21/9/11

Los idiomes nun son dengún pilancu


La mainada d'origen estranger escolaritzada a Catalunya acaba dominant el català i el castellà per regla general en un termini de sis anys, segons un estudi d'àmbit nacional elaborat per la Universitat de Girona (UdG). La dada és una de les més destacades d'un informe que posa de manifest diverses consideracions que avalen la immersió lingüística com a eina d'integració dels nens i nenes nouvinguts o fills de la immigració.

La situació no és homogènia, naturalment, i es detecten algunes variacions depenent de l'origen lingüístic dels alumnes, i també de l'entorn veïnal on viuen. Hi ha un seguit de conclusions que, tot i semblar òbvies o previsibles, ajuden a fixar amb dades objectives les evidències. Una és que la creació de bosses d'immigració desconnectades de l'entorn lingüístic autòcton fan més difícil l'aprenentatge. L'altra és que hi ha col·lectius determinats que tenen més dificultats per accedir amb solvència a la llengua del país. No hi ha dubte, en aquest sentit, sobre el pes decisiu de l'escola com a factor integrador i centre de transmissió d'una llengua vehicular comuna que permet relacionar-se nens i nenes amb diferents, en alguns casos molt diferents, idiomes materns. I l'altra és la necessitat de fomentar al carrer la desaparició dels guetos, autèntica barrera a la integració lingüística i social.

Una altra conclusió a tenir en compte és el fet que aquest estudi demostra que, al cap i a la fi, la llengua no és cap obstacle a l'hora d'adquirir coneixements, qüestió que es constata a partir del fet, per exemple, que la immersió lingüística en català no provoca un major fracàs escolar entre la mainada castellanoparlant. Les dades parlen clar.

Fonte: Avui

8 comentarios:

  1. L'únicu idioma que ye un pilancu n'Asturies ye'l castellán, que ye l'obligatoriu y ta finando col idioma propiu del país.

    ResponderEliminar
  2. Pero la culpa de too tenémosla los asturianos y los asturfalantes en particular que non presionamos nos medios nin na calle y non facemos bien les coses, con ganes y continuidá suficientes.

    ResponderEliminar
  3. Ye verdá que la xente asturiano ye muy pasota y déxalo too pa que lu trabayen demás y sentase na butaca pa ver na TV como pasa'l tiempu. Ye verdá que non se presiona a nivel de la cai que yo le que entienden los políticos de ayeri y de güey.

    ResponderEliminar
  4. el polesu grandón...22 de septiembre de 2011, 15:34

    ¿Y no pue ser que la xente pasa de l'asturianu y yos importa tres...? Dícese que pasa igual en Cataluña y que si non fuera por una minoría l'enseñu daríase en castellán. L'asuntu ye un tantu sospechosu de pasotismu y desinterés pola mayoría les xentes n'Asturies lo que ye preocupante.

    ResponderEliminar
  5. Polesu, també diuen que l'home no ha arribat a la Lluna o que les Torres Bessones de Nova York van ser atacades per extraterrestres. Dícese, dícese...

    ResponderEliminar
  6. nun tien nada que ver la concencia llingüística(y de toa mena)de Cataluña y Asturies.Ellos tienen ciñu pa lo de so.A los catalanes-yos presta que los nuevos llegaos falen catalán y agradecen l'esfuerzu d'estos(http://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/72).Pa exemplos les manifestaciones a favor del catalán:el manifiestu de los 100 mil o la del añu pasáu tres los recortes del TC col catalán.Y munchos más exemplos hai.
    N'Asturies nun nos esmolecemos nin los asturianos pa falar n'asturianu tol día y en toles situaciones como pa esmolecenos que los que vienen de fueran deprendan l'asturianu.

    ResponderEliminar
  7. ¿l'asturianu ye pilancu?

    ResponderEliminar
  8. sí, ye un pilancu pa la uniformidá d'España.L'asturianu y tolo que nun seya'l castellanu. Ye asina y ye lo qu'hai.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.