El Consell de Cornualla estudia introduir el còrnic en les seves relacions amb la ciutadania

L'organisme votarà el 4 de novembre sobre l'aprovació d'un Pla de la Llengua Còrnica · El document preveu formar alguns treballadors públics en nocions bàsiques de l'idioma · Els ciutadans tindran dret a rebre respostes escrites en còrnic · La llengua, parlada per prop de 500 persones, està en procés de revitalització

Tenir nocions bàsiques de còrnic podria esdevenir un nou requisit per a part del personal del Consell de Cornualla que atén el públic, si el proper 4 de novembre tira endavant l'aprovació del Pla de la Llengua Còrnica. El document, que s'està debatent aquests dies, forma part d'una estratègia més àmplia per part del Consell de Cornualla per a estendre l'ús de la llengua pròpia d'aquesta nació del sud-oest de la Gran Bretanya.

D'acord amb el document, a partir de l'abril de 2016 el Consell hauria de formar el personal de recepció i els treballadors dels call centres perquè almenys siguin capaços de conèixer "algunes frases clau i salutacions".

Una portaveu del Consell, citada pel Guardian, matisa que això no significa pas que el personal de l'organisme hagi d'aprendre i parlar el còrnic. Més aviat s'apunta a una deferència simbòlica cap als parlants de l'idioma.

Té més abast una altra mesura inclosa en el pla, segons la qual els ciutadans que s'adrecin per escrit al Consell en còrnic rebran la resposta en aquesta mateixa llengua.

L'ús del còrnic va anar davallant al llarg dels segles, fins al punt que durant el XIX i el XX es va quedar sense parlants nadius -només un grapat d'entusiastes el van continuar estudiant, sense fer-ne un ús quotidià.

Ara és una llengua en procés de revitalització, i està protegida al Regne Unit mitjançant la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. D'acord amb el cens de 2011, 500 persones a Cornualla la tenen com a llengua principal. La majoria dels parlants l'han apresa fora de l'àmbit familiar. Durant els darrers anys ha estat introduïda en algunes escoles del país.

El Consell de Cornualla argumenta que l'ús del còrnic "s'ha accelerat al llarg dels darrers cinc anys" i afirma que la demanda de la llengua "ha crescut". D'acord amb dades del Consell, un nou curs en línia per a aprendre còrnic té al voltant de 1.000 persones inscrites.

El març passat, el govern britànic va anunciar que destinaria 150.000 lliures esterlines per a accions de promoció del còrnic durant un any.

(Imatge: seu del Consell / fotografia: Andrew Le Couteur Bisson.)

Fonte: Nationalia

Kernow llucha pola so llingua celta

Fonte:aruelu.com
El Conseyu de Curnialles aprueba tornar al córnicu gran parte de la cartelería y espublizaciones institucionales
22/11/09
El Conseyu de Curnialles incluirá la llingua córnica nos cartelos que s’instalen al partir d’agora.
El córnicu, la llingua gaélica propia de Curnialles, tendrá un pequeñu pero significativu avance na so presencia nel espaciu públicu, dempués del determín del Conseyu de Curnialles d’axuntar la versión córnica a dellos rótulos públicos, la gran mayoría de los cualos tán anguañu esclusivamente n’inglés. Concretamente, la iniciativa inclúi los cartelos informativos nes cais y carreteres, y non los rétulos de direición, nin los de les autopistes. Amás, el córnicu apaecerá namái nes nueves instalaciones, de manera que nun tendrá un costu suplementariu.
Otres iniciatives incluyen l’usu del córnicu nes espublizaciones oficiales del gobiernu nacional, asina como la torna de la so páxina web oficial, namái disponible n’inglés a día de güei.

Cornualles tendrá señalización billingüe n'inglés y córnicu

El Conseyu de Cornualles incluyirá la llingua céltica nos cartelos que s'instalen de magar agora.
El córnicu, la llingua propia de Cornualles, tendrá un pequeñu pero significativu avance na so presencia nel espaciu públicu, dempués del determín del Conseyu de Cornualles d’axuntar la versión córnica a dellos rétulos públicos, la gran mayoría de los cualos tán anguaño n’inglés. Concretamente, la iniciativa inclúi los cartelos informativos nes cais y carreteres, y non los rétulos de direición, nin los de les autopistes. Amás, el córnicu apaecerá namái nes nueves instalaciones, de manera que nun tendrá un costu suplementariu.

Esti determín forma parte de les midíes aprebaes pol executivu córnicu pa promocionar la llingua, falada por un millar de persones y la cuala, fasta fai pocos años, yera considerada una llingua muerta.

Otres iniciatives incluyen l'usu del córnicu nes espublizaciones oficiales del gobiernu rexonal, asina como la torna de la so páxina web oficial, namái disponible n’inglés inda.

Fonte: Nationalia