Iniciativa pol asturianu entama a roblar convenios con empreses

L'enfotu asitiase nel espardimientu del usu normalizáu de la llingua asturiana Iniciativa pol Asturianu y la compañía Appsturias roblaron esti día un conveniu de collaboración pa intentar normalizar y fomentar l'usu del asturianu nes nueves tecnoloxíes. L'alcuerdu inclúi'l compromisu per parte de la compañía d'ufrir facilidaes y descuentos a les persones y entidaes que pongan en marchar aplicaciones pa móviles n'asturianu. Inaciu Galán, presidente d'Iniciativa pol Asturianu, y Javier López, xerente d'Appsturias, señalaron que l'alcuerdu nun ye una declaración d'intenciones, sinón que cunta yá con un plan bien definíu d'actuación, incluyendo descuentos pa les aplicaciones con versión n'asturianu, asina como un descuentu estra pa los socios d'Iniciativa pol Asturianu. Pela parte d'Iniciativa pol Asturianu va collaborase cola empresa en cuestiones d'asesoramientu llingüísticu. Pa Iniciativa pol Asturianu esti camín de collaboración con empreses ye bien importante y unu de los pegoyos del trabayu pola normalización del asturianu. Un sector socioeconómicu que funcione n'asturianu y una sociedá concienciada na necesidá de consumir n'empreses qu'usen l'asturianu con normalidá, ye imprescindible pa da-y futuru a la llingua asturiana. Esta ye una de les primeres empreses coles qu'Iniciativa pol Asturianu robla estos convenios, anque tán en procesu otros convenios colos que se quier siguir alantre nesti ámbitu. Les empreses interesaes puen ponese en contactu cola entidá pa collaborar y buscar espacios de normalización pal idioma.                                                                                                              Fonte: Asturnews

L'atenció en català, punt feble de moltes empreses privades

Hasbro Ibérica, Gas Natural, Tripadvisor, Orange i IKEA són les que més denúncies   denúncies acumulen pel poc ús de la llengua catalana

Els incompliments en l'etiquetatge i la manca de disponibilitat lingüística en català en comerços, empreses i establiments són les principals deficiències en l'àmbit lingüístic que es troben els usuaris en el seu dia a dia, segons un informe de Consum Català i Plataforma per la Llengua. De fet, de les 501 queixes rebudes, un 60% de les queixes són per mancances en la disponibilitat lingüística i un 17% per incompliments dels drets del consumidor en l'etiquetatge. Les cinc empreses privades amb més denúncies són Hasbro Ibérica, Gas Natural, Tripadvisor, Orange i IKEA. Arran de gestions derivades de les queixes, s'han aconseguit progressos amb empreses com Google Maps, Microsoft, Ryanair i Ikea. L'informe de queixes lingüístiques que cada any elaboren les dues entitats analitza 501 queixes rebudes, de les quals un 60% són per mancances en la disponibilitat lingüística i un 17% per incompliments dels drets del consumidor en l'etiquetatge.

Així es desprèn de l'edició d'enguany de l'informe de la Plataforma per la Llengua i Consum Català. Es van rebre 501 queixes lingüístiques el 2012 sobre dèficits d'ús del català i vulneració dels drets lingüístics. Entre els casos rebuts, el principal motiu de queixa, amb un 60% de les queixes tramitades (302), és el de la disponibilitat lingüística, seguit del gruix de queixes relacionades amb incompliments del drets del consumidor en matèria d'etiquetatge, amb un 17% del total (85).

L'informe també desgrana altres dades, com el fet que el comerç minorista és el sector que més queixes rep (un 25% del total, amb 124 queixes). El segueixen les empreses productores (un 19%, amb 95 queixes) i el sector de la restauració i hostaleria (un 16%, amb 79 queixes).

Destaquen també les denúncies a empreses productores de joguines per no incorporar el català en l'etiquetatge de productes, incomplint així l'actual llei del Codi de consum de Catalunya. Les queixes en aquest àmbit afecten empreses del sector tant conegudes com Hasbro Ibérica (especialment els jocs de taula), Playmobil, Lego, Mattel (Disney, Barbie, Fisher-Price, MonsterHigh, Matchbox...), Famosa (especialment nines) o Bandai.

També han rebut queixes empreses com el RACC, Endesa o La Caixa, per mancances en l'atenció oral en català. Gas Natural també n'acumula per fullets i publicitat.

Molt més evidents són les mancances que afecten les empreses de telefonia: aquí els incompliments legals, no només per no atendre, sinó també per no entendre el català, són continus. Hi ha hagut queixes a Jazztel, Movistar, Orange, Vodafone i Yoigo.

En alguns casos, les queixes que han arribat descriuen situacions violentes, com penjar el telèfon a l'usuari a mitja conversa per fer ús del seu dret de parlar en català. Les actituds violentes vers el català estan reflectides també en casos com el de Ryanair a Palma: un usuari va perdre l'avió, perquè l'assistent li posava com a condició per pujar l'avió que s'hi adrecés en castellà. El reclamant s'hi va negar i no va poder agafar el vol.

Cal destacar que 57 de les queixes rebudes són vers administracions públiques, entitats i institucions. Entre aquestes queixes hi ha diversos casos que afecten a la Policia Nacional espanyola i a la Guàrdia Civil: no només per manca d'atenció al ciutadà quan aquest s'hi adreçava en català, sinó també per casos flagrants de discriminació, menyspreu i burla del ciutadà i de la llengua catalana.

També s'han rebut queixes per manca d'activitat en fer acomplir la llei i per incompliments legals propis. Aquest és el cas de Renfe i el Metro de Barcelona, per retolació i atenció oral, o bé el de diversos organismes de l'administració que tenen empreses contractades amb bars, restaurants o màquines expenedores que serveixen productes no etiquetats en català, malgrat que des de l'any 1993 cal que això sigui un requisit del contracte.

Fonte: Nació Digital

Iniciativa va buscar la implicación de les empreses nel usu del asturianu

Pablo R. Guardado

El sábadu celebróse, con una participación alta, la Xunta Xeneral d’Iniciativa pol Asturianu. Nella aprobáronse les cuentes y el Plan d’Actividaes del 2013, nel que destaca una campaña destinada a implicar a empreses nel usu del idioma.

Inaciu Galán, presidente del coleutivu, encargóse d’abrir la sesión del muérganu de más importancia del coleutivu tres el Congresu con un discursu nel que criticó l’actitú de la clase política énte los problemes de la llingua. “Préstame ver qu’un añu dempués, ésta ye una organización cada día más completa, con más xente trabayando y con más reperscusión na sociedá asturiana. Pero’l trabayu pa salvar la llingua asturiana ye a contrarreló. Tenemos un idioma que muerre, una clas política que nun pon soluciones y una sociedá entá poco concienciada. El llabor nun ye fácil, pero préstame pensar que consiguimos xenerar una ferramienta útil pa trabayar pol futuru del idioma”, afirmó l’escritor y periodista.

Tamién quixo destacar el llabor fechu nos doce meses últimos, “nos que se trabayó con munches ganes y nos que cumplimos munchos de los oxetivos que mos plantegamos”, y animó a los socios a siguir trabayando “pa xenerar un clima social de sofitu a la llingua asturiana, en contautu con asociaciones, partíos, y en xeneral, tola sociedá civil; a pie de cai”. Nesi sen, Galán apuntó la necesidá d’afondar na representación nos conceyos, porque “les instituciones llocales son quiciabes les entidaes que más pueden facer pola visibilidá del idioma”, y señaló que “tenemos que tar enriba d’ellos, pidiendo más; sollertes a los retrocesos”. P’acabar, recordó la importancia nel usu del idioma nel día a día pa crear “conciencia a favor de la llingua asturiana”.

Darréu, presentóse l’Informe de Xestión 2012 a los socios, documentu que recueye les actividaes reivindicatives y culturales entamaes pola organización l’añu pasáu, y aprobóse un presupuestu superior al del 2012 que va permitir aumentar les posibilidaes del coleutivu a la hora de sacar material y d’ampliar presencia na cai. Nesi aspeutu, Iniciativa pol Asturianu va continuar trabayando ensin solicitar subvenciones, tirando de los recursos propios.

Otra manera, tamién salió alantre’l Plan d’Actividaes del 2013, ente les que destaca una campaña destinada a implicar a les empreses nel usu del asturianu. “Trataremos d’establecer convenios individuales con empreses, nel mesmu sen al que fiximos con Splitweet, tanto con firmes grandes como col pequeñu comerciu”, apuntó Galán a Asturies.com. La intención del coleutivu ye crear un apartáu na web con una guía coles empreses que tienen en cuenta la cuestión llingüística, ayudando asina a la so promoción, y trabayar tamién en concienciar a la ciudadanía col envís d’ampliar la demanda de productos y servicios nos que l’asturianu tenga presencia.

Cambios en dellos cargos de la organización

Otra campaña na que va enfotase’l coleutivu esti añu ye la potenciación nel usu del idioma nos medios de trasporte, tanto n’autocares como en trenes, estaya de la que s’ocupará Andrés Astur Treceño. Pela so parte, Xurde García Cilleros va encargase de la vocalía de Voluntariáu cola intención d’aumentar el númberu de socios que s’impliquen nel trabayu del día a día y, d’esta forma, tener una mayor presencia na cai. “Queremos tar en toles fiestes y mercaos que podamos; recuperar presencia na cai más allá de feches concretes, como pue ser el Día de les Lletres”, señaló Galán. Otra novedá nos cargos de la organización ye la incorporación de Teno Prau Tuñón como ayalgueru.

Tres la celebración de la Xunta Xeneral nel Auditoriu d’Uviéu, tuvo llugar una espicha na sidrería La Pumarada, que tamién contó con una participación importante. “Toi mui satisfechu pola asistencia a los dos actos y, sobre manera, poles idees y aportaciones de los socios y l’ánimu qu’amosaron”, destacó Galán sobre la xornada.

Na semeya, un momentu de la intervención de Galán.

Fonte: Asturies.com

Iniciativa pol Asturianu afala a les empreses a usar l'asturianu

Iniciativa pol Asturianu afita que “l'asturianu ye una ventaya a la hora d'anunciase; «Aforra les perres pa les vacaciones, la cesta la compra regálatela Caudalia» o «Teas onde teas siempres ye bon momentu pa tornar a casa» son namás dos exemplos de grandes empreses que se sumen a les permunches iniciatives d'otros negocios asturianos”.

Dende l’asociación recuerden que “foi primero Tierra Astur, una de les marques de "Quesos del Principado de Asturias. S.L", quien entamó una campaña billingüe xugando cola cercanía del idioma a la hora d'afalagar el calter familiar de los sos llocales y los sos clientes y agora Caudalia, un centru comercial allugáu en Santuyano (Mieres), el que fai usu de la llingua d'Asturies pa una campaña de promoción”.

Iniciativa pol Asturianu, asociación en defensa del idioma, quier destacar la importancia de que n'Asturies el so comerciu “emplegue l'asturianu con naturalidá, dalgo que per otra parte tendría que ser habitual como asocede n'otres comunidaes españoles, ya que'l papel de la normalización ye una responsabilidá individual y coleutiva, tanto de les entidaes públiques y privaes”.

Asimesmo Iniciativa pol Asturianu da anuncia que “vien contautando y firmando convenios con delles empreses pa la inclusión del idioma n'ámbitos como la toponimia, la páxina web o l'etiquetaxe. Ello ye que la organización quier afalar a les empreses a apostar pola llingua en tolos casos, entendiendo con estos exemplos que l'asturianu nunca nun ye un pilancu o un impedimentu sinón una fonte de riqueza, un incentivu económicu y una ventaya qu'ofrez cercanía y familiaridá”.

Fonte: Asturies.com

Promoción del catalán nes empreses

La Generalitat de Catalunya y la Plataforma per la Llengua promueven el catalán nes empreses.
La Plataforma per la Llengua y l'Agència Catalana del Consum punxeron en marcha una guía pa que les empreses catalanes incluyan nes polítiques de Responsabilidá Social Empresarial (RSE) criterios llingüísticos que permitan avanzar haza la "plena normalidá" del catalán.
El llibru 'Proposta per a l'establiment d'un codi de bones pràctiques a l'empresa en relació amb l'us del català en els productes i serveis que s'ofereix a les persones consumidores' inclúi una descripción del mercáu catalán y del marcu llegal, asina como propuestes de bones práutiques clasificaes n’ámbitos concretos.

Ente los conseyos, destaquen midíes que van acullá del estrictu cumplimientu de la llei actual y qu’afeuten a l’atención oral y escrita a los veceros, la publicidá, l’etiquetaxe, la megafonía, los contratos y les factures.

Amás, inxertóse un apartáu de bones práutiques en seutores consideraos especialmente "interesantes", como bares y restaurantes, entidaes financieres y de seguros, axencies de viaxes, empreses de tresporte, telecomunicaciones y productos informáticos.