Guia per trencar el gel

Es presenta el manual ‘El català també és meu', que ofereix als nouvinguts consells i eines per llançar-se a parlar en català i no morir en l'intent

“Hi ha alguna cosa que no estem fent bé”, assegura el periodista Justo Molinero. L'any 1968, quan ell va voler ser recepcionista de la Renault, era un requisit saber parlar en català i en canvi avui ja no és indispensable per optar a una feina d'atenció al públic. Molinero va decidir aprendre el català, recorda, quan va entendre que el català no era només una llengua, significava “un sentiment de pertànyer a una terra, una cultura i una manera de ser”. Ara se sent orgullós de sentir-se català, tot i que aquí no deixarà mai de ser “l'andalús” i a Villanueva de Córdoba, el seu poble natal, “el catalán”.

Justo Molinero s'ha convertit en un exemple d'integració lingüística i per això va ser l'escollit per prologar El català també es meu, una guia que va presentar ahir a Barcelona la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle. El llibre ha estat elaborat per la comissió de catalanoparlants d'adopció de la Plataforma de la Llengua amb l'objectiu de proporcionar als nouvinguts que encara no s'han decidit a parlar en català consells i estratègies per aprendre la llengua i no defallir en l'intent. “Tots ens hem trobat amb els mateixos impediments en el procés d'adaptació lingüística”, assegura la coordinadora de la comissió, Carmen Pérez, una sociòloga nascuda a Astúries que viu a Catalunya des de fa onze anys.

Vèncer la vergonya, no témer que t'etiquetin i trobar amb qui parlar el català són algunes de les coses que els nouvinguts es troben que han de fer quan volen aprendre la llengua. “El camí és ple d'obstacles, però quan l'acabes veus que és ple de beneficis”, assegura Pérez, perquè t'obre el mercat laboral, t'ofereix noves relacions socials i et fa sentir arrelat al país.

La guia també adverteix de la baixa autoestima que tenen alguns catalans, que per motius històrics han cregut que la seva llengua és de segona i no dubten a canviar d'idioma quan s'adrecen a un nouvingut. “Els catalans d'origen teniu una manca d'autoestima cultural –adverteix Pérez–. No entenc per què no us sentim més orgullosos de la llengua i la literatura que teniu”. Per Molinero, els catalans “som massa educats” i hem d'aprendre a “viure en català amb normalitat i deixar de pensar que som uns extraterrestres”.

Núria Puyuelo 22/10/10

Fonte: Avui.cat
Enllace a la guía