L'Institutu Adolfo Posada entama un cursu de llinguaxe especializáu n'asturianu destináu a funcionarios

    Diecisiete funcionarios de l’alministración asturiana con bon conocimientu del idioma van participar del llunes al xueves nun cursu entamáu pol Institutu Asturianu Adolfo Posada. Ésti va tratar sobre l'usu del llinguaxe especializáu n'asturianu.

L'Institutu Adolfo Posada n'Uviéu

    El profesor titular de Filoloxía Española y Asturiana de la Universidá d'Uviéu y coordinador del Seminariu de Filoloxía Asturiana, Ramón d’Andrés, encargóse de la organización d’esti cursu, de nome ‘Usu Especializáu del Asturianu: Testos Científicos, Técnicos, Divulgativos y Informativos’, tres un pidimientu de la téunicu de formación del institutu Consuelo Vega. “Tien dos partes diferenciaes: una destinada al trabayu con testos científicos y téunicos, y otra a los divulgativos y informativos. A elles hai que sumar una tercera sobre l’usu de ferramientes llingüístiques na rede”, esplica D’Andrés, encargáu d’abrir el cursu’l llunes con una ‘Introducción a los estilos formales na llingua asturiana’, sesión a la que va siguir el martes ‘Llinguaxe científico-técnicu n'asturianu’.

    Na tercer xornada, la clase va ponela Xosé Miguel Suárez Fernández ‘Tapia’, llicenciáu en Filoloxía Española y Espertu en Filoloxía Asturiana pola Universidá d'Uviéu, amás d’en lexicografía y corrección llingüística, baxo’l nome ‘Llinguaxe divulgativu y informativu n'asturianu’, pa zarrar el xueves con ‘Ferramientes y recursos llingüísticos pal asturianu’, a cargu d’Héctor García Xil, llicenciáu en Filoloxía Española pola Universidá de Lleón y Especialista en Filoloxía Asturiana pola Universidá d'Uviéu, amás d’espertu en llingüística asturiana. “Esti cursu ye importante pa que los funcionarios tengan una formación nel usu del asturianu pa la ellaboración de testos especilizaos, como pue ser la redaición de les bases d’una convocatoria”, señala d’Andrés, qu’apunta que los alumnos van trabayar sobre manera de forma práutica con testos y escritos.

    El coordinador del cursu tamién s’amuesa satisfechu cola respuesta na matriculación, al tar inscritos un total de diecisiete funcionarios de too tipu nel mesmu, pal que se pidía un bon conocimientu del asturianu. Les clases va desendolcase peles mañanes na sede del Institutu Asturianu d’Alministración Pública Adolfo Posada n’horariu de 9 a 14 hores.  Fonte: Asturies.com

Quan saber rus puntua per ser funcionari de la CE, i no el català

Alguns dels eurodiputats catalans han reclamat a la Comissió Europea (CE) que el coneixement de la llengua catalana també puntuï en els seus processos de selecció de personal. "És sorprenent que la tretzena llengua més utilitzada de la UE no sigui tinguda en compte, mentre que altres idiomes de fora sí que ho són", com l'àrab o el xinès, s'han queixat CiU, PSC, ERC i ICV. Per treballar en les institucions europees, ja sigui com a funcionari, interí o personal contractual o becari, "s'exigeix un elevat domini de les llengües de treball, així com d'altres llengües europees" i "conèixer-ne diverses, com és lògic, comporta avantatges en els processos de selecció". El català, però, no "puntua", lamenten.

Tremosa es queixa que no entén "per què dóna punts saber llengües no europees, com pot ser l'amazic o el rus, i en canvi no puntua saber llengües oficials d'un estat membre com és el cas del català i el basc". "Hem denunciat a la Comissió Europea aquesta absència i, mentre no siguem un Estat membre en igualtat de condicions, és una lamentable falta de respecte als ciutadans europeus, i més encara quan el català és llengua prioritària de les institucions catalanes", ha explicat l'eurodiputat de CiU.

Ramon Tremosa (CDC), Salvador Sedó (UDC), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV), Ana Miranda (del BNG, també en representació d'ERC) i Izaskun Bilbao (PNB) denuncien que "no tenir en compte el coneixement del català, el gallec o l'euskera va en contra del principi d'igualtat entre tots els ciutadans europeus". En una pregunta conjunta, els set eurodiputats demanen a la Comissió Europea i a EPSO (l'oficina de selecció de personal per a les institucions europees) "quins criteris d'avaluació apliquen en els processos de selecció per reconèixer el coneixement de les llengües cooficials dels Estats membres i, en concret, de la llengua calalana".

"Considera la Comissió Europea que la llengua catalana està suficientment reconeguda en els processos de selecció de personal, tenint en compte que, si bé no és llengua oficial de la UE, representa a més de 10 milions de ciutadans europeus?", pregunten Tremosa, Sedó, Badia, Obiols, Romeva, Miranda i Bilbao.

Els set eurodiputats recorden a Brussel•les que "la llengua catalana és la tretzena més utilitzada a tota la UE, amb més de 10 milions ciutadans que la parlen" i "com és la llengua cooficial de les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i País Valencià és la llengua habitual de relació amb les administracions públiques en aquetes poblades regions". Admeten que el català "no està reconegut oficialment per la UE" i entenen que "això depèn de la decisió dels Estats membres". "Però en canvi, el fet que el coneixement del català puntuï per entrar a treballar en les institucions europees, depèn totalment d'aquestes" (és a dir de la Comissió, de l'Eurocambra, del Consell, del Comitè de les Regions,...).

Fonte: Nació Digital

Los funcionarios y les llingües cooficiales

La conocencia de les llingües cooficiales de los funcionarios de l’Alministración Xeneral del Estáu meyoró "sensiblemente" nel 2008, y lo fizo especialmente en Galicia y Cataluña, onde la capacitación "ye mui próxima al máximu".
Asina ponse de manifiestu nel informe de la Oficina pa les Llingües Oficiales na Alministración Xeneral del Estáu, que tamién diz que los emplegaos públicos de la Comunidá Valenciana, Baleares, País Vascu y Navarra meyoraron la so conocencia anque "per baxu de les anteriores comunidaes".

L’estudiu revela que Cataluña, con una población catalanofalante de cuasi’l 85 por cientu, presenta "una bona situación", y nes subdelegaciones de Girona y Lleida aporta al cien por cien. L’informe destaca que nesta autonomía foméntase la formación del personal y l’usu internu del catalán.
En Galicia, onde fala gallegu’l 40 por ciento la población, según l’informe, el cien por cien del personal de tolos servicios de l’Alministración "ta en condiciones d’atender oralmente a los ciudadanos en gallegu".
En Baleares, con una población catalanofalante de cuasi’l 75 por cientu, les estremaes árees de la Delegación del Gobiernu disponen d’un 70 por cientu del so personal con capacitación p’atender a los ciudadanos en catalán.
Nel País Vasco, con una población vascofalante del 25 por cientu, destaca la Subdelegación de Vizcaya col 85 por cientu del so personal capacitáu p’atender n’euskera, anque los restantes servicios de la Delegación del Gobiernu presenten porcentaxes inferiores.
Na zona vascófona de Navarra, onde entiende l’euskera el 70 por cientu los sos habitantes, malpenes hai demanda del so usu nes rellaciones cola Alministración, y na Delegación del Gobiernu, son perpocos los emplegaos con conocencia enforma, anque hai un traductor.
Nel País Valencianu, con un 76 por cientu de catalanofalantes, la capacitación del personal p’atender a los ciudadanos na llingua cooficial ye del 75 por cientu.

Los funcionarios de toes estes comunidaes reciben, si lo deseyen, cursos de formación. Amás, según l’informe, la gran mayoría los ministerios y muérganos de les autonomíes con billingüismu oficial tienen impresos y modelos normalizaos, asina como cartelos, rétulos y señalizaciones na so llingua propia. Por exemplu, en Cataluña, sacante delles esceiciones, tola titulación y señalización preséntase billingüe y "toa" nel País Vascu y Galicia.