El Llull, per a Pilar Rahola, amb una novel·la sobre la Setmana Tràgica

Pilar Rahola s'ha endut el Premi Ramon Llull, amb l'obra Rosa de cendra, una obra situada en els agitats anys de la Setmana Tràgica. Rahola competia amb 51 originals més, entre els que havien quedat finalistes: Els mosquits de Marató, presentada amb el pseudònim Dionís d’Empòrion; L’home honest, presentada amb el pseudònim Samuel Bros; El testament transcendental d’en Herr Rocamora de Pere Colomer; i Unabomber o el món de la vida d'Andreu Ulied.

La Rosa, del Foc a la Cendra

Aquesta novel·la explica els convulsos moments de principis del segle XX, després de la guerra de Cuba, a través de la família d'una àvia, Mariona, i dels seus néts, encapçalats per Albert Corner, un veterà de la guerra de Cuba que després de tornar del Carib aconsegueix prosperar a Catalunya. Els diferents personatges de la família mostren les diferents opcions ideològiques d'una Catalunya convulsa, una ciutat que es va conèixer com la Rosa de Foc i que Rahola redefineix com la Rosa de cendra, per les dures conseqüències que va tenir aquest període per a molta gent i per a moltes famílies. Aquesta obra, en certa forma, enllaça amb Mariona, la darrera novel·la de Rahola, en què el personatge central és l'àvia que protagonitza aquesta obra.

La decisió del jurat

Carles Casajuana, membre del jurat, ha assegurat que un dels aspectes més atractius de la novel·la és la capacitat per barrejar personatges anònims amb grans episodis històrics. A més a més, tant ell com Pere Gimferrer, també membre del jurat, han coincidit que aquesta novel·la aporta grans reflexions sobre els fets actuals.

Relació amb el present

Rosa de cendra és una obra de la saga Mariona, però es pot llegir de forma independent. Recorda fets com l’assalt al Cu-Cut, el sindicalisme organitzat, el catalanisme polític (la Lliga i Solidaritat Catalana), el lerrouxisme, la violència de l'anarquisme, l’Escola Moderna de Ferrer i Guardia, el noucentisme i el modernisme... Però Rahola no vol explicar-los des dels grans personatges de l’època, sinó a partir de personatges anònims. L’autora afirma que no ha pres partit per cap dels personatges, però apunta que aquell període convuls té connexions òbvies amb el moment actual. I diu que gràcies a escriure Rosa de cendra ha pogut entendre comportaments polítics d’avui en dia que no comparteix. Creu que en explicar els conflictes dins Solidaritat Catalana, inevitablement es pot pensar en els conflictes interns a Junts pel Sí. I que els grups anarquistes de principis del segle XX evoquen a la CUP, i que el lerrouxisme remet als discursos més viscerals anticatalanistes de Ciutadans. I assegura que bona part dels problemes de la Setmana Tràgica surten de les misèries internes de la política. Però assegura que aquests paral·lelismes no han estat buscats: han sortit sols.

Els oblidats

En tot aquest món marcat per l’agitació política, Rahola també vol posar de manifest altres contradiccions, per això vol apuntar el paper de la dona en la societat, i també introdueix un personatge homosexual, per explicar les dificultats d’aquest col·lectiu durant els primers anys del segle XX. Fins i tot el personatge d’Albert Corner, que és central en la novel·la és un individu marcat, que ha sortit embrutit de la guerra, perquè per Rahola, “en una guerra tothom en surt pitjor de com hi ha arribat”.

Una autora mediàtica

Pilar Rahola és periodista i és molt coneguda per les seves col·laboracions en mitjans de comunicació, des del 8 al dia fins a El món a RAC1. Entre les seves novel·les més destacades hi figuren El carrer sense embuts i Mariona. Però també té llibres de ficció molt populars, com Dona lliberada, home cabrejat o Carta al meu fill adoptat.

Un premi amb molt de prestigi

El Ramon Llull és el guardó que té major dotació econòmica de les lletres catalanes: 60.000 euros. El concedeix l'editorial Planeta. Té la peculiaritat d'admetre tant obres de ficció com de no ficció. L'han guanyat autors de gran renom com Pere Gimferrer, Maria Mercè Roca, Terenci Moix, Baltasar Porcel o Gabriel Janer Manila. En la darrera edició el Premi Ramon Llull el va obtenir Víctor Amela amb la novel·la La filla del capità Groc. Aquest any el jurat està integrat per Anne-Laure Aymeric (en representació de l'editorial Belfond), Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, que farà de secretari amb vot. L'obra guanyadora es publicarà en català, en castellà i en francès.

Fonte: ElNacional.cat

Catalunya, convidada a la Fira del Llibre de Varsòvia

Jordi Sierra i Fabra, Sebastià Alzamora,
Rafel Nadal, Blanca Busquets i Màrius Serra.

Gustau Nerín 
Barcelona. Dimecres, 18 de maig de 2016

Barcelona i la literatura catalana seran els convidats especials a la Fira del Llibre de Varsòvia, un dels principals esdeveniments literaris de l'Est d'Europa, que se celebra del 19 al 22 de maig. Es tracta d'una oportunitat de promoure la literatura catalana fora de les vies habituals. La coordinació de la delegació ha anat a càrrec de l'Institut Ramon Llull, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i en associació amb el govern balear.

Els elegits

Deu escriptors catalans viatjaran a aquest encontre: Sebastià Alzamora, Blanca Busquets, Jaume Cabré, Jenn Díaz, Rafel Nadal, Marc Pastor, Jordi Puntí, Care Santos, Màrius Serra, i Jordi Sierra i Fabra. Blanca Busquets ja és una autora coneguda al país, i també ho és Sánchez Piñol i, sobretot, Jaume Cabré,que amb la traducció al polonès del Jo confesso, va obtenir un gran reconeixement. Els editors polonesos comencen a estar molt interessats en la literatura catalana actual.

Literatura catalana, a Polònia

La tria dels participants catalans en aquest encontre s'ha realitzat en base a criteris d'accessibilitat. Tots ells són autors que han estat publicats ja en polonès, o que ho seran properament, i que per tant les seves obres estaran disponibles per al lector polonès.

Una fira nova, però potent

La Fira del Llibre de Varsòvia només es celebra des del 2010, però ha agafat unes grans dimensions: té lloc a l'Estadi Nacional. Ràpidament ha obtingut repercusió internacional: ja té expositors de 29 països diferents i acull a 800 autors, molts d'ells estrangers. L'any passat, la fira va rebre 72.000 visitants i va acollir 800 expositors.

Activitats catalanes

La delegació catalana present a Varsòvia tindrà una part literària, amb sengles actes sobre Barcelona com a escenari literari i Barcelona com a ciutat literària de la UNESCO. També hi haurà conferències, debats i presentacions de llibres en què els escriptors catalans exposaran la seva obra. Però, per altra banda, hi haurà activitats amb una vessant més professional. Diversos editors catalans passaran per Varsòvia per fer contactes. Hi també hi haurà activitats amb alumnes de traducció de la Universitat Jagelònica, de Cracòvia (una altra ciutat literària de l'UNESCO, com Barcelona). L'estand català té una capacitat de 110 metres quadrats i comptarà amb una petita llibreria.

El Barça al darrera

El F.C. Barcelona, a través del programa Sports Meets Culture, ha contribuït amb l'Institut Ramon Llull per tal d'enviar la delegació catalana. El Barça té molts seguidors a Polònia, i ha organitzat a Varsòvia una escola de futbol, que té més de 600 alumnes. Per això, coincidint amb la Fira, el Barça organitzarà algunes activitats per fomentar la relació entre futbol i cultura.

Fonte: El Nacional.cat

Universidaes de Valencia, Alicante y Jaume I van promover la "lliteratura catalana" actual con escritores valencianos

 COLLABORA L'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA

L'Aula de Llectura i Escriptura de la Universitat de València, dirixida pol catedráticu y escritor Josep Ballester de la Universitat de València y la profesora de la Universitat Noelia Ibarra, xunto cola Aula Literària de la Universidá d'Alicante, la Universitat Jaume I y cola collaboración de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) programaron l'actividá 'Veus literàries'.

   L'oxetivu ye "promover la lliteratura catalana contemporanea al traviés d'escritores valencianos nesta primer edición", informen los responsables de la iniciativa nun comunicáu.

   El ciclu va incluyir seis conferencies nes trés universidaes pa promover l'acercamientu a la obra y trayectoria de seis reconocíes voces a la comunidá universitaria y d'accesu llibre a tol públicu.

   L'actividá inaugural na Facultat de Magisteri de la Universitat de València cola conferencia de Mercé Viana esti miércoles, día 26 de febreru, a les 12.00 hores, col títulu 'Llegir... Quina responsabilitat tenim els mestres?', y va rematar tamién na Facultar de Magisteri de la Universitat de València cola participación de Silvestre Vilaplana el miércoles, día 9 d'abril, a les 12.00 hores.

Fonte. Europa Press

Menys llibres, més lectura

La Setmana del Llibre en Català vol reforçar el paper del llibre en català, que guanya quota de mercat

05/09/13 02:00 - BARCELONA - JAUME VIDAL

Imatge de la passada edició. Foto: JOSEP LOSADA

El llibre en català no té mala salut. Segons va anunciar ahir el president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, Jordi Ferré, en la presentació de la 31 edició de la Setmana del Llibre en Català, en el període de 2007 a 2011 es va editar un 3,7% menys de llibres en català. Si es té en compte que aquests anys coincideixen amb els de la crisi, es podria parlar, pel que fa a l'edició, d'una certa “estabilització”. Però el problema es planteja quan aquests llibres, que representen l'11,2% de la producció total de l'Estat, i que són 10.081 títols a l'any, han de competir en els prestatges de les llibreries amb la producció en castellà, que ha augmentat, en el mateix període, d'un 18,6%, i ha passat de 55.000 a 65.000 títols. Per Ferré, “això dificulta la seva visualització, qüestió que s'agreuja amb el tancament de llibreries com la Catalònia, la Proa o l'Ona, que cuidaven el llibre en català”.

No obstant això, és llegeix més en català. Ferré va destacar que a Catalunya hi ha un increment de lectors, que el 2012 va ser del 63,6%, un 1,3% més que al 2011. El llibre en català augmenta en quota de mercat a Catalunya. Va explicar que fa cinc anys dels 100 euros que els catalans es gastaven en llibres, 23 eren per a llibres en català, i ara, va afegir, en són 28. “Aquest increment per desgràcia no s'ha aconseguit perquè es venguin més llibres en català, sinó perquè el descens de venda de llibres en castellà ha estat més pronunciat que en català i ha produït un increment de la quota de mercat de llibre en català”, va explicar Ferré. Segons les xifres, el 72,2% dels lectors de Catalunya llegeixen en català i hi ha un augment dels lectors habituals en català (22%, un 0,8% més). Entre els nens de 10 a 13 anys el català ha superat el castellà com a llengua habitual (50,3% contra el 49,7%).

Ferré va voler trencar també el mite que el llibre català viu de les subvencions. “El que rebem de les administracions són 3,7 milions d'euros, xifra que representa l'1,85% del total de facturació del llibre en català, que, amb l'IVA, aporta a l'Estat més de 10 milions d'euros.” En aquest clima de reivindicació del llibre català com a generador de negoci es va presentar ahir la Setmana del Llibre en Català en el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a la plaça de la Catedral de Barcelona, on hi haurà la infraestructura d'aquest esdeveniment des de demà i fins al pròxim dia 15. Porta com a lema: Llegir ens obre al món.

Aquest any hi participaran 40 segells editorials i 13 llibreries. “Val la pena llegir en català per l'oferta de qualitat que hi haurà aquest dies i la resta de l'any”, va declarar Montse Ayats, presidenta de la comissió organitzadora de l'esdeveniment. Ayats va destacar la participació de mil persones relacionades amb el sector, com ara editors, escriptors, llibreters i periodistes, que participaran en les dues-centes activitats, com ara taules rodones, presentacions i lectures. Una de destacada serà la lectura de l'obra de Pep Albanell Les fantasies del nàufrag, que serà llegida en fragments per diversos periodistes culturals. Albanell serà guardonat el dia 12 amb el premi Pep Trajectòria.

Salvador Espriu també tindrà protagonisme, juntament amb altres escriptors dels quals es commemoren cent anys del seu naixement.

Fonte: Avui.ca
t

La Fiesta de les Lletres Catalanes

La Festa de les Lletres Catalanes - Nit de Santa Llúcia és considerada la vetllada literària més important en llengua catalana. Organitzada per Òmnium Cultural des dels seus orígens, aquest any 2011 arriba a la seva 61a edició. Entre els premis hi conten el premi Sant Jordi de novel•la, el Carles Riba de poesia i el Mercè Rodoreda de contes i narracions. Entre la llarga llista de premiats hi ha molts dels principals noms de la literatura catalana contemporània.
Òmnium Cultural organitza des dels seus orígens la vetllada més important de les lletres catalanes. Entre els premis que s’atorguen destaquen el Sant Jordi de novel•la, el Carles Riba de poesia i el Mercè Rodoreda de contes i narracions.

Els principals guardons de la festa de les lletres catalanes van premiar Sebastià Alzamora amb el Premi Sant Jordi de novel·la i Marcel Riera amb el Carles Riba de poesia. La Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural, també va tenir molts més premiats, com el canal Super3 d'aquesta casa, que va rebre el Premi de Comunicació.
Sebastià Alzamora i Marcel Riera parlen dels seus llibres després de guanyar els premis literaris Sant Jordi i Carles Riba, dos dels principals de la Nit de Santa Llúcia organitzada per Òmnium Cultural.

Enllaz al programa emitíu per TV3

Fueya güeb de Santa Llúcia

Más enllaces de la nueche de Santa Llúcia: 1,2,3

PINGARATES LLITERARIES: YO CONFIESO (Jaume Cabré. Destino, 2011)

A pidimientu de los blogueros, abrimos esti miércoles 16 de payares, con una periodicidá selmanal, un nuevu espaciu pa dar cabida a llibros, cómics, películes, …fechos en llingües minorizaes o que tengan rellación con elles. Too ello abiertu a cualesquier suxerencia o comentariu que vos preste espeyar equí.

Entamamos col caberu llibru del barcelonés Jaume Cabré, Yo confieso (Destino, 2011), escritu en catalán, del que tenemos disponible la so torna en castellanu.
De magar el títulu, que se siente un migayu “vieyunu de cures y monxes” y les sos 860 páxines de les que se compón, pue echanos p’atrás nun primer contautu, merez la pena l’intentu. Ye un novelón con mayúscules, d’esos llibros que t’engancha y nun pues parar hasta finar.

Un vigulín de coleicionista ye’l filu conductor que nos fae viaxar per una Europa chiscada d’hestories de muertes ya inxusticies: la Inquisición, el nazismu y la segunda guerra mundial, la Cataluña franquista,…Demientres pasamos páxines, vamos xorreciendo xunto al protagonista, Adrià Ardèvol un neñu intelixente y con una llamativa capacidá pa deprender llingües: catalán, francés, castellanu, alemán, italianu, inglés, rusu, araméu, llatín, griegu, neerlandés, rumanu, hebréu... Que vive nun entornu familiar mui solitariu centráu nuna tienda d’antigüedaes, propiedá de la so familia.
Son tantos personaxes ya hestories entemecíes na novela, que al final del llibru l’autor amesta una rellación colos Dramatis personae que van apaeciendo, y que pa los más despitaos va echanos un gabitu y facilitar la so llectura.

Yo confieso ye una novela abegosa de lleer nel autobús o nel tren pa dir a trabayar porque tien “un pesu considerable” pa metela en bolsu, pero que ye perfayadiza pa caltriar y esfrutar de les sos páxines nel sofá llariegu nuna tarde d’orbayu serondiega.

www.jaumecabre.cat

Apoyo a la literatura y cultura catalanas.Lletres al Camp

07/04/2011

El vicepresidente Carles Vilarrubí, y el consejero cultural de la Junta, Josep Maria Prat, se reunieron con el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha sido invitado este sábado al palco del Camp Nou, donde se celebrará una nueva edición de 'Lletres al Camp', una acción de promoción de la literatura catalana en el marco del Dia del Llibre

Fonte: Mundo Deportivo

El quadern gris, de Josep Pla

Josep Pla
(Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981). Ye l’escritor catalán más lleíu. Dedica la so vida a la lliteratura y al periodismu. La so obra completa, qu’elli mesmu entama en 1956, reaníciase dafechu en 1965 y abarca más de cuarenta y cinco volúmenes. Como otros escritores catalanes, ye un home de cultura francesa; los sos modelos lliterarios son Stendhal y Proust, anque la so influyencia ideolóxica parte de Leopardi, Voltaire y Montaigne. Dende mui mozu, plantégase la lliteratura como profesión. Como periodista exerce de corresponsal en Francia, Italia, Inglaterra y Rusia, dende onde escribe cróniques polítiques y culturales. Comparáu col novecentismu, el so estilu de magar Coses vistes (1925) representó una innovación pola so naturalidá y pola so aportación al averar la lliteratura a un ampliu públicu. La so obra se convirtióse nuna valoratible memoria, ente real y recreyada, de mediu sieglu de la sociedá, la vida y el paisaxe catalanes. La guerra civil llevólu a vivir a Francia ya Italia. En 1939, tornó a Cataluña y, condicionáu poles circunstancies polítiques, púnxose a escribir en castellanu delles obres, más sero reellaboraes en catalán por elli mesmu. Recibi’l Premiu Joanot Martorell. Por sides de triba política ya ideológica, ye l’escritor que creyó más controversies, sobre too pol so supuestu venceyu al bandu facista con motivu de la guerra civil y, poro, poles reiteraes negatives del xuráu a concede-y, dende 1969, el Premiu d’Honor de les Lletres Catalanes. Algama cuatro vegaes el Premiu de Crítica Serra d'Or y, se-y concede la Medalla d’Oru de la Generalitat de Catalunya. La so obra reedítase davezu.

El quadern gris
Con venti años, Josep Pla accede a los círculos sociales de la Barcelona novecentista. Dempués d'abandonar los estudios de Melecina y entamar los de Drechu, prefier nutrise de los estímulos qu’atopa fuera les aules universitaries. Les suxerentes persones que conoz nel Ateneu Barcelonès l'inducen a tomar consciencia de los sos sincios na vida. Per metanes d'un dietariu, Pla retrata entós tanto’l mundiu del Empordà del cualu provién como’l so al rodiu na gran capital, magar d'una güeyada que configura la so personalidá. La meyor amuesa del personal realismu noveláu de Pla, “El quadern gris”, nomáse asina pol collor del primitivu borrador del testu, trescuerre del marzu del 1918 al payares del 1919, anque l'autor va fixar la so versión definitiva nel 1966. D'esta mena’l so dietariu de mocedá constitúi una creyación de madurez, calificada como una obra imprescindible de la lliteratura catalana y europea del sieglu XX. Nesta obra, con un estilu de sosprendente cenciellez y claridá, amuela la so visión del mundiu, l'enorme valir de lo concreto, de lo pequeño ya insignificante, de lo modesto pero indispensable pal ser humanu.

1714, d'Alfred Bosch

Alfred Bosch
Los testos d’esti escritor catalán bancien ente la creyación lliteraria, l’ensayu académicu y el periodismu, refugando les llendes ente xéneros. La mayoría de les sos noveles surden d’una ambientación hestórica, pero son tamién rellatos d’aventures, d’intriga y de descubrimientu viaxeru. La novela “L’Atles Furtiu” (1998), ameritó-y pa ganar el premiu Sant Jordi. Con “Les Set Aromes del Món”, recibió’l premiu Ramon Llull 2004. Los dos premios cimeros de la lliteratura en catalán.

1714
Equí reseñaremos l’entamu y la fin de la triloxía épica: 1714, Baxo la piel del diañu / 1714, Sede de rei / 1714, Toque de queda. Una saga encamentable pa conocer de mou lliterariu la perda les llibertaes que se cellebra na Diada Nacional de Catalunya.


-1714 Sota la Pell Del Diable
Alfred Bosch
Editorial Columna, 2001

John Sinclair, l'home del duque de Marlborough en Barcelona, l'axente de la corona inglesa encargáu d'entizar la insurreición de los catalanes nel llitixu sucesoriu español, torna a la ciudá na fin del añu 1711, cuando la guerra yá paez perdida y n’Utrecht los alliaos del pretendiente Carlos negocien colos Borbones -a costa de les llibertaes de los catalanes- una paz provechosa pa tolos reinos enfrentaos.

-1714 Set de Rei
Alfred Bosch
Editorial Columna, 2002

-1714 . Toc de Vespres
Alfred Bosch
Editorial Columna, 2002

L'incansable John Sinclair espera'l so primer fíu na Barcelona asediada de 1714. Però la escalada militar s'allarga más de la cuenta, y nun clima d'exasperación y d'heroismu el protagonista vese obligáu a vivir los fechos dramáticos qu’aporten a la perda de les llibertaes catalanes. Na so ciudá adoptiva, l'antiguu axente de la corona inglesa ye un home desorientáu.