El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha començat a deliberar aquest migdia sobre si la Generalitat està obligada a incloure el castellà com a llengua vehicular a l'escola pública. Finalment però, s'ha suspès la sessió per falta de quòrum i els magistrats reprendran la discussió aquest dijous al matí. El cas arrenca de la denúncia que van interposar tres famílies que exigien que el castellà tingués més pes en l'educació dels seus fills. Coincidint amb la deliberació del tribunal, s'havia convocat una concentració en suport de la immersió lingüística i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, també havia convocat els partits en una reunió d'urgència aquesta tarda.El ple de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix avui si les escoles públiques estan obligades a incloure el castellà com a llengua vehicular. Cal que 13 dels 24 magistrats que integren el ple avalin amb el seu vot la proposta de resolució perquè aquesta tiri endavant.Aquesta mateixa sala, al setembre, va resoldre que la Generalitat tenia un termini de dos mesos perquè el castellà fos llengua vehicular a l'escola pública. El govern català, però, hi va interposar recurs i l'aplicació d'aquesta sentència es va suspendre.
L'origen: la demanda de tres famílies.
El cas arrenca de la denúncia que van interposar tres famílies perquè el castellà tingués un major pes en l'escolarització dels seus fills. El Tribunal Suprem els va donar la raó emparant-se en la sentència sobre l'Estatut que va dictar el Tribunal Constitucional i que obria la porta a aquesta possibilitat. El Departament d'Ensenyament no va moure fitxa, perquè va interpretar que la sentència afectava només les tres famílies demandants i no qüestionava el conjunt del model d'immersió. Per això, uns mesos més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va demanar a la Generalitat que l'informés sobre les mesures adoptades per complir-la. El departament va respondre aportant dades que avalen la necessitat de seguir amb l'actual sistema d'immersió lingüística. La justícia ho va considerar insuficient i li va donar dos mesos per complir la sentència i fixar en quina proporció el castellà ha de passar a ser llengua vehicular, i això va més enllà que la sentència del mateix Tribunal Suprem. És aquesta la decisió que la Generalitat va recórrer i és aquest recurs el que es comença a estudiar aquest dimecres.
Mostres de suport a la immersió.
Coincidint amb la deliberació d'aquest cas, més de 50.000 persones han enviat una carta als jutges del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya demanant-los que emetin una sentència favorable al recurs. La iniciativa està impulsada per l'associació Escola en català que, a més, avui ha convocat a concentrar-se davant el tribunal per demostrar als magistrats el suport social que té la immersió lingüística.
Fonte: tv3.cat
¿Qué ordena la Constitución que hay que hacer o sea la Ley de Leyes de España? está clarísimo ¿no? ...pues eso.
ResponderEliminarTa claru que'l TSJC suspendió la sesión porque ta na idea de que ye totalmente anticonstitucional y nun pue dir na contra de la lley cimera que vertebra toes les demás y que ye la primerísima ente les primeres y ye la superior nel rangu de toes elles. Nun quieren prevaricar que ye algo gravísimu.
ResponderEliminarTeresa Casielles,Aviles, la llei de lleis, oseya la Constitucion E. nun diz nada de qu'una llingua oficial y que nun seya'l castellanu nun puea ser vehicular nel enseñu.
ResponderEliminarye dicir, que tienes razon Teresa Casielles,Aviles, ta clarisimo.
ResponderEliminarAdéu, sentit comú...
ResponderEliminarNa constitución ta perclaru yperbién esplicáu: na escuela billingüismu SÍ (llingües cooficiales, castellanu-español o español-castellanu), monollingüismu (catalán namás a encomalo) NON porque ye prevaricación y el TSJC saber.
ResponderEliminarAnita, esa constitucion debe ser de la republica independiente de tu casa o de Silvania o de cualquier constitucion inventada o republica ficticia a no ser que la hayan reformado en esta hora que hace que acabaron los telenoticias en la tele
ResponderEliminarHistòria:
ResponderEliminara) unes escoles privades concertades no van satisfer la seva demanda de què uns nens rebessin l'ensenyament en castellà
b) les tres famílies van interposar un recurs
c) els tribunals els van negar la raó en primera instància i els la van donar en segona
d) la segona sentència, a més, s'extralimitava perquè no només donava la raó a aquestes tres famílies en un cas concret contra unes escoles privades sinó que estenia l'objecte de la sentència sobre tot el sistema d'educació públic de Catalunya
e) la segona sentència ignorava intencionadament que a Catalunya cada any hi ha uns 10 casos de nens, per diferents motius, escolaritzats normalment en castellà per petició dels pares
f) el recurs presentat ara per la Generalitat és sobre aquesta extralimitació, ja que una sentència, per molt del TS que sigui, no pot donar resposta més que a la querella presentada i als actors afectats
Ara faig una previsió, a l'espera de la comunicació d'avui: el TSJC reafirmarà la part la sentència relativa a l'escolarització dels fills de les tres famílies i desactivarà la part referida a la Generalitat, la llei d'educació de Catalunya i el sistema escolar català. Els jutges, si no es demostra el contrari, no estan tan bojos [llocos].
S'admeten apostes.
Al principi, en comptes de "Història" hauria de dir "Història de tres famílies que volien que els seus fills fossin escolaritzats en castellà".
ResponderEliminar...claro ta que en política (que ye una gochada y esos tribunales son política pura y dura)todo ye posible falen lu que falen David Gimeno & cía..
ResponderEliminarye too posible, tamién inventar(o interpretar) la constitución de la forma que más convién. Mira si ye posible que pola mesma política de los políticos los asturianos nun tenemos la oficialidá del asturianu.
ResponderEliminarUnos tanto y otros tan pocu, too ye pocu pa Cataluña y nada pa los demás, y menos p'Asturies que nun somos nada nel espectru nacional: nin papeletes n'asturianu nas votoaciones, nin papeles de la memoria (eso sí, toos pa Cataluña), nin oficialidá de la llingua, ni na de na, nun merecémonos nada por pasotas, indolentes y perpocu esixentes.
ResponderEliminarDoncs suposo que si "tou va pa Cataluña y nada pa Asturies" potser no és culpa de Catalunya sinó que a Asturies (alguns) esteu més preocupats per si a Catalunya tenim una mica massa que per a aconseguir tot el que Asturies mereix.
ResponderEliminarI per altra banda, un dia també podries comparar el que teniu a Asturies amb el que tenen a Castellà, per exemple. Allà la llengua no és cooficial, és oficial exclusiva; les autopistes (perdó, autovies) les construeixen abans que les demanin, i els AVE arriben a Valladolid, Salamanca o Segovia amb una ocupació del 5% cada tren.
Per no parlar que una ambaixada a Antigua y Barbuda és del tot necessària i ningú discuteix si són molts diners o pocs.
Y luego dicen algunos que la gente tiene antipatía a Cataluña, ¿porqué será?
ResponderEliminarEso es por gente tan tolerante como tu. Quiza como esos 3 padres que quieren que los demas se adapten a ellos(3) y no ellos(3) a los demas.Que por no respetar no respetaras la sentencia de hoy del TSJC que garantiza el modelo de inmersion linguistico catalan.
ResponderEliminard'alcuerdu con David, sacante que Salamanca nun yia Castiella
ResponderEliminarLa sentència d'avui és un error supí.
ResponderEliminar02:15 tens raó, Salamanca no és Castella.
ResponderEliminarSí, Ignasi, és un error que està de cara amunt.
Nice da erdian, eta, beraz, erudite jakintsua pertsonak,bai ezagutzen dena izan da.
ResponderEliminarJo creia que Salamanca era al centre del Regne de Lleó però si tu ho dius...
ResponderEliminarVan recurrir l'auto del TSJC ante'l Supremu.
ResponderEliminar¿quién y qué ye lo que van recurrir?
ResponderEliminarLes famílies, assessorades per CCC, recorreran la sentència del TSJC... perquè els dóna la raó.
ResponderEliminarXD XD XD (ric però no és broma.)
Els dóna la raó però el tarannà d'aquesta gente n'és del dret de conquesta. No contents amb això volen esborrar el català de l'ensenyament. I es diuen Convivència Cívica Catalana, això sí que fa risa.
ResponderEliminarDa la risa pero van facelu y van dales la razón, y si non al tiempu...
ResponderEliminarCreo que van dales tola razón del mundu mundial d'alcuerdu cola constitución española, porque Cataluña es España ¿no? entós nun hai duldes, paezme.
ResponderEliminarVaja, repetim àlies, Rosi. Estàs perdent facultats.
ResponderEliminarA veure, la sentència del TSJC dóna la raó (repeteixo per si no ho has entès: DÓNA LA RAÓ, que vol dir DA LA RAZÓN) a les tres famílies perquè els seus fills rebin l'ensenyament en castellà.
Per tant, les tres famílies encara han d'explicar què és el que reclamen al recurs, si la raó ja la tenen.
Sí, Catalnya és Espanya i Berna és Suïssa.
Cataluña ta dientro España -de momentu- pero tamién dientro Andorra y Francia.Rosi, la CE nun diz nada de llinga vehicular. Cataluña "ye" España pero tamién ye Cataluña.
ResponderEliminarDicen n'Intereconomía, nel programa El Gato al Agua, el tertulianu esi que insultó a la ex-consellera de Sanitat Marina Geli que nun se pue comparar el castellanu col catalán, nin llegalmente nin academicamente porque l'español(el castellanu) se fala en tol mundu(sic) y el catalán nun pequeñu territoriu d'España.
Ye dicir,n'Uzbequistan,Kazastan,Tailandia,Myanmar,Vietnam,China,Filipines,Australia,Fidji,Tokelau,Vanuatu,Gabón,Sudán, Sudán Sur,Camerún,.... fálase español y nun lo sabíamos.
Entós el danés o holandés nun puen ser llingües vehiculares de Dinamarca y Holanda porque son pequeños territorios.
¡puxa Asturies! lo demás ye tierra conquistada a los moros.
ResponderEliminar