Mostrando entradas con la etiqueta ELEN: Rede Europea d’Igualdá Llingüística. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ELEN: Rede Europea d’Igualdá Llingüística. Mostrar todas las entradas

22/4/17

Coleutivos de defensa de les llingües del Estáu francés reclamen los sos derechos a los candidatos eleutorales


Esti domingu van celebrase les eleiciones presidenciales en Francia. Los coleutivos de defensa de los idiomes d’esti Estáu pertenecientes a ELEN escribieron a los candidatos pa reclamar derechos llingüísticos, a esceición de Marine Le Pen, algamando respuesta d'Emmanuel Macron, Benoît Hamon y Philippe Poutou.
Según espliquen estos coleutivos de defensa del alsacianu, bretón, catalán, eusquera, occitanu, corsu, galó, champanés, borgoñón, santonxés, normandu, picardu y valón, el candidatu que más s’avera a les sos demandes ye Poutou (Nouveau Parti Anticapitaliste), que defende’l derechu de los pueblos a caltener y desarrollar les sos llingües de manera democrática, asina como contar coles sos propies instituciones, en referencia a la xunidá de Breizh. Mentes, Hamon (Parti Socialiste Français) y Macron (En Marche!) comprométense a ratificar la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries.
El restu de candidatos nun respondieron a la carta unviada por estes organizaciones, que tienen critiques especiales pa Françoise Fillon (Les Républicains), condenando los so comentarios imperialistes de despreciu a los pueblos que conformen l’Estáu francés. D’igual forma, amuésense contraries a les postures defendíes por Marine Le Pen (Front National) y Jean-Luc Mélenchon (La France Insoumise) de salir de la Xunión Europea, dalgo que, opinen, diba a perxudicar a les llingües minoritaries del Estáu francés.
Fonte: Asturies.com

3/6/16

Denúncia a l'Eurocambra: "La discriminació lingüística és racisme"

Ramon Tremosa (CDC), Jordi Valencià (Compromís),
Josep Maria Terricabras (ERC), Liadh Ní Riada (Sinn Féin),
Davyth Hicks (ELEN) i Josu Juaristi (Bildu)
© ACN

La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística proposa elaborar una directiva de llengües per “protegir la llengua i la cultura”

ACN Brussel·les .- El secretari general de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN), Davyth Hicks, ha denunciat aquest dimecres al Parlament Europeu que “la discriminació lingüística és un tipus de racisme”. Hicks, juntament amb eurodiputats i representants de la societat civil de Catalunya, València, Euskadi, Gal·les, Irlanda o de les minories hongareses a Eslovàquia i Romania participa a Brussel·les en un seminari que pretén aglutinar suport polític per elaborar una directiva europea de llengües. L’eurodiputada irlandesa Liadh Ní Riada ha explicat a l’ACN que volen promoure una normativa “com cal i que es pugui implementar”.
El seminari, organitzat per Liadh Ní Riada i amb el suport d’ELEN i els grups de l’Esquerra Unitària Europea (GUE) i els Verds-Aliança Lliure Europea, s’allargarà tot el dia, i compta amb la participació, entre d’altres, de la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres. “El que demanem és que les institucions europees considerin les agressions i discriminacions lingüístiques com un atac als drets fonamentals”, ha explicat Mestres a l’ACN.

Els Estats no s’ho prenen seriosament

Segons ella, alguns estats no es prenen encara prou seriosament la situació, tot i que en el cas del català hi ha “casos greus, agressions fins i tot físiques i insults”. “Els estats membres no s’ho prenen seriosament, caldrien sancions i que cada vegada més es vagin coneixent aquests casos, que es posin sobre la taula”, ha recordat.
“Hem de mantenir la pressió”, ha explicat Davyth Hicks, que considera “brillant” l’informe que a elaborar la Plataforma per la Llengua, titulat ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio. Els drets lingüístics en via morta’, i que ja es va presentar a Brussel•les el 17 de març. “Aquesta situació no és acceptable a l’Europa del segle XXI, necessitem mesures per protegir la gent”, ha remarcat Hicks. 

Racisme ètnic

Segons ell, la UE ja obre procediments d’infracció per qüestions de racisme ètnic i això s’ha d’ampliar a les qüestions lingüístiques. “Volem els mateix tipus de mesures, procediments d’infracció, contra Espanya i fins i tot França, per aquestes discriminacions a llarg termini que veiem com sistèmiques”, ha remarcat. Davyth Hicks ha remarcat que la qüestió “està esdevenint un tema de drets humans”. “Així com teníem el racisme i vam lluitar-hi en contra durant anys, creiem que la discriminació lingüística és un tipus de racisme i tothom, tant la societat civil com la UE, ha d’actuar en contra, perquè és inacceptable”, ha reiterat. 

Diferents partits, mateix objectiu

L’organitzadora del seminari, Liadh Ní Riada, ha celebrat que tot i que són de “diferents partits polítics” hi ha eurodiputats que comparteixen “l’espai comú” de protegir les diverses llengües europees. “Volem una directiva de llengües, una com cal, que es pugui implementar. Fem molt per protegir espècies en perill d’extinció de tot tipus, i hauríem de mirar de protegir les nostres llengües, és la nostra cultura, la nostra herència, hem de celebrar la diversitat i garantir no només que la protegim, sinó que es manté per a les properes generacions”, ha afirmat a l’ACN. Ní Riada considera que impulsar una “estratègia col•lectiva” pot arribar a ser “molt útil al Parlament Europeu” per arribar a assolir aquesta normativa. 
L’eurodiputada irlandesa, del Sinn Féin, ha destacat que els parlants de llengües com el català o l’irlandès no les haurien de descriure com a “llengües minoritàries” perquè llavors sembla que se la consideri “de segon rang”. Ní Riada ha lamentat la situació del català que considera “absolutament inacceptable”. “El que s’ha fet és horrible, hi ha probablement molt més problemes en termes de drets humans, la situació és pitjor, que el que veiem a Irlanda”, ha indicat en referència a les denuncies plantejades per la Plataforma per la Llengua.

Respecte per la diversitat lingüística?

Al seminari, titulat ‘Respecte per la diversitat lingüística? La discriminació de la llengua a la UE’, hi han participat els eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras (ERC) i Ramon Tremosa (CDC), el valencià Jordi Sebastià (Compromís) i el basc Josu Juaristi (Bildu), entre d’altres. També hi han participat els experts català i valencià Miquel Strubell i Ferran Suay.

Fonte: Directe.cat

24/5/16

Asturies aportará so perspeutiva a la redaición del Protocolu pa la Garantía de los Drechos Llingüísticos

Paul Bilbao Sarria, Kontseilua  ya  Inaciu Galán, Iniciativa pol Asturianu. _Xixón 2016

 La comunidá asturfalante va aportar les sos esperiencies y necesidaes a la redaición del Protocolu pa la Garantía de los Drechos Llingüísticos, tres del aconceyamientu que convocara en Xixón Iniciativa pol Asturianu pa esparder un documentu  que tien calter européu y va aprobase en Donostia 2016.
 Esti sábadu pasáu Iniciativa pol Asturianu organizó en Xixón una charra na que se presentó énte organizaciones de la sociedá civil asturiana el procesu de redacción del Protocolu pa la Garantía de los Drechos Llingüísticos que va aprobase, un documentu internacional que quier ser una continuación de la Declaración Universal de los Drechos Llingüísticos aprobada va agora venti años.
 L’actu sirvió pa conocer el documentu de mano de Paul Bilbao Sarria, de la organización vasca Kontseilua, entidá que pon en marcha esti procesu en xunto con ELEN y otres organizaciones, y celebrose na Biblioteca Xovellanos de Xixón, cola presentación d’Inaciu Galán, presidente d’Iniciativa pol Asturianu,  Les entidaes asturianes qu’asistieron al actu pudieron consultar les duldes que teníen sobre esti procesu y preparase pa facer les sos aportaciones a esti Protocolu que va marcar les llinies de la política llingüística y la revidicación de los drechos llingüísticos na Europa de les décades vinientes.
 Les entidaes asturianes convidaes a participar, más d’un cientu, y otres que tengan interés en participar, van poder presentar les sos propuestes hasta’l 20 de xunu nel corréu info@iniciativapolasturianu.org trabayando cola Guía creada a tal efectu y que se-yos pue facilitar en papel o per corréu lletrónicu, solicitándola nel mesmu corréu.
 Esti proyectu configúrase dientro del marcu de la Capitalidá Europea de la Cultura, Donostia 2016, y tien n’Asturies y pa tol dominiu llingüísticu asturlleonés a Iniciativa pol Asturianu como entidá representante y organizadora, pola pertenencia a la organización europea ELEN (Rede Europea d’Igualdá Llingüística)    Fonte: asturnews.com