La Comunitat Sikh de Catalunya guanya el Premi Martí Gasull i Roig

L’escriptor, gramàtic i traductor Albert Jané ha rebut el Premi Especial del Jurat per la construcció d'un imaginari col•lectiu infantil en català

ACN Barcelona .- La Comunitat Sikh de Catalunya ha guanyat el 4at Premi Martí Gasull i Roig, impulsat per la Plataforma per la Llengua i que reconeix la trajectòria i les accions que han fet persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana. El guanyador s’ha escollit a través d’una votació popular que ha rebut 8.219 vots. El president de la Plataforma, Òscar Escuder, ha destacat que la Comunitat Sikh “representa la gent que ha vingut amb voluntat d’integrar-se i la capacitat de la nostra societat d’acollir tothom que ha vingut”. L’escriptor, gramàtic i traductor Albert Jané ha rebut el Premi Especial del Jurat per la construcció d'un imaginari col·lectiu infantil en català.

La Comunitat Sikh de Catalunya procedeix del Panjab, la regió dels cinc rius del nordest de l’Índia, i rep cursos d’aprenentatge de català per arrelar-se a la societat catalana. Els seus membres són fàcils de reconèixer per la barba llarga que porten els homes i pel seu característic turbant. Tant homes com dones també porten un braçalet al canell dret que els distingeix com a tals. La comunitat considera que aprendre la llengua pròpia de Catalunya és molt important per mantenir la cohesió entre tots nosaltres.

A Catalunya, es calcula que hi viuen al voltant d’uns 12.000 sikhs, sobretot a Barcelona i a les comarques gironines. Arribats des dels anys vuitanta, el 1992 van crear el primer espai de culte, el gurdwara. Avui disposen de nou temples distribuïts en diferents ciutats on reparteixen el langar (menjar gratuït) i on s’han impartit classes de català. Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la Comunitat Sikh a Catalunya, ha recollit el premi satisfet de veure el valor que es dona al fet que un col·lectiu s’integri aprenent la llengua pròpia del país que els acull.

Els altres dos finalistes, la Bressola i Softcatalà, han rebut una litografia com a reconeixement i agraïment per la seva participació als premis i per la bona feina que fan a favor de la llengua catalana.

Un altre protagonista d’aquesta cita ha estat Albert Jané i Riera. Qui va ser director de la revista Cavall Fort i va traduir les vinyetes i capítols de la popular sèrie infantil Els Barrufets ha recollit el Premi Especial del Jurat, un nou guardó amb què se’l distingeix per la seva llarga trajectòria de fidelitat a la llengua catalana, pel seu paper en la construcció d’un imaginari col·lectiu infantil en llengua catalana i per la seva contribució acadèmica com a gramàtic al Termcat i a l’IEC, del qual forma part.

Albert Jané (Barcelona, 1930) ha centrat la seva vida en l'estudi i l'ensenyament de la llengua catalana, fet que l’ha convertit en un referent. A banda del Premi Martí Gasull, la seva trajectòria ha estat reconeguda, entre d'altres, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Nacional de Periodisme Escrit (1997) i el Premi Pompeu Fabra a la projecció de la llengua catalana (2010).

El president de la Plataforma, Òscar Escuder, ha destacat que “la llengua ha estat l’eix vertebrador de l’existència d’aquest poble que vol continuar viu”. Escuder ha assegurat que “l’estat espanyol i el francès no ens acceptaran mai com a ciutadans de primera; per tant, necessitem un estat propi que vagi a favor de la nostra llengua”. Escuder espera que “l’any que ve la situació del país sigui ja molt diferent” i, mentrestant, la plataforma seguirà treballant, ha dit, per aconseguir que el català “sigui oficial a Europa, que no sigui discriminada al cinema ni a la justícia i que no se l’ataqui constantment a l’escola”.

L’acte d’entrega dels IV Premis Martí Gasull i Roig s’ha fet al Teatre Poliorama de Barcelona. Hi han assistit més de 700 persones, entre les quals destaquen el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz; i els diputats de la Diputació de Barcelona Jaume Ciurana i Juanjo Puigcorbé, a més de la família de Martí Gasull i de representants del jurat dels premis.

Els guanyadors de les passades edicions del Premi Martí Gasull i Roig van ser l’Assemblea de Docents de les Illes Balears (primera edició), l’Escola Valenciana (segona edició) i Bon Preu - Esclat (tercera edició)
Fonte: Directe.cat

300 llengües

«En un moment en què tenim la llengua catalana clarament tocada, poder contrarestar la presència de la llengua que la fa desaparèixer mitjançant la redefinició dels usos lingüístics pot marcar un punt d'inflexió en el procés de declivi que vivim»

L’any 2002, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades va iniciar l’inventari de les llengües que es parlen a Catalunya. En aquell moment, l’objectiu fonamental era saber de la manera més aproximada possible quines llengües parlaven realment els catalans. Les informacions que sortien només feien referència a les llengües oficials dels països d’origen i, si d’una banda eren inevitablement esbiaixades, d’una altra alimentaven una percepció de la realitat de la qual els catalans ens hem ressentit sempre. Tots sabem que, com a ‘espanyols’, a l’estranger la llengua que ens suposen per defecte és l’espanyol i que cal una certa tossuderia i convicció per a aconseguir que ens reconeguin el català com a llengua real nostra.

Malgrat aquesta experiència, quan ens va arribar el torn de ser societat receptora de gent de tot el món, nosaltres vam actuar com tothom, és a dir, considerant ‘espanyols’ tots els ‘catalans’. Així, l’amazic –que va acabar essent reconegut pel Parlament de Catalunya– era la llengua desconeguda de molts i molts catalans. O el panjabi romania ocult per l’urdú, la llengua oficial del Paquistan. I, en el cas de les llengües d’Amèrica, les fèiem desaparèixer totes al darrere de l’espanyol que atribuíem per defecte a tots aquells que venien de països colonitzats per Espanya. A aquests, hi podríem afegir molts més casos. I de mica en mica vam anar descobrint que no tots els noruecs parlen noruec, que no tots els russos parlen rus, que els que considerem xinesos parlen varietats inintel·ligibles i, sobretot, que ningú no parla paquistanès, ni senegalès, ni nigerià, ni africà, ni marroquí ni tantes suposades llengües que, per por dels uns i desconeixement dels altres, atribuíem segons els passaports.

Arran d’aquest nou coneixement va anar aflorant la diversitat real i molts organismes, centres educatius, ajuntaments, associacions, etc. van començar a esbrinar quines eren les llengües dels seus alumnes, dels seus veïns, dels seus socis. Així vam saber que a Lloret s’hi parlen unes cent cinquanta llengües, que a les hores del pati en determinades escoles pots arribar a sentir-n’hi trenta de diferents i que, fins en els pobles més petits de Catalunya et pots trobar llengües dels llogarets més recòndits de l’Àfrica o dels Andes. De mica en mica, amb tot aquest coneixement, el nostre inventari de llengües va anar creixent. La nostra hipòtesi inicial era que a Catalunya s’hi parlaven unes 300 llengües i ara, finalment, hem superat aquesta xifra simbòlica i vam voler celebrar-ho amb un petit joc. Atès que, de cop i volta, quan ja en teníem 299, gràcies a un conveni amb el Departament d’Ensenyament, ens vam trobar amb parlants d’unes quantes llengües que no teníem inventariades, vam proposar una votació sobre quina havia de ser la llengua que feia 300 a Catalunya. Les llengües triades per a ocupar aquest lloc van ser el newar —una llengua del Nepal, que és la que finalment va guanyar—, el pamona —una llengua d’Indonèsia—, i el sango —una llengua oficial a la República Centreafricana. Naturalment, l’únic objectiu del joc era recordar, una vegada més, que a Catalunya es parlen moltes llengües i que no volem amagar-les. Però també cal que ens preguntem —i és urgent que ho fem— com hem de tractar-les, aquestes llengües.

Val a dir que, en els primers anys d’aquesta recerca, hi havia una gran curiositat i fins i tot un cert interès per part d’alguns polítics (ja hem esmentat el reconeixement de l’amazic al Parlament de Catalunya). Però, quan la independència de Catalunya va anar semblant cada vegada més una possibilitat real, el discurs sobre el bilingüisme va tornar a substituir les mencions a la diversitat lingüística del país. Com si la qüestió real fos la gestió de dues llengües. I no cal dir que aquesta gestió és important, però no es pot menystenir que més d’un 10% dels catalans no tenen cap d’aquestes dues llengües com a llengua 1. La gestió d’aquest patrimoni també és urgent perquè, mentrestant, podem cometre errors que marcaran inevitablement els anys vinents. No podem oblidar que és ara que posem els fonaments del nostre futur i ja és un fet que, d’aquí a 20-30 anys, en la història familiar d’un percentatge molt alt de catalans hi haurà llengües de tot el món.

A més del fet que ens cal reconèixer aquest patrimoni perquè formi part de la nostra història, no podem negligir que aquesta diversitat ha arribat en un moment providencial, segurament quan més la necessitàvem. La història de les llengües mostra de moltes maneres que el monolingüisme no garanteix la supervivència de la llengua perquè, en cas de contacte, les societats més homogènies són les més vulnerables, i, en canvi, les societats més diverses són les que resisteixen millor. En àrees lingüístiques, és a dir, en zones on coexisteixen diverses llengües, hi observem que, tot i un alt grau d’interferències, ningú no deixa de parlar la seva llengua. Encara més, si la font de les interferències és diversa, tenen un efecte correctiu, com si la competència entre elles restablís l’equilibri inicial. En un moment en què tenim la llengua catalana clarament tocada, poder contrarestar la presència de la llengua que la fa desaparèixer mitjançant la redefinició dels usos lingüístics pot marcar un punt d’inflexió en el procés de declivi que vivim.

El punt clau no és el nombre de llengües que es parlen a Catalunya; allò que realment compta és que, com a societat, tenim una nova composició sociolingüística, una nova xarxa que ens permet d’establir vincles de solidaritat i intercanvi. Un percentatge altíssim de les 300 llengües són llengües amenaçades —de fet, dues de les tres candidates a ocupar el lloc 300 de la llista són llengües en perill d’extinció—; els catalans, doncs, tenim l’oportunitat de definir-nos clarament a favor o en contra de la diversitat lingüística, i si és a favor hi entren en joc les llengües d’origen i la de destinació. Com ha passat tantes vegades en el curs de la història, aquesta trobada pot fer possible un gran moment creatiu, un intercanvi revitalitzador per a tots. Però si no reaccionem i continuem relacionant-nos i identificant-nos només a través de les llengües dominants, podem donar per fet que les 300 llengües —el català inclòs— aviat formaran part del nostre passat. El GELA no ho voldria.

Fonte: Vilaweb

Una batalla cultural contra la demanda de drets polítics

 «L’objectiu d’aquesta batalla cultural és fer un país on un nouvingut com jo no parli en català amb aquella taxista, i a més poder dir que ho fan per protegir-nos als dos»

Arturo Puente

Pujo a un taxi i començo una animada conversa amb la taxista. Jo tinc pressa, vaig a fer un reportatge a La Mina i hi he de ser abans que comenci l’acció. Ella m’explica que el seu fill també és periodista. Va acabar la carrera fa dos anys, i ara es guanya el primer sou fent sinopsis de la graella televisiva per un diari. Viuen a Nou Barris, i tot i la dura crisi, no els va malament.

A mitja conversa em truquen al mòbil i jo contesto en català. En acabar la trucada, ella canvia de llengua i em comença a parlar en català. El parla perfectament, però es nota que no és la seva llengua materna. La meva tampoc, i també se'm nota. Penso que és possible que ella parli en català, a estones, amb el seu fill periodista que escriu sinopsis televisives per un diari, també en català.

Aquest petit miracle lingüístic el visc cada dia. No és sols que un navarrès, com jo, parli en català bona part del dia, és que sovint ho faig amb gent que no és catalanoparlant d’origen. Amb amics colombians, marroquins, amb gent nascuda a qualsevol lloc d’Espanya i amb molts que malgrat néixer a Catalunya mai han parlat en català amb la seva família. Parlo en català fins i tot amb gent que he conegut en castellà, el triple salt mortal per qualsevol llengua.

En aquestes converses hi ha una complicitat màgica. Tots dos sabem que estem fent un esforç parlant en català i, tot i això, sabem que és un esforç del qual gaudim. Un esforç que connecta amb un jo, que no és el que la vida ens ha donat per atzar, sinó part de la nostra identitat que hem triat. Hem decidit ser una persona que parla català, i ho fem amb ganes. Amb el plaer de tenir a l’abast un àmbit cultural ric que no teníem quan vam arribar a Catalunya i amb la gratitud de sentir-nos part d’un país que ens ha acollit.

Catalunya, el català i, sobretot, el catalanisme ha aconseguit tot això teixint una identitat plural i flexible. El catalanisme, al llarg de la historia, ha sabut ser prou obert i seductor per cohesionar una societat complexa al voltant d’uns valors nacionals que es manifesten a través de la llengua, però que van molt més enllà. Així és com ha guanyat la complicada batalla cultural que s'esdevé quan tens davant un àmbit cultural com l'és el castellà que compta amb tota mena d'avantatges.

Però el catalanisme s’enfronta ara a un altre repte, de proporcions molt més grans. Guanyada la batalla de la identitat nacional comuna, reivindicar els drets polítics i la sobirania d’una societat que vol viure junta és l'evolució gairebé predeterminada. Això, amb tots els matisos que s’hi vulguin fer, és el procés sobiranista català, almenys la part del procés que és popular i que és al carrer. Però la reivindicació dels drets polítics fa molt més mal que la batalla cultural o és, com a mínim, una batalla que, a diferència de la cultural, l’espanyolisme encara no ha perdut i està disposat a lluitar-la.

La reacció a la demanda de drets nacionals, que una part dels catalans just ha començat a fer, és tan desproporcionada i està tan dirigida a l’àmbit cultural que a vegades fa por. Perquè una cosa és estar en contra de la independència o fins i tot de la sobirania catalana, posicions que poden ser perfectament defensables, i l'altra és estar disposat a carregar-se una convivència que funciona per tal d'aconseguir aquests propòsits.

L’objectiu d’aquesta batalla cultural, en el fons, és fer un país on un nouvingut com jo no parli en català amb aquella taxista, i a més poder dir que ho fan per protegir-nos als dos. L’envestida contundent que està portant a terme l’espanyolisme posa els castellanoparlants com a ostatge, i vol parlar en nom de tots nosaltres. L’error més autodestructiu del catalanisme seria caure en la trampa de creure-s’ho.

Fonte: Nació Digital

La llengua catalana entra al comerç xinès

Plataforma per la Llengua edita un "Manual de vocabulari bàsic per al sector del comerç" en edició trilingüe, català, anglès i xinès

La iniciativa inclou lèxic bàsic de roba, fruita i verdura i bars i restaurants

Xu Shang Wiei és un comerciant xinès establert a Barcelona. Regenta una botiga de roba a Ciutat Vella i sovint es troba que els clients no se li adrecen en català pel sol fet de ser estranger. De la llengua catalana en té només un coneixement molt bàsic, però no troba situacions per utilitzar-lo, i sobretot té una mancança notòria de lèxic especialitzat per a l'exercici de la seva feina. "No tinc gaire temps per practicar el català", assegura el comerciant, i els clients "em parlen molt poc en català".

Aquesta situació, però, pot començar a canviar gràcies a l'edició del Manual de vocabulari bàsic per al sector del comerç editat per la Plataforma per la Llengua en edició trilingüe, català, anglès i xinès, una iniciativa presentada aquest dijous com a eina per a "millorar el procés d'integració dels immigrants", amb l'objectiu de fer del català "la llengua comuna dels parlants de més de tres-centes llengües que tenim a Catalunya".

Aquest opuscle se suma al Manual de vocabulari bàsic per al sector del taxi, que es va presentar el passat més de juny, en edició en català, anglès i castellà i adreçat al sector del taxi, però aquest cop s'ha volgut focalitzar l'interès en la comunitat xinesa. Segons ha explicat Eulàlia Buch, responsable de l'àrea d'acollida de Plataforma per la Llengua, el col·lectiu xinès està format per "unes 60.000 persones a tot Catalunya, els quals regenten aproximadament uns 15.000 comerços". Per permetre "millorar el seu discurs oral en llengua catalana" s'ha editat aquest manual, que es començara a distribuir als districtes barcelonins de l'Eixample i Ciutat Vella.

Col·lectiu centrat en el comerç

Aquest col·lectiu es dedica principalment al comerç en els sectors de basar, restaurants, perruqueries, tèxtil i forns de pa, raó per la qual el manual, a més d'oferir traduccions de conceptes bàsics com ara fórmules de cortesia, els nombres i els principals adjectius, inclou també lèxic específic per a comerços de roba, fruita i verdura i bars i restaurants.

La primera edició és de 1.000 exemplars i segons la portaveu de l'ONG pel català ha de ser una eina útil per "al procés d'integració entre els comerciants de la comunitat xinesa". Per la seva banda, Xu Shang Wei ja es prepara per aprendre paraules com "faldilla", "pitet" i "xandall".

Fonte: Nació Digital

Guia per trencar el gel

Es presenta el manual ‘El català també és meu', que ofereix als nouvinguts consells i eines per llançar-se a parlar en català i no morir en l'intent

“Hi ha alguna cosa que no estem fent bé”, assegura el periodista Justo Molinero. L'any 1968, quan ell va voler ser recepcionista de la Renault, era un requisit saber parlar en català i en canvi avui ja no és indispensable per optar a una feina d'atenció al públic. Molinero va decidir aprendre el català, recorda, quan va entendre que el català no era només una llengua, significava “un sentiment de pertànyer a una terra, una cultura i una manera de ser”. Ara se sent orgullós de sentir-se català, tot i que aquí no deixarà mai de ser “l'andalús” i a Villanueva de Córdoba, el seu poble natal, “el catalán”.

Justo Molinero s'ha convertit en un exemple d'integració lingüística i per això va ser l'escollit per prologar El català també es meu, una guia que va presentar ahir a Barcelona la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle. El llibre ha estat elaborat per la comissió de catalanoparlants d'adopció de la Plataforma de la Llengua amb l'objectiu de proporcionar als nouvinguts que encara no s'han decidit a parlar en català consells i estratègies per aprendre la llengua i no defallir en l'intent. “Tots ens hem trobat amb els mateixos impediments en el procés d'adaptació lingüística”, assegura la coordinadora de la comissió, Carmen Pérez, una sociòloga nascuda a Astúries que viu a Catalunya des de fa onze anys.

Vèncer la vergonya, no témer que t'etiquetin i trobar amb qui parlar el català són algunes de les coses que els nouvinguts es troben que han de fer quan volen aprendre la llengua. “El camí és ple d'obstacles, però quan l'acabes veus que és ple de beneficis”, assegura Pérez, perquè t'obre el mercat laboral, t'ofereix noves relacions socials i et fa sentir arrelat al país.

La guia també adverteix de la baixa autoestima que tenen alguns catalans, que per motius històrics han cregut que la seva llengua és de segona i no dubten a canviar d'idioma quan s'adrecen a un nouvingut. “Els catalans d'origen teniu una manca d'autoestima cultural –adverteix Pérez–. No entenc per què no us sentim més orgullosos de la llengua i la literatura que teniu”. Per Molinero, els catalans “som massa educats” i hem d'aprendre a “viure en català amb normalitat i deixar de pensar que som uns extraterrestres”.

Núria Puyuelo 22/10/10

Fonte: Avui.cat
Enllace a la guía

Cataluña asoleya una web pa l'acoyida llingüística d'inmigrantes

La Secretaría de Política Lingüística de la Generalitat catalana ha puesto en marcha la web del buscador de recursos para la acogida lingüística, con más de 400 recursos teóricos y prácticos para que personas implicadas en la acogida puedan ofrecer una formación inicial en catalán a inmigrantes.
En un comunicado, la Secretaría de Política Lingüística ha informado de que la página (gencat.cat/llengua/acolliment/cercador) tiene nueve criterios de búsqueda para obtener el material formativo que más se ajuste al alumnado.
Se trata del perfil, la lengua y el nivel de aprendizaje del usuario; el tipo de material didáctico y de recurso, propuestas formativas por temas y por sector de ocupación, recursos teóricos sobre la planificación y la gestión del aula, así como recursos teóricos en general.
El secretario de Política Lingüística, Bernat Joan, ha recordado que uno de los "grandes retos" de Cataluña es incorporar sociolingüísticamente a un millón de inmigrantes, puesto que el catalán es la lengua pública común. Por ello, ha destacado que el buscador permite a usuarios muy diferentes realicen acogida lingüística sin ser, necesariamente, expertos en lengua.
La directora de Planificación y Fomento de la Secretaría, Paquita Sanvicén, ha subrayado que la web "acerca los recursos existentes de forma fácil a quienes tienen la voluntad de ayudar" en al ámbito de la acogida lingüística. Según ha explicado, los materiales elaborados hasta la fecha estaban dispersos en Internet o eran de difícil acceso.
El buscador, que Joan y Sanvicén han presentado en Barcelona, incluye recursos de la Secretaría de Política Lingüística, el Consorci per la Normanització Lingüística, la Consejería de Educación y la Secretaría de Inmigración.
También incluye la aportación de entidades sociales que trabajan en la acogida lingüística como la Confederación de Comercio de Cataluña, la Plataforma per la Lengua, Òmnium Cultural, el Casal dels Infants per l'Acció Social als Barris y la Asociación Punt d'Intercanvi, entre otras.

Fonte: Europa Press

Inmigrantes residentes nes Baleares afonden na conocencia del catalán colos cantares

Inmigrantes residentes en las islas que estudian en el Consorcio para el fomento de la lengua catalana y la proyección exterior de la cultura (Cofuc), así como del Servicio de Dinamización Lingüística del Ayuntamiento de Palma, han profundizado en el conocimiento de la lengua gracias a las letras del cantautor Guillem d'Efak.

Según informó la Dirección General de Política Lingüística en un comunicado, los alumnos adquieren tanto nuevo vocabulario como expresiones mediante la lectura guiada de las canciones y su posterior audición. Además, es una iniciativa que da a conocer la trayectoria vital de un personaje nacido en Guinea Ecuatorial, que llegó a Manacor durante los años 30, y se convirtió en un cantautor en catalán, dentro del movimiento de la Nova Cançó.
La gerente del Cofuc, Catalina Siquier, explicó que los cursos de catalán específicos para inmigrantes no sólo tienen la finalidad de enseñarles la lengua, sino que también sirven para que conozcan quiénes son los creadores surgidos en las islas.
Los talleres sobre Guillem d'Efak hace poco que se incluyeron en las clases pero existe la voluntad de continuar con ellos durante los cursos de verano y, por ello, en la fiesta 'Viu la llengua', que tendrá lugar el próximo 22 de junio en el patio de la Misericordia de Palma, actuará Proyecte d'Efak, un grupo musical que versiona canciones de este autor.
Además, durante esa jornada se entregarán los certificados de asistencia a los cursos de catalán organizados por el Cofuc, el Ayuntamiento de Palma y Paraula, asociación que se dedica a la enseñanza de la lengua.
Según la responsable de Política Lingüística del Ayuntamiento de Palma, Paula Fluxà, a pesar de que Guillem d'Efak escribió la mayoría de sus canciones a mediados de los años 60, la mayor parte de sus letras promueven unos valores que están "plenamente vigentes y, además, sirven para adquirir más conocimientos de catalán".

Uno de los profesores de los talleres, Tomeu Perales, señaló que conocer la figura y la obra de Guillem d'Efak ha sorprendido a muchos de los recién llegados, quienes no sabían que una persona nacida en Guinea hace tantas de décadas hubiera llegado a tener una gran proyección cultural en Mallorca y Barcelona.
Según destacó, es importante que las personas que realizan cursos de catalán no sólo aprendan la lengua, sino que las clases sirvan también para conocer los "referentes culturales de la sociedad de Baleares", concluyó el profesor.

Fonte: Europa Press