27/10/10

Mor el filòleg i lingüista lleidatà Joan Solà

Joan Solà va entregar a la UdL el diploma del premi que porta el seu nom a la guanyadora, Laia Querol.
Va ser reconegut amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2009
efe Barcelona
El filòleg i lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009, ha mort aquest dimecres a Barcelona a conseqüència d'un càncer, segons han informat fonts de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Solà, nascut l'any 1940 a la localitat lleidatana de Bell-lloc d'Urgell, va estudiar Magisteri a Lleida, es va doctorar en Filologia Catalana a l'UB i posteriorment va ampliar estudis de Lingüística General a les universitats de Reading i Exeter (Regne Unit). Catedràtic Emèrit de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, Joan Solà va ser sempre una persona compromesa en la defensa de la llengua catalana, i va publicar una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística.També vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans, el lingüista va rebre un últim homenatge a la Universitat de Barcelona en forma de llibre, '10 texts d'homenatge' (Empúries, 2010), el passat dia 20, en un acte a què va assistir i que va congregar diversos dels seus amics professors i lingüistes.El catedràtic de Filologia Catalana va impartir la seua última classe, "Construcció d'una sintaxi normativa. Criteris. Exemples" el passat mes de juny a l'aula magna de la Facultat de Filologia de la universitat barcelonina.També va ser professor de Lingüística Catalana i d'altres matèries de lingüística general en diverses institucions, com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Escola de Maestres Rosa Sensat, la de Periodisme de l'Església, les universitats d'estiu de Prada i de Lleida i en la càtedra Ramon Llull de Mallorca, en els anys seixanta i setanta.Va impulsar, va coordinar i va dirigir amb ajuda de Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya la famosa 'Gramàtica del Català Contemporani' (Empúries), tres volums amb un total de 3.616 pàgines que descriu l'estructura de la llengua catalana en l'actualitat. Amb Jordi Mir va dirigir l'edició de les obres completes de Pompeu Fabra, de les quals ja s'han publicat diversos dels nou volums previstos, i va editar l'obra de Joan Corominas.Va obtenir els premis a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el premi d'investigació Crítica Serra d'Or per la seua obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900. L'any 2005 va rebre la Creu de San Jordi i va ser nomenat Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Lleida. Va instar els polítics catalans, en una intervenció recent davant d'un ple del Parlament de Catalunya, a defensar la llengua catalana i a recuperar la seua autoestima, com a única via per tindre "una llengua rica que pot anar al costat de les altres en igualtat de condicions".

4 comentarios:

  1. Ún de los grandes de los países catalanes recibe reconocencia. El baxu nivel de la política llingüística asturiana impediría facer lo mesmo con un personaxe equivalente, por exemplu de l'Academia de la Llingua Asturiana. ¿Nun vos paez?.

    ResponderEliminar
  2. sí, mira lo que pasó col padre Fierro Botas o cola escritora valdesana Nené Losada Rico.

    ResponderEliminar
  3. Too lo foráneu paez meyor que lo propiu, lo nuesu, lo d'Asturies.

    ResponderEliminar
  4. Nun ye meyor nin pior, pero'l ciñu pa lo suyo ye incuestionable.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.