L'Academia

L'Academia

     El funcionalismu llingüísticu enseñónos que l’artículu, amás de ser un morfema, yera un actualizador. Actualmente l’Academia de la Lligua Asturiana, l’Academia, tien el futuru colingando d’un filu delgáu y burocráticu, d’un enguedeyu llegal que, como suel ocurrir, paga siempre la víctima.

     Al dicir l’Academia, asina, col artículu, cuento actualizar lo que foi’l meyor llogru alministrativu ya institucional pa la llingua asturiana nos sos sieglos d’historia, el suañu de Xovellanos, de los erúditos del XIX, de los escritores del Rexonalismu…

     L’Academia de la Llingua Asturiana vien faciendo un trabayu científicu axeitáu y amañosu, como diz con sanu arguyu la so presidenta, Ana Cano. Nos sos pocos años d’historia sacó alantre les tres ferramientes del estándar normativu (Normes, Gramática y Diccionariu), amás d’echar andar publicaciones, xornaes, Universidá de Branu y asitiar, col so bonfacer nes universidaes europees el reconocimientu pa una llingua románica a la que sistemáticamente la clas política asturiana ignora, desprecia y marxina; de la que, convién facer autocrítica, parte del so pueblu, parte de los sos falantes faen chancia y s’avergüencen a cuentu d’una diglosia que los medios de comunicación incentiven y alimenten.

     Consiguió ello de la que velaba polos derechos de quien quier usala; defendéndola de los ataques, de los escaezos, ensin importar les sigles. Soportando, amás, les consecuencies d’esi enfotu.

L’Academia de la Llingua Asturiana ye l’ultimu rescualdu d’una llucha que muerre. L’asturianismu llingüísticu, de va tiempu, ta esvertebráu. Y como cualquier organismu ensin vértebres, ye informe, amorfu. Poco áxil. Presa fácil.

     Si dalgo creíemos fixo, seguro; si dalgo llográremos afitar, yera esa institución que poco a poco vio amenorgáu’l so presupuestu, foi arrequexándose inda más…  Agora nesti postrer episodiu llega cuestionase incluso la so naturaleza xurídica. Faciéndola feble, domestícase.  Una Academia fuerte ye una Academia independiente.

     L’asturianismu ta a puntu de perder  l’únicu elementu vertebrador que nos queda, la talaya dende la que mirar un ámbetu pa la nuestra llingua, pa la parte más vieya del nuestru patrimoniu inmaterial.

Pa una llingua que nun ye patrimoniu esclusivu de los asturianos si non, que como  toles llingües, ye patrimoniu de la humanidá. 

Fonte: Blogue lletra menudo

La European Language Equality Network aconceya en Valencia

Ye l'Asociación Europea de defensa de llingües minoritarios de la que forma parte Iniciativa pol Asturianu La organización d'entidaes activistes na defensa de llingües llider n'Europa, European Language Equality Network, va axuntase a la so directiva en Valencia. La xunta del Comité Directivu va celebrase'l próximu sábadu 24 de mayu entamada nesta ocasión por Acció Cultural del País Valencia y axuntando a les principales organizaciones de defensa de les llingües rexonales o minoritaries de toa Europa, ente les que s'alcuentra Iniciativa pol Asturianu, entidá miembru de la organización. Los alderiques van centrase na evolución de la Xunión Europea y de la Organización de les Naciones Xuníes pa les llingües rexonales o minoritaries , la ratificación francesa del ECRML, amás de los retos actuales qu'enfrenten les llingües de la península. La xunta va llevase a cabu na mesma fecha que les elecciones europees nun momentu en que les comunidaes llingüístiques minoritaries s'enfrenten a problemes de puesta en peligru y discriminación. Un momentu nel que, acordies col entidá internacioanl el sofitu de la Xunión Europea pa estos idiomes llegó al so puntu más baxu. La rede, formada n'Estrasburgo en 2011, sustituyó a l'antigua Oficina Europea de Llingües Minoritaries (OELM) y güei representa 42 comunidaes llingüístiques de 23 estaos europeos. El so trabayu céntrase na promoción y protección menos utilizaes , rexonales, minoritaries d'Europa , y les llingües en peligru d'estinción, amás de trabayar pa la so revitalización. Fonte: Asturnews

Un país que té llengua pròpia té un tresor

- ÀNGELA FERRER MATÓ Organyà Girona M'he permès fer un petit canvi en la nostra dita catalana, però crec que tots els que estimen la nostra llengua acceptaran aquesta petita picardia. Catalunya des de sempre ha tingut llengua pròpia. Tots sabem que s'han trobat textos antiquíssims escrits en la nostra estimada llengua (les Homilies d'Organyà foren escrites a finals del segle XII o començaments del XIII). Al principi els nostres escriptors encara feien servir provençalismes per influència de la poesia francesa (els trobadors), però a partir del segle XV el gran escriptor Ausiàs Marc escriu català sense influència gal·la. Llavors és fàcil comprendre que tenim llengua pròpia i que és una veritat històrica que Catalunya té un tresor. Mai podríem reivindicar que som una nació pròpia, diferent i de cultura, tradicions i manera d'ésser pròpies si no tinguéssim l'aval de la llengua. També si repassem la història veiem que hem estat un país amb comtes i reis que ens han governat, i tots els que ho neguen són senzillament ignorants o mentiders (no sé què és pitjor). Cal que tots: pares, mestres, polítics i amants de la nostra terra, defensin el català com a arma contra els detractors que ens volen robar el nostre millor tresor: la llengua. I que un cop perduda podeu estar segurs que perdríem la nostra identitat i desapareixeríem com a nació que volem ser. Amb ungles i dents si cal lluitem perquè no ens sigui robada aquesta dolça, tendra i harmònica parla que hem heretat dels nostres avantpassats. Girona Fonte: Avui