Mostrando entradas con la etiqueta informática. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta informática. Mostrar todas las entradas

4/8/16

La llingua asturiana yá ta presente en CLDR como un idioma más

Tres cinco años de trámites col Proyeutu CLDR (Common Locale Data Repository), finalmente l'asturianu ta incluyíu nesta base de datos llingüísticu que naz d'un consorciu de les empreses con más pesu nel terrén informáticu y que ye "la infraestructura qu’usen Google, Libreoffice, Apple, Windows, IBM, Twitter, ente otres empreses, nel so software". Sicasí, esto nun significa que, por exemplu, Windows incorpore'l nuesu idioma nes sos versiones nueves, yá qu'esta decisión depende de Microsoft, anque sí facilita a la llingua asturiana tar presente en munchos productos, programes y aplicaciones.
"Nun ye fácil dar esti pasu, que ye tan importante como lo foi consiguir el locale 'ast', yá que los responsables del Proyeutu CLDR son mui esixentes", espliquen dende Softastur, que pon como exemplu'l problema que tuvieron hai cuatro años col alfabetu. "Mandamos-yos de l'A a la Z, incluyendo la h aspirada y la che vaqueira, y ellos respondiéronnos que nun esistíen tomando como referencia un llibru vieyu de Xuan Xosé Sánchez Vicente. Tuvimos que ponenos en contautu con elli pa que-yos unviara un escritu n'inglés nel que-yos esplicaba que la normativa cambiara nesti tiempu y que dambes lletres sí yeren correutes", espliquen.
Amás, el procesu pa incorporase a la base de datos ábrese cada seis meses, lo que ralentiza'l mesmu. Finalmente, ésti yá terminó y l'asturianu ye una llingua más nesta base de datos qu'incorpora'l nome de la llingua, del territoriu, los díes de la selmana, mes, añu, periodu del día completu y abreviáu, nomes de los fusos horarios, estayes xeográfiques, les divises, patrones de data y d’hora y conxuntos de caráuteres usaos pa la escritura de la llingua, ente otros. "Evidentemente, esto uniformiza una bayura de términos, como por exemplu los nomes de capitales, países, etc.", apunten dende Softastur.
Asturianizador de Windows
Ún de los próximos avances que podría tener el nuesu idioma gracies a esta incorporación al CLDR podría ser un 'Asturianizador' pa Windows gracies a la collaboración de Softastur con Softcatalà, coleutivu que tien desendolcáu un 'Catalanitzador'. Ésta ye una ferramienta mui cenciella que, nel casu de nun tener Windows en catalán, permite al usuariu cambiar el sistema operativu a esti idioma y tolos programes y aplicaciones esistentes en llingua catalana usando un asistente.
Semeya de Josep M, de Softcatalà.                                                                                                 Fonte: Asturies.com

18/3/14

La bella tasca de catalanitzar els ordinadors

Joan-Lluís Lluís / jllluis@presencia.cat El lloc de la llengua catalana als rànquings internacionals depèn directament de cadascun de nosaltres Joan-Lluís Lluís Vaig rebre, fa pocs dies, un missatge d'una entitat cultural d'àmbit comarcal, amb un perfil prou nítidament independentista. D'entrada, simpàtica, doncs. Em demanava si volia mirar la pàgina que havia creat a Facebook i, en cas que la trobés interessant, si acceptaria de posar-hi la menció “Me gusta”. Vaig respondre, tan educadament com vaig saber, que en cap no posaria “Me gusta” sinó, potser, “M'agrada”. No és la primera vegada que m'adono que molts usuaris catalanoparlants d'internet continuen usant eines en llengua espanyola. I no només d'internet sinó dels ordinadors mateixos. A base de peregrinacions diverses, per motius literaris o militants, m'he trobat alguna vegada, a la seu d'entitats que m'acollien, en situació d'emprar ordinadors hispanòfons. I això, per exemple, al departament de català d'una escola oficial d'idiomes o en una editorial barcelonina de gran prestigi. És clar, que tothom faci el que bonament li plagui. Fer funcionar el seu ordinador o navegar en espanyol és un dret evidentment legítim. Ara bé, és bastant evident també que es tracta sovint de distracció, de mandra, de desinterès o de manca de traça. Si ens venen ordinadors que porten a les entranyes l'espanyol per defecte, i si entenem l'espanyol perfectament bé, per què canviar? A part del dret també evident i legítim a preferir la llengua catalana, potser perquè els sistemes de mesura d'audiència dels sistemes d'explotació i de les grans webs planetàries compten cada llengua i que, per tant, el lloc de la llengua catalana als rànquings internacionals depèn directament de cadascun de nosaltres. Del gest personal d'escollir la llengua que utilitzem. Avui, com bé tothom pot saber, les principals webs tenen una versió catalana que no costa gens d'escollir. Amb un clic pot haver-n'hi prou per passejar-se per Google, Facebook, Twitter, Skype, Windows Live, Wikipedia o Youtube en la llengua de les Homilies d'Organyà. Pel que fa als sistemes d'explotació dels ordinadors, certament pot semblar més complicat, i deu ser per això, per exemple, que el percentatge d'usuaris d'Internet Explorer del Principat que utilitzen la llengua catalana voreja tan sols el deu per cent. És, cal dir-ho, una misèria. Una misèria per una llengua que ha aconseguit bastir una veritable petita potència virtual, essent més present a internet que d'altres llengües més parlades, i amb una perla a la seva corona: el nostre .cat tan digne d'admiració, que ha esdevingut en pocs anys el tercer domini més utilitzat a Catalunya. Explicar la realitat d'una situació és necessari per poder canviar-la i avui no m'estaré de fer la promoció, a més de l'elogi desenfrenat, de Softcatalà, l'eina mare del canvi. Una esplèndida i indispensable associació creada el 1997 per promoure l'ús del català a la xarxa, als ordinadors i de manera general a les noves tecnologies. Ja fa dos anys que proposen als usuaris una solució fàcil, gratuïta i eficaç per treure's el maldecap d'haver de forfollar pels replecs a vegades hostils dels ordinadors fins a trobar les bones opcions de canvi de llengua. L'eina s'anomena Catalanitzador. Funciona com una mena d'auxiliar bellugadís que s'esmuny per tots els replecs ja esmentats i que catalanitza tot allò que pot ser catalanitzat. Fa la feina sol, vaja. Es pot trobar a www.sofcatala.org, comença a pencar de seguida que se li demana i, gràcies a ell, anem creixent. Fonte: Avui

27/3/13

El CUPA denuncia que la páxina web nueva de la Universidá nun tien versión n'asturianu



Páxina anterior con versión n'asturianu
El Conceyu Universitariu pol Asturianu (CUPA) amosó al traviés d'una nota de prensa'l so descontentu pola apaición d'una nueva páxina web de la Universidá d'Uviéu (www.uniovi.es) con versión namás en castellán ya inglés, "cuando dende l'añu 2010 la páxina de la universidá asturiana tenía una versión na llingua propia d'Asturies, que foi mui bien recibida pola comunidá universitaria", según afirmen dende'l CUPA. Represenantes del CUPA yá solicitaron esplicaciones y esperen respuesta del Rector Vicente Gotor y del Vicerrector d'Informática, Víctor Guillermo García.

"Aguardamos que se trate d'una situación temporal y que la páxina cunte con versión n'asturianu en pocu tiempu", espliquen dende la organización, que tamién denuncia que "lo contrario sedría dar un pasu atrás mui importante y contrariu a los alcuerdos algamaos pol Rector nes pasaes elecciones, onde se comprometió a afondar na normalización y usu del asturianu dientro de la institución".

El CUPA aprovechó pa recordar qu'entá "queden munchos compromisos por cumplir, ente los que tán el dotar a la Universidá d'Uviéu d'un logotipu billingüe (castellán/asturianu) y redactar un reglamentu que disponga la rotulación n'asturianu de toles instalaciones, ente otres cuestiones de vital importancia pal idioma na Universidá" y que según espliquen "el Rector Vicente Gotor robló col CUPA nel Alcuerdu Programáticu de Política Llingüística na Universidá d'Uviéu, pal periodu actual".

 Fonte: Asturnews

 Vicente Gotor confirmó al CUPA que l'ausencia del asturianu débese a un retrasu na torna de los conteníos.

 Fonte: Asturies.com

6/2/12

Mozilla asoleya Thunderbird 10 en llingua asturiana




Coincidiendo col llanzamientu de Firefox 10, la Fundación Mozilla espublizó güei mesmo Thunderbird 10, l’afamáu Xestor de corréu electrónicu. La novedá nesti casu, ye qu’esta versión inclúi la llingua asturiana, lo que nun asocedía dende la versión 1.0 (2004). Dempués de retomar aquel proyeutu y tres 1 añu de trabayu, Softastur tien el gustu de presentavos la versión que ta acabantes de salir, y que yá s’alcuentra disponible pa toles plataformes (Linux, Win, Mac).




Fonte: softastur

6/7/11

L'ALLA abrió páxines oficiales en Facebook y Twitter



Dende'l 27 de xunu, l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) abrió una páxina oficial en caúna de les dos redes sociales más importantes del mundu, Facebook y Twitter.

Un mensaxe escolingáu dio l’acoyida a la páxina oficial de l'Academia de la Llingua Asturiana en Facebook, comentando la institución qu’aguardaben “un meyor contautu con tolos asturianos y asturianes y cola xente interesao na llingua asturiana”, gracies a esti nuevu calce de comunicación.

Los perfiles de l’Academia pueden atopase buscando’l nome completu de la institución nel casu de Facebook y col nomatu @ALLA_ast nel casu de la rede social Twitter.

Fonte: Asturnews

23/5/11

50.000 webs col dominiu .cat







Hace 5 años que salieron al mercado los dominios .cat, especialmente pensados para páginas web en lengua catalana, con independencia del lugar en que se encuentren y la actividad a la que se dediquen. Y, a pesar de que el idioma catalán se hable únicamente en un territorio bastante pequeño, su éxito ha sido arrollador, ya que, según una información publicada en La Vanguardia, ya se han registrado más de 50.000 dominios con esta extensión.



La empresa encargada de gestionar los dominios .cat es la Fundación PuntCat, una entidad sin ánimo de lucro que pretende ayudar a la difusión de la lengua, cultura y realidad catalanas en la red. Los responsables de dicha empresa aseguran que el hecho de haber llegado a los 50.000 registros es una gran noticia no sólo para la compañía, sino para todos los catalanes en general.
El éxito de los dominios .cat va más allá del número de registros, ya que el número de renovaciones se haya en un 80%. Si tenemos en cuenta que el resto de extensiones suelen tener unas cifras de renovación del 70%, el interés que ha despertado esta extensión relativamente nueva entre la población catalana es bastante evidente.



Además, otro de los grandes éxitos de los dominios .cat es el número de documentos que aporta al global de la red. Y es que, aunque se momento sean pocas las webs con esta extensión en medio del gran océano que es la red,la inmensa mayoría de estos sites son constantemente actualizados ofreciendo documentos nuevos en grandes cantidades.





Fonte: Ojo internet

6/1/10

Software llibre n'asturianu nel Conseyu de la Mocedá d'Uviéu


El Comité Executivu del CMU aprebó instalar software llibre n’asturianu nes sos dependencies, solicitando al Ayuntamientu que faiga lo mesmo con toles dependencies públiques. La propuesta de resolución foi presentada por Fai!.

Fai! presentó d’urxencia una propuesta de resolución nel últimu Comité Executivu cellebráu’l día 30 d’avientu, na que se desplicaba la diferencia ente software llibre y privativu y s’afalaben les virtúes de los sistemes basaos en GNU/Linux, como ye’l casu d’Ubuntu, qu’amás ta íntegramente tornáu al idioma asturianu. Arriendes de la so aprobación, tolos equipos del Conseyu van tornase al S.O. llibre "Ubuntu".

La propuesta de Fai! pidía que dende’l propiu Conseyu se punxeren en contautu cola comunidá asturiana de software llibre, Softastur, pa sondear la posibilidá de facer dalgún taller d’instalación en collaboración n’espacios públicos d’Uviéu, asina como pa que’l presidente del CMU solicitare a les instancies afayadices del Ayuntamientu la integración del software llibre nos equipos del conceyu d’Uviéu, lo mesmo nos d’accesu públicu como nos de tipu alministrativu.

Pa finar, la organización soberanista dio anuncia que va siguir treslladando esti mesmu discursu a les instancies del restu de Conseyos de la Mocedá d’Asturies pa que’l software privativu dexe de ser realidá nes alministraciones públiques asturianes.

Fonte: Aruelu.com