Juaristi presenta entrugues nueves a la Comisión Europea

Sobre la discriminación llingüística nel Estáu.

L'eurodiputáu de Los Pueblos Deciden, coalición na que ta integrada Andecha Astur, entrugó a la Comisión Europea polos casos de discriminación llingüística nel Estáu y l'apertura posible d’un procedimientu d’infraición contra España tres la presentación del informe d'ELEN, organización de la que forma parte Iniciativa pol Asturianu, al XXIX Conseyu del Altu Comisionáu de Drechos Humanos de la Organización de Naciones Xuníes (ONX). En concreto, les preguntes plantegaes por Josu Juaristi son les siguientes:

• Si la llamada de la CE a España pa que cese la discriminación basada na llingua ye d’aplicación imediata.
• Si, lo mesmo qu’abrió un procedimientu d’infraición contra Eslovaquia n’abril pol incumplimientu de la Llei de la XE escontra la discriminación en rellación colos neños romanís nes escueles, abrirá un procedimientu d’infraición contra España por contravenir les mesmes normes de la XE contra la discriminación, incluyida la Carta pa los Drechos Fundamentales (Art. 21,22) y la Direutiva sobro igualdá racial, señalándose al CE l’encamientu d’ECRI de que la discriminación llingüística ye una triba de racismu direutu ya indireutu.

"Con estes iniciatives algámase que pasu ente pasu vaiga siendo ca vuelta más conocía la situación de represión llingüística sistemática na que mos afayamos, y faciendo qu'España, y la so sucursal n'Asturies, el 'Principado', vaigan quedando ca vuelta más arrequexaos y n'evidencia na falta de respetu a los drechos humanos más ellementales", afirma Andecha Astur.

Fonte: Asturies.com

Los Pueblos Deciden presenta na Comisión Europea una entruga sobre la proteición y promoción de les llingües minoritaries y amenaciaes d'Europa

Tres la espublización del informe de La Rede Europea d'Igualdá d'Idiomes (ELEN poles sos sigles n'inglés) sobre“l'esame periódicu universal de la ONX sobre la discriminación y los ataques a falantes de llingües co-oficiales", la coalición Los Pueblos Deciden, por aciu el so diputáu européu, Josu Juaristi, presentó una entruga escrita ante la Comisión Europea.

L'informe de ELEN señala que "la discriminación contra les llingües non castellanes autóctones ye sistémica dientro del sistema estatal español, y que esta discriminación institucionalizóse". La falta de respetu y despreciu contra les llingües co-oficiales ye lamentablemente bien común ente les autoridaes españoles, a pesar de los trataos y convenios internacionales suscritos y ratificaos pol Estáu español.

L'informe analiza una a una la situación de discriminación y ataques que sufren dende l'alministración española'l euskara, el gallegu, el catalán, l'aragonés y l'asturianu y conclúi que los tribunales tienen de protexer a tolos ciudadanos por igual. Amás, señala que "rescampla que la busca de la xusticia al traviés de los tribunales del Estáu español escosóse, lo que da motivos pa una apelación ante'l Tribunal de Drechos Humanos y el Tribunal de Xusticia ya inclusive, posiblemente, ante'l Tribunal de La Haya".

Los Pueblos Deciden preguntó a la Comisión Europea si ye conocedora d'esti informe y si va encamentar al Estáu español a cumplir coles sos obligaciones en virtú de los trataos internacionales y a abandonar una actitú que l'informe califica de "supremacista" nel ámbitu llingüísticu. Josu Juaristi esixe a la Comisión que garantice'l respetu a esti derechu fundamental por que los falantes d'estes llingües nun sía oxetu de discriminación y / o atacaos por autoridaes del Estáu español.

Fonte: Infoasturies

Xornaes Europees del Patrimoniu

Les Xornaes Europees del Patrimoniu celébrense esti añu con entraes de baldre a sitios históricos y culturales. Nel nuesu país les xornaes van a estendese a setiembre y ochobre

Reda Más de 20 millones de persones van poder aportar llibremente a lo llargo d'esti mes de septiembre a miles de sitios históricos y culturales d'un total de 50 países, como parte de les añales Xornaes Europees del Patrimoniu, de celebración añal. N'España van estendese a ochobre y van tar centraes nel patrimoniu oral, intanxible o inmaterial. Esta ye una iniciativa conxunta de la Comisión Europea y el Conseyu d'Europa, que foi inaugurada'l 30 d'agostu en Ereván, Armenia, país qu'ocupa na actualidá la Presidencia del Comité de Ministros del Conseyu d'Europa, xunta un nuevu sitio web onde hai información detallada de los sitios abiertos al públicu y de les celebraciones especiales en cada país. Les Xornaes Europees del Patrimoniu d'anguaño disponen d'una amplia gama. N'Irlanda del Norte va convidase a los visitantes a qu'imaxinen que participen nuna batalla na Edá Media «sintiendo'l pesu d'una espada y de una cota de malla y el soníu metálicu de la visera d'un yelmu». «Poder y Gloria» ye la tema de los Países Baxos, onde los visitantes van poder esperimentar 400 años d'hestoria. Y en Suecia, «Puntos d'alcuentru» va ufiertase un viaxe simuláu a llugares d'alcuentru y despidida a lo llargo de los sieglos, ente que en Suiza allumará el so patrimoniu de paisaxes por aciu la tema del fueu, la lluz y l'enerxía. El patrimoniu oral ya inmaterial escoyíu per España anguaño ye definíu pola Unesco como "el conxuntu de creaciones basaes na tradición d'una comunidá cultural espresada por un grupu o por individuos y que reconocidamente respuenden a les mires d'una comunidá na midida na que reflexen la so identidá cultural y social." Llingua, lliteratura, música y danza, xuegos y deportes, tradiciones culinaries, los rituales y mitoloxíes, conocencies y usos rellacionaos col universu, les conocencies técniques rellacionaos cola artesanía y los espacios culturales atopar ente les munches formes de patrimoniu inmaterial. Androulla Vassiliou, Comisaria Europea d'Educación, Cultura, Multillingüismu y Mocedá, declaró: «Les Xornaes Europees del Patrimoniu son una iniciativa fantástica, que pueden esfrutar persones de toles edaes y procedencies. Anguaño esperamos que más de 20 millones d'adultos y de neños aprovechen esta especial oportunidá pa visitar sitios que tán de normal zarraos al públicu. Ye una manera terrible de garantizar qu'el nuesu patrimoniu européu compartíu sía apreciáu y protexíu pa les xeneraciones futures, al empar que tamién se beneficien les comunidaes locales por aciu una medría del turismu». Gabriella Battaini-Dragoni, Secretaria Xeneral Adxunta del Conseyu d'Europa, añedió: «L'ésitu de les Xornaes Europees del Patrimoniu deber a que tán impulsaes a nivel local polos conceyos y les rexones. Cada añu, comunidaes de toa Europa integrar nuna familia cultural” que celebra'l nuesu perricu patrimoniu cultural». Estes Xornaes empecipiaron la so andadura en 1985 y dende 1999 fueron entamaes pola Comisión Europea y el Conseyu d'Europa como una iniciativa conxunta. Más información: Web con tolos eventos de tolos países Fonte: Asturnews

La Plataforma per la Llengua demana que la llei prevegi el 50% d'oferta en català

La Plataforma per la Llengua ha reclamat aquest dimecres que la futura Llei del Cinema de Catalunya mantingui l'objectiu del 50% de l'oferta en català, amb motiu del nou redactat que ultima la Conselleria de Cultura de la Generalitat després de l'ultimàtum de la Comissió Europea (CE).


Segons la plataforma, el nou redactat hauria d'establir, tal com preveu la norma vigent, l'"obligatorietat de l'augment del català en l'oferta cinematogràfica" i les garanties de compliments pertinents.

Segons el parer de la plataforma, el text hauria de mantenir l'objectiu de la paritat lingüística i, per tant, fixar l'objectiu d'arribar al 50% de l'oferta de cinema en català a començament de 2018.

En aquest, és molt important també l'"aprovació del reglament" que estableix la llei, on es garanteixin les condicions de distribució i exhibició d'aquesta oferta.

La CE va argüir l'any passat que l'actual text discrimina produccions europees, obligades a doblar o subtitular al català, davant de les rodades en castellà, exemptes d'aquesta obligació, i des d'inicis d'estiu de l'any passat la Generalitat treballa en una modificació de la normativa de manera consensuada.

Fonte. Europa Press

Quan saber rus puntua per ser funcionari de la CE, i no el català

Alguns dels eurodiputats catalans han reclamat a la Comissió Europea (CE) que el coneixement de la llengua catalana també puntuï en els seus processos de selecció de personal. "És sorprenent que la tretzena llengua més utilitzada de la UE no sigui tinguda en compte, mentre que altres idiomes de fora sí que ho són", com l'àrab o el xinès, s'han queixat CiU, PSC, ERC i ICV. Per treballar en les institucions europees, ja sigui com a funcionari, interí o personal contractual o becari, "s'exigeix un elevat domini de les llengües de treball, així com d'altres llengües europees" i "conèixer-ne diverses, com és lògic, comporta avantatges en els processos de selecció". El català, però, no "puntua", lamenten.

Tremosa es queixa que no entén "per què dóna punts saber llengües no europees, com pot ser l'amazic o el rus, i en canvi no puntua saber llengües oficials d'un estat membre com és el cas del català i el basc". "Hem denunciat a la Comissió Europea aquesta absència i, mentre no siguem un Estat membre en igualtat de condicions, és una lamentable falta de respecte als ciutadans europeus, i més encara quan el català és llengua prioritària de les institucions catalanes", ha explicat l'eurodiputat de CiU.

Ramon Tremosa (CDC), Salvador Sedó (UDC), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV), Ana Miranda (del BNG, també en representació d'ERC) i Izaskun Bilbao (PNB) denuncien que "no tenir en compte el coneixement del català, el gallec o l'euskera va en contra del principi d'igualtat entre tots els ciutadans europeus". En una pregunta conjunta, els set eurodiputats demanen a la Comissió Europea i a EPSO (l'oficina de selecció de personal per a les institucions europees) "quins criteris d'avaluació apliquen en els processos de selecció per reconèixer el coneixement de les llengües cooficials dels Estats membres i, en concret, de la llengua calalana".

"Considera la Comissió Europea que la llengua catalana està suficientment reconeguda en els processos de selecció de personal, tenint en compte que, si bé no és llengua oficial de la UE, representa a més de 10 milions de ciutadans europeus?", pregunten Tremosa, Sedó, Badia, Obiols, Romeva, Miranda i Bilbao.

Els set eurodiputats recorden a Brussel•les que "la llengua catalana és la tretzena més utilitzada a tota la UE, amb més de 10 milions ciutadans que la parlen" i "com és la llengua cooficial de les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i País Valencià és la llengua habitual de relació amb les administracions públiques en aquetes poblades regions". Admeten que el català "no està reconegut oficialment per la UE" i entenen que "això depèn de la decisió dels Estats membres". "Però en canvi, el fet que el coneixement del català puntuï per entrar a treballar en les institucions europees, depèn totalment d'aquestes" (és a dir de la Comissió, de l'Eurocambra, del Consell, del Comitè de les Regions,...).

Fonte: Nació Digital