La obra completa de Ausiàs March tará espublizada’l branu que vien

 

El filólogu Pablo Suárez García

  El filólogu Pablo Suárez vieno acabante de completar la traducción al asturianu de la obra completa del poeta valencianu Ausiàs March (Beniarjó, 1397 – Valencia, 1459) y confía en que puea espublizase enantes del branu de 2017. 

  Pablo Suárez ye tamién autor de la versión n’asturianu del Quixote y tuvo trabayando nesti proyeutu nos dos últimos años, y confía en qu’Ediciones Saltadera saque la obra al mercáu’l próximu añu. El so llabor yá vio la lluz n’Internet. Les más de 500 poesíes que traduxi del lliteratu valencianu fueron apaeciendo nel so blogue Al alta la lleva.

  Suárez yá ficiere una traducción en versu llibre de les creaciones de March. Sicasí, optó agora por facer una nueva, respetando la métrica endecasílaba del orixinal. El traductor remembra que la obra orixinal cuenta con un aparatu críticu llargu a esgaya que decidiera suprimir pa dexar solo los poemes llimpios.                         Fonte: asturnews.com

El PP reconeix al Parlament la unitat del català i el valencià

El diputat Juan Milián, portaveu de Cultura i Ensenyament dels populars, nascut a Morella, admet que és “catalanoparlant, parlo català la llengua de tota la meua família” Quico Sallés, “Mirin, jo sóc catalanoparlant; el català és la meua llengua materna, és la llengua dels meus pares, la llengua dels meus avis, la llengua de tota la meua família, també de la política, és la llengua dels meus amics i el meu entorn, i consumeixo mitjans de comunicació en català”. Aquesta no és una declaració d'un destacat membre del catalanisme polític, sinó del portaveu parlamentari del PPC de Cultura, Exteriors i Ensenyament, Juan Milián, en la sessió d'ahir al Ple del Parlament. Milián, nascut a Morella, als Ports, admetia d'aquesta manera i amb tota solemnitat el que els seus companys de files al País Valencià o a les Illes neguen: la unitat de la llengua catalana. Una unitat que les darreres setmanes ha obert una agra batalla entre l'Institut Valencià i el govern de la Generalitat valenciana. La confessió de Milián va ser hàbilment aprofitada pel diputat de la CUP, David Fernàndez, que en torn de paraula va agrair-li la sentència. “ Permeti’m, perquè som Països Catalans, agrair-li al senyor Milián el que ha dit, però que vagi amb compte: celebro que un diputat nascut a Morella, nascut als Ports hagi dit que la seva llengua materna és el català. Ho celebro", va afegir Fernàndez. Per altra banda, el diputat cupaire no es va estar de demanar-li precaució per aquesta afirmació. "Però vigili, eh?, vigili amb el senyor Wert. Ho agraeixo moltíssim. I no li agraeixo tant que no digui que hi ha 126.000 persones al País Valencià que no poden estudiar en la seva llengua materna”, va concloure. Fonte: Nació Digital

Aplacen la presentación del diccionariu que diz que catalán y valencianu son la mesma llingua

Han calgut dotze anys i dues-centes reunions per completar el "Diccionari Normatiu Valencià" de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Finalment s'ha tancat l'obra i aquest dimarts s'havia de presentar públicament. Però un contratemps ho ha ajornat "sine die".


L'AVL diu que el canvi és conseqüència de problemes tècnics amb el web, però la polseguera i la polèmica política que ha aixecat una definició fa sospitar que podria tenir alguna cosa a veure amb aquest ajornament.

D'entre les més de 93.349 entrades del diccionari que es van aprovar divendres en el ple de l'AVL n'hi ha una, a la ve baixa, que ha enfurismat el govern del PP. En concret, és la definició de la paraula "valencià". Diu això: "Idioma romànic parlat a la Comunitat Valenciana, a Balears, Catalunya i altres territoris de la Corona d'Aragó i que també rep el nom de català".

Ras i curt, l'òrgan que estableix la norma lingüística al País Valencià segons l'Estatut del 2006 aprova una definició que diu que català i valencià són la mateixa llengua. I d'aquí ve la polèmica.

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha deixat ben clara la seva oposició a aquesta definició i ha avisat que no s'acceptarà en el diccionari. S'hi ha referit explicant que el document inclou "certes qüestions que no són compartides amb l'esperit establert en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana", que estableix en el seu article 6 que "la llengua que s'utilitza en la Comunitat Valenciana és el valencià" i ha ratificat "el compromís de totes les persones que representen des dels diferents àmbits qualsevol aspecte de la Comunitat Valenciana, i l'AVL ho fa, és defensar allò nostre, que és la nostra llengua, el valencià i els nostres signes d'identitat". "I així ho farem complir".

La postura de Fabra no ha de sorprendre si es té en compte que des del seu entorn aquest cap de setmana ja s'han fet notar les crítiques i fins i tot amenaces a l'AVL. És el cas del número 2 de Fabra al PP Valencià, Serafín Castellano, i del cap del grup parlamentari, Jorge Bellver, han carregat contra la institució per "fonamentar el catalanisme" fins al punt d'amenaçar amb el seu tancament.

Fonte: Noticies 3-24