Una votació escandalosa a l’Assemblea francesa atura la llei de llengües

S'han comptat els vots dels diputats absents per batre els partidaris de la llei

L’Assemblea francesa va rebutjar ahir al vespre la llei de llengües regionals que havia presentat el diputat Paul Molac, de la Unió Democràtica Bretona (integrat dins els Verds).

El text, que reclamava de fomentar l’ensenyament en les llengües no oficials de l’estat (català, occità, basc, cors, bretó, flamenc i alsacià) i la presència d’aquestes llengües en l’espai públic i en els mitjans de comunicació, fou refusat per 14 vots contra 13.

L’Assemblea ja havia tombat el 28 d’octubre un projecte de llei del govern que permetia la signatura de la Carta Europea de les Llengües Regionals.

Una votació molt polèmica
La votació d’ahir va ser molt polèmica perquè durant més de dues hores es van debatre i votar els tres primers punts, amb la qual cosa els partidaris de la llei aconseguiren una victòria de 13 a 10. Però tot seguit els diputats republicans, socialistes i ciutadans van demanar que la votació fos pública i es permetés de comptar els vots de quatre diputats d’aquests partits, absents físicament del debat. Aquests quatre diputats havien escrit cartes en què deixaven clar que estaven en contra de la llei, cosa que va permetre que els vots contraris fossin 14.

Com es veu al vídeo, la votació va causar estupor entre els partidaris de la llei:

Fonte: Vilaweb.cat

La protecció de les llengües minoritzades, a debat a l’assemblea francesa

El diputat ecologista bretó Paul Molac presenta una proposició de llei per a la immersió lingüística i la presència de les llengües altres que la francesa als mitjans públics

L’any passat van fracassar les negociacions per a aconseguir que l’estat francès ratifiqués la Carta Europea de les Llengües Minoritzades. Després d’aquell intent, ara el diputat bretó Paul Molac ha presentat una proposició de llei a l’assemblea francesa per impulsar l’ensenyament immersiu de les llengües minoritzades i per a promoure-les a l’espai públic i audiovisual. Aquesta proposició es debatrà avui.

Per un reconeixement ampli de l’ensenyament bilingüe
El 28 d’octubre passat els senadors de la dreta van refusar de discutir el text proposat per Christiane Taubira, que defensava la ratificació de la Carta Europea. Des d’aleshores, el diputat ecologista bretó Paul Molac ha treballat a preparar aquesta proposició de llei, que va ser examinada el 16 de desembre per la comissió d’afers culturals i de l’educació de l’assemblea.

Segons Molac, la proposició pretén que es reconegui àmpliament l’ensenyament bilingüe i una protecció de la immersió lingüística en l’educació: ‘Consisteix a reforçar l’ús de les llengües regionals en els dos pilars de la política lingüística: l’ensenyament i la visibilitat en l’espai públic i audiovisual.’

Molac explica l’objectiu: ‘Es tracta primer d’oferir la possibilitat d’utilitzar les llengües regionals amb més amplitud en horari escolar, i després d’ajudar a finançar l’ensenyament bilingüe a les administracions territorials competents per als centres d’ensenyament general.’

Es demana la presència destacada de les llengües minoritzades als mitjans
Molac posa èmfasi especial en la protecció i difusió de les llengües minoritzades a la televisió pública i als mitjans de comunicació de servei públic, com també la promoció de l’ús social de les llengües altres que la francesa. El text de Molac també proposa d’afegir a la missió del Consell Audiovisual un paper en el control de l’assignació d’un espai destacat per a les llengües i les cultures minoritzades en tots els mitjans de comunicació.

Fonte: Vilaweb.cat

L'Asamblea francesa apreba'l refrendu de la Carta de les Llingües Minoritaries

La propuesta de refrendo de la eurocarta ha recibido 361 votos a favor. Ahora está en manos del Gobierno francés presentar un proyecto de ley para introducir cambios en la constitución. La Asamblea Nacional de Francia ha aprobado este martes refrendar la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, con 361 votos a favor. De los 529 diputados han votado 510, 361 de ellos a favor y 149, en contra. El pasado día 22 comenzó en la Asamblea francesa el trámite legislativo para que Francia refrende la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias. Mediante una proposición de ley, los autores de la propuesta pretenden añadir el artículo 53.3 a la Constitución, para ratificar la Carta de las Lenguas del 5 de noviembre de 1992. Este martes ha culminado el proceso en la Asamblea con la votación. Desde la izquierda apoya la carta la mayoría de diputados, mientras que la derecha está en contra. Los diputados socialistas han logrado su objetivo y tres quintos de la cámara han dicho sí. Ahora está en manos del Gobierno francés presentar un proyecto de ley para introducir cambios en la constitución. Cambios en la Constitución Además del apoyo de la Asamblea Nacional, la propuesta de refrendo necesita también el sí del Senado, para, a continuación, realizar un referéndum. Ese sería el procedimiento ordinario. Sin embargo, el Gobierno francés tiene otra opción para evitar el referéndum: presentar un proyecto de ley constitucional en el Congreso. Así, tras reunir a diputados y senadores, necesitarían tres quintas partes de los votos. Críticas desde Iparralde Dos de las aspectos recogidos en el artículo que se pretende añadir han levantado las sospechas de euskaldunes y hablantes de otras lenguas minoritarias del Estado francés, pues se afirma en ellos que a las comunidades de hablantes de un idioma no se les reconoce derechos colectivos y que el francés es el idioma de la Administración en Francia. Fonte: EiTB

La Carta de les Llingües anició'l so trámite na Asamblea Francesa

Este lunes comenzó en la Asamblea francesa el trámite legislativo para que Francia refrende la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias. El final del trámite llegará el día 28 de enero. Mediante una proposición de ley, los autores de la propuesta pretenden añadir el artículo 53.3 a la Constitución, para ratificar la Carta de las Lenguas del 5 de noviembre de 1992. Pero dos de las aspectos recogidos en ese artículo han levantado las sospechas de euskaldunes y hablantes de otras lenguas minoritarias del Estado Francés, pues se afirma en ellos que a las comunidades de hablantes de un idioma no se les reconoce derechos colectivos y que el francés es el idioma de la Administración en Francia. A juicio de los euskaldunes de Iparralde, esas dos afirmaciones pueden ser usadas contra el euskera, por lo que han pedido a los diputados de la Asamblea que voten en contra de refrendar la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias. El día 28 de junio se sabrá cuál es el final de esta singladura legislativa de la ley; la propuesta necesita el apoyo de tres quintas partes de los votos no solo de la Asamblea sino también del Senado. Fonte: EiTB