la cai de la Rasa de Terraza dexó de llamase “calle de la Zanja”Esmena les traduccions a l'espanyol en municipis del Principat, però els manté al País Valencià i a les Illes
L'enorme pressió de la xarxa catalana, i també d'algunes institucions com l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, comença a fer efecte. Google Maps ha començat a esmenar el problema de la castellanització dels noms en català dels carrers, però encara persisteix. El carrer de la Rasa de Terrassa ha deixat de ser la 'calle de la Zanja' i el carrer Joanot Martorell de Granollers ja no és la 'calle Juanito Martorell'. Però a València encara hi ha la 'calle Ruzafa' i a Palma el carrer Nou d'Octubre és la 'calle Nueve de Octubre'. Sembla que al Principat es va esmenant el problema, però tampoc del tot.
Al Principat s'han esmenat traduccions com ara la 'Plaza Francisco Macià' de Barcelona, que torna a ser Francesc Macià, o la 'Avenida de la Colina' de Montgat, que torna a ser l'avinguda del Turó.
Però n'hi ha alguna altra del Principat que no s'ha arreglat, com la Rambla de la Nostra Senyora de Vilafranca del Penedès, que encara és 'la Rambla de la Virgen'. A més, les cerques encara es poden fer, perquè surten predeterminades, amb els noms incorrectes en espanyol.
Però el cas més greu és que aquesta recuperació progressiva dels noms en català no es veu en els municipis del País Valencià i les Illes.
Ens podeu dir quins són els casos de carrers que s'han esmenat i els que no? Escriviu-nos al Facebook o feu-nos-ho saber a #googlecat
Confusió sobre l'origen del problema
Google va comunicat ahir a VilaWeb que el problema de les traduccions esperpèntiques dels noms no tenia a veure amb el proveïdor de les dades, Tele Atlas, per més que en un començament se'ls havia atribuït la responsabilitat i que molts lectors havien fet arribar a VilaWeb que el problema de les traduccions al castellà no es limitava al Google Maps, i que també es reproduïa en uns altres dispositius de geolocalització, en navegadors GPS que utilitzen les dades subministrades justament per Tele Atlas.
L'enorme pressió de la xarxa catalana, i també d'algunes institucions com l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, comença a fer efecte. Google Maps ha començat a esmenar el problema de la castellanització dels noms en català dels carrers, però encara persisteix. El carrer de la Rasa de Terrassa ha deixat de ser la 'calle de la Zanja' i el carrer Joanot Martorell de Granollers ja no és la 'calle Juanito Martorell'. Però a València encara hi ha la 'calle Ruzafa' i a Palma el carrer Nou d'Octubre és la 'calle Nueve de Octubre'. Sembla que al Principat es va esmenant el problema, però tampoc del tot.
Al Principat s'han esmenat traduccions com ara la 'Plaza Francisco Macià' de Barcelona, que torna a ser Francesc Macià, o la 'Avenida de la Colina' de Montgat, que torna a ser l'avinguda del Turó.
Però n'hi ha alguna altra del Principat que no s'ha arreglat, com la Rambla de la Nostra Senyora de Vilafranca del Penedès, que encara és 'la Rambla de la Virgen'. A més, les cerques encara es poden fer, perquè surten predeterminades, amb els noms incorrectes en espanyol.
Però el cas més greu és que aquesta recuperació progressiva dels noms en català no es veu en els municipis del País Valencià i les Illes.
Ens podeu dir quins són els casos de carrers que s'han esmenat i els que no? Escriviu-nos al Facebook o feu-nos-ho saber a #googlecat
Confusió sobre l'origen del problema
Google va comunicat ahir a VilaWeb que el problema de les traduccions esperpèntiques dels noms no tenia a veure amb el proveïdor de les dades, Tele Atlas, per més que en un començament se'ls havia atribuït la responsabilitat i que molts lectors havien fet arribar a VilaWeb que el problema de les traduccions al castellà no es limitava al Google Maps, i que també es reproduïa en uns altres dispositius de geolocalització, en navegadors GPS que utilitzen les dades subministrades justament per Tele Atlas.
Fonte: vilaweb
Ye lo más lóxicu que Google Maps edite en castellanu porque pa ellos ye'l idioma universal destináu al usu y consumu del mundu enteru, y non en dialectos" políticu-testimoniales y altamente pretenciosos" (palabres testuales), lo que nun tien enforma sentíu nun planeta globalizáu.
ResponderEliminarentós qu'editen solo en chinu o inglés.
ResponderEliminarNo hay confusión ni nada por el estilo porque Google edita en inglés, español, chino, alemán, francés, italiano, ruso, ...y otros idiomas digamos nacionales.
ResponderEliminarYá podía editar tamién n'asturianu. Daría-y una gran calidá al so trabayu mundialmente famosu y un pasu más pa la normalización social de la nuesa llingua digamos nacional.
ResponderEliminarsí,l'asturianu ye la nuesa llingua digamos nacional.
ResponderEliminarGoogle treballava, tal com diu la notícia, amb Tele Atlas i Tele Atlas tenia els noms correctes segons nomenclàtors municipals i les poblacions segons l'INE.
ResponderEliminarAlgun cop que havia trobat algun nom incorrecte, els ho havia comunicat convenientment documentat i, despres d'algun mes o mesos durant els que suposo que van revisar la informació, van corregir la incidència. Per això m'estranya molt que el problema vingui de Tele Atlas.
Tien toda la razón el primer comentariu de riba, ye asina tal que lo comenta.
ResponderEliminarEl catalán ye una obligación, pesarosa, a cumplir, nun quería nin deseyada pol organismu, polo que queda y va siguir quedando siempres arrumbada a un llau, y google maps va siguir apostando pola llingua mayoritaria y "madre" d'España que ye'l castellanu.
Pues va tar acertáu Pernando. El catalán nun interesa nes altures polítiques europees nin americanes, paez que lu considéren un inventu políticu impuestu y agresivu.
ResponderEliminarsí, la llingua madre d'España ye'l castellanu, d'ella deriven toles qu'hai, sobre too l'euskara. Eso vese porque l'euskara y el castellanu son mui asemeyaos.
ResponderEliminarYe verdá, el catalán ye una obligación "pesarosa" que la falen 10 millones de falantes. Más qu'otres llengües con menos falantes pero menos "pesaroses".
Y ye verdá, ye agresivu.Llexendaria ye la manía de los catalanes de falar y faelo a tal volume que t'españen los oyíos.
Catalanopartantes: según Cataluña y sus fuentes 10 millones (muchísimos obligados por la fuerza y penalizaciones sin cuento) que abandonarán su "uso" en cuanto salgan de allí o del círculo que se lo exige.
ResponderEliminarHispanohablantes: 500 millones en el mundo mundial y creciendo a un ritmo vertiginoso, sin sanciones ni obligatoriedades forzadas en ningún lugar ni en ningún país del universo.
¿Te dice algo ésto?
sí, me dice que eres un gilipoyas que solo tienes los datos de guguel
ResponderEliminarHispanohablantes: 500 milions... inclòs el milió d'asturians que el parlen molt gustosament i sense que mai ningú no els l'hagi imposat.
ResponderEliminarinclosos també els 10 milions de catalans,balearics,valencians, aragonesos i murcians(tret dels andorrans, els de la Catalunya Nord i l'Alguer)q parlen català, els 0,4 milions de asturians que parlen asturià(+50 mil lleonesos),els 2 milions que parlen gallec,els 0,6 milions que parlen euskara,els 100 mil que parlen altres llengües:a fala de Xalima, castuo altoextremeny, portugués de Cáceres i Badajoz, el rifeño de Melilla, aragonés,aranés.
ResponderEliminarTret dels parlants de les 70 llengües indigenes que es parlen a Mèxic.
un altre dia segueixo amb tota la resta de llengües amerindies... els parlants de les quals hi són inclosos als 500 milions.
O sigui que dels 500 milions, quedarien en ¿300 milions com a llengua materna? Això si és que són 500,perquè fins fa poc hi eren 400.
La població creix molt perquè són catòlics majoritariament, passa el mateix entre valones i flamencs, que els primers creixen més que els segons.
No hay que imponer las cosas por la fuerza y por la brava jamás y mucho menos la lengua, amigos...
ResponderEliminary los de Guinea Ecuatorial falantes de bubi y fang. Los saharauis que falen bereber.Igual tamién inclúi los filipinos que falen tagalu,amás de chinu y malayu pero nin una pallabra d'español.
ResponderEliminarPernando, quan dius "la" lengua, en quina "la" penses? Perquè resulta que sempre és la mateixa.
ResponderEliminarCada uno la suya y el castellano la de todos porque resulta que somos españoles y vivomos en España ¿o no?
ResponderEliminarBakoitzak bere eskualdeko hizkuntza dauka eta denok daukagu gaztelania da ari gara guztien eskubidea delako espainiako guztietan?
ResponderEliminarGoogle maps ten unha clara preferencia para ó castelán porque é a máis falada, un dos que son a forza máis socio-político no mundo e é moi rendible ou economicamente contra euskera catalán e galego que teñen moito mínimas, polo a cousa.
ResponderEliminary l'asturianu nun lu escaezas.
ResponderEliminarY si lu escaeces....
Pal castellanu: si tan español yes habrías de saber y falar "toles llingües de" España pa eso vives n'España.
Para o anti-Castilla: sexa xusto no razoamento, non é influenciado por impulsos ea febre do momento, que non é bo.
ResponderEliminary tu has de ser una migayina más cultu, que Dios te llibre de Castiella ye un cantar de Nuberu
ResponderEliminarPero home ¿tanto estropiu fíxote a tí Castiella? a Chus Pedro y compañía de Ñuberu y la curuxa enfocicá paez que sí pero a tí... esplícate meyor rapaz porque nun lo pillo.
ResponderEliminarQué curtiu yes. Repasa la lletra del cantar anda.
ResponderEliminarNun pienso de perder más tiempu con daquién a quien cortaron les nales y nun ye quien a volar soly y tener el so propiu criteriu personal ya independiente.
ResponderEliminarNada home, tu col to retrasu y faiendote payes con Castiella. Si tuvieras un poquiñín de criteriu y conocencia pensaríes que si a Chus Pedro(Y Manolo Penayos) y compañía de Nuberu y la curuxa enfocicá paez que sí-yos fizo daqué Castiella has de pensar que foi a tolos asturianos. Pero nada home, tu a lo tuyo,a dicir babayaes y nin saber nada de nada.
ResponderEliminarA lo meyor tu sí que yes a volar por ser un páxaru pero esos de mal badagüeyu.
Ya tamos otra vegada coles engarradielles ensin sentíu nin razón.
ResponderEliminareso has dicilo a quien les entama
ResponderEliminarVenga, home... que yá ta bien, tratar de construyir llingua y non de destruyila.
ResponderEliminarRespecte a aquest missatge en particular, tot és qüestió de temps i tot arribarà sense trigar gaire, paciència que comptem amb això, nois.
ResponderEliminarsobre too polo que fai el de va 2 mensaxes.Prestaria saber qué ye lo que fai él pa construyir la llingua escribiéndola como la escribe.Igal quier construir la llingua de Mordor.
ResponderEliminarla llingua yá ta construida, lo que fai falta ye que nun la estrapallen falándola o escribiéndola o prohibiéndola
ResponderEliminar