El PP reconeix al Parlament la unitat del català i el valencià

El diputat Juan Milián, portaveu de Cultura i Ensenyament dels populars, nascut a Morella, admet que és “catalanoparlant, parlo català la llengua de tota la meua família” Quico Sallés, “Mirin, jo sóc catalanoparlant; el català és la meua llengua materna, és la llengua dels meus pares, la llengua dels meus avis, la llengua de tota la meua família, també de la política, és la llengua dels meus amics i el meu entorn, i consumeixo mitjans de comunicació en català”. Aquesta no és una declaració d'un destacat membre del catalanisme polític, sinó del portaveu parlamentari del PPC de Cultura, Exteriors i Ensenyament, Juan Milián, en la sessió d'ahir al Ple del Parlament. Milián, nascut a Morella, als Ports, admetia d'aquesta manera i amb tota solemnitat el que els seus companys de files al País Valencià o a les Illes neguen: la unitat de la llengua catalana. Una unitat que les darreres setmanes ha obert una agra batalla entre l'Institut Valencià i el govern de la Generalitat valenciana. La confessió de Milián va ser hàbilment aprofitada pel diputat de la CUP, David Fernàndez, que en torn de paraula va agrair-li la sentència. “ Permeti’m, perquè som Països Catalans, agrair-li al senyor Milián el que ha dit, però que vagi amb compte: celebro que un diputat nascut a Morella, nascut als Ports hagi dit que la seva llengua materna és el català. Ho celebro", va afegir Fernàndez. Per altra banda, el diputat cupaire no es va estar de demanar-li precaució per aquesta afirmació. "Però vigili, eh?, vigili amb el senyor Wert. Ho agraeixo moltíssim. I no li agraeixo tant que no digui que hi ha 126.000 persones al País Valencià que no poden estudiar en la seva llengua materna”, va concloure. Fonte: Nació Digital

Crítiques al discursu socialista nel Debate d'Orientación Política

La XDLA critica duramente'l discursu nel Debate d'Orientación Política de Javier Fernández.


Esti martes 9 d'ochobre, Javier Fernández, presidente d'Asturies, intervenía na Xunta Xeneral nel Debate d'Orientación Política del 2012 y facía un repasu a les llinies d'actuación del Gobiernu pa los próximos meses. La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) quier llamar l'atención sobre les referencies que fixo a la reforma del Estatutu d'Asturies y sobre les referencies que nun fixo a la situación de la llingua asturiana.

Fernández tuvo una referencia inesperada pa la reforma estatutaria, teniendo en cuenta que tanto'l so partíu (FSA-PSOE) como'l PP encargáronse de dexala en vía muerta y enterrada dende'l 2008. Fiel al so estilu, Javier Fernández sacó'l tema al debate políticu y públicu colos condicionantes del “despachu rápidu” y del “amagüestu ensin lluz nin taquígrafos”. Y amás fíxolo usando siempre'l pasotismu y la dexadez que determinada clas dirixente asturiana utiliza sistemáticamente como táctica de desprestixu del textu llegal más importante d'Asturies. Y ye que, nun lo hai qu'escaecer, l'oxetivu principal ye facer a tola sociedá asturiana partícipe y cómpliz de la deriva de les últimes décades que, en cuenta d'afitar el futuru d'Asturies, dedicóse a la negación de sí mesma y a enanchar les sos dependencies.

Dientro d'esti panorama, a la XDLA nun-yos estraña "la sistemática falta d'alusiones a la llingua asturiana y a la so oficialidá. La reividicación del estatus d'oficialidá pa la nuestra llingua vien siendo ún de los movimientos sociales más importantes de la historia comtemporánea d'Asturies. Ye más: ye l'únicu que nos últimos trenta años tuvo esixendo na cai les reformes estatutaries, esixendo la oficialidá, plantando cara a los partíos gobernantes y a la so fiel oposición interesadamente inoperantes y calculadamente agalbanaos".

Pa la Xunta tamién foron bien calculaes les ausencies de referencies al asturianu nel terrén d'Educación y Cultura, teniendo en cuenta que Fernández encabeza un Gobiernu que ta siguiendo la "tradición” de proponer el caos y la dexación na xestión de la enseñanza de la llingua asturiana, y l'arrequexamientu y la inoperancia nel desarrollu de polítiques llingüístiques afayadices que traten de dar futuru al nuestru idioma. Sabemos qu'a él nun-y da más, pero hai una parte importante de la sociedá a la que sí-y da más por más que se ximielgue la pantasma de la crisis como coartada pa too.

Polo tanto, decíen esti día nun comunicáu de prensa "nun nos queda otro que denunciar esti discursu vacíu y negador de la realidá y esixir un tratamientu de la llingua asturiana acordies cola so importancia na vertebración del futuru d'Asturies, planificando y comprometiéndose a facela visible y normal na alministración, na educación, nos medios de comunicación..."

De la mesma manera, la Xunta Pola nun va dexar d'esixir la oficialidá de la llingua asturiana y un Estatutu que la recueya: "Si dalgún sentíu tienen les reformes estatutaries ye'l de reconocer derechos fundamentales de la ciudadanía y non negalos".

Fonte: Asturnews