La xuntanza de Croacia nel 2012 y la oficialidá del catalán na Xunión Europea

Els eurodiputats catalans firmen el document d’Horitzó Europa, però el front comú no evita nombrosos retrets.

Front comú pel català, sí, però sense deixar de tirar-se els plats pel cap. Els eurodiputats catalans es van posar d’acord, com ja avançava l’AVUI, per signar el full de ruta de l’associació Horitzó Europa per millorar, aquest 2010 mateix, el reconeixement del català a la UE. Però no es van poder estar de retreure’s no fer prou per l’anhelada oficialitat, o seguir una estratègia equivocada, o discutir si la culpa és de Madrid o de Brussel·les.Intentaven fer pinya, però es van enfrontar, per exemple, per una pregunta parlamentària sobre el traductor de català que la Comissió Europea vol fer plegar el 31 de juliol. “No m’atraparà, senyor Tremosa, fent preguntes parlamentàries i iniciatives sobre el català a l’Eurocambra, jo li signo aquesta i 29 més”, va etzibar la socialista Maria Badia al convergent Ramon Tremosa, que va demanar a la presidència espanyola que “passi de les paraules als fets”.

Reglament 1/58

El full de ruta que Badia veu “ambiciós i difícilment assolible”, al republicà Oriol Junqueras li sembla “el mínim necessari per a la dignitat dels catalans”. I l’ecosocialista Raül Romeva va recordar que “si al Congrés el tema estigués resolt aquí tindríem menys problemes”.

L’objectiu final és la “plena oficialitat” del català –10 milions de parlants, més que la majoria dels 23 idiomes oficials– i l’adhesió de Croàcia i/o Islàndia, previsiblement el 2012, podria ser l’escletxa. Per fer oficials el croat i l’islandès caldrà reobrir el reglament 1/58 sobre règim lingüístic de les institucions comunitàries: el govern espanyol, o quin sigui, podria demanar llavors l’oficialitat del català i no acceptar el croat i l’islandès si se li nega, ja que s’exigeix unanimitat.

Fonte: Avui