Sense por als altres

Barcelona acull la trobada del PEN sobre la llibertat d'expressió, la conjunció entre llengua pròpia i diversitat lingüística, i la difusió cultural i el mercat

La Residència d'Investigadors del carrer Hospital ha celebrat la Trobada del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del Pen Club Internacional. La llibertat d'expressió, la conjunció entre llengua pròpia i diversitat lingüística en un territori i la difusió cultural i el mercat són els tres eixos que han vertebrat la trobada del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional.

La conferència inaugural va ser a càrrec del dinàmic filòsof i escriptor John Ralston Saul, president internacional del PEN. En la seva exposició es va mostrar content de la recent Biennal Literària Internacional del PEN a Galícia i de la rebuda a Barcelona, on hi ha la seu del PEN Català, un dels més antics de l'associació i el primer que va denunciar a les dècades de 1920 i 1930 l'ascensió del feixisme i dels totalitarismes. Ralston Saul va descriure Barcelona com una ciutat rica en democràcia, de classes mitjanes i sempre queixosa, mostra de la seva salut democràtica. A continuació es va mostrar crític amb les situacions que viuen els escriptors en països com la Xina, Rússia, el violent Mèxic i singularment Tunísia, on es comença a confondre llibertat d'expressió amb espionatge. El dirigent del PEN va exigir que la Unió Europea no cedís als xantatges dictatorials del govern tunisià i va recordar que els escriptors són els primers que són arrestats perquè són els primers que obren la boca. També va incidir en la lluita en favor de les llengües minoritàries i la convivència entre comunitats, de la qual es pot extreure una gran riquesa, tot i que va observar les actituds racistes emergents.

El pensador va assegurar que vivim una època perillosa, incerta: “Vivim el final d'un període de trenta anys de certesa econòmica. També el rebrot del model de l'Estat nació –una llengua, una religió, una mitologia–, que va provocar els cent milions de morts de la Segona Guerra Mundial”. Va esmentar la premissa de Richelieu que partia de definir una llengua de l'Estat per dominar els ciutadans. Ralston Saul va ser categòric en afirmar que “si perdem una llengua perdem una cultura”, abans de mostrar-se escèptic davant dels que pretenen imposar les llengües dels imperis del XVIII i XIX, com l'anglès, el francès i l'espanyol, idiomes dominants per imposar-se als altres: “Hem de gaudir de la diversitat de les llengües minoritàries”. Va reivindicar el llegat d'Erasme, les idees no monolítiques i la visió de la incertesa i el dubte com a valors positius, així com el plaer de la diferència. Al final de la seva brillant intervenció, Ralston Saul va exigir als seus companys unes resolucions essencials i nítides contra les imitacions antiquades, contra “la porqueria burocràtica, funcionarial, que no llegeix ningú”. També va propugnar enfortir el comitè de pau i dones, i redactar un manifest breu i clar sobre els drets lingüístics.

No hem d'oblidar que la situació de la llengua catalana, tant en el passat com avui, ha fet que la defensa dels drets lingüístics sigui un tema prioritari del PEN Català i, específicament, d'aquest Comitè, actualment amb la presidència catalana de Josep-Maria Terricabras. Cal remarcar que el 1998, el CIEMEN, el Club d'Amics de la Unesco i el PEN Català van redactar i editar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.

A banda dels ponents, assisteixen a la trobada, que es clou avui, 40 delegats de diferents centres PEN del món –entre els quals el del Japó, el Tibet i Sierra Leone– i les dues periodistes acollides al programa Escriptor Refugiat, Sihem Bensedrine i Rhodah Mashavave.

David Castillo, 18 de juny del 2010

Fonte: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/-/19-cultura/182919-sense-por-als-altres.html