50 anys de la Flama del Canigó

El divendres i dissabte 7 i 8 de juliol se celebrarà la Trobada de Territoris de Parla Catalana. La trobada, emmarcada en la celebració dels 50 anys de la Flama del Canigó a Manlleu, coincideix també amb la commemoració del 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana.

Durant aquests dos dies Manlleu també acollirà la celebració de les jornades de debat  “La situació de la llengua catalana als Països Catalans”, jornades que programen un seguit de taules rodones i activitats complementàries durant tot el dissabte dia 8 de juliol. 

La trobada també coincidirà amb la 3a edició de la mostra d’entitats manlleuenques d’arrel tradicional. Aquest any, es traslladarà a la plaça de Dalt Vila, amb l’objectiu d’apropar-la a l’espai on es faran els actes commemoratius dels 50 anys de la Flama i les Jornades del Congrés  (Pl. Dalt Vila i Jardins de Can Puget).

El programa d'actes d'enguany és el següent:

Divendres 7 de juliol de 2017

20.30 h: Acte inaugural i conferència: 50 anys de la Flama del Canigó, a càrrec de Toni Ayala, defensor d’aquesta tradició catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

22 h: Audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona.

Plaça de Dalt Vila

Dissabte 8 de juliol de 2017

10.30 h: Taula rodona “L’ensenyament del català als territoris de parla catalana”. Entitats participants: Escola Valenciana i La Bressola. Moderador: Joan Badia i Pujol, catedràtic de Llengua i Literatura catalana d’ensenyament secundari i director d’innovació educativa.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

11.45 h: Lectura del poema Canigó de Jacint Verdaguer, a càrrec de l’actor Lluís Soler. Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

12.30 h: Pausa-vermut.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

12.45 h: Taula rodona “La situació social de la llengua catalana”. Hi participaran: Avel·lí Flors, doctorand a la Universitat de Barcelona, Alà Baylac, doctor en Sociolingüística i membre de l’IEC; Joan Melià, doctor en Sociolingüística i exdirector general de Políitca Lingüística de les Illes Balears (1999-2003); Joaquim Torres, sociolingüista, fundador i expresident de la Societat Catalana de Sociolingüística. Moderadora: Marta Rovira i Martínez, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

De 17 a 20 h: 3a Mostra d’entitats d’arrel tradicional, tallers, llibres i gastronomia. Tallers participatius, espectacles, exhibicions.

Plaça de Dalt Vila

16.30 h: Taula rodona “L’impuls del català. Polítiques lingüístiques futures per a la supervivència i enfortiment de la llengua”. Amb la participació de: Esther Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Mariví Mengual, regidora de Normalització d’Eivissa; Joan Elies Adell, representant de la Generalitat de Catalunya a L’Alguer; un representant de l’Ajuntament de Perpinyà. Moderador: Miquel Strubell i Trueta, psicòleg, sociolingüista i president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. 

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

18 h: Taula rodona “Escriptors catalans, prescriptors de la llengua als diferents territoris de parla catalana”. Hi participaran: Lluís Solà, Francesc Serés, Joan Elies Adell, Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló. Moderadora: Laura Borràs i Castanyer, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

20 h: Concert de cloenda amb Feliu Ventura, Xerramequ i els Aborígens: Faré Vacances (clàssics de l'Ovidi Montllor i clàssics del Feliu Ventura a ritme de rocksteady, reggae i ska).

Plaça de Dalt Vila

21.30 h: Sopar de cloenda “50 anys de la Flama”.

Jardins de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

Fonte: Manlleu.cat

L'Ateneu Barcelonès acull IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur.

A la Jornada es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015.

Es farà també una anàlisi global de la situació, tenint en compte els punts forts i punts febles que té el català, i se’n traçaran les perspectives de futur. També hi intervindran representants institucionals de tots els territoris, que exposaran les polítiques lingüístiques que hi duen a terme. (veure el programa)

Fonte: Llibertat.cat

Política lingüística per a un país en construcció

Durant els darrers vint anys, el País Valencià ha estat el laboratori d’una política lingüística ben planificada, que perseguia un objectiu clar i correctament definit: exterminar el valencià de la vida pública. Per raons de conveniència electoral, aquest objectiu mai no s’ha expressat obertament. Ans al contrari, s’ha disfressat amb una pàtina de folklorisme regionalista amanit amb abrandades declaracions d’amor a la llengua (formulades la major part de les vegades en castellà), convenientment dosificades en els moments electoralment escaients. Essencialment, podem dir que el paper que els governs del PP reservaven per a la llengua dels valencians es restringia a cridar ‘Visca la Mare de Déu!’ i ‘Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà’. I, sempre que trobaven que podia servir per a atiar la discòrdia i el conflicte, a afirmar (de nou, habitualment en castellà) que valencià i català no són la mateixa llengua. Tota la resta de la vida pública i privada, estaven ben contents si transcorria íntegrament en castellà.

Han estat vint anys llargs d’aquesta medecina, i els resultats són ben visibles tant en el paisatge lingüístic de pobles i capitals valencianes, com en el panorama desèrtic dels mitjans de comunicació. No així en la llengua parlada, que -sorprenentment- manté una vitalitat perfectament audible si parem orella, i alhora, convenientment invisibilitzada per l’omnipresent norma de subordinació lingüística.

Amb el canvi polític, un dels aspectes que molta gent espera que canvie notablement és, precisament, el lingüístic. I això posa sobre la taula una sèrie de reptes, que m’agradaria resumir en 10 objectius, que proposaria com a prioritaris.

1. Recuperar el prestigi institucional. Una llengua que no parlaven pràcticament  mai les autoritats, difícilment pot tenir cap mena de prestigi. Recordem que tant l’anterior president de la Generalitat, com la batllessa de València o la d’Alacant no estaven capacitats ni per a pronunciar correctament una frase sencera. Els càrrecs electes d’aquest nou període tenen la responsabilitat de fer un ús correcte, digne i consistent del valencià, sense subordinar-se automàticament a la llengua dels interlocutors. Serà important que no cometen errors absurds com ara fer ells mateixos de traductors de les seues declaracions públiques. Fer això els rebaixa a ells i a la llengua, perquè  transmet  clarament el missatge que el coneixement del català és innecessari, i per tant, irrellevant.
2. Canviar la llengua d’ús normal en les administracions públiques. Amb el lideratge del partit castellanista, l’administració valenciana ha estat, quant al funcionament intern, indistingible de la vallisoletana. ”Tot en castellà i per al castellà” sembla que ha estat la màxima rectora dels darrers vint anys. Com a ciutadans, havíem de demanar explícitament (sovint, unes quantes vegades) que l’administració se’ns adreçara en valencià, per tal d’aconseguir comunicacions -sovint plenes de faltes d’ortografia- en la nostra llengua oficial. S’ha de normalitzar, i establir per defecte, l’ús de la llengua pròpia en les comunicacions internes i externes de les distintes administracions valencianes.
3. Transcendir l’àmbit educatiu. Un dels encerts dels exterminadors lingüístics ha estat inculcar la idea que ‘la llengua’ és un tema que afecta exclusivament l’àmbit educatiu (per a, després, intentar també minoritzar-la en aquest àmbit). Per a entendre la falsedat d’aquesta idea només cal comprovar com amb l’altra llengua oficial (l’única que és oficial de veritat: el castellà) no es produeix cap restricció d’aquest tipus. La llengua és precisament un dels elements més transversals de tota societat. Ni la sanitat, ni l’economia, ni l’urbanisme, ni cap altre aspecte de la vida social no es poden desenvolupar sense llengua: tot es fa en un idioma o en un altre, i el retorn del valencià a l’estatus de normalitat que li correspon no pot confiar-se exclusivament al sistema educatiu.
4. Ser transversal. Estic convençut que es farà molta i bona faena des de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, ubicada orgànicament en la Conselleria d’Educació Cultura i Esports. Caldrà, però, que totes i cadascuna de les accions de les institucions valencianes es facen amb perspectiva lingüística; és a dir, que sense ignorar que tot es fa en una llengua o en una altra, i que la responsabilitat dels governants és la d’avançar cap a la igualtat lingüística. Recordem que ja hi ha una part de la població valenciana, la que prefereix expressar-se en castellà, que té tots els seus drets lingüístics perfectament i efectivament reconeguts. Són els drets dels altres parlants, dels qui preferirien viure en valencià, els que cal defensar i impulsar per tal d’equiparar-los als dels seus veïns. Cap societat democràtica no hauria de tolerar l’existència de ciutadans de primera i de segona; i això és el que passa ara mateix al País Valencià.
5. Dignificar la toponímia. Els pobles castellans tenen un nom: el seu. Per contra, els pobles valencians en tenen dos: el seu i una versió convenientment castellanitzada. Les carreteres estan plenes d’absurditats com Elx/Elche, Sagunt/Sagunto o Benicàssim/Benicasim, que no aporten cap informació rellevant i, en canvi, transmeten clarament una imatge de subordinació indigna. Cada poble o ciutat ha de tenir un sol nom propi, que cada persona, en llegir-lo, pronunciarà tan bé com les seues habilitats fonètiques li ho permetran. La normativa que atorga a cada corporació municipal la facultat de decidir quina forma gràfica ha de tenir el nom del seu poble és un absurd que només pretenia contribuir a la desregulació i desprestigi de la toponímia valenciana. Això s’ha de corregir mitjançant una nova normativa aprovada per les corts.
6. Abandonar el bilingüisme supremacista. El principi rector d’aquesta perversió és: tot allò que està en català ha d’estar també en espanyol, però no a la inversa. No s’aplica exclusivament a la toponímia, i pretén transmetre la idea que la llengua pròpia és absolutament prescindible. Més encara, que no cal que ningú es contamine llegint-la. És per això que, convenientment, es proveeixen traduccions per a missatges tan difícils de desxifrar com  ara ‘Nord/Norte’ o ‘Direcció/Dirección’. És insultant, tant per al català com per a la intel·ligència dels lectors. Qualsevol persona capaç d’entendre què significa ‘Norte’ també sap què vol dir ‘Nord’, sense necessitat de traducció. Un multilingüisme eficient hauria de substituir aquesta pràctica: allò que siga important que molta gent entenga (per exemple, instruccions d’emergència o informació d’interès turístic) ha d’estar en diversos idiomes. I s’ha d’assumir institucionalment que, tal com explica perfectament el professor Moreno Cabrera, qualsevol persona que domina el castellà també està perfectament capacitada per a entendre instruccions escrites en català.
7. Arribar al sector privat. Un altre dels grans èxits de la política exterminacionista que hem patit és haver deixat en herència una legislació que desprotegeix absolutament el valencià en l’àmbit de l’activitat privada. Comerços, negocis o grans superfícies no tenen gens d’obligació legal de respectar els drets dels valencianoparlants. Tot queda, per tant, a mercè de la bona voluntat de les empreses. Fins i tot abans de modificar aquesta legislació descaradament pancastellanista, el poder polític pot influir molt en la proclivitat del sector privat a usar (i així prestigiar) el valencià.
8. Recuperar la col·laboració amb la societat civil. Els anteriors governs identificaven com ‘l’enemic’ el ric teixit associatiu valencià, i específicament, les associacions que treballen per la llengua i cultura valencianes. No sols les han ignorades sinó que les han combatudes amb tots els mitjans al seu abast (recordem, com a exemple, les multes milionàries –i finalment, declarades il·legals– contra Acció Cultural del País Valencià). Ara s’obri un període en què ajuntaments, diputacions i la mateixa Generalitat podran cooperar honestament amb la societat civil per tal d’assolir l’objectiu comú de restablir la normalitat cultural i lingüística que tota societat necessita.
9. Desconflictivitzar la llengua. Si cal identificar l’èxit més gran entre totes les polítiques antivalencianes que han perpetrat els governs anteriors, jo assenyalaria la conflictivització. Connotar com a conflictiu l’ús d’una llengua és una manera altament efectiva de reduir-ne l’ús i de desanimar tant els parlants actuals com els qui la podrien aprendre. Són molts els aspectes que s’han estigmatitzat per la via d’associar-los amb situacions conflictives (incloent-hi l’ús impune de la violència contra persones, pel fet de parlar en valencià). La palma, però, segurament se l’emporta el tema onomàstic: valencià o català? Els valencians hem dit i diem ‘valencià’ a l’idioma que parlem, des de fa segles. I probablement continuarem fent-ho així. No és un fenomen paranormal; ni tan sols estrany. Ho fan així, mallorquins, menorquins o eivissencs, en el nostre mateix àmbit lingüístic, andalusos o argentins en el de l’espanyol, o molts americans dels Estats Units, en l’anglòfon. I això no vol dir que ignoren o que neguen el nom amb què la seua llengua és coneguda internacionalment. Crec que aquest és un bon horitzó per al valencià; una denominació perfectament homologable que no implica cap negació d’identitat amb la resta de variants dels territoris catalanoparlants, i que no s’hi ha de contraposar de cap manera. Caldrà, per tant, reconèixer per llei l’equivalència de la doble denominació ‘català’ i ‘valencià’ a fi de superar definitivament l’ús interessat de la contraposició.
10. Generar models. No sols en l’àmbit polític o institucional s’ha de visibilitzar el valencià com un idioma d’ús normal i perfectament legítim. També cal que es facen visibles models en àmbits com la música, l’espectacle, l’esport, l’oci, les festes, etc. La transversalitat és precisament això. I és això el que dota de ‘normalitat’ l’ús d’un idioma; que ho facen els uns i els altres, en tota mena de registres, des dels més col·loquials fins als més cultes, i en tota classe de situacions. Els idiomes normals ja ho tenen, això. Sintonitzem qualsevol cadena de TV en francès, anglès o espanyol i ho podrem comprovar immediatament. La recuperació d’uns mitjans de comunicació propis i autocentrats serà un element central per a poder assolir aquest darrer objectiu.

Probablement n’hi ha més, i és segur que tots són interdependents, i que s’han d’aconseguir de manera sincrònica. Si cal resumir tots els objectius en un de sol, diria que la nova administració valenciana ha d’actuar, en totes i cadascuna de les seues iniciatives, amb perspectiva lingüística. Ço és, sense oblidar que tot allò que fem treballa en favor –o en contra– de la llengua que, tot i el caràcter oficial que té reconegut des de fa unes poques dècades, fa més de 300 anys que no ha tingut ni tan sols un mínim suport institucional. Avançar cap a la igualtat lingüística és un deure moral i democràtic, que el nou govern no ha de defugir en cap de les seues actuacions.

Fonte: Unilateral.cat

El conseller Mundó veu «alarmant» que només el 8,4% de les sentències sigui en català

 El percentatge més alt de resolucions en llengua catalana se situa a les comarques de Girona, amb un 16,7%, seguit de Lleida i Pirineus, amb un 9,3%

L'ús del català en les sentències judicials a Catalunya està en el nivell més baix dels últims deu anys. El 2015 es van dictar un 8,4% de sentències en català, davant del 12,2% del 2014 i lluny del 18,1% del 2006. Així, hi ha hagut unes 19.300 resolucions en català, enfront de les 211.500 en castellà. 

El percentatge més alt de català se situa a les comarques de Girona, amb un 16,7%, seguit de Lleida i Pirineus, amb un 9,3%. A l'altra banda, s'hi troben Tarragona, amb un 3,6% i les Terres de l'Ebre, amb un 5,5%. Davant d'aquestes xifres, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha denunciat que l'ús del català va "de mal en pitjor" i ha qualificat les últimes dades d'"alarmants".

En l'acte de lliurament dels diplomes als 856 nous advocats catalans, Mundó ha considerat que la llengua catalana està "en una situació d'emergència" en l'àmbit judicial i ha reclamat la complicitat tant dels advocats que ja exerceixen com dels que s'incorporen a la professió. 

En aquest sentit, ha demanat als advocats que facin de "motor de canvi" i que siguin "els primers a exercir els seus drets i a fer servir el català amb normalitat". El titular de Justícia ha avançat que el Departament prepara diverses mesures per promoure l'ús de la llengua catalana als jutjats. No obstant això, el conseller ha recordat que, "encara que sembli mentida", el coneixement de la llengua és només un mèrit i no una obligació per treballar a l'Administració de Justícia.

Fonte: Nació Digital

Cultura recupera'l IX Premiu al Meyor Cantar

Tres un añu de parón, el Premiu al Meyor Cantar va celebrase otra vuelta

Detalle, Banda de Gaitas El Trasno de Cuaña

  Esti vienres espublizáronse nel BOPA les bases nueves del concursu, que deroguen les del 2010, modificaes nel 2013, y la Conseyería d'Educación y Cultural anuncia que la novena edición del concursu va convocase d'equí a va poco.

 Pese a qu'Ana María Fueyo, anterior direutora xeneral de Política Llingüística, anunciara a Asturies.com n'abril del añu pasáu la so intención de celebrar la gala del Premiu al Meyor Cantar nos primeros meses de branu, ésta nun se convocó finalmente, frenando una iniciativa con bona respuesta d'artistes, grupos y públicu que se venía celebrando dende l'añu 2007. Ésta siempre solía tener llugar ente febreru y marzu, coincidiendo cola cercanía del Día Internacional de la Llingua Materna (21 de febreru).

Na semeya, actuación d'El Trasno na edición última del Premiu al Meyor Cantar, 2014

 Cola espublización d'este nueves bases –que pue consultar nel documentu anexu a la noticia– y l'anuncia de la convocatoria del IX Premiu al Meyor Cantar, dase continuidá a un concursu que premia al meyor tema n'asturianu y gallego-asturiano del añu anterior y que tien nel so palmarés a artistes y formaciones como Toli Morilla ('Azul y gris', 2007), Herbamora ('Nosh', 2008), Alfredo González ('La nada y tu', 2009), Xera ('Tierra', 2010), Skama la Rede ('Condenáu', 2011), Asturiana Mining Company ('Si nun conoces Vaḷḷouta', 2012), Taranus ('Ensin ti', 2013) y la Banda Gaitas El Trasno ('Volviche', 2014).
Fonte: asturies.com

Adxuntu	Tamañu
bases_reguladores_del_premiu_al_meyor_cantar_nueves_del_2016.pdf	207.59 KB

Convocada l’Axenda Didáctica Escolar 2015/2016

  Otru añu más, a lo largo d’esti mes d’ochobre, les empreses privaes (persones físiques o xurídiques) interesaes en participar na Axenda Didáctica Escolar 2015/2016 puen presentar los sos proyectos. 

  Puen presentar proyectos toes aquelles empreses privaes d’ámbitu asturianu que tean daes d’alta nel epígrafe del IAE que permita la realización d’actividaes artístiques, culturales, lliteraries o musicales, y na Seguridá Social nel so casu. Cada empresa pue presentar un máximu de 4 proyectos pa Educación Primaria y 4 proyectos pa ESO y Bachilleratu.

  Les normes de participación publicaes nel BOPA del 12-II-2013, que yeren les videntes hasta l’añu pasáu, sufrieron una modificación, publicada nel BOPA del 30-IX-2014. Equí pue descargase un documentu coles Normes de participación na Axenda Didáctica Escolar, onde tán yá incluyíes les modificaciones últimes a les que se fai referencia:

http://www.politicallinguistica.org/ficheru.php?cod=1543

  El modelu de solicitú p’acompañar a cada proyectu pue descargase esquí, faciendi alcordanza de que’l plazu de presentación zárrase’l 31 d’ochobre.

http://www.politicallinguistica.org/ficheru.php?cod=1639           Fonte: asturnews.com

La política llingüística del Gobiernu va centrase en “potenciar al máximu'l desarrollu del marcu llegal vixente”

por Pablo R. Guardado

El conseyeru Genaro Alonso intervino esti miércoles énte la Comisión d’Educación y Cultura de la Xunta Xeneral. Anunció una mayor presencia del asturianu na programación de la RTPA y más presupuestu pa l’ALLA.

La planificación llingüística ocupó parte de la esposición d’Alonso del programa de gobiernu nel so área. Asina, el conseyeru señaló que “pretendemos a lo llargo d’esta llexislatura qu’agora iniciamos da-y un puxu decidíu al desarrollu de la política llingüística y, con esti fin, fiximos los cambios estructurales yá anunciaos: la Direición Xeneral de Planificación Llingüística y Normalización baxo la dependencia direuta del titular de la Conseyería d’Educación y Cultura. Nun ye una cuestión nominalista, sinón un cambiu estructural que supón l’asunción de compromisos nuevos y retos”.

“El oxetivu principal”, continuó, “podemos resumilo en potenciar al máximu el desarrollu del marcu llegal vixente, la Llei 1/98 del 23 de marzu d’Usu y Promoción del Bable/Asturianu, y dende esti marcu xurídicu fomentar, promover, dignificar y difundir l’asturianu y el so usu, y del gallego-asturiano nel so ámbitu propiu”. Alonso tamién fixo referencia a una mayor presencia del idioma na RTPA, con programes que dean una visión normalizada del mesmu, asina como una partida mayor pa l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA).

No que respeuta al terrén educativu, aseguró que la Llingua Asturiana y el Gallego-asturiano va ufiertase en tolos centros que reciban fondos públicos. D’igual forma señaló la so impartición tamién na Educación Infantil, una demanda vieya del asturianismu.

Plan especial del Prerrománicu

Na so intervención, Alonso tamién trató sobre la so intención de convocar oposiciones pa reducir la interinidá, places que van depender de los Presupuestos Xenerales, y destacó’l so enfotu na meyora de la Formación Profesional y de la situación de les escueles rurales. No que respeuta a la estaya cultural, destacó que “la proteición del patrimoniu históricu artísticu constitúi una piedra angular de la política cultural, yá que ye una ferramienta indispensable pa conocer quiénes somos, d’ónde procedemos y tamién aquello que podemos llegar a ser”, polo que pretende potenciar el conocimientu de dicho patrimoniu por parte de la ciudadanía.

Ente otros aspeutos, anunció la creación d’un Plan especial del Prerrománicu, el fomentu de les rutes asturianes del Camín de Santiago y la instauración del Conseyu Asturianu de la Cultura y de les Artes, que va tar conformáu por persones de trayeutora reconocida nesi terrén.

Fonte: Asturies.com

Alonso defende la igualdá del asturianu y el castellanu ensin avanzar si habrá viceconseyería

El conseyeru nuevu garró’l miércoles les competencies n’Educación y Cultura, actu nel qu’anunció la creación d’una direición xeneral d’Enseñances Profesionales y Aprendizaxe Permanente.

Ana González entregó al ayerán les dos carteres de la Conseyería d’Educación y Cultura, que centró la so intervención más nos aspeutos educativos. Asina, aseguró que los destinatarios del so trabayu son los alumnos y tuvo bones pallabres pa la xestión de González. Tamién anunció la creación d’una direición xeneral d’Enseñances Profesionales y Aprendizaxe Permanente y que se caltendría la viceconseyería d’Educación.

No que respeuta a la política llingüística, pa la qu’Izquierda Xunida demandaba una viceconseyería, nun avanzó nada, anque apuntó que "tamos redefiniendo la estructura". Otra manera, defendó la igualdá del asturianu col castellanu: “Si n’Asturies hai dos llingües, a dambes hai que quereles, protexeles y cultivales. Eso téngolo claro”. Fonte: www.asturies.com

Un eurodiputat flamenc reclama l'ús del català a Brussel·les

Mark Demesmaeker (N-VA) renya el president, Martin Schulz, per incomplir la promesa que va fer el 2012

Laura Alberch

El debat sobre el català a Europa torna a rebrotar. I, en aquesta ocasió, no pas per iniciativa de cap representant català, sinó d'un independentista flamenc. L'eurodiputat de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) Mark Demesmaeker ha reclamat aquest dimecres l'ús del català al Parlament Europeu en la sessió plenària d'aquest matí a Estrasburg, on s'ha debatut la presidència semestral de la Unió Europea (UE), que toca a Luxemburg. Demesmaeker ha interpel·lat el president del Parlament, Martin Schulz, perquè permeti l'ús del català tal com va prometre l'any 2012. "És una llengua amb més de deu milions de parlants", ha dit Demesmaeker, qui va ser un dels observadors del 9-N.
"Senyor president, potser no se'n recorda, però va dir que permetria als eurodiputats catalans parlar la llengua catalana aquí al plenari. I encara no està permesa en una cambra que se suposa que és oberta i democràtica", ha continuat el belga. "Això, senyor Schulz, és una vergonya i un dèficit democràtic. L'insto a pensar-ho de nou i complir la seva promesa", ha lamentat el diputat, despertant els aplaudiments d'una part de la cambra.

En aquest sentit, Schulz va ratificar el mes de juny passat que no es pot parlar català al Parlament Europeu mentre no sigui llengua oficial de la UE. Ho va fer arran d'una demanda de la Plataforma per la Llengua amb el suport d'alguns parlamentaris catalans.

Va ser el gener del 2012 quan Schulz va anunciar que permetria el català a les intervencions dels eurodiputats, tot i no ser oficial. El català és la tretzena llengua més parlada de la UE, però encara no és entre les 23 oficials perquè el govern espanyol mai no ho ha demanat. El búlgar, el danès, el gaèlic, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià i el maltès tenen menys parlants però són oficials i es poden fer servir a l'Eurocambra i la resta d'institucions comunitàries.                                                                        Fonte: Nació Digital

Nun hai polítiques nueves ensin polítiques llingüístiques nueves

La Xunta Pola Defensa de la Llingua facía ayer un llamamientu a los partíos políticos asturianos que dicen defender la normalización de la llingua asturiana y sofitar la cooficialidá pa que s'amuese esi plantegamientu nes conversaciones pa escoyer al presidente asturianu, convenzíos como tan de que "nengún cambiu políticu va poder existir n'Asturies si nun se visibiliza al traviés d'un cambiu radical nes polítiques de normalización llingüística". Nun comunicáu asoleyáu esti miércoles, la Xunta describe que "estos díes tamos viendo cómo los cambios nos Gobiernos de dellos territorios del Estáu tán xenerando cambios en tolo que tien que ver cola normalización de los sos idiomes. Asina, nel País Valencianu la política llingüística ta visibilizándose como ún de los exes vertebradores del cambiu políticu y de la visión nueva sobre'l futuru d'esa tierra, mentes que n'Aragón va existir pela primer vez na historia una Dirección Xeneral de Política Llingüística, xestionada amás pol ala más aragonesista del Gobiernu autonómicu". Sigún la XDLA, "el mesmu camín de meyora na visibilidá y usu del idioma propiu parez que van siguir Navarra y conceyos tan importantes del Estáu como A Coruña, Pamplona o Valencia. Sicasí, nel llau contrariu ta Asturies, un territoriu trillingüe onde los idiomes propios parez que nun tán xugando nengún papel nes negociaciones pa formar un Gobiernu nuevu. Y ye que cada día vemos a los nuestros representantes falar de tiempos nuevos, de polítiques nueves, de buscar consensos, de midíes sociales, etc., mentes dexen de llau un patrimoniu cultural y fonte de derechos tan importante como ye la llingua propia de los asturianos". Pala organización asturianista, entá más preocupante ye que "partíos que se comprometieron a defender los nuestros derechos llingüísticos -derechos humanos a la fin- en campaña electoral, agora, depués de les elecciones, falen d'apoyar a candidatos como Javier Fernández, que nun fixo nenguna referencia al idioma nel so discursu d'investidura y que presidió cuatro años de parón na política llingüística, o otros que voten a Mercedes Fernández, que na so intervención la una única referencia que fixo al asturianu foi pa falar de recortar, tovía más, la so presencia nel sistema educativu. Nun podemos entender que se dea carta blanca a persones que mostraron la so intolerancia llingüística y que nes últimes décades vienen faciendo tolo posible por facer desaparecer la llingua asturiana como vehículu de comunicación". Esta esmolición xorrez entá más al ver que "nos otros territorios billingües del Estáu, la situación del idioma propiu nel sistema educativu o nos medios de comunicación públicos -estayes fundamentales p'asegurar la vitalidá d'una llingua- convirtiéronse nún de los temes protagonistes de les negociaciones d'investidura o de Gobiernu". Na Xunta Pola camiente que "tampoco nun podemos dexar de llau que se ta abriendo un procesu de reformes estatutaries nos territorios nos qu'estos cambios llexislativos quedaren paraos. Un exemplu son les Isles Canaries, que nel mes de marzu pasáu aprobaron una reforma qu'agora tien que llegar al Congresu. Per otru llau, nel País Valencianu yá iniciaron los trámites pa siguir esi camín y desbloquiar la so reforma. Por eso, los partíos comprometíos colos derechos de les persones falantes d'asturianu van poder demostrar que trabayen pola igualdá en derechos fundamentales que trai oficialidá. Y ye que nengún cambiu políticu va poder existir n'Asturies si nun se visibiliza al traviés d'un cambiu radical nes polítiques de normalización llingüística". Fonte: Asturnews

Montejo (Podemos) pide a PSOE y PP un cambéu na política llingüística

"La llingua, la cultura y los derechos nun tendríen de tener color políticu"

La diputada Lucía Montejo fixo esta mañana en nome de Podemos Asturies el discursu de réplica a les candidatures a la presidencia y nella intercaló una parte sobre la situación de la llingua asturiana:

"Asturianu.

Un casu sintomáticu de la forma de faer política del PSOE y del PP y de la so falta de proyeutu coherente p’Asturies, ye per un llau l'ausencia de referencies a la llingua asturiana nel discursu de Javier Fernández y, per otru, nel casu de Mercedes Fernández, una única referencia, na que defendía una rebaxa, entá mayor, del estatus de l'asignatura d'asturianu na educación.

Señores diputades y diputaos, l'asturianu ye una llingua que cada vez se tresmite menos, y hasta la UNESCO y el Conseyu d'Europa tienen que llama-y l'atención al Gobiernu asturianu pa que protexa la cultura asturiana y los derechos de los ciudadanos y ciudadanes d’Asturies, porque esti Gobiernu incumple sistemáticamente la llexislación vixente en materia llingüístico y eso tien un costu que se cuantifica nuna perda cultural que van pagar les siguientes xeneraciones.

Pero si'l PSOE y el PP rectifiquen el so planteamientu d'estos años, asumen la diversidá llingüística como un elementu qu'arriquez a tolos miembros d'esta comunidá –falen l'idioma que falen-, deciden incorporase a los planteamientos de les sociedaes civilizaes de la nuesa redolada que potencien el so patrimoniu y la diversidá como elementos vertebradores y enriquecedores, (tamién nel planu económicu), y asumen los pidimientos de los organismos internacionales qu'alerten sobre la mala situación del asturianu, van poder trabayar con Podemos tamién nesti tema.

Animámosvos a faelo porque la llingua, la cultura y los derechos nun tienen, o siquier nun tendríen de tener, color políticu".

Fonte: Asturies.com

Denuncien el «setge al català» a la Franja de Ponent

Plataforma per la Llengua critica els "atacs" del govern aragonès i "l'absurd" d'anomenar lapao a la llengua catalana

La Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per denunciar la situació del català a la Franja i denunciar "l'absurd" que suposa el lapao en la realitat lingüística de la zona. La campanya simula un joc a través del web estimoelcatala.cat que convidarà els usuaris a "aprendre" lapao i a traduir-hi algunes paraules del català. Es tracta d'una acció de sensibilització amb la qual l'entitat pretén alertar sobre "l'atac" al català a la Franja de Ponent i aconseguir adhesions per portar la problemàtica a Europa, "tenint en compte els intents repetits dels governs espanyol i aragonès per aniquilar el català a la zona".

La plataforma denuncia que el lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) "no existeix" i subratlla que és una denominació "creada artificialment" per al català pel Govern d'Aragó, amb l'objectiu "gens dissimulat d'anorrear" aquesta llengua a la Franja de Ponent. L'entitat considera el lapao "el primer pas per acabar amb el català en aquest territori", i denuncia que s'han començat a fer públics casos d'escoles de la zona que s'han queixat que el govern aragonès de Luisa Fernández Rudi està substituint progressivament el lapao pel català en els currículums escolars.

"L'objectiu és clar: dividir, segregar i esborrar de l'imaginari col·lectiu cap rastre de català, en la línia d'altres polítiques equiparables que els governs del Partit Popular estan aplicant en els diversos territoris de parla catalana", asseguren.

En aquest context, la campanya que Plataforma per la Llengua posa en marxa a través del web estimoelcatala.cat vol denunciar "l'absurd de la invenció d'aquesta nova llengua". Els usuaris que hi accedeixin hauran de respondre una pregunta traduint una paraula del català al lapao, que serà la mateixa.

També s'aprofita per explicar a les persones que participen en la campanya la situació del català a la Franja i se'ls demana que s'adhereixin a un manifest que es vol enviar al Parlament Europeu per "evidenciar el setge" al català en aquest territori.

Fonte: Nació Digital

Milers de persones reclamen un "canvi total" en la política lingüística a Galícia

Els convocants destaquen que la substitució del gallec pel castellà avança entre les generacions més joves i afirmen que les polítiques del govern de Galícia hi contribueixen · El 53% dels majors de 65 anys parlen sempre en gallec, xifra que baixa al 13% entre els menors de 15

Milers de persones (25.000 segons l'organització i 10.000 segons l'Ajuntament) van manifestar-se a la capital de Galícia, Santiago, per a reclamar un "canvi total" en la política lingüística del govern gallec que permeti aturar el retrocés de la llengua gallega.

La manifestació, convocada per la plataforma Queremos Galego, es va fer sota el lema "Polas fillas dos nosos fillos" ("Per les filles dels nostres fills"), que també encapçalava el manifest que s'hi va llegir. Dues grans idees: la primera, que la política del govern gallec contribueix al retrocés de l'idioma; i la segona, que el gallec està patint una davallada per la seva feble transmissió de pares a fills.

Aquesta darrera afirmació recolza en l'informe que l'Institut Gallec d'Estadística (IGE) va publicar el desembre passat, segons el qual les franges d'edat més jove estan abandonant el gallec com a llengua d'ús habitual i l'estan substituint pel castellà, com es conclou del gràfic següent:

El manifest llegit ahir assegura que aquestes dades "reflecteixen la realitat", que és que "cada cop hi ha menys gent que parla gallec". Queremos Galego destaca que "el major descens de parlants de gallec coincideix amb el lustre més agressiu i lesiu per a la normalització de la nostra llengua". El text afirma que el gallec "no compta amb una oficialitat real" i que és el mateix govern de Galícia qui "ataca l'oficialitat formal" de l'idioma.

El manifest també remarca que "cal donar eines a les generacions noves" perquè mantinguin l'ús del gallec. Els convocants es queixen que "la televisió pública gallega no emet dibuixos animats de moda en gallec" i que "els joves no poden triar jocs, films i revistes juvenils en la nostra llengua", i encara assegura que "a molts se'ls impedeix l'escolarització en gallec".

(Imatge: la manifestació a Santiago / fotografia: Eurolang.)

Fonte: Nationalia

Entreguen n’Uviéu los Premios Lliterarios 2014

   El paraninfu de la Universidá d’Uviéu repite esti xueves como sede de la gala de los Premios Lliterarios 2014 qu’entrega la Conseyería d’Educación, Cultura y Deporte. El viceconseyeru Alejandro Calvo y Ana María Fueyo, direutora xeneral de Política Llingüística, acudirán en representación del Gobiernu.

   Mientres la seronda pasada aconceyaron los xuraos establecíos pa decidir la obra merecedora de caún de los cinco gallardones que convoca la conseyería, resultando ganadores Carlos González Espina, con ‘Cápsules de tiempo’ (VII Premiu María Xosefa Canellada de lliteratura infantil y xuvenil); Damián Barreiro, con ‘Caleya Sésamu: el papel de la televisión na tresmisión interxeneracional de la llingua’ (XX Premiu Máximo Fuertes Acevedo d’ensayu); Enrique Carballeira, con ‘L’arume de la tierra’ (VI Premiu Alfonso Iglesias de cómic); Antón García, con ‘Crónica de la lluz y la solombra’ (XXXV Premiu Xosefa Xovellanos de novela); y Ángeles Carbajal, con ‘L’aire ente la rama’ (XX Premiu Xuan María Acebal de poesía). Toos ellos van recibir una pieza artística esclusiva “otorgada en reconocencia a la calidá de les sos obres y la so significación como aportaciones sobresalientes y innovadores a la creación lliteraria en llingua asturiana”, de nome ‘Árbol de les lletres’, a lo qu’hai que sumar una recompensa de 3.000 euros.

   La gala va principiar a les 19.30 hores y nella destaca l’ausencia otru añu más de la conseyera Ana González. Tres la entrega de los gallardones va tener llugar una actuación de Mapi Quintana y Elías García, dúu que nel 2014 asoleyó'l discu ‘Severina’.                                     Fonte: asturies.com

Iniciativa pol Asturianu demanda estabilidá pa los servicios de normalización llingüística

por Pablo R. Guardado

L’Asociación de Trabayadores de la Normalización Llingüística condergó recién “la situación d’inestabilidá y precariedá llaboral llaceriosa” d’esti coleutivu por mor de la “xestión pública pésima de conceyos y Principáu”, ente otres coses.Iniciativa pol Asturianu sofita les sos reclamaciones y demanda a Cultura convenios pa caltener estos servicios y a los ayuntamientos, responsabilidá.

La organización de defensa del idioma considera a estos muérganos “perimportantes pa la normalización de la llingua asturiana, yá que cada añu miles de ciudanos y cientos d'entidaes públiques y privaes, usen estos servicios pa sofitar l'apueste pol usu del asturianu na so actividá” y considera que la so estabilidá permitiría “llevar a alantre polítiques llingüístiques organizaes y continuaes nel tiempu”. Por esti motivu, demanda a la Conseyería d’Educación, Cultura y Deporte, responsable de les competencies de Política Llingüística, “que ponga en marcha los convenios necesarios pa caltenelos nel tiempu, y a los conceyos, que se responsabilicen de los servicios de normalización como parte propia que son de la so alministración, destinando los recursos necesarios pa llevar alantre la so actividá ensin una dependencia absoluta de la financiación del Gobiernu d'Asturies, como pasa na mayor parte de los casos”.

Por último, Iniciativa pol Asturianu recuerda qu’estos servicios de normalización, “inclusive nes circunstancies de precariedá presupuestaria y llaboral que viven, son ferramientes bien útiles pa la normalización del idioma nel ámbitu de los conceyos, mesmo de forma interna, na alministración, como faciendo serviciu direutu a los ciudadanos”.

Fonte: Asturies.com