L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès
El català ja és llengua cooficial amb el francès a l'Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l'objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l'acord no es quedi en paper mullat.
Oficialitat del català a Perpinyà
Ús familiar i social de la llengua
Tot i que només una minoria culta s'adreci als seus fills en català, és principalment l'entramat de relacions familiars (encara que els matrimonis endogàmics hagin disminuït molt al llarg dels darrers anys) i el cercle d'amistats qui asseguren la transmissió i l'aprenentatge del català. Així, la gran majoria de la població catalanoparlant (prop del 90%) no ha decidit mai aprendre el català: ho han fet "naturalment". No obstant això, els parlants indiquen que el fet de saber parlar català continua tenint connotacions negatives des del punt de vista de l'estatus social.
Pel que fa a la religió, la llengua d'ús majoritària és el francès, excepte si els interessats ho demanen als casaments i als enterraments. Des del punt de vista lingüístic i cultural, l'Església ha tingut un paper tradicionalment ambigu: d'una banda, ha conservat la llengua catalana (sermons, cants corals, etc.) i ha contribuït al manteniment o a la recuperació de les manifestacions religioses en català, tot participant d'altra banda activament al procés d'aculturació a través de les escoles religioses i de les classes de catecisme. L'Ajuntament de Perpinyà accepta l'oficialitat dels casaments civils en català.
Quant a la vitalitat lingüística, l'opinió general de la població és més aviat pessimista: una proporció important de persones considera que l'ús del català és en regressió constant, tot i que 50% diu estar molt lligat a la seva llengua. De més a més, molt pocs joves no-autòctons demostren interès per aprendre el català.
Tot i que només una minoria culta s'adreci als seus fills en català, és principalment l'entramat de relacions familiars (encara que els matrimonis endogàmics hagin disminuït molt al llarg dels darrers anys) i el cercle d'amistats qui asseguren la transmissió i l'aprenentatge del català. Així, la gran majoria de la població catalanoparlant (prop del 90%) no ha decidit mai aprendre el català: ho han fet "naturalment". No obstant això, els parlants indiquen que el fet de saber parlar català continua tenint connotacions negatives des del punt de vista de l'estatus social.
Pel que fa a la religió, la llengua d'ús majoritària és el francès, excepte si els interessats ho demanen als casaments i als enterraments. Des del punt de vista lingüístic i cultural, l'Església ha tingut un paper tradicionalment ambigu: d'una banda, ha conservat la llengua catalana (sermons, cants corals, etc.) i ha contribuït al manteniment o a la recuperació de les manifestacions religioses en català, tot participant d'altra banda activament al procés d'aculturació a través de les escoles religioses i de les classes de catecisme. L'Ajuntament de Perpinyà accepta l'oficialitat dels casaments civils en català.
Quant a la vitalitat lingüística, l'opinió general de la població és més aviat pessimista: una proporció important de persones considera que l'ús del català és en regressió constant, tot i que 50% diu estar molt lligat a la seva llengua. De més a més, molt pocs joves no-autòctons demostren interès per aprendre el català.
Fontes: racocatala.cat,www.3cat24.cat,www.uoc.edu,TV3
Los impulsores d'esti acord encamienten a los otros conceyos alredor de Perpiñan(Rossellón) a que faigan lo mesmo nos sos respectivos conceyos.
ResponderEliminarde xuru que l'alcalde d'esti conceyu catalán nun preguntará qué catalán ye'l que faen oficial...como dixera va años l'alcalde de Llanera cuando esti conceyu asturianu declaró la Oficialidá del asturianu. Y ye que en normativa y estandarización tamos a años lluz. Qué ainda n'Asturies haiga xente que diz que la llingua ye un inventu artificial lloñe de la población y que mata les variantes(inintercompresibles ente elles pa más señes), qu'hai munchos bables(incluso los amigos de los bables dicen qu'hai 1000, eso ye que los cuntaron) que si hai zones "más bables" qu'otres, que si l'Alministración sabrá esi bable artificial y si vien un ciudadanu p.e. de Cabañaquinta ya nun lu entenderan....
ResponderEliminarLes llengües que no tenen una norma única (amb les variants que sigui) reconeguda i acceptada per tothom, acaba dialectelitzada. Per exemple, podem parlar de llengües italianes no toscanes; el napolità, el calabrès o el romanyol avui són considerats, dins i fora d'Itàlia, com a dialectes vulgars.
ResponderEliminarO sigui, que amb això de la normativa unitària, poca broma.
sí, però el català si que en té de norma única.Per una altra banda hi ha lingüistes que consideren el napolità, el calabrès(sicilià) com lengües diferents de l'italià. Un altre cas n'és el romanyol o emilioromanyol qué és una variant del galoitálic:ligur,venet,emiliromanés o romanyol,piamontès i lombard.
ResponderEliminar