des dels anys 30 a l'arxiu de Salamanca. Un acord de llei de l'any 2005 estableix el traspàs progressiu d'aquest documents, dels quals se n'ha lliurat oficialment una sisena remesa.La ministra Sinde s'ha compromès a fixar un calendari pel retorn definitiu en una reunió que es celebrarà al setembre. Una quarantena de membres de la Comissió de la Dignitat s'han concentrat per exigir el retorn de tot el fons.

Fonte: Nació Digital

El govern espanyol recorrerà la llei de l'aranès

L'executiu de Zapatero considera inconstitucional que aquesta normativa catalana declari l'aranès com a llengua d'ús preferent a la Vall d'Aran

Recorda que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la, així com el dret a usar-la

El govern espanyol recorrerà la llei de l'occità perquè considera inconstitucional que aquesta normativa catalana declari l'aranès com a llengua d'ús preferent a la Vall d'Aran.

D'aquesta manera, el Consell de Ministres ha acordat aquest divendres, amb el dictamen favorable del Consell d'Estat, sol·licitar al president del govern espanyol la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles d'aquesta llei.

Segons recorda el govern espanyol, des del punt de vista competencial, i d'acord amb l'article 3.1 de la Constitució, el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la, així com el dret a usar-la.

Respecte a les altres llengües de l'Estat, l'apartat 2 d'aquest precepte assenyala que seran també oficials als seus respectius territoris. No obstant això, la llei catalana “resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès”, ha afegit l'Executiu.

El govern espanyol també considera que una llei de Catalunya no pot entrar a regular l'ús de les llengües cooficials en l'Administració General de l'Estat en la instrucció dels seus procediments administratius. També ha subratllat que la jurisprudència del Tribunal Constitucional ja ha declarat inconstitucional el caràcter preferent de la utilització de la llengua cooficial.

Fonte: Avui.cat

L'aranés pue sentise en Barcelona.Teatru n'aranés.

Terçons d'Era Val d'Aran

Teatre en aranés en Barcelona.

català:

Obra en aranès que es pot veure a Barcelona.

"Qui só jo?" és la primera obra en aranès que s'estrena a Barcelona. Un treball amateur que ahir va omplir el centre cultural La Farinera del Clot i que ja han vist gairebé un miler de persones en poblacions del Pirineu.

Eth pròplèu diuendres dia 3 de Junh tàs 22 ores en Farinera deth Clòt serà representada era òbra de teatre Qui sò jo? deth grop “De persones d’Aran entà toti”.

aranés:

Era Farinera deth Clòt pòrte des dera Val d’Aran aguest espectacle interpretat per Montse Alós, Olga Besolí, Aida Castro, Sara Estepa, Judith Jiménez, Keith Kirwen, Lola López, Lourdes Martinez, Joan Riu e Xavi Turo; es quaus dan vida a tres scenes independentes que parlen deth ahèr de coneisher-se a un madeish e deth viatge interior que mos connècte damb aquerò vertaderament autentic que demore laguens nòste.

Ua òbra escrita e dirigida per Pax Dettoni que mos convide, damb un ton comic, ara reflexion personau e collectiva sus era responsabilitat individuau qu'auem enes nòstes vides e ena societat ena qué viuem. Eth cambi s’inície en nòste interior e sonque d’aquiu estant , seram capables de víuer amassa en un nau paradigma de patz, respècte e libertat.

Qui sò jo? Ei era prumèra òbra de teatre en aranés que se programe en Barcelona e arribe pòc dempús qu’eth Parlament de Catalonha aprovèsse era Lei der occitan, aranés en Aran. Era representacion va acompanhada de subtitulacion en catalan e compde damb eth supòrt deth Conselh Generau d’Aran.(Comunicat de premsa deth grop de teatre DE PERSONES D'ARAN ENTÀ TOTI)

Fontes: telenoticies 3cat24, 3cat24 vidios, teatru n'aranés, teatre en aranés, Era Val d'Aran, Conselh Generau d'Aran.

AMUESA DE CINE OCCITANU 2011

Era Mòstra de Cinèma Occitan “Llanterna Digital” nèish des prèmis de cuertmetratges deth madeish nòm, e vò contribuïr a difóner era ralitat dera lengua occitana, a trauèrs de creacions cinematografiques.Tà arténher aguest objectiu, era Mòstra 2011 presente ua programacion diuèrsa, tant pera procedéncia des trabalhs que s’i projectaràn, coma per çò que hè ara varietat de genres, d’estils e tecniques expressives, o de durada des òbres. Daurir era programacion a tota sòrta de creacions audiovisuaus, atau coma hèr-la arribar a diferentes localitats catalanes e occitanes ath long der an, son aportacions qu’an de contribuïr a ua melhor divulgacion dera realitat actuau dera creacion en lengua occitana e a hèr-la mès propdana a un major nombre de persones d’arreu.Era Mòstra de Cinèma Occitan “Llanterna Digital” ei ua inciativa dera Coordinadora de Servicis Lingüistics de Lhèida, integrada per representants dera Direccion Generau de Politica Lingüistica; deth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica, CNL de Lhèida; des servicis territoriaus d’Educacion, de Salut e de Justícia dera Generalitat de Catalonha; deth Servici Lingüistic dera Universitat de Lhèida; dera Escòla Oficiau d’Idiòmes de Lhèida, e deth Servici Lingüistic de Comissions Obrères.La Mòstra de Cinemà Occitan “Llanterna Digital” neix dels premis de curtmetratges del mateix nom, i vol contribuir a difondre la realitat de la llengua occitana, a través de creacions cinematogràfiques.Per assolir aquest objectiu, la Mòstra 2011 presenta una programació diversa, tant per la procedència dels treballs que s’hi projectaran, com pel que fa a varietat de gèneres, d’estils i tècniques expressives, o de durada de les obres. Obrir la programació a tota mena de creacions audiovisuals, així com fer-la arribar a diferents localitats catalanes i occitanes al llarg de l’any, són aportacions que han de contribuir a una millor divulgació de la realitat actual de la creació en llengua occitana i a fer-la més propera a un major nombre de persones d’arreu.La Mòstra de Cinemà Occitan “Llanterna Digital” és una inciativa la Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida, integrada per representants de la Secretaria de Política Lingüística; del Consorci per a la Normalització Lingüística, CNL de Lleida; dels serveis territorials d’Educació, de Salut i de Justícia de la Generalitat de Catalunya; del Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida; de l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida, i del Servei Lingüístic de Comissions Obreres.

PROGRAMACION:

Lleida
- Deluns, 6 de junh:Caixa Forum Lleida (Blondel, 3)19:00 e 22:00

Projeccion conjunta damb era programacion dera Filmotèca Tèrres de Lhèida

Presentacion dera pellicula a cargue deth sòn realizador Stèphane Valentin e dera autora dera idèa e productora, Sophie Jacques.
Bodega. Buf de vida!
- Dimars, 14 de junh:Palau del Rei (Turó de la Seu Vella) 19:30
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher
- Dimars, 21 de junh: Cafè del Teatre de l’Escorxador (Roca Labrador, 4)20:00
Bufola e lo lop blanc,La recreacion,Gents de Ventor

La Seu d’Urgell

- Dissabte, 25 de junh: Escola d’Artedó (Artedó)17:30

Projeccion conjunta damb era programacion de PICURT

Bodega. Buf de vida!

Barcelona

Ateneu Barcelonès (Carrer de la Canuda, 6)

- Dijaus, 3 de noveme19.00
Bufola e lo lop blanc,Bodega. Buf de vida

- Diuendres, 4 de noveme19.00
La recreacion Gents de Ventor

- Dissabte, 5 de noveme19.00
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

VielhaCinema de Vielha. Er Audiovisual (Baile Calbetó Barra, 8)

- Dimèrcles, 29 de junh:21:30
Bufola e lo lop Blanc, Bodega. Buf de vida! Pausa:Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011,Gents de Ventor

- Dijaus, 30 de junh:21:30
La recreacion, L’orsalher

Ostana

Comuna de Ostana (p.za Caduti)
- Dimars, 16 d’agost:21:00
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

- Diuendres, 19 d’agost:21:00
La recreacion,Gents de Ventor
- Deluns, 12 de seteme:21:00
Bufola e lo lop blanc,Bodega. Buf de vida

Tolosa

Ostal d’Occitània (11 carrièra Malcosinat)

- Dimèrcles, 28 de seteme:19:00
Bufola e lo lop blanc,Bodega. Buf de vida
- Dijaus, 29 de seteme19:00
La recreacion,Gents de Ventor

- Diuendres, 20 de seteme19:00

Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

Montalban

Lloc: Sala de las Conferéncias de l'Ostal de la Cultura

- Diuendres, 4 de noveme20:30
Òbres premiades Prèmis Llanterna Digital 2011 L’orsalher

Bodega. Buf de vida!, Bufola e lo lop blanc, Gents de Ventor, La recreacion, L’orsalher

Barcelona, Lleida, Montalban, Ostana, La Seu d'Urgell, Tolosa, Vielha
Fontes: llanterna digital, mòstra de cinèma occitan 2011

Reclamen que la cátedra d'occitanu de la UdL nun tenga un perfil políticu

La directora del departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL, Núria Perpinyà, va explicar aquest dimarts a SEGRE que el seu departament està preparant esmenes al conveni de la càtedra d'estudis occitans (aranès a la Val d'Aran) que pretenen impulsar la Diputació de Lleida, la Paeria, el Conselh Generau d'Aran i la UdL amb el suport de la Generalitat (vegeu SEGRE d'ahir).

El motiu és que temen que el perfil que sorgeixi del conveni tal com és ara sigui més polític que acadèmic, i el departament opta per una càtedra eminentment "universitària". "Encara ho estem estudiant perquè fins aquest matí (per ahir) no ens havien fet arribar el text", va assenyalar Perpinyà. Però el que sí que és clar és que volen que es garanteixi "que es tracta d'una càtedra amb un perfil universitari i acadèmic, és a dir, que asseguri la investigació i la promoció de la llengua i la literatura occitana, en lloc del perfil polític que sembla que té". "No volem que es personalitzi", va assenyalar en aquest sentit, en al·lusió a alguns noms que havien sonat per dirigir-la com l'exvicepresident Carod-Rovira. "Si compleix el perfil, podria incloure's entre els candidats, però nosaltres encara no hem donat les nostres propostes, que ens agradaria que fossin noms amb una trajectòria occitanista de prestigi internacional. Sonen molts noms, però no hi ha cap confirmació." Perpinyà va reconèixer que el departament està "susceptible i amb un cert temor" perquè no entenen "tantes presses", ja que algunes institucions pressionen perquè la firma del conveni sigui aquest divendres.
Perpinyà es va reunir ahir amb el rector Viñas, que els va mostrar "el seu suport", i amb els membres del seu departament.
Fonte: diari Segre

Fonte: diari la manyana 17 mayu 2011:
ACUERDO INSTITUCIONAL / FOMENTO DE LA CULTURA ARANESA
Impulsan una cátedra de estudios occitanos en la UdL

Diputación, Conselh Generau, Paeria y Universitat trabajan en un convenio que debía firmarse esta semana

Los patronos desmienten que se haya pactado conceder la dirección de la cátedra a Josep Lluís Carod-Rovira

LLEIDA,L.M.
La Diputación, la Paeria, el Conselh Generau d'Aran y la Universitat de Lleida han llegado al compromiso de crear una cátedra de estudios araneses en el marco del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL, con el objetivo de impulsar los estudios y las acciones necesarias para contribuir al desarrollo de la Llei de l'Occità, aranés en el Aran,así como los estudios sobre la cultura, el territorio y la sociedad occitana.

Estas intenciones deben plasmarse en un protocolo de actuación que se está negociando entre todas las instituciones y que debía firmarse esta semana, según ha podico saber LA MAÑANA.
Dicho protocolo establece que entre las funciones de la cátedra está el potenciar y articular desde Lleida el programa de trabajo sobre las relaciones de Catalunya con Occitania, en general, y entre las diferentes regiones donde se habla esta lengua, con especial atención al Aran.
También se pretende promover el estudio, conocimiento y difusión de la cultura occitana en todos sus ámbitos y formatos (literatura, artes plásticas, música, arquitectura, cultura popular, historia, pensamiento, medios de comunicación, etc), y facilitar el conocimiento del tejido socioeconómico de los territorios occitanos, así como detectar los aspectos de interés para las comarcas de Ponent, del Pirineo y de Catalunya en general.
Otros objetivos son la gestión y proyección de unas futuras Jornadas de Estudios Occitanos, con carácter anual en el marco de la UdL, y conseguir que esta cátedra tenga la catalogación de la Unesco, dado su carácter transfronterizo e internacional.En definitiva, el liderar desde Lleida y la UdL los estudios de lengua y cultura occitanos en el área catalana.
Carod- Rovira La noticia de la creación de la cátedra ha coincidido con la divulgación a través de un diario digital de que la dirección de la misma recaerá en la figura del ex vicepresidente de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, condición que imponía la Diputación para colaborar en el proyecto, que será sufragado en un 40% por el ente provincial, otro tanto por la Paeria y el 20% restante por el Conselh Generau.
Esta información era desmentida ayer por los patronos de la iniciativa, los cuales remarcaban que la elección del director en última instancia correspondía a la Universitat.
Fuentes cercanas al rectorado también negaban que se hubiera adoptado ninguna decisión al margen del Departamento de Filologia i Comunicació, tal y como afirmaba directe.cat, y que aún estaban pendientes de estudiar las alegaciones realizadas desde el propio departamento al documento que debía ser ratificado, hasta lo cual no se firmaría ningún convenio.